FORMACIÓ OPOSICIONS ESCALA ADMINISTRATIVA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Advertisements

Què és la tecnologia?.
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
TNR. Metodologia del Focus Group Carles Roca
i compra pública ambientalment correcta
Xarxa Productes de la terra
Pla estratègic del Servei de Biblioteques
PAC09 1a Reunió de XARXA Setembre 2010 Presentació
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
La planificació estratègica al Campus de la
uoc-domo CONTROL DOMÒTIC AMB ARDUINO UOC-DOMO
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
Consultoria Cultura 2017 Març 2017 Wifi:.
INDICADORS INDICADORS.
Curs de formació: La valorització de la recerca a l’entorn sanitari
Consultoria Cultura 2018 Febrer 2018 Wifi: 1.
Orientacions i criteris de la UIB per adaptar la docència a l’EEES
GESTIÓ PER PROCESSOS.
Models de Qualitat 17 d’Octubre de 2017.
Presentació dels resultats de la primera fase del projecte PLANS DOCENTS i MATERIALS BÀSICS Barcelona, 22 setembre de 2016.
Esquema de treball Josep Minguell M. Mercè Fernández
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
El model EDC: De la inserció laboral a la gestió corporativa de la diversitat De les dificultats a les oportunitats empresarials.
Avaluació de preparació Agile <nom de la solució>
Sistema de gestió SAP - SPA CETIC
Col·laboracions i recerca de sinèrgies per a l'estructuració del sector: experiència de La Confederació II Trobada anual d’entitats del Club de Suport.
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
La creació del Consorci de Biblioteques de Barcelona Per Marta Clari
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
La gestió per processos
Presentació de la Guia per a la identificació i
Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
EL PROCÉS DE DIRECCIÓ DE L’EMPRESA
Equips docents: Una forma diferent de fer docència
PROJECTE D’IMPLANTACIÓ SISTEMA DE GESTIÓ PER COMPETÈNCIES (SGC)
Presentació Cadena de Valor
Implantació d'un sistema de gestió EMAS a la UPC.
Programa Centres Ecoambientals
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
Pla estratègic de desenvolupament econòmic local i l’ocupació del Vallès Oriental ( ) Presentació del Pla de treball Consell d’Alcaldes del.
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
Coneixements i idees previs
Proves de competències bàsiques als 14 anys
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents
ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ Comissions Qualitat EUHT
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
ENQUESTA DE SATISFACCIÓ INTERNA COM A EINA DE GESTIÓ COMPLEMENTÀRIA
MODEL ADMINISTRATIU I DE GESTIÓ
la gestió hospitalària a través dels processos
Pla Integral de Salut Mental
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
I Jornades de Mobilitat Internacional del PAS
PROJECTE EXPERIMENTAL D’HOMOLOGACIÓ D’EMPRESES D’FCT
Sistema de descàrrega d’aplicacions per a mòbils intel·ligents
ESTRATÈGIES I OBJECTIUS
Xarxa de Dones Directives i Professionals del Tercer Sector
Pla de Formació de Centre
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
Promoció de la salut i programació sanitària
Presentació de resultats
Pla d’Ordenació de les estructures administratives i de gestió de: - Servei de Gestió de la Recerca, de la Oficina de Projectes Internacionals de Recerca,
Elaboració del Pla de formació ajuntament de viladecans
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Biblioteca escolar “puntedu”, espai de coneixement i aprenentatge
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
Transcripción de la presentación:

FORMACIÓ OPOSICIONS ESCALA ADMINISTRATIVA Planificació estratègica, Contractes Programa. Indicadors de qualitat FORMACIÓ OPOSICIONS ESCALA ADMINISTRATIVA El Coneixement al Servei de la Societat UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Índex El desenvolupament de la planificació estratègica a la URV. El Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) de la Universitat Rovira i Virgili. Els contractes-programa DURSI-URV/URV-Unitats Indicadors de qualitat

El desenvolupament de la planificació estratègica a la URV. Instruments i utilitat Model de configuració

El desenvolupament de la planificació estratègica a la URV Quins són els instruments de planificació: El pla estratègic de qualitat de la Universitat (PEQ). Els plans estratègics de centres i departaments. Els plans estratègics sectorials. El pacte de dedicació. Per a què serveixen: Aliniar els compromisos adquirits per la institució amb la Generalitat de Catalunya respecte dels que internament assumeix la URV amb les seves unitats.

El desenvolupament de la planificació estratègica a la URV RENDIMENT DE COMPTES ESTRATÈGIES I COMPROMISOS POLÍTIQUES I PLANS PRESSUPOSTOS Memòria acompliment C-P Contracte Programa Generalitat-URV 2002-2005 Informe Rector Claustre Planificació Estratègica Institucional Planificació Estratègica de Centre/Departament Memòria Centre/Dept Contracte Programa URV-Centre/Departament Informe acompliment Acord aprovació PDD del Dept. Pacte de Dedicació (PDD) Planificació Estratègica Sectorial Memòria Unitat/Servei ACCIONS

El Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) de la Universitat Rovira i Virgili --------- El Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) de la Universitat Rovira i Virgili Motivació Procés elaboració i participants Anàlisi de situació La missió i la visió El desplegament L’acompliment Terminolologia

Per què un Pla Estratègic? Motivació. Per què un Pla Estratègic? Els factors que expliquen la definició d’un pla estratègic orientat a la millora de la qualitat de la URV són: El compliment del Contracte Programa signat entre la URV i la Generalitat per millorar de la qualitat de la Universitat “...rendiment acadèmic dels estudiants, de la recerca, i de l’aprofitament dels recursos disponibles”. La voluntat de l’equip de govern d’impulsar una URV amb futur, una universitat pública i de qualitat. La necessitat d'afrontar amb celeritat les pressions externes i les mancances internes, racionalitzant i sistematitzant les respostes de la URV. La introducció de noves maneres d’actuar i de decidir que fomentin la implicació de tota la institució per anar en el mateix sentit, aglutinant tots els membres sota un projecte comú.

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Procés d’elaboració i participants Gabinet Tècnic del Rectorat Pla Estratègic: document de treball Rend.Acadèmic Recerca Recursos Conclusions de les comissions de treball Consell Rectoral Proposta del Pla Estratègic de Qualitat Junta de Govern Qualitat Claustre Pla Estratègic de Qualitat Comissions

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Anàlisi de situació Esquema procés d’elaboració de l’anàlisi estratègica

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Anàlisi de situació 09/12/2018 L’anàlisi estratègica es desenvolupa a partir dels següents factors: Externs Referits a la situació de l’entorn que ens afecta directa o indirectament, considerant tant els actuals com aquells que ho puguin fer en un futur immediat. Es tracta de variables exògenes que no controlem i que igualment poden incidir en el nostre futur i que, per tant, hem de tenir en compte a l’hora de planificar per tal de moure’ns d'acord amb el futur que volem assolir. A efectes d’anàlisi, els elements de la realitat externa de la URV s’engloben en generals i específics, i dins d’aquests últims es distingeixen els que incideixen en l’educació superior i en la recerca.

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Anàlisi de situació 09/12/2018 L’anàlisi estratègica es desenvolupa a partir dels següents factors: Interns Contempla aquells aspectes de la pròpia dinàmica interna universitària, l’anàlisi dels quals ens ha de servir per conèixer quina és la nostra situació actual. La formació La recerca La gestió Les relacions amb la societat

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) La raó de ser (la missió) 09/12/2018 Terme assimilable a funció És allò que és consubstancial i per la qual segueix desenvolupant les seves activitats. Pot esdevenir variable, revisar-se, evolucionar i, fins i tot, canviar. GESTIÓ INTERNA GENERACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTS FORMACIÓ UNIVERSITAT I SOCIETAT

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) La visió de futur 09/12/2018 Indica cap on es vol anar Constitueix el conjunt de fites que es marca la institució per fer avançar la seva raó de ser. Pot esdevenir variable, revisar-se, evolucionar i, fins i tot, canviar.

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) La missió i la visió. Exemple 09/12/2018 La raó de ser La visió de futur FORMACIÓ Impulsar el desenvolupament de la personalitat... Preparar a les persones per afrontar les exigències del mercat laboral... Incentivar el desenvolupament de projectes comuns.... Transmetre el coneixement conjugant la generalitat amb l’especialització, incorporant aprenentatge al llarg de la vida... Promoure i facilitar al llarg de la vida de les persones el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats, a fi de contribuir eficaçment al progrés personal i al de la societat

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Desplegament El PEQ s’ha estructurat, de manera esglaonada, de dalt a baix en: EIXOS (7) OBJEC TIUS (17) ESTRATÈGIES (50) ACTUACIONS (266)

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Desplegament Els eixos del Pla Estratègic de Qualitat: LA FORMACIÓ I ELS ESTUDIANTS LA GENERACIÓ I LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTS LES RELACIONS AMB LA SOCIETAT LES PERSONES LA CAPTACIÓ I L’ÚS DELS RECURSOS L’ORGANITZACIÓ I ELS PROCESSOS EL COMPROMÍS DE FUTUR

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Desplegament Eixos i objectius. La formació i els estudiants EIX OBJECTIU 1. LA FORMACIÓ I ELS ESTUDIANTS 1.1 Desenvolupar una docència de màxima qualitat que garanteixi als estudiants l'aprenentatge i el desenvolupament, al màxim nivell, dels valors i de les capacitats personals i professionals que la societat del coneixement requereix. 1.2 Millorar el rendiment acadèmic dels estudiants. 1.3 Facilitar la inserció laboral dels titulats de la URV i enfortir, al llarg de la vida de les persones, la relació i l'enriquiment mutu entre formació i treball, com a factor essencial del progrés personal i social. 1.4 Establir una oferta acadèmica que prevegi les necessitats futures de la societat i s'adeqüi a la demanda actual d'educació superior, potenciant la formació d'estudiants al màxim nivell de titulació com a agents promotors de la recerca i de la innovació.

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Desplegament Objectius i estratègies. La formació i els estudiants 1.2 Millorar el rendiment acadèmic dels estudiants. 1.2.1 Incrementar les relacions amb l'ensenyament secundari. 1.2.2 Implantar sistemes dinàmics i estructurats d'admissió, d'acollida i d'integració dels estudiants a la URV i a l'entorn. 1.2.3 Desenvolupar mesures per reduir el fracàs estudiantil, posant èmfasi en les etapes inicials d'incorporació dels estudiants a la URV. OBJECTIUS ESTRATÈGIES

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Desplegament Estratègies i actuacions. La formació i els estudiants

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Acompliment Durant el 2006 es va tancar el pla estratègic de qualitat de la URV, avaluant-ne el seu acompliment després d’un període de vuit anys de desplegament. Informe d’acompliment del Pla Estratègic de Qualitat de la URV (1998-2006) Valoració del grau d’implantació: BONA Grau d’implantació del PEQ: 87.5% Accions a desenvolupar: 279 Accions desenvolupades:233 Accions en fase de desenvolupament:11 Accions no implantades: 35

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Terminologia 09/12/2018 Visió de futur Cap on vol anar una organització. Anàlisi estratègica Una de les parts de la gestió estratègica, en la qual s’analitzen els factors de l’entorn que afecten l’organització i els factors interns. Oportunitats/Amenaces Aspectes de l’entorn, actual o futur, que poden representar una ocasió per disposar d’una posició millor a l’actual, si se sap aprofitar / Aspectes de l’entorn, actual o futur, que poden incidir negativament en l’organització, si no es fa res per evitar-ho. Punts forts/Punts febles Fortaleses de l’organització, considerades, ja sigui de manera absoluta, ja sigui de manera relativa en comparació amb altres organitzacions, que hem de consolidar o reforçar / Debilitats de l’organització, considerades, ja sigui de manera absoluta, ja sigui de manera relativa en comparació amb altres organitzacions, que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar, per millorar d'acord amb el futur que vulguem assolir. Planificació estratègica Una de les parts en què es divideix l’exercici de la gestió estratègica i consisteix, havent realitzat l’anàlisi estratègica, a definir els objectius, les estratègies per assolir-los i les actuacions necessàries, prioritzant-les, executant-les, controlant-les i revisant-les.

Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Terminologia 09/12/2018 Pla estratègic Document que fa tangible l’estratègia col·lectiva per arribar al futur on es vol anar a partir de la situació present i en el qual es plasmen els objectius, les estratègies i les actuacions a realitzar. Eix Categoria màxima dins de l’estructura d’un pla estratègic que reuneix diferents objectius que tenen un àmbit comú dins de l’organització. Objectiu estratègic Fi a aconseguir per poder assolir la visió de futur i que s’elabora tenint en compte l’anàlisi estratègica. Estratègies Categories o tipus d’actuacions orientades a assolir els objectius proposats. Actuacions Passos individuals per implantar les estratègies. Polítiques o programes o plans específics Actuacions generals que defineixen els principis d’acció i les relacions entre un conjunt d’actuacions dins d’un àmbit específic. Control estratègic Una de les parts de la gestió estratègica que consisteix en el seguiment de les actuacions i que està orientada a valorar l’eficàcia i l’eficiència de les estratègies i de les actuacions proposades i a modificar-les, si és necessari.

Els contractes programa (C-P) Definició Trets bàsics C-P/PE/Avaluació C-P Generalitat-URV (2003-05) C-P URV-Centre/Departament (2004)

Els contractes programa Què són? Instrument estratègic de gestió i de millora de la qualitat de la universitat i del sistema universitari en general. Instrument útil per al desenvolupament de polítiques en l’àmbit pressupostari, de la qualitat i de la transparència social. NOU MECANISME DE FINANÇAMENT PÚBLIC PER OBJECTIUS

Els contractes programa Trets bàsics dels contractes programa Establiment -en horitzons plurianuals- d’objectius concrets per la millora de la qualitat (en serveis, gestió, etc). Valoració del grau d’assoliment dels objectius de millora sobre la base d’indicadors preestablerts (quantitatius i qualitatius). Determinació d’un finançament específic, en funció del grau d’assoliment dels objectius. Revisió anual dels objectius en funció prioritats de la institució i la política universitària.

Història El contracte programa GENERALITAT - URV Primer contracte programa entre la URV i la Generalitat de Catalunya (1997-1999). Primera vegada que s’aplica la fórmula de finançament per objectius. Segon contracte programa (2000-2001). La seva principal característica va ser l’entrada, a proposta de la pròpia universitat, en la dinàmica d’indicadors de qualitat com a eina per mesurar els avenços que es van aconseguint i com a mecanisme per marcar el camí en els processos de millora que s’introdueixen. Tercer contracte programa (2002-2005). Suposa la consolidació d’aquesta dinàmica. Es desenvolupa en dues fases: la de l’any 2002 i la del període 2003-05, en el que ara ens trobem.

Premisses El contracte programa GENERALITAT - URV Incorpora els objectius de la planificació estratègica de la URV i de la política universitària i de recerca del Govern de la Generalitat de Catalunya. Concreta les actuacions que porta a terme la URV durant un període. S’estructura al voltant dels quatre eixos de la visió de futur de la URV. Determina un finançament específic a la URV per impulsar la millora de la qualitat.

El contracte-programa GENERALITAT – URV (2003-2005) Accions i indicadors-1 (exemple)

El contracte-programa GENERALITAT – URV (2003-2005) Accions i indicadors-2 (exemple)

El contracte-programa URV-Centre/Departament 2004 Fases Establiment dels criteris, a càrrec l’equip de govern, per prioritzar les accions de desplegament dels plans estratègics de centres i departaments, d’acord amb la planificació estratègica institucional i el Contracte programa amb la Generalitat de Catalunya. Negociació entre l’equip de govern i les unitats sobre el compromís per millorar la qualitat, d’acord amb les directrius esmentades i els objectius derivats dels plans estratègics, en què es concreten les accions i el suport econòmic assignat. Signatura dels acords i tramesa a les unitats del finançament fix de l’acord (70% de la despesa corrent). Convocatòria de becaris de planificació estratègica i signatura dels encàrrecs de rector per dur a terme tasques concretes de les accions compromeses.

El contracte-programa URV-Centre/Departament 2004 Fases Suport al desenvolupament dels acords i seguiment. Tancament del desenvolupament dels acords amb la presentació i el comentari de la memòria final de rendició de comptes de cada una de les unitats com a balanç del compliment i de la utilització dels recursos. Avaluació de la puntuació aconseguida segons la ponderació que es féu de les accions sobre un total de 100 punts. Assignació final dels recursos vinculats a l’assoliment de la part variable de l’acord (30% de la despesa corrent sol·licitada).

Estructura El contracte-programa URV-Centre/Departament 2004 DESENVOLUPAMENT DE LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA   CENTRE: Eixos i línies estratègiques del Contracte Programa Accions concretes a desenvolupar per part del centre Pes assignat Eix 1: FORMACIÓ I PROCÉS D'APRENENTATGE Pes màxim de l'eix: 50 30 Millora de la qualitat docent de grau i postgrau Impulsar l'ús de l'Entorn Virtual de Formació Eix 3: ACCIÓ TERRITORIAL I INTERNACIONAL Pes màxim de l'eix: 30 10 Millora de la internacionalització dels programes Internacionalitzar els programes de postgrau participant en xarxes de centres de formació superior internacionals

Estructura El contracte-programa URV-Centre/Departament 2004 DESENVOLUPAMENT DE LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA   CENTRE: Definició de l'indicador de seguiment Situació actual de l'indicador de seguiment Objectiu a assolir en l'indicador de seguiment Origen de l'acció Pla estratègic Pla de millora Pla estratègic docència Pla estratègic recerca Altres: especificar Existència d’una empresa simulada Posada en funcionament una Unitat de Simulació d'Empreses Creació d’una empresa simulada Pla estratègic - Nombre de participacions en xarxes - Presència en el conveni nacional de la xarxa RMT Participar en dues xarxes més

Indicadors de qualitat Definició i utilitat Objectius Requeriments Necessitats Com es defineixen

Indicadors de qualitat 09/12/2018 Indicadors de qualitat Què són? Mesures objectives sobre el funcionament d’una institució Per a què serveixen? Establir ordre en un sistema complex Facilitar la presa de decisions Detectant amb rapidesa les tendències Facilitant les previsions Comparant amb institucions similars (benchmarking) Facilitar la comunicació amb els empleadors Facilitar la informació als usuaris

Objectius d’un sistema d’indicadors Indicadors de qualitat Objectius d’un sistema d’indicadors Instruments per a la presa de decisions (direcció estratègica) Ajudar als processos de millora Comunicació amb els “propietaris” Rendició de comptes Processos d’assignació de recursos Informació fiable als usuaris (estudiants i empleadors)

Indicadors de qualitat Requeriments bàsics dels indicadors Han d’informar sobre els aspectes essencials de les àrees estratègiques Inputs, processos i outputs Han d’utilitzar-se en grup Conjunt d’indicadors Han de ser definits pels implicats Usuaris i decissors, interns i externs

Necessitats que han de satisfer els indicadors Indicadors de qualitat Necessitats que han de satisfer els indicadors En l’àmbit de la comunicació Comprensibles Representatius del conjunt Fiables Replicables En l’àmbit de la presa de decisions Disponibles quant es necessiten Connectats amb la millora de la qualitat Acceptables internament

Cinc passos per definir un sistema d’indicadores Indicadors de qualitat Cinc passos per definir un sistema d’indicadores Establir un inventari d’objectius en cada nivell de la institució Identificar les decissions que són clau per a la introducció de millores Identificar la informació que és necessària per a la presa de decisions Seleccionar els indicadors per a la decissió i per a la comunicació Assajar i corregir aquests indicadors

Indicadors de qualitat ANÀLISI FUNCIONAL Codi indicador   Rendiment Acadèmic (RA)/Productivitat científica (PC) Denominació   Nom donat a l'indicador Definició   Explicitació del significat de l'indicador Significació i Utilitat   Significació: Especificació del sentit que té l'indicador Utilitat: Concreció del profit que es pot obtenir amb l'ús de l'indicador en el marc de l'acompliment dels objectius fixats Interpretació   Explicació del sentit que té el resultat derivat del càlcul de l'indicador. En aquest apartat també s'introdueixen, si escau, les consideracions i les matisacions oportunes que cal fer sobre el resultat i, en definitiva, tenir en compte alhora de realitzar la seva interpretació. També s'indiquen les possibles relacions que pot tenir amb algun altre indicador. Nivell d’agregació   Determina els àmbits en funció dels quals es recomana referenciar la informació alhora d'elaborar i analitzar l'indicador Font   Indica l'aplicació informàtica a partir de la qual s'extrau la informació que requereix l'indicador per a la seva elaboració Exemple   Es mostra un exemple que ajudi a la comprensió i la interpretació de l'indicador en qüestió. S'utilitza el període de referència en què es basa la informació i les variables que intervenen en el càlcul

Indicadors de qualitat ANÀLISI OPERATIVA Desplegament   Si escau, s'informa sobre quin són els possibles antecedents de l'indicador a la Universitat quants als seus objectius, elaboració i implantació Elaboració   Es descriu, a grans trets, tot el procés d'elaboració de l'indicador, fent especial incidència en la fase prèvia a l'obtenció de l'indicador. També s'especifica el/els criteri/s a aplicar alhora d'obtenir la informació per tal que s'obtingui sempre en base als mateixos paràmetres. En aquest sentit, si és el cas i realment respon a la utilitat que es vol donar a l'indicador, s'utilitza els mateixos criteris d'extracció acordats pel conjunt de les universitats. Terminis   Es fixa el/s termini/s d'extracció de la informació necessària per a calcular l'indicador. En el cas d’algunes variables que intervenen en el càlcul dels indicadors es proposa una extracció provisional (novembre) i una altra de definitiva (març). Requisits   Es detalla quins són els condicionants que cal acomplir per poder procedir a l'obtenció de les variables que intervenen en el càlcul de l'indicador. Alhora, es realitza alguna proposta orientada a facilitar l'obtenció de la informació primària i que, en el futur, en caldria considerar la seva implantació Responsable   Indica els serveis i/o unitats que, a diferents nivells, poden estar implicats en el procés d’extracció de l’indicador.