Presentació Memòria 2015: Cervera, 25 de maig de 2016 Servei asses. i orientació en matèria d’estrangeria. Dades 2015 Estat immigració a la comarca Nacionalitat espanyola Estat de la crisi de les persones refugiades Cervera, 25 de maig de 2016 Amb el suport de:

Guió de la presentació: 1 Guió de la presentació: 1. Què és i què ofereix el Servei d’orientació i asses. en matèria d’estrangeria? 2. Dades del servei 2015 3. Estat de la immigració a la comarca 4. El nou procediment d'accés a la nacionalitat espanyola per residència 5. Estat de la crisi de les persones refugiades Amb el suport de:

1. Què és i què ofereix el Servei? Ofereix informació i orientació en tots els tràmits i procediments en relació a la Llei d’estrangeria. Seguiment de l’expedient: cita prèvia, consulta sobre l’estat de tramitació... Informar sobre el nou procediment d’accés a la nacionalitat espanyola per residència. Informació visats. - Informació sobre la tramitació i renovació dels passaports. - Xerrades informatives. Consell Comarcal de la Segarra: Divendres d’11 a 15 h (cita prèvia), resta de municipis a demanda. Amb el suport i assessorament del Centre d’Informació i Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO. Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 Perfil usuaris/es i consultes Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.1 Usuaris/es per sexe: Hem atès a 176 persones i hem donat resposta a 261 consultes. Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.2 Usuaris/es per franja d’edat: Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.3 Usuaris/es per nacionalitat: Hem atès 176 usuaris/es de 22 nacionalitats diferents. Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.4 Estructura de les principals nacionalitats: Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.5 Usuaris/es per població: Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.6 Usuaris/es segons forma de convivència: Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.7 Usuaris/es segons situació administrativa: Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.7 Usuaris/es segons situació administrativa: NO TENEN AUTORITZACIÓ TENEN AUTORITZACIÓ Nacionalitat Núm. % Marroc 5 2,84 % Mali 3 1,71 % Senegal 2 1,14 % Brasil Rep. Dominicana 1 0,57 % Ucraïna 0,57% Gàmbia Total: 15 8,52 % Nacionalitat Núm. % Mali 39 22,16 % Marroc 28 15,90 % Rep. Dominicana 12 6,81 % Egipte Senegal 10 5,68 % Brasil 2 1,14 % Gàmbia 1 0,57 % Altres 57 32,39 % Total: 161 91,48 % Calculat sobre el total d’usuaris (176) Calculat sobre el total d’usuaris (176) Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.8 Usuaris/es segons tipus autorització: Llarga duració 78 Temporal 31 Inicials 5 Targeta comunitària 11 Cert. Registre de la Unió 3 Asil /protecció subsidiària 2 DNI Total: 161 Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.9 Usuaris/es segons situació laboral: Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.9 Usuaris/es segons situació laboral: Treballen Nacionalitat: Mali 27 Espanya 25 Marroc 13 Rep. Dominicana 9 Egipte 3 Senegal 5 Ucraïna 2 Pakistan Altres 14 Total: 101 Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.9 Usuaris/es segons situació laboral: treballen Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.9 Usuaris/es segons situació laboral: No treballen Nacionalitat: Mali 15 Espanya 6 Marroc 20 Rep. Dominicana 4 Egipte 9 Senegal 7 Ucraïna 1 Altres 13 Total: 75 Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.9 Usuaris/es segons situació laboral: No treballen Situacions: Estudien 5 Menors de 15 anys 20 Població en edat de treballar, que no treballa (16-65 anys) 30 No disposen d’autorització de residència i treball /Aut. residència sense treball 17 Altres 3 Total: 75 Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.10 Principals motius de consulta: Les renovacions d’autoritzacions de residència/residència i treball El reagrupament familiar Els informes d’estrangeria Les targetes de règim comunitari L’arrelament social Nacionalitat espanyola Visats Homologació i convalidació d’estudis. Altres: cursos de formació, targeta sanitària, etc. Amb el suport de:

2. Dades del Servei 2015 2.11 Xerrades informatives: Xerrada informativa sobre normativa d’estrangeria i nou procediment per l’obtenció de la nacionalitat espanyola per residència: Cervera i Guissona CEI Cervera, 19 de desembre 2015 Local UCSENSU Guissona, 19 de desembre 2015 Amb el suport de:

3. Estat de la immigració a la comarca Demografia i ocupació Amb el suport de:

Dades demogràfiques Evolució de la població estrangera a la comarca Les persones immigrades representen el 24% de la població de La Segarra. Amb el suport de:

Dades demogràfiques Migracions internes / externes Evolució dels saldo migratori a La Segarra, 2010-2014 Amb el suport de: Font: Idescat

Dades demogràfiques Migracions externes, any 2014 Immigració provinent de l’estranger 276 persones Emigració cap a l’estranger 359 persones Amb el suport de: Font: Idescat

