● Es tracta d’un salm de súplica individual ● Es tracta d’un salm de súplica individual. El salmista clama al Senyor (1), tot demanant-li que s’aixequi, que alci la seva mà, que no s’oblidi dels pobres (12), que trenqui el braç de l’injust i el malvat, que persegueixi la seva dolenteria (15). És una súplica individual dirigida a Déu, rei i jutge. ● Aquest salm mostra clarament l’existència d’un conflicte social entre el just i els malvats injustos. Una ràpida visió de conjunt permet fer la llista dels noms que es donen al malvat (2.4.13.15): és avar (3), injust (15) i home fet de terra (18). Els noms amb què caracteritza els justos són: infeliç (2), innocent (8), pobre(s) (9.12.17), indefens (10.14), orfe (14.18) i oprimit (18).

El Rostre de Déu +++ En una societat conflictiva, Déu és sempre l’aliat dels justos contra els injustos, contra els seus plans i les seves accions. Si en la primera part d’aquest salm teníem el silenci o l’absència de Déu –que portava els malvats a pensar que Déu no s’hi ficava-, a la segona tenim el viu retrat del Déu de l’Aliança i defensor dels drets dels pobres i dels oprimits: ell veu les fatigues i els sofriments dels pobres (14): és aquell a qui s’encomana l’indefens i en qui troba socors l’orfe (14); és rei que fa justícia, eliminant la injustícia per sempre (16); escolta els desigs dels pobres i fa justícia a l’orfe i a l’oprimit (17-18). +++ Tota la vida de Jesús consistí en atendre el clam d’aquells que acudien a ell: marginats, oprimits, pobres, orfes i viudes. Només cal considerar què feia Jesús i a favor de qui. A més, desemmascarà amb força la hipocresia de la gent de bé que, a l’empara de la religió, negava el Déu de la justícia i de la vida (vegi’s, per exemple Mt 23,1-36; Mc 12, 1-40; Lc 20, 1-47). +++ Aquest és un salm de súplica i ha de ser resat en aquest ambient: quan tenim la sensació que Déu està adormit o que està absent dels conflictes i sofriments que marquen la nostra vida; quan els poderosos neguen que existeixi un Déu que fa i vol justícia, quan veiem persones innocents, indefenses i infelices que són explotades i assassinades; quan cerquem forces per lluitar a favor de la justícia, dels drets humans, etc.

¿Com és, Senyor, que us quedeu tan lluny, que us amagueu als moments de la desgràcia? L’impiu, insolent, persegueix el desvalgut, se n’apodera amb les intrigues que trama.

L’impiu es glorieja de les seves ambicions, i, àvid de diners, menysprea el Senyor: «La seva ira esclata molt amunt, Déu no passa comptes, Déu no fa res.»

I tothora la intriga vicia els seus camins. Per a ell són massa lluny els vostres judicis, es riu dels seus rivals. Pensa en el seu cor: «No cauré mai; per més anys que passin, jo estaré segur.»

Ple de malediccions, d’enganys i violència, quan parla dissimula conjurs i maleficis. Es posa a l’aguait rera l’entrada per assassinar d’amagat l’innocent;

els seus ulls espien l’indefens, observa d’amagat, com un lleó, entre maleses, alerta per endur-se el desvalgut, el captura i, amb el llaç, l’arrossega;

s’ajup, s’aclofa fins a terra, l’indefens cau a les seves urpes. Pensa en el seu cor: «Déu se n’oblida, aparta els ulls i no veu res.»

Alceu-vos, Senyor, esteneu la mà, no us oblideu de l’indefens. ¿Per què l’impiu no fa cas de Déu, pensant que no passa comptes?

Ho veieu vós, que mireu les penes i sofrences, per prendre-les a les vostres mans; a vós s’abandona l’indefens, vós sou l’ajuda dels orfes.

Senyor, desarmeu el dolent, que respongui de la seva impietat i que no en quedi rastre. El Senyor és rei per sempre més. Els pagans han desaparegut del país.

Heu sentit, Senyor, el desig de l’indefens; enfortiu el seu cor, escolteu-lo, per fer justícia al pobre i a l’orfe, que mai més no els faci por l’home que és terra.

“Alceu-vos, Senyor, esteneu la mà, no us oblideu de l’indefens “Alceu-vos, Senyor, esteneu la mà, no us oblideu de l’indefens. A vós s’abandona l’indefens, vós sou l’ajuda dels orfes. Senyor, desarmeu el dolent, que respongui de la seva impietat i que no en quedi rastre”. Vaig pensant, Senyor, sobre les arrels de la maldat que ara descobreixo també en mi mateix. També jo sóc causa de dolor i de sofriment per a d’altres; també sento en mi mateix la dissortada fraternitat amb els “malvats” i descobreixo en el meu interior les mateixes marrades que, en excedir-se, condemnen d’altres a la misèria que tots deplorem. Noto en mi el flux de les passions, l’ambició, l’enveja i el poder, i sé que, per culpa d’aquestes passions, faig mal a gent al meu entorn. Per això, quan demano alliberament, el demano també per mi mateix. Allibereu-me de l’esclavatge dels meus instints i de la temeritat dels meus judicis. Aparteu de mi el desig de dominar els altres, d’imposar-me als altres, de manipular i de manar. Traieu-me la set de poder, l’instint de l’ambició. Allibereu-me realment i amb profunditat de tot allò meu que perjudica els altres, perquè pugui ser instrument d’alliberament de tots. “Compadiu-vos de mi, Senyor, mireu com m’afligeixen els enemics i arrenqueu-me de les portes de la mort. Contaré les vostres lloances, celebraré la vostra victòria als portals de la ciutat de Sió”.

Senyor, us donem gràcies de tot cor, perquè els nostres enemics reculen davant vostre, perquè jutgeu el món amb justícia i sou refugi de l’oprimit. rebeu a les vostres mans les vides dels que moren a la guerra o són víctimes de la violència. Per Jesucrist, Senyor nostre.