Plató, La República Sobre la Justícia Lectura textos PAU 2012 Xavier Valls INS Pius Font i Quer

Rep. II 367e-376c Què és la justícia (i la injustícia) La justícia és donar a cadascú el que és seu (concepció tradicional / Cèfal i Polemarc)) La justícia és allò que disposa el més fort (concepció sofística / Trasímac) La justícia és la igualtat de drets i deures (concepció moderna / Il·lustració) “la justícia és superior a la injustícia” Cercar la idea de justícia (no la teva o la meva, sinó allò que realment siguin la justícia i la injustícia intemporalment) Mètode: Justícia a la ciutat (lletres grosses) – justícia en l’individu (lletres petites)

Ciutat ideal Gènesi de la justícia en la ciutat natural o originària “ningú de nosaltres no és autàrquic” > les nostres necessitats > impulsores de la socialització > fundadores de les ciutats Productors: especialització del treball >> les professions que cada ciutadà desenvoluparà, s’articularan seguint el principi de naturalesa = que cadascú desenvolupi aquella tasca que de natural pot realitzar bé, perquè ha nascut amb les aptituds pertinents > Només aquest excel·lència (bé individu - justícia ànima) pot portar a la perfecció de la ciutat (bé comú - justícia polis). Com apareix la injustícia a la ciutat? La “ciutat opulenta” > Hybris Desmesura: expansió > guerra > guardiants – soldats > coratge, força i al mateix temps delicadesa i índole filosòfica > ha de ser educat en aquest natural filosòfic per prendre decisions encertades (Bé)

Rep. IV 427c-445e “si una ciutat està ben fundada, aleshores serà irreprotxablement perfecte” > d’aquí n’evidencia la seva saviesa (o seny), el seu coratge (o valentia), la seva temprança (o moderació) i la seva justícia > en la ciutat, què és i on es troba cada una d’aquestes excel·lències (aretai)? >, és a dir, quin estament les ha de cultivar en un grau més excels?

La saviesa “és el saber deliberar bé el que li convé a la ciutat com un tot”; no una deliberació parcial sobre una cosa o una altra sinó sobre la totalitat (Bé comú) > és l’excel·lència que han de posseir i conrear els governants (o magistrats, guardiants perfectes) El coratge és “la potència per conservar l’opinió pel que fa a les coses importants, que siguin sempre tals i les mateixes, com el legislador les proclama en el pla de l’educació.” > és una certa conservació = saber mantenir allò que és essencial > excel·lència que han de posseir els soldats (auxiliars dels governants) La temprança és “un cert ordre, i un domini d’alguns plaers i passions, dels quals prediquem que es mostren, no sé pas de quina manera, superiors a un mateix.” > possibilita l’autodomini = ser amo de si mateix > una ciutat ha de ser mestressa de plaers i passions, de si mateixa, si vol ser justa > aquesta excel·lència ha de ser cultivada per governants i súbdits = entre ells ha de regnar la concòrdia i harmonia, és adir, l’acord entre el superior i l’inferior. La justícia és el resultat de la concòrdia i harmonia entre les parts de la ciutat. > és l’exel·lència que es dona com a resultat de l’exercici de les altres tres aretai > això s’assoleix si “tothom fa allò per a què està naturalment dotat”, és a dir, la justícia és “fer cadascú el que li correspon”; “cadascú ha de tenir cura d’una sola cosa de les que afecten a la ciutat, aquella per a la qual la naturalesa li hagi donat més aptituds.” > La injustícia és el desequilibri, produït per la disharmonia de les parts, que deixen de cultivar les seves excel·lències, instaurant el crim.

Justícia individual <> Justícia social Aretai-excel·lència ànima-ciutadà <> Aretai-excel·lència ciutat

Rep. VII 514a-520a 1. Narració de l’al·legoria de la caverna (514a – 517a7) Al començament de l’al·legoria Sòcrates ens situa en el camí del seu sentit: “compara la nostra naturalesa (physis) pel que fa a l’educació (paideia) o a la manca d’educació (apaideusia) al cas següent” I comença el relat.

2. Explicació del sentit (517a - 518b) “Tota aquesta imatge, cal que l’enllacis amb el que hem dit abans, la regió que ens és revelada per la vista,l’has de comparar a l’estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb la força del sol, i si ara poses la pujada i la contemplació de les coses de l’ànima cap a la regió de l’intel·ligible /.../ al cim te tot el cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé, /.../ causa de tot el que és bell i recte, per tal com genera en el visible la llum del sol, del qual ella depèn, i en l’intel·ligible per tal com crea ella sola com a senyora, la veritat i l’enteniment. I comprenc que el qui ha d’actuar assenyadament en privat o en públic, cal absolutament que contempli aquesta idea” (517b – 519c) Cal llegir l’al·legoria de la Caverna en relació al Símil de la Línia Es distingeixen dos nivells de realitat i coneixement Sensible – Intel·ligible Opinió / Doxa - Ciència / Episteme Coses - Idees Aparença - Ésser Còpies - Models Foc - Sol - Bé

3. Conseqüències del sentit (518b - 520a) Procés de dialèctica ascendent cap a fora la caverna = procés d’educació (la paideia) = “girada total de l’ànima” >aquest viratge, del sensible vers l’intel·ligible, del jo al nosaltres, requereix una exercitació quotidiana de cadascú, fins arribar a la contemplació de l’ésser: el Bé > implica esforç, perquè cal “forçar les naturaleses més bones per arribar a aquesta noció.” Procés de dialèctica descendent cap a dins de la cova = forçar el retorn a la foscor, del filòsof-governant, que ha contemplat la llum del Bé, per tal d’alliberar els presoners o gent de la ciutat que hi viuen > guiant-los per esdevenir ciutadans veritables d’una ciutat perfecta: Bona=Bella=Vera=Justa