La llum i el so ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Física quotidiana: LA LLUM
Advertisements

Del llenguatge visual al missatge visual Su Richardson Burnt Breakfast Adaptació d’una presentació de M. Acaso.
RESUM.
LA LECTURA DE LA IMATGE. 1.- ELEMENTS MORFOLÒGICS Punt Línia Color 2.- ELEMENTS TEMPORALS Ritme Tensió.
BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA 2.º ESO La luz y el sonido INICIOESQUEMARECURSOSINTERNET LECTURA INICIAL ESQUEMA RECURSOS INTERNET SALIRANTERIOR.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
COM ES TRANSMET O TRANSFEREIX LA CALOR?
UNITAT 7 FENÒMENS ONDULATORIS.
ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA
Antoni Salvà - IES Felanitx
ASSECAT IR i UV.
Introducció a les Ones © 2013 Quim Trullàs
Ones 4t ESO.
Calor i equilibri tèrmic
LECTURA D’IMATGES als Estanys de Sils
II. La llum Lleis bàsiques L’òptica geomètrica: imatges i aberracions
La resistència Concepte:
INTRODUCCIÓ A L’ULL Setmana de la Ciència Neus Martínez Zaragoza
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 3r d’ESO
8.4 | Primer model atòmic: model de Thomson
Tema 10: Dinàmica.
Tema 6: L’ENERGIA.
Composició de l’aire (% en volum)
Propietats relacionades amb l'aspecte extern Altres propietats
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
El moviment i les forces ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
CLAUDE MONET.
Tema 4. La Terra i la Lluna Introducció
Física 1 btx: òptica Què és la llum: Teories corpuscular i ondulatòria
Construeix la gràfica de valors
PETITS REPORTERS Títol.
LLUM I OMBRES.
ELS MÈTODES D’EXPLORACIÓ DEL COS HUMÀ
JOHN LOCKE EPISTEMOLOGIA.
La calor i la temperatura
Coneixement del Medi 3r. de Primària Els sentits.
T E O R I A D E L C O L O R Que cal saber sobre el color?
El sentit de La vista.
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
COM VIATJA EL SO? Nenes i nens de 4t de primària IEA Oriol Martorell
LA LLUNA Mateo , Alejandro , Lluís , Alberto, Son els creadors, esperem que us agradi.
La Lluna Noa Vives Zaguirre.
Som nois i noies de 5è de l’escola Seat
La matèria.
GO PRO Martí Macià 5è A.
L´ ENERGIA ACÚSTICA.
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
ONES PROPIETATS FRONT D’ONA I RAIG
RADIOGRAFIA DEL SO Pau Samarra Ardiaca IES Guindàvols 2n Batxillerat
Què existeix i què no existeix.
PROPIETATS DE LA LLUM La llum es propaga en línea recta.
TEMPERATURA I TERMÒMETRES
vista pels nens i nenes de 2n
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS: Grans grups d’edat
La música és l’ART d’organizar els SONS en el TEMPS.
PERCEPCIÓ DEL COLOR Colors primaris de pigmentació, o mescla sustractiva, cada vegada hi ha menys llum. Doble arc de Sant martí, on es poden apreciar alguns.
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
Experiència de Magdeburg
La llum i el so.
MÀGIA POTÀGIA.
La Farinera Què vol dir un edifici MODERNISTA? Fem una línia de temps!
ECLIPSI ANULAR DE SOL Dilluns, 3 d’octubre de 2005
Els receptors i els òrgans dels sentits
cicle de xerrades CIENCIADDICCIÓ
Presentacions automàtiques amb FotoAngelo
FUNCIÓ DE PROPORCIONALITAT I FUNCIÓ AFÍ
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
LA LLUM.
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
Transcripción de la presentación:

La llum i el so ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET LECTURA INICIAL ESQUEMA RECURSOS INTERNET ANTERIOR EIXIU

Descomposició de la llum blanca per un prisma INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Lectura inicial Al començament del 1679, Isaac Newton va enviar als membres de la Royal Society de Londres la descripció del que ell va anomenar experimentum cruci (experiment crucial). El text començava així: «Per complir la meua anterior promesa a vosté, sense més preàmbuls li faré saber que en l’any del 1666 [...] vaig aconseguir un prisma de vidre triangular per intentar amb ell [comprovar] els celebrats fenòmens dels colors. I després d’haver aconseguit amb aquesta finalitat enfosquir la meua habitació i de fer un xicotet orifici als finestrons per permetre el pas d’una quantitat convenient de raigs de sol, vaig posar el prisma a l’entrada perquè d’aquesta manera foren refractats contra la paret oposada. Al principi va ser un agradable divertiment veure els vius i intensos colors produïts d’aquesta manera». Després de la descripció d’aquests i d’altres experiments fets, Newton va arribar a la conclusió següent: «D’on, en conseqüència, se segueix que la blancor és el color habitual de la llum perquè la llum és un afegit confús de raigs dotats de tots els tipus de colors...». Descomposició de la llum blanca per un prisma Experiment de Newton ANTERIOR EIXIU

Esquema de continguts La llum i el so Característiques La llum El so INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Esquema de continguts La llum i el so Característiques La llum Fonts Absorció El so Característiques Propietats Propagació Ombres Eclipsis Qualitats Classificació L’eco La reflexió Característiques Espills La refracció Característiques Lents La percepció L’orella La dispersió La descomposició El color La percepció L’ull INICI ANTERIOR EIXIU

Recursos per a l’explicació de la unitat INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Recursos per a l’explicació de la unitat La llum i el so com a ones Les fonts lluminoses Comportament dels cossos enfront de la llum Propagació de la llum Ombres Eclipsis La reflexió de la llum Espills La refracció de la llum Lents Les qualitats del so La descomposició de la llum El color Característiques del so L’ull Enllaços Eco i reverberació L’orella INICI ANTERIOR EIXIU

La llum i el so com a ones Cresta Longitud d’ona Ones sonores Vall INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La llum i el so com a ones Cresta Longitud d’ona Ones sonores Vall Característiques Unitats Freqüència Hertz (Hz) Longitud d’ona Metre (m) Ones lluminoses ANTERIOR EIXIU

Les fonts lluminoses Fonts lluminoses Emissors secundaris Estrelles INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Les fonts lluminoses Fonts lluminoses Emissors secundaris Estrelles Naturals Reflecteixen la major part de la llum Sol Artificials Espelmes Reflecteixen molt poca llum Bombetes ANTERIOR EIXIIU

Comportament dels cossos enfront de la llum INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Comportament dels cossos enfront de la llum Segons la seua capacitat d’absorció: Transparents Translúcids Opacs Deixen passar la llum Deixen passar una part de la llum No deixen passar la llum ANTERIOR EIXIU

La llum es propaga en línia recta INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Propagació de la llum La llum es propaga en línia recta Raig lluminós Feix de llum La llum assoleix una velocitat de 300.000 km/s ANTERIOR EIXIU

Ombres Penombra Ombra La forma de l’ombra varia: INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Ombres Penombra Ombra La forma de l’ombra varia: Focus gran o proper a l’objecte Ombra Focus menut o allunyat de l’objecte ANTERIOR EIXIU

Seqüència d’un eclipsi de Sol INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Eclipsis Eclipsi de Lluna VEGEU ANIMACIÓ Seqüència d’un eclipsi de Sol Eclipsi de Sol ANTERIOR EIXIU

Seqüència d’un eclipsi de Sol INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Eclipsis Eclipsi de Lluna Seqüència d’un eclipsi de Sol Eclipsi de Sol TORNEU ANTERIOR EIXIU

La reflexió de la llum Raig reflectit Raig incident INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La reflexió de la llum Raig reflectit Raig incident ANTERIOR EIXIU

Espills Espills esfèrics Espills plans Espill convex Imatge simètrica INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Espills Espills esfèrics Espills plans Espill convex Imatge simètrica Espill còncau ANTERIOR EIXIU

La imatge del llapis pateix refracció INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La refracció de la llum La imatge del llapis pateix refracció ANTERIOR EIXIU

Lents Lents divergents Dispersen els raigs de llum INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Lents Lents divergents Dispersen els raigs de llum Concentren els raigs de llum Lents convergents ANTERIOR EIXIU

Radiació de l’espectre visible Longitud d’ona creixent INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La descomposició de la llum Prisma Radiació de l’espectre visible Radiació ultraviolada Radiació infraroja Longitud d’ona creixent ANTERIOR EIXIU

Absorbeixen tots els colors menys un que és el que podem veure INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET El color dels cossos Mescla de colors llum Roig Llum blanca Blau Verd Mescla de colors pigment Magenta Cian Groc Absorbeixen tots els colors menys un que és el que podem veure ANTERIOR EIXIU

La percepció de la llum. L’ull INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La percepció de la llum. L’ull El cristal·lí enfoca les imatges La imatge invertida es forma en la retina La pupil·la augmenta o disminueix segons la llum L’iris controla la quantitat de llum COM FUNCIONA UNA CÀMERA DE FOTOS? La llum entra per la còrnia El nervi òptic transmet els impulsos nerviosos ANTERIOR EIXIU

La percepció de la llum. La càmera fotogràfica INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La percepció de la llum. La càmera fotogràfica La llum entra per l’objectiu Les lents enfoquen la imatge El diafragma controla la quantitat de llum que entra La imatge es forma damunt la pel·lícula o el sensor TORNEU ANTERIOR EIXIU

Característiques del so INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Característiques del so A QUINA VELOCITAT ES PROPAGA EL SO? No es propaga en el buit Es propaga en totes direccions Transporta energia, no matèria ANTERIOR EIXIU

VELOCITAT DE PROPAGACIÓ DEL SO EN DIFERENTS MEDIS INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Característiques del so VELOCITAT DE PROPAGACIÓ DEL SO EN DIFERENTS MEDIS Aire ( a 20 ºC) 340 m/s Aigua (a 0 ºC) 1.500 m/s Ferro (a 20 ºC) 5.130 m/s TORNEU ANTERIOR EIXIU

Les qualitats del so Intensitat To Timbre INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Les qualitats del so CLICA DAMUNT CADA ALTAVEU PER ESCOLTAR EL SO Intensitat To Timbre Sons de la mateixa intensitat i to Poca energia Baixa freqüència Sons dèbils Sons greus VEGEU INTENSITAT D’ALGUNS SONS Alta freqüència Molta energia Fonts sonores diferents Sons forts Sons aguts ANTERIOR EIXIU

Intensitat d’alguns sons INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Les qualitats del so Intensitat d’alguns sons Remor de fulles 20 dB Biblioteca (interior) 40 dB Oficina 50 dB Conversa a un metre de distància 60 dB Trànsit i maquinària 80 dB Tren subterrani 100 dB Enlairament d’un reactor a 60 m 120 dB Enlairament d’un reactor pròxim 150 dB To Timbre Sons de la mateixa intensitat i to Baixa freqüència Sons greus Alta freqüència Fonts sonores diferents Sons aguts TORNEU ANTERIOR EIXIU

Velocitat equival a 340 m/s INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Eco i reverberació Distància (metres) 34 17 ECO REVERBERACIÓ Se sent No se sent Velocitat equival a 340 m/s 0,1 Temps (segons) ANTERIOR EIXIU

La percepció del so. L’orella INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La percepció del so. L’orella Ultrasons Ossets de l’orella mitjana Orella interna 20.000 Nervi auditiu 20 Infrasons Ona sonora El timpà vibra en rebre l’ona sonora COM FUNCIONA UN SONAR? Freqüència (Hz) ANTERIOR EIXIU

Navegació per sons El sonar del vaixell emet un ultrasò INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Navegació per sons El sonar del vaixell emet un ultrasò El so xoca contra l’objecte i s’hi reflecteix TORNEU ANTERIOR EIXIU

Les propietats de la llum INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Enllaços d’interés Activitats sobre ones Les propietats de la llum ANEU A AQUESTA PÀGINA WEB ANEU A AQUESTA PÀGINA WEB INICI ANTERIOR EIXIU