Dades demogràfiques Taxa de població estrangera, 2015 Les persones immigrades representen el 24,24% de la població de La Segarra. Alt Empordà: 25,45% La Segarra: 24,24% Pla d’Urgell: 18,81% El Segrià: 18,40% Ripollès, Moianès i Berguedà: 7% Guissona: 48,29% - (50,6% 2012) Cervera: 18,29% - (22,8% 2012) St Guim: 15,86% - (17,6% 2012) Torà: 12,50% - (17,6% 2012) Amb el suport de: Font: Idescat

Dades demogràfiques Principals comunitats estrangeres a La Segarra Amb el suport de: Font: Idescat

Dades demogràfiques Concessions de nacionalitat, Lleida província Any 2014 Amb el suport de: Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social

Dades sobre ocupació laboral Atur registrat a La Segarra, per nacionalitat La taxa d’atur es troba al 10,46% Cervera: 14,96% Guissona: 6,68% St Guim: 9,62% Torà: 9,49% L’atur estranger representa el 58% del total Amb el suport de: Font: Servei d’Ocupació de Catalunya

Dades sobre ocupació laboral Atur estranger registrat a La Segarra, març 2016 Amb el suport de: Font: Servei d’Ocupació de Catalunya

El 39% de l’atur estranger registrat és de llarga durada Dades sobre ocupació laboral Atur estranger registrat a La Segarra, març 2016 Per gran nacionalitat Per durada de la demanda El 39% de l’atur estranger registrat és de llarga durada Amb el suport de: Font: Servei d’Ocupació de Catalunya

Dades sobre ocupació laboral Atur estranger registrat a La Segarra, març 2016 Sectors Nivell formatiu Amb el suport de: Font: Servei d’Ocupació de Catalunya

4. El nou procediment d’adquisició de la nacionalitat espanyola Amb el suport de:

perspectiva social / perspectiva jurídica La nacionalitat “La nacionalitat és un vincle legal que té la seva base en el fet social de l’arrelament, una connexió genuïna d'existència, interessos i sentiments, juntament amb l'existència de deures i drets recíprocs“ (Corte Internacional de Justicia, 1955) perspectiva social / perspectiva jurídica

Alguns efectes del dret a la nacionalitat Atribueix els drets polítics i assenyala els drets militars. Habilita per a exercir les funcions públiques o algunes d’elles, així com per a exercir determinats drets o activitats que generalment estan vetades als estrangers (funció pública, ...). Habilita per a obtenir passaport, retorn al país i en cas de necessitat, per a ser repatriat per l’Estat. Habilita per a obtenir la protecció diplomàtica del propi país, en certs casos en que els drets de les persones són lesionats a l’estranger.

¿Qui la pot adquirir per residència? Per regla general, les persones que hagin residit a Espanya durant 10 anys, de forma continuada i immediatament anterior a la petició. Existeixen excepcions en el temps de residencia exigit: 5 anys, per a las persones que tenen la condició de refugiades. 2 anys, per a els nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o persones d’origen sefardí.

¿Qui la pot adquirir per residència? 1 any per a: Qui hagi nascut en territori espanyol. Qui no va exercir degudament el seu dret a adquirir la nacionalitat espanyola per opció. Qui hagi estat subjecte legalment a la tutela, guarda o acolliment (judicialment reconegut) de un ciutadà o institució espanyola durant dos anys consecutius, encara que continuaren en esta situació en el moment de la sol·licitud. Qui, en el moment de la sol·licitud, porti un any casat amb un espanyol o espanyola i no estigui separat legalment o de fet. El vidu o vidua d’espanyol o espanyola, si en el moment de la mort del cònjuge no estaven separats, de fet o judicialment. Els fills o nets d’espanyols no nascuts a España.

Principals novetats del procedimient A partir del dia 30/06/2017, l'única via de presentació de sol·licitud serà per via telemàtica. Fins a aquella data, la sol·licitud pot presentar-se al Registre Civil del domicili del sol·licitant. Cal abonar una taxa de 100€ abans de presentar la sol·licitud. Resolució en el màxim d’un any; si no, s’entendrà per desestimada. Possibilitat de presentar recurs en el termini d’un mes. Cal acreditar un nivell A2 de llengua castellana (DELE A2) i pasar una prova de Coneixements Constitucionals i Socioculturals (prova CCSE) a través del Instituto Cervantes. Inscripció telemàtica. Taxes: 124€ i 85€, respectivament.

5. Estat de la crisi de les persones refugiades Amb el suport de:

Estrangers a Espanya Règim general Règim comunitari Estat de la crisi de les persones refugiades Aplicació del dret d’asil i la protecció subsidiària Règim general Règim comunitari Asil i protecció subsidiària Diplomàtics i representantsd’organismes internacionals Dret internacional Estrangers a Espanya Dret espanyol Amb el suport de:

Estat de la crisi de les persones refugiades Aplicació del dret d’asil i la protecció subsidiària El dret d'asil és la protecció dispensada als nacionals no comunitaris o als apàtrides als que es reconegui la condició de refugiat. “La condició de refugiat es reconeix a tota persona què, degut a fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pot o, a causa dels citats temors, no vol acollir-se a la protecció d’aquell país, ...” art. 2 LASIL. El dret a la protecció subsidiària és el dispensat als estrangers que no són refugiats, però no poden tornar al seu país d'origen en el cas dels nacionals, o a la seva anterior residència habitual en el cas dels apàtrides, per existir motius fundats que s'enfrontarien a un risc real de patir danys greus, com ara condemna a pena de mort, tortura, tractes inhumans o degradants, o amenaces greus contra la vida o la integritat com a conseqüència de situacions de violència indiscriminada. Es contempla també un règim de protecció temporal en cas d'afluència massiva de persones desplaçades. Amb el suport de:

Dades sobre ocupació laboral Atur estranger registrat a La Segarra, març 2016 http://migration.iom.int/europe/ Amb el suport de:

Estat de la crisi de les persones refugiades Les xifres 62 mesos de guerra a Síria; 400.000 persones mortes en el conflicte armat. Sis milions de persones desplaçades, només de Siria: 5 milions refugiades en els països veïns (1 milió al Líban, 2,7 milions a Turquia, 600.000 a Jordània, …). 1.046.599 persones arribades a Europa l’any 2015. 196.339, en el que portem de l’any 2016. 1.359 persones mortes o desaparegudes al Mediterrani, en el que portem d’any. 58,964 persones bloquejades en els camps. 54,496 en territori grec; 8.500 persones només en el camp d’Idomeni. Al voltant de les 13.000 sol·licituds d’asil a Espanya, l’any 2015; el doble que l’any 2014. Representen el 0,9% de les recollides a Europa. 12 sol·licituds a Lleida, l’any 2014 . Es deneguen el 55% de les demandes. Les arribades en patera a Espanya han estat de 3.149 persones. La nacionalitat més representativa és la siriana, i el lloc on més sol·licituds es presentes, Melilla, que representa el 60%. Els subsaharians són bloquejats per les forces marroquines. Amb el suport de:

Estat de la crisi de les persones refugiades Acord de la UE de repartiment de refugiats Acordat al setembre de 2015, amb el desacord d'Hongria, República Txeca, Eslovàquia i Romania, i l’abstenció de Finlàndia. Hauran d’acatar l’acord. S’acorda el repartiment de 120.000 persones refugiades, provinents dels llocs amb més arribades (Itàlia i Grècia, en principi), en el termini de dos anys. Dotació econòmica. Primer any, 66.000 persones. En queden exclosos Itàlia i Grècia (se’ls pretén alleujar amb aquest acord) i el Regne Unit , Irlanda i Dinamarca (tenen capacitat per despenjar-se de les polítiques europees de justícia i interior) A data d’avui, hi ha recol·locades 1.568 persones, 18 a Espanya. Amb el suport de:

Estat de la crisi de les persones refugiades Acord UE – Turquia, devolució de persones Tots els migrants queden detinguts: les persones arribades il·legalment per mar a la Unió són internats en centres (a l'espera de ser retornats a Turquia) . Els centres on fins llavors se'ls identificava abans de continuar el camí, s’han convertit en centres de detenció. Devolució de migrants a Turquia: tot aquell que hagi arribat a Grècia a partir del 20 de març serà retornat a Turquia, si no té dret a protecció internacional. La UE considera Turquia un país segur per als refugiats: això suposa que la persona perseguida tenia que haver demanat l’asil a Turquia. Diverses ONG sostenen que Turquia no compleix els requisits per ser considerat com a tal (EX: devolucions massives de sirians). Un sirià reassentat per cada sirià retornat: tracte especial al cas sirià. Per cada sirià retornat a Turquia un sirià que ja estigui allà serà portat a la Unió legalment mitjançant el reassentament. L'ONU identifica els refugiats més vulnerables i els governs trien entre aquest col·lectiu segons els criteris que cada un d'ells estableix. La UE s'ha compromès a pagar a Turquia 6.000 milions d'euros, en dues tandes fins a 2018, per ajudar a atendre els refugiats sirians que acull al seu territori, uns 2,7 milions de persones. Turquia ha aconseguit el compromís de la UE per eximir de visat als turcs. La UE ha promès també obrir un nou capítol de les negociacions d'adhesió. Se suposa que els arribats han pogut sol·licitar asil , que la seva petició ha estat analitzada (això sí, per un procediment d'urgència que permet reduir els terminis de mesos a dies -la ONU i les ONG alerten d'una erosió de garanties. Si la sol·licitud és rebutjada (perquè la persona és un immigrant econòmic) o considerada no admesa (perquè és algú que fuig d'un conflicte o és perseguit però ve de Turquia, al qual ara es considera legalment segur -punt important , la següent clau-) poden ser deportats de tornada . Amb el suport de:

MOLTES GRÀCIES Se suposa que els arribats han pogut sol·licitar asil , que la seva petició ha estat analitzada (això sí, per un procediment d'urgència que permet reduir els terminis de mesos a dies -la ONU i les ONG alerten d'una erosió de garanties. Si la sol·licitud és rebutjada (perquè la persona és un immigrant econòmic) o considerada no admesa (perquè és algú que fuig d'un conflicte o és perseguit però ve de Turquia, al qual ara es considera legalment segur -punt important , la següent clau-) poden ser deportats de tornada . Amb el suport de: