+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de fe i de confiança en el Senyor, que és el "suport" i el defensor dels seus fidels (v. 6). + El salmista conclou amb la promesa d'oferir un sacrifici d'acció de gràcies i de testimoniar públicament la bondat del Senyor (v. 8)

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm ha estat recitat i rellegit al llarg de la història, en particular en moments de persecució dels Macabeus, per tots els "anawin", els "pobres", oprimits pels poderosos orgullosos, sense fe ni llei, que no "tenen en compte Déu per a res". Endevinem el grau d'opressió d'aquest "petit" davant els "més forts" que ell. 2. AMB JESÚS Al començament de la passió, la seva súplica per "ser alliberat de la mort": "si és possible, que passi lluny de mi aquest calze". Però, a diferència del salmista, Jesús ens demana de pregar "pels nostres enemics!; així ho va fer ell mateix amb els seus: "Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan”. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS La victòria del bé està assegurada. Qui prega en aquest salm, sap que serà escoltat, i anuncia que "donarà gràcies": "He vist els meus enemics humiliats." Sense orgull, sense pretensió, el cristià hauria de tenir una mentalitat de vencedor... La seguretat de la victòria final de Déu, lluny d'immobilitzar, hauria de donar coratge al cristià per al seu combat de cada dia.

Déu poderós, feu-me justícia, salveu-me, pel vostre nom. Escolteu la meva súplica, escolteu les meves paraules.

Mireu com s’aixequen contra mi, amb quina violència em volen la mort. No pensen en Déu.

i fa costat als meus defensors. Però és Déu qui m’ajuda, i fa costat als meus defensors.

De tot cor oferiré sacrificis, us lloaré, Senyor, perquè sou bo; m’heu alliberat del perill i he vist desfets els enemics.

“Déu totpoderós... salveu-me pel vostre nom!» ► Adoro el vostre nom, Senyor, el vostre nom que els meus llavis no s'atreveixen a pronunciar. El vostre nom és el vostre poder, la vostra essència, la vostra persona. El vostre nom sou vós. M'alegra de pensar que teniu nom, que us podem cridar, que podeu entaular diàleg amb l'home, que es pot tractar amb vós amb la confiança i familiaritat amb què es tracta amb una persona estimada. Al mateix temps, respecto el silenci del vostre anonimat en amagar el vostre nom als mortals i envelar el misteri de la vostra intimitat amb l'ombra de la vostra transcendència. El vostre nom està per damunt de tot altre nom, perquè el vostre ésser està per damunt de tot ésser. ► El vostre nom està escrit al cel i el pronuncien els núvols enmig de trons. El dibuixen els perfils de les muntanyes nevades i el canten les ones eternes de l'oceà. El vostre nom ressona en el nom de cada home a la terra, i es beneeix cada vegada que un nen és batejat. Tota la creació expressa el vostre nom, perquè tota la creació ve de vós i va a vós. ► També jo, en la meva petitesa, sóc un eco del vostre nom. No permeteu que aquest eco mori en silenci estèril.

Déu, auxili nostre, que escolteu les nostres súpliques i ateneu les nostres paraules: en l'eucaristia, us oferim el sacrifici voluntari del vostre fill, Jesucrist, el Senyor; deslliureu-nos, per la seva sang, dels perills que ens sotgen.