Ars amatoria Llibre 1 On i com aconseguir l’amor d’una dona

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Déus, herois i animals mitològics
Advertisements

MINOS, REY DE CRETA Departamento de Latín IES Rafael Alberti de Cádiz.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Sara Ramírez Karola Salat
MARC AHICART TORT i ORIOL GONZÀLEZ SERRA
MITE D’ORFEU I EURÍDICE
TESEU Y EL MINOTAURE Pablo José Blasco Mendoza 4ºB.
BLANCANEU I ELS SET NANS 1.
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
II. Déu és el nostre Pare 4. La creació és obra de l’amor de Déu.
Sara Ramírez Karola Salat
LA LLEGENDA DEL SOL Molt abans de la reunió de tots els deus en la muntanya tibetana, els dies eren freds amb moltes hores cobertes de nit estrellades.
Temps era temps, hi havia un pagès molt i molt alt i gros que semblava un gegant.
JESÚS DE NATZARET.
Us proposem no tocar el ratolí i gaudir-ne
Hi havia una vegada un lloc màgic, ple de color i aromes on vivia un drac panxa contenta. Era molt simpàtic, rialler i un enamorat del seu país, El Jardí.
Ens alimentam amb el cos i la sang del Senyor
ELS COLORS AMB JOAN MIRÓ
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
El càstig de Sísif Magda Anguren - Axel Baiget.
Roxana Simon i Carla Rodríguez
SETMANA SANTA Catequesi infantil – Parròquia Catedral de Sant Llorenç 2016.
EL POBLE DE LA FANTASIA.
Perseu i Andròmeda.
UNA VEGADA HI HAVIA TRES ÓSSOS QUE VIVIEN EN UNA CABANA ENMIG DEL BOSC
SORTIM A EXPLICAR MITES
Tothom pot aconseguir el que es proposa !!!
Mite d’Orfeu Paula Ribes Ivars.
Teseu i el Minotaure Joan Serrano Gual.
Fet per: Judit Camposo i Dajanna Jinez
EL GAT NEGRE “Història del gat negre” a El lenguaje oral en la escuela. Joan TOUGH, (1987). Madrid:Visor.
Llegendes sobre la Lluna
ZEUS.
LA PETITA GIRAFA.
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
Concurs Bíblic Víctor Bernal Martínez Col·legi Sant Josep Obrer
Ares el déu de la guerra.
Hi havia una vegada un nen que es deia Tomàs que volia ser mag.
JO, AMB LES OBRES,ET MOSTRARÉ LA MEVA FE
Laia Crespo i Jessica Guerrero
La història de Sísif Mitologia Grega.
AFROFITA I ARES Hefest va atrapar enginyosament a Ares i Afrodita amb una xarxa de fines cadenes que havia disposat sobre el llit perquè caiguessin al.
Els nyama i el camperol Conte de Mali.
La llegenda en el Poblat Ibèric
Una historia a Castelldefels.
XIII a Setmana de la solidaritat
TESEU I EL MINOTAURE ELOI PAEZ
MARC AHICART TORT i ORIOL GONZÀLEZ SERRA
Cavall de Troia Marta Poveda 4rtB 6 juny de 2013.
LA PANDILLA.
MITOLOGIA GREGA AL PARC DEL LABERINT
Roma va ser fundada el 23 d’abril de 753 aC. La Roma Quadrata va ser el conjunt dels pobles etruscos, llatins i sabins que hi havia a la vora del riu.
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
RELAT CURT El drac de l’aigua
HANSEL I GRETEL Hansel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per.
AFRODITA NOM : Sandra.
Fet per: Judit Camposo i Dajanna Jinez
Religió Catòlica 2 Educació Primària.
ZEUS.
“NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU”
EL TEATRE Per començar aquest projecte ens hem de situar. Què és això del teatre? Quan es va inventar? Quina ha estat la seva evolució al llarg de la.
ZEUS.
ELS PLANETES.
El que ha passat està molt bé
ARIADNA.
CONTE LA FADA EMPATIA VISITA UNA ESCOLA.
Els origens de roma.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
Sobre l’esforç Anònim 2014 .
Transcripción de la presentación:

Ars amatoria Llibre 1 On i com aconseguir l’amor d’una dona CARLOTA MEDRANO I SHAWNEE ARVELO

Introducció On podem trobar a dones

El rapte de les Sabines Per tal de solucionar això , Ròmul , el seu fundador i primer rei de Roma , va organitzar unes proves esportives en honor al déu. Hi van acudir diversos , però els d’una població, la Sabínia van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills , precedits pel seu rei. Va començar l’espectacle del jocs i , tal com estava acordat , a un senyal cada un dels romans va raptar una dona , i després van fer fora els homes. Els sabins , evidentment enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones , van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final , les sabines es van interposar entre ambdós grups de combatents per tal que deixessin de matar-se , perquè -van raonar- , si guanyaven els romans , elles perdrien els seus pares i germans , i , si guanyaven els sabins , elles perdrien els seus marits i fills , ja que la guerra havia durat força anys .

Pasífae i el toro Según Diodoro Sículo, Pausanias , Virgilio, y Apolodoro , el dios Poseidón , para vengarse de la afrenta que le había hecho Minos , hizo que Pasífae se enamorase del toro blanco que se había librado del sacrificio. Le puso ruedas ocultas bajo las pezuñas y la llevó a la pradera de las cercanías de Gortina donde el toro de Poseidón pacía bajo las encinas entre las vacas de Minos. El toro blanco no tardó en acercarse y montar a la vaca de madera (de donde se deduce sin duda que Dédalo también afirmó las ruedas al piso) , de modo que Pasífae vio satisfecho su deseo y a su tiempo dio a luz al Minotauro , criatura con cabeza y cola de toro y cuerpo humano .

Bacus i Ariadna Ariadna era hija de rey de Creta Minos y de Pasifae , se enamoró de Teseo y le ayudó a matar al Minotauro en el Laberinto , para ello le entregó el ovillo de lana que le permitiría llegar hasta el monstruo , matarlo y luego poder salir siguiendo el hilo. Teseo se llevó a Ariadna de regreso a su patria Atenas , pero durante el camino la abandonó en una playa mientras dormía , en la isla de Naxos (por orden de los dioses). Baco con su carro tirado por panteras y su cortejo pasaba por la isla y encontró a la princesa durmiendo. El dios se acercó y al contemplar su belleza se enamoró de ella , se casaron y como regalo de boda , Baco le regaló una corona de oro forjada por Hefesto , que más tarde pondría en el firmamento convertida en una constelación (la Corona Boreal).

Deidamia i Aquiles Deidamia , segons la mitologia grega , fou una princesa d'Esciros amb qui Aquil·les tingué el seu fill Neoptòlem. La nimfa Tetis va pactar amb el rei Licomedes que el seu fill Aquil·les aniria a viure d'amagat a la cort d'Esciros per evitar que fos reclutat per anar a la Guerra de Troia. Quan va ser en presència de les dames , va oferir-los els presents i totes van llençar-se a admirar les joies mentre que una dona va agafar l'espasa.

Llibre 2

Dedal i Ícar Ícar era el fill de Dèdal, que va ser l'inventor i arquitecte del laberint de Creta, on hi estava tancat el Minotaure. Teseu va ser qui va matar el monstre, i després, Minos que era el rei de Creta, va culpar Dèdal dient que havia sigut ell qui l'havia matat i va tancar-lo a ell i al seu fill dins del laberint de Creta. Però com que Dèdal era molt hàbil en recursos, va saber construir unes ales amb plomes d'ocells unint-les amb cera. Ell i el seu fill se les posaren a les espatlles, però abans de prendre el vol, Dèdal li va aconsellar al seu fill que no volés massa enlaire, ni massa a prop del mar.Ícar, no fent-li cas, va volar massa a prop del Sol, i la calor del sol va fer que la cera es fongués. Llavors Ícar va caure al mar, i des d'aquell moment, s'anomena mar d'Icària.

Calipso i Ulises Calipso pertanyia a les nimfes i era filla d'Atlante i Pléyone. El seu lloc d'habitació era l'illa Ogigia , que es creu es situava a la Mediterrània occidental i que en general s'identifica amb l'actual península de Ceuta , davant de Gibraltar. Calipso , anomenada per Homer " la qual oculta " , va rebre hospitaliariamente a Odisseu ( Ulisses ) quan la seva nau va naufragar. Calipso , anomenada per Homer " la qual oculta " , va rebre hospitaliariamente a Odisseu ( Ulisses ) quan la seva nau va naufragar. - Atenea qui protegia Odisseu , va pregar a Zeus perquè enviés a Hermes on Calipso i li ordenés que deixés anar a Odisseu , a la qual cosa Zeus va cedir. - Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el brau que havia estat la forma en què Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en constel·lació i inclòs en els signes del zodíac .

Milanió i Atalanta Un dia una óssa benvolent va trobar una nena acabada de néixer, anomenada Atalanta, al peu de la muntanya, que havia estat abandonada pel seu pare per ser dona. Confiant en la seva destresa física, els va desafiar a competir amb ella en una carrera; i el que la pogués vèncer es casaria amb ella però el que va ser vençut perdria la vida. Però amb l'afany de guanyar la cursa, Hipómenes va oblidar agrair-li a Venus el suport, qui enfurismada per la seva falta d'agraïment, amb l'ajuda de Diana, la deessa de la Lluna va ordir un càstig per a la parella per haver-la ignorat.

Venus i Mart Diuen les versions que el primer amor adulterino d'Afrodita va ser Ares, déu de la guerra, era dur, poc amable i no es va entretenir a festejar a la deessa amb belles paraules, va anar directament a ella i li va expressar els seus desitjos, de moment Afrodita no estava acostumada a aquestes brusquedats i va sentir por, llavors l'es sac seva paorós casc i la seva cuirassa i es va mostrar tal qual era, molt més humà, i va passar el que havia de passar. Afrodita li va donar tres fills a Ares, Fobos, Deimos i Harmonia, els quals van passar a ser fills d'Hefesto, que no s'assabentava del que estava passant, fins que un dia els amants es van quedar massa temps al llit al palau de Ares a Tràcia, però Heli els va veure i va córrer de seguida a dir-ho al seu marit Hefest. Ares es va refugiar a la seva estimada Tracia i la deessa de l'amor va tornar a Xipre, a Pafos a on les Gràcies la van conduir al bany sagrat i allí va renovar com sempre la seva virginitat, tot seguit van vessar sobre ella un perfum celeste que augmentava la bellesa dels immortals i la van adornar amb nous i bells vestits, i així abillada va poder llançar-una altra vegada a la conquesta.

Llibre 3

Cèfal i Procris D'acord amb la mitologia grega, Procris fou una princesa atenenca, filla d'Erecteu.Es casà amb l'heroi Cèfal.Molt enamorada del seu marit, però gelosa, creia que quan ell anava de cacera es trobava amb una nimfa. Per això, un dia el seguí d'amagat. Però tot d'una va fer un soroll inoportú i Cèfal, pensant que era un animal salvatge, es girà de sobte i la matà amb el seu dard.