UNITAT 9 HISTÒRIA DE LA TERRA

ÍNDEX Unitat 9. Història de la Terra ORDENAR ESDEVENIMENTS GEOLÒGICS EN EL TEMPS DATACIÓ RELATIVA DATACIÓ ABSOLUTA FOSSILITZACIÓ UTILITAT DELS FÒSSILS EVOLUCIÓ DE LA BIOSFERA EL PALEOZOIC EL MESOZOIC EL CENOZOIC TRETS GEOLÒGICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA: EL MASSÍS IBÈRIC ELS PIRINEUS SERRALADA BÈTICA SERRALADA IBÈRICA I SERRALADA COSTANERA CATALANA ENLLAÇOS

ORDENAR ESDEVENIMENTS GEOLÒGICS EN EL TEMPS Unitat 9. Història de la Terra ORDENAR ESDEVENIMENTS GEOLÒGICS EN EL TEMPS Unidad 3. La Psicología dinámica Els mètodes de datació ens permeten ordenar en el temps i, de vegades, fins i tot esbrinar l’edat dels estrats, les roques, els fòssils i els esdeveniments geològics. Els mètodes de datació es divideixen en dos grups: Datació relativa. Permet ordenar els esdeveniments, però no els assignen una data. Datació absoluta. Permet donar una data numèrica més o menys exacta.

DATACIÓ RELATIVA Unitat 9. Història de la Terra Hi ha diverses pistes que serveixen per fer datacions relatives. Superposició normal dels estrats Si no hi ha cap alteració, els estrats es van superposant els uns sobre els altres. Superposició dels fenòmens geològics Quan es produeix un fenomen geològic com ara una falla, un plegament o una intrusió, afecta només els estrats existents en aquell moment. Identificació i correlació paleontològiques En les roques sedimentàries i en algunes de metamòrfiques, és freqüent trobar-hi fòssils. Aquests fòssils aporten informació sobre les condicions ambientals que hi havia en el moment de sedimentació i també ens poden indicar quina és la seva edat. Continuïtat Els estrats mantenen les seves característiques d’una forma contínua en tota la seva extensió.

DATACIÓ ABSOLUTA Unitat 9. Història de la Terra Entre els mètodes de datació absoluta destaquen els basats en la radioactivitat natural d’alguns àtoms presents en els minerals. Principals mètodes de datació absoluta Altres mètodes de datació absoluta Proporció entre carboni-14 i carboni-12 Proporció de potassi-40 i argó-40 Proporció de rubidi-87 i estronci-87 Proporció de samari-145 i neodimi-143 Proporció d’urani-238 i plom-206 Proporció d’urani-235, tori-208 i plom-207 Estudi de les trajectòries de fissió. Termoluminescència. Ressonància de spin electrònic. Mètodes basats en processos geològics o biològics periòdics.

FOSSILITZACIÓ Unitat 9. Història de la Terra Mecanismes Unidad 3. La Psicología dinámica La paleontologia és la ciència que estudia els fòssils com a elements per entendre la vida en el passat geològic i com a eines per explicar la diversitat de la vida actual. El procés de fossilització d’un organisme requereix tot un seguit de circumstàncies. Mecanismes Per conservació de la matèria mineral original i de la seva estructura. El més freqüent és l’alteració per canvi químic de la matèria mineral original; sigui per substitució sigui per reemplaçament per una altra substància present en el medi. Per la impregnació que es dóna quan la resta esquelètica queda reforçada per la precipitació de minerals addicionals. La conservació indirecta que resulta d’una diagènesi desmineralitzadora que provoca una dissolució de les restes, i l’aparició dels motlles intern i extern. La conservació excepcional es produeix quan es preserven les parts toves dels animals.

Característiques dels fòssils guies Unitat 9. Història de la Terra UTILITAT DELS FÒSSILS Els fòssils són de gran utilitat per determinar l’edat geològica dels estrats. El fòssil guia serveix per caracteritzar una determinada època de la història geològica perquè només apareix en els estrats formats en aquell temps. Característiques dels fòssils guies Han evolucionat ràpidament i en poc temps, i només es troben en un nombre reduït d’estrats. Tenen una àmplia dispersió geogràfica perquè es troben en jaciments distanciats, de manera que poden ser útils per caracteritzar nivells estratigràfics. Són grups biològics molt difosos i abundants. D’aquesta manera els seus fòssils es trobaran en la majoria dels jaciments.

EVOLUCIÓ DE LA BIOSFERA Unitat 9. Història de la Terra EVOLUCIÓ DE LA BIOSFERA No es coneix exactament com va ser el procés d’aparició de la vida sobre la Terra, però, per facilitar-ne l’estudi, es divideix en cinc etapes: Producció de molècules orgàniques simples (aminoàcids, àcids orgànics…) a partir de molècules senzilles (metà, aigua, amoníac…). Formació de polímers (proteïnes…) a partir de les molècules orgàniques senzilles. Aparició d’una maquinària genètica. Aparició de la cèl·lula. Aparició d’organismes pluricel·lulars.

EL PALEOZOIC Unitat 9. Història de la Terra Invertebrats Vertebrats Flora El paleozoic es caracteritza pel clar predomini dels invertebrats. Els principals grups d’invertebrats són: foraminífers arqueociats graptòlits braquiòpodes mol·luscs artròpodes Els primers vertebrats fòssils són peixos cuirassats, amb el cos cobert d’escates òssies. En el devonià apareixen les primeres restes de selacis. També es troben peixos ossis, que es divideixen en dos grups: Actinopterigis Sarcopterigis Més endavant, al devonià superior i al carbonífer superior, ja hi ha restes d’amfibis i rèptils. Del cambrià i l’ordovicià només es coneixen fòssils d’algues calcàries. En el silurià comencen a aparèixer els psilofitals. Al devonià es poden trobar les primeres plantes vasculars del tipus de les falgueres. Durant el carbonià es desenvolupen els Lepidodendron, Sigillaria, cues de cavall i falgueres.

EL MESOZOIC Unitat 9. Història de la Terra Invertebrats Vertebrats Flora La fauna d’invertebrats es caracteritza per un clar predomini dels mol·luscs, com ara els belemnits i els ammonits. La fauna de braquiòpodes és més residual, tot i que encara hi ha Rhynconella o Terebratula. Destaca el gran desenvolupament que van assolir els rèptils. També comencen a desenvolupar-se les aus (juràssic) i també els mamífers (triàsic). En aquest període apareixen amfibis petits com els anurs i els urodels, a més d’amfibis gegantins. També és el període dels dinosaures; els pterosaures, rèptils voladors; els plesiosaure, rèptils marins; i els ictiosaures, amb aspecte de dofí. Tot i que encara queden boscos de falgueres arborescents, hi ha un clar predomini de les plantes amb llavors. Al cretaci inferior s’inicia el desenvolupament de les plantes amb flors, les angiospermes.

EL CENOZOIC Unitat 9. Història de la Terra Invertebrats Vertebrats Flora Són pocs els grups d’invertebrats exclusius del cenozoic. Destaquen els foraminífers, com els Nummulites, alguns insectes i, dels equinoderms, les garotes de simetria bilateral. Es desenvolupen els mamífers placentaris i les aus modernes. En aquest període també es poden trobar rèptils com les serps, les tortugues i els cocodrils. Predominen les plantes amb flors (angiospermes). Persisteixen els boscos de coníferes a l’hemisferi nord. Es produeix un progressiu desenvolupament de les praderies de les plantes herbàcies, que proporcionen pastures als ungulats. En el sistema quaternari la fauna és pràcticament com l’actual, excepte les espècies extingides. Els fòssils d’homínids permeten establir la filogènia humana.

TRETS GEOLÒGICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA: EL MASSÍS IBÈRIC Unitat 9. Història de la Terra TRETS GEOLÒGICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA: EL MASSÍS IBÈRIC Al massís Ibèric es poden definir cinc zones: Zona cantàbrica Presenta materials paleozoics que han sofert una deformació només superficial i una tectònica d’encavalcaments superficial. Zona asturoccidental lleonesa Afloren materials precambrians i del paleozoic inferior. Zona centreibèrica Està representada per materials precambrians i del paleozoic inferior, amb un intens metamorfisme. Zona d’Ossa-Morena Presenta característiques estratigràfiques i de deformació similars a la zona centreibèrica. Zona sud-portuguesa Formada per materials paleozoics metamòrfics de grau baix.

ELS PIRINEUS Unitat 9. Història de la Terra Als Pirineus es poden distingir dues zones: Zona axial Zona prepirinenca Està representada per materials sedimentaris, metamòrfics i magmàtics, d’edat precambriana i paleozoica. Representada per materials sedimentaris de cobertora, mesozoics i cenozoics.

SERRALADA BÈTICA Unitat 9. Història de la Terra La serralada Bètica està constituïda per tres conjunts diferents, que són, de nord a sud: la zona prebètica, la zona subbètica i la zona bètica. Zona prebètica Zona subbètica Zona bètica La proximitat amb les zones emergides de les restes de la serralada Herciniana fa que la sèrie sedimentària del cicle sigui rica en materials detrítics. La deformació és suau, però sense grans encavalcaments. Hi ha un predomini de materials marins, i de vegades profunds i escassos nivells detrítics, a causa d’un major distanciament de la costa. Presenta una estructura en encavalcaments. Afloren materials de sòcol amb una cobertora prima. Representa la zona més afectada per la deformació alpina i mostra una estructura en encavalcaments d’importants desplaçaments.

SERRALADA IBÈRICA I SERRALADA COSTANERA CATALANA Unitat 9. Història de la Terra SERRALADA IBÈRICA I SERRALADA COSTANERA CATALANA Es tracta d’una serralada intracontinental. El segment català presenta tres unitats: Serralada Litoral Serralada Prelitoral Depressió Prelitoral Està formada per materials de sòcol: granitoides i materials paleozoics, amb un aflorament puntual de mesozoic al massís de Gavà. Presenta relleus més alts que la serralada Litoral. Està representada per materials de sòcol i cobertora, que poden mostrar petits encavalcaments. Es tracta d’una fossa tectònica reblerta de materials continentals miocènics. La serralada Ibèrica presenta una estructura similar als Catalànids, amb dues alineacions de serralades: rama Castellana i rama Aragonesa, separades per un conjunt de depressions interiors reblertes de materials miocènics.

ENLLAÇOS Unitat 9. Història de la Terra Registre fòssil Paleontologia La Biosfera

CRÈDITS Unitat 9. Història de la Terra Direcció editorial Dolors Rius Coordinació d’àrea Isaac Camps Coordinació i continguts multimèdia Oriol de Bolós Elena Vinent Guions de les unitats digitals Fotografies Arxiu Hermes Hermes Editora General, S. A. Castellnou Edicions, 2008. Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona http://www.castellnoudigital.com Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46