1 u n i t a t Els primers auxilis

Formació en primers auxilis La correcta actuació del socorrista Els objectius dels primers auxilis són: – Proporcionar la primera atenció a una persona que presenta problemes de salut fins que pugui ser atesa per un professional sanitari. – Prevenir les situacions de risc per a la salut de les persones. Formació en primers auxilis Per tal que els primers auxilis siguin eficaços, es requereix formació. D’aquesta forma, s’ajuda correctament la víctima sense causar-li més dany. La persona amb formació adequada en primers auxilis i amb capacitat de dur-la a terme es denomina auxiliador o socorrista. La correcta actuació del socorrista 1. Conservar la calma 2. Valorar la situació: urgència vital o no vital 3. Activar els sistemes d’assistència 4. Conèixer les seves possibilitats tècniques i materials, i aplicar-les sense causar més dany

Sistemes d’emergència Emergències i urgències Quan es produeix una emergència, es posa en funcionament algun element del Sistema Integral d’Emergències (SIE), amb la finalitat d’atendre les persones afectades de la forma més adequada possible. En cas que l’emergència sigui de caràcter mèdic, s’activen específicament els Serveis d’Emergència Mèdics (SEM). Emergències i urgències Emergències: són situacions que requereixen una actuació immediata i en què resulta imprescindible l’arribada dels SEM el més aviat possible, ja que la vida d’una o diverses persones corre un risc imminent. A més, el pronòstic del pacient empitjora a mesura que augmenta el temps en ser atès. Urgències: les situacions urgents requereixin una actuació que no es dilati en el temps, però no de forma tan immediata com es requereix en les situacions d’emergència. La prestació de l’assistència d’urgències es pot realitzar a peu de carrer, mitjançant atenció telefònica o domiciliària, o bé per part dels serveis d’atenció primària en centres de salut.

Sistemes d’emergència Objectius dels Serveis d’Emergència Mèdics Oferir una resposta adequada, eficaç i amb la qualitat necessària a tot ciutadà que la sol·liciti. Els quatre principis pels quals es regeixen aquests serveis són: Accessibilitat Eficàcia Qualitat Assistència continuada i coordinada Models d’organització dels SEM Els SEM no són exclusius del nostre país. En cada territori funcionen de forma diferent i han tingut desenvolupaments molt diversos. Els SEM solen seguir un d’aquests models organitzatius: El model europeu posa l’èmfasi en l’assistència mèdica del pacient in situ i en la participació de personal mèdic en aquesta atenció. És el model seguit a Espanya. El model nord-americà prioritza el transport dels pacients als hospitals, i en què la prestació assistencial extrahospitalària és realitzada per tècnics en emergències o paramèdics.

Mesures de seguretat i protecció En qualsevol situació d’urgència o emergència, és necessari mantenir una actitud serena i actuar segons la conducta PAS, acrònim de les accions Protegir, Avisar i Socórrer. Protegir Abans de realitzar qualsevol actuació, cal garantir un entorn segur per als auxiliadors, per a la víctima o les víctimes i per a tercers. Mesures d’autoprotecció per evitar infeccions: mesures higièniques per protegir a qui realitza els primers auxilis i la víctima. Mesures conjuntes d’autoprotecció, protecció de la víctima i de l’entorn: aplicació de protocols i mesures de seguretat per protegir tots els implicats en la situació d’urgència o emergència. Mètodes i materials de protecció de la zona: consisteixen en la utilització de tots els elements necessaris per garantir la seguretat dels intervinents.

Mesures de seguretat i protecció Avisar Un cop assegurada la zona, convé posar la situació en coneixement dels sistemes d’emergències. Per fer-ho, utilitzarem el telèfon 112. Si l’auxiliador no pot realitzar la trucada, ha d’encarregar a una altra persona que la realitzi. En aquesta trucada, l’alertant haurà de proporcionar el major número de dades possible. Localització exacta dels fets: es donarà l’adreça completa; si es tracta d’una carretera, el nom de la via, el punt quilomètric i el sentit. Si no coneixem tota la informació, prendrem punts de referència visual. Persones involucrades i estat en què es troben: il·leses, ferides, inconscients, etc. Gravetat de l’emergència: tipus d’emergència davant de la qual ens trobem i una breu descripció per comunicar-ne la gravetat. Riscos associats: incendis, ponts esfondrats, terratrèmols, líquids o gasos inflamables o tòxics, línies elèctriques danyades, vehicles que obstaculitzen la calçada, etc.

Mesures de seguretat i protecció Socórrer Aquