● Es tracta d’un salm de súplica individual ● Es tracta d’un salm de súplica individual. El salmista clama al Senyor (1), tot demanant-li que s’aixequi,

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Els colors de l’ Advent.
Advertisements

► Aquest salm és una imprecació envers aquells que tenen la missió d’impartir justícia entre els homes. En l'espiritualitat del poble d'Israel els.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Les paraules del Senyor son autèntiques +++ Aquest salm mostra un conflicte entre dos grups: per una banda, els qui tenen llavis mentiders, doble.
► Aquest salm és una imprecació envers aquells que tenen la missió d’impartir justícia entre els homes. En l'espiritualitat del poble d'Israel els.
Aquest salm consta de tres parts. La primera és un breu himne al Creador (vv. 1-2). La segona, de to sapiencial, enumera les condicions morals que.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
Aquest bonic poema sapiencial és una invitació a la confiança en la Providència divina. El salmista vol inculcar que només Déu pot assegurar la prosperitat.
Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els.
Les paraules del Senyor son autèntiques +++ Aquest salm mostra un conflicte entre dos grups: per una banda, els qui tenen llavis mentiders, doble.
L'espectacle de la ciutat santa, protegida per un cèrcol de muntanyes, suscita l'actitud de profunda confiança en Déu, que es reflecteix en aquest.
Privat del temple i exiliat en terres paganes, un levita expressa els seus actuals turments, a causa de les burles vexatòries dels pagans que l’envolten.
26 de l’any Regina Escoltant “Converteix-te, Jerusalem” de Narcís Casanoves, sentim-nos Església “santa i pecadora”
+ Aclaparat pel sofriment, un malalt demana al Senyor que el perdoni i li retorni la salut (vv. 2-3), tot exposant els mals que l’afligeixen (vv.
Cercar el sentit de la vida, de les coses i de la mort és com una necessitat primària. Fins quan, Senyor, seguireu oblidant-me? Fins quan m’amagareu la.
En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat.
Amb algunes lleus modificacions (v Amb algunes lleus modificacions (v. 6), aquest salm és una repetició del salm 13, i s’hi descriuen els pecats que.
18 de l’any cB Regina Preguem escoltant la lloança a les mans de Jesús (“Ad manus” de Buxtehude) que beneint Déu, fan que es multipliquin els Pans.
Quina és la fórmula de la felicitat que ens dóna la paraula de Déu?
Aquest salm és una súplica al Senyor, defensor dels pobres (v Aquest salm és una súplica al Senyor, defensor dels pobres (v. 13), contra la calúmnia.
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
La confiança i el goig profund que sorgeixen de la intimitat amb Déu, són els sentiments que predominen en aquest Salm. Els vv. 5-6 permeten de suposar.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
Escolteu-me, Senyor, demano justícia + La situació que portava a recitar aquest salm és idèntica a la que es descriu en el Salm 7: un innocent -acusat.
En aquesta lamentació, apareixen reflectits els diversos moments d'una acció litúrgica, celebrada amb motiu d'una greu derrota nacional. En la primera.
La característica dominant d'aquest salm és l'absoluta confiança en el Senyor, malgrat l'hostilitat i la persecució. ► El salmista se sent del tot.
Ens alimentam amb el cos i la sang del Senyor
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Aquest poema –com els altres "Cants de Sió" (Sl 45; 47; 86)– expressa l'amor i l'admiració dels israelites per la seva ciutat santa. ► En elegir Jerusalem.
Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el.
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
Aquest salm és una barreja de súplica individual i també de salm sapiencial. En la primera part, el salmista expressa la seva plena confiança en el.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
+ És un salm d’acció de gràcies individual amb alguns elements de súplica individual (vv ). Amb ell, una persona dóna gràcies al Senyor.
► Davant la imminència del combat, la comunitat reunida en el Temple (v. 3) implora la protecció divina i la victòria del rei (vv. 2-6). Com era habitual.
▬ El salm 115 resumeix perfectament el sentiment d'Israel en el sopar pasqual, o Seder, en la primera nit de la festa. ▬ Horriblement oprimit ("he.
PREGUEM: Pare, Perdó per les coses que he fet malament,
▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el.
Enmig d'una obstinada persecució (vv Enmig d'una obstinada persecució (vv. 4, 7) i sense esperances de trobar un ajut en els homes (v. 5), el salmista.
TINC SET!.
Aquest és un missatge especialment inspirador i bell
Un home desterrat —probablement un levita— sospira per tornar a gaudir de la presència divina, vivint constantment al costat del santuari de Déu (v.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els.
Enmig de la soledat i l’aflicció (v Enmig de la soledat i l’aflicció (v. 16), el salmista apel·la confiadament a la misericòrdia de Déu (v. 6). La.
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
Carta d’un infant als seus pares.
Celebració FINAL DE CURS.
Déu et parla. Descobreix la seva paraula.
+ Aquest salm és la súplica d'un home perseguit i acusat injustament. + Convençut de la seva innocència (v. 5), el salmista demana que els seus enemics.
Per tal de cantar les perfeccions de Jahvè, que assenyalen les seves intervencions en la història, aquest himne copia i reprodueix un cert nombre.
Aquest Salm és com l’esclat d’una indignació llargament reprimida (vv El diàleg del salmista amb el Senyor té un to d’amarga protesta, motivada per.
És una nit tenebrosa, en la qual ronden feres voraces És una nit tenebrosa, en la qual ronden feres voraces. L'orant està esperant que despunti l'alba.
+ En plena confusió, a causa de la malaltia i la persecució, el pobre crida anguniosament Déu. + El seu alliberament per part de Déu causarà vergonya.
Aquest cant litúrgic d’acció de gràcies està estretament vinculat amb el salm 19; la súplica del poble abans de la batalla ha estat escoltada, i el.
+ Aquest poema és un sever retret contra els jutges inics, que amb les seves decisions arbitràries fomenten la violència i la injustícia en la societat.
“DÉU ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA”
Cant espiritual Joan Maragall.
► Aquesta súplica es caracteritza per les expressives imatges amb què el salmista descriu les insídies dels seus adversaris (vv. 2-7) i la intervenció.
● Mitjançant una declaració que equival a un jurament (vv ● Mitjançant una declaració que equival a un jurament (vv. 4-6), una persona acusada i perseguida.
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
+ Aquest poema és un sever retret contra els jutges inics, que amb les seves decisions arbitràries fomenten la violència i la injustícia en la societat.
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
CONCURS BÍBLIC NOM: CÉSAR COGNOMS: GARCÍA MEDINA GRUP B DATA NAIXAMENT: 02/07/2003 COL·LEGI: SANT JOSEP OBRER CARRER: COVADONGA S/N
Aquest salm celebra les perfeccions divines que es revelen en les seves obres meravelloses: èxode, mannà, aliança, terra promesa, festes. Servir un.
+ Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v + Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v.3), el.
Transcripción de la presentación:

● Es tracta d’un salm de súplica individual ● Es tracta d’un salm de súplica individual. El salmista clama al Senyor (1), tot demanant-li que s’aixequi, que alci la seva mà, que no s’oblidi dels pobres (12), que trenqui el braç de l’injust i el malvat, que persegueixi la seva dolenteria (15). És una súplica individual dirigida a Déu, rei i jutge. ● Aquest salm mostra clarament l’existència d’un conflicte social entre el just i els malvats injustos. Una ràpida visió de conjunt permet fer la llista dels noms que es donen al malvat (2.4.13.15): és avar (3), injust (15) i home fet de terra (18). Els noms amb què caracteritza els justos són: infeliç (2), innocent (8), pobre(s) (9.12.17), indefens (10.14), orfe (14.18) i oprimit (18).

El Rostre de Déu +++ En una societat conflictiva, Déu és sempre l’aliat dels justos contra els injustos, contra els seus plans i les seves accions. Si en la primera part d’aquest salm teníem el silenci o l’absència de Déu –que portava els malvats a pensar que Déu no s’hi ficava-, a la segona tenim el viu retrat del Déu de l’Aliança i defensor dels drets dels pobres i dels oprimits: ell veu les fatigues i els sofriments dels pobres (14): és aquell a qui s’encomana l’indefens i en qui troba socors l’orfe (14); és rei que fa justícia, eliminant la injustícia per sempre (16); escolta els desigs dels pobres i fa justícia a l’orfe i a l’oprimit (17-18). +++ Tota la vida de Jesús consistí en atendre el clam d’aquells que acudien a ell: marginats, oprimits, pobres, orfes i viudes. Només cal considerar què feia Jesús i a favor de qui. A més, desemmascarà amb força la hipocresia de la gent de bé que, a l’empara de la religió, negava el Déu de la justícia i de la vida (vegi’s, per exemple Mt 23,1-36; Mc 12, 1-40; Lc 20, 1-47). +++ Aquest és un salm de súplica i ha de ser resat en aquest ambient: quan tenim la sensació que Déu està adormit o que està absent dels conflictes i sofriments que marquen la nostra vida; quan els poderosos neguen que existeixi un Déu que fa i vol justícia, quan veiem persones innocents, indefenses i infelices que són explotades i assassinades; quan cerquem forces per lluitar a favor de la justícia, dels drets humans, etc.

¿Com és, Senyor, que us quedeu tan lluny, que us amagueu als moments de la desgràcia? L’impiu, insolent, persegueix el desvalgut, se n’apodera amb les intrigues que trama.

L’impiu es glorieja de les seves ambicions, i, àvid de diners, menysprea el Senyor: «La seva ira esclata molt amunt, Déu no passa comptes, Déu no fa res.»

I tothora la intriga vicia els seus camins. Per a ell són massa lluny els vostres judicis, es riu dels seus rivals. Pensa en el seu cor: «No cauré mai; per més anys que passin, jo estaré segur.»

Ple de malediccions, d’enganys i violència, quan parla dissimula conjurs i maleficis. Es posa a l’aguait rera l’entrada per assassinar d’amagat l’innocent;

els seus ulls espien l’indefens, observa d’amagat, com un lleó, entre maleses, alerta per endur-se el desvalgut, el captura i, amb el llaç, l’arrossega;

s’ajup, s’aclofa fins a terra, l’indefens cau a les seves urpes. Pensa en el seu cor: «Déu se n’oblida, aparta els ulls i no veu res.»

Alceu-vos, Senyor, esteneu la mà, no us oblideu de l’indefens. ¿Per què l’impiu no fa cas de Déu, pensant que no passa comptes?

Ho veieu vós, que mireu les penes i sofrences, per prendre-les a les vostres mans; a vós s’abandona l’indefens, vós sou l’ajuda dels orfes.

Senyor, desarmeu el dolent, que respongui de la seva impietat i que no en quedi rastre. El Senyor és rei per sempre més. Els pagans han desaparegut del país.

Heu sentit, Senyor, el desig de l’indefens; enfortiu el seu cor, escolteu-lo, per fer justícia al pobre i a l’orfe, que mai més no els faci por l’home que és terra.

“Alceu-vos, Senyor, esteneu la mà, no us oblideu de l’indefens “Alceu-vos, Senyor, esteneu la mà, no us oblideu de l’indefens. A vós s’abandona l’indefens, vós sou l’ajuda dels orfes. Senyor, desarmeu el dolent, que respongui de la seva impietat i que no en quedi rastre”. Vaig pensant, Senyor, sobre les arrels de la maldat que ara descobreixo també en mi mateix. També jo sóc causa de dolor i de sofriment per a d’altres; també sento en mi mateix la dissortada fraternitat amb els “malvats” i descobreixo en el meu interior les mateixes marrades que, en excedir-se, condemnen d’altres a la misèria que tots deplorem. Noto en mi el flux de les passions, l’ambició, l’enveja i el poder, i sé que, per culpa d’aquestes passions, faig mal a gent al meu entorn. Per això, quan demano alliberament, el demano també per mi mateix. Allibereu-me de l’esclavatge dels meus instints i de la temeritat dels meus judicis. Aparteu de mi el desig de dominar els altres, d’imposar-me als altres, de manipular i de manar. Traieu-me la set de poder, l’instint de l’ambició. Allibereu-me realment i amb profunditat de tot allò meu que perjudica els altres, perquè pugui ser instrument d’alliberament de tots. “Compadiu-vos de mi, Senyor, mireu com m’afligeixen els enemics i arrenqueu-me de les portes de la mort. Contaré les vostres lloances, celebraré la vostra victòria als portals de la ciutat de Sió”.

Senyor, us donem gràcies de tot cor, perquè els nostres enemics reculen davant vostre, perquè jutgeu el món amb justícia i sou refugi de l’oprimit. rebeu a les vostres mans les vides dels que moren a la guerra o són víctimes de la violència. Per Jesucrist, Senyor nostre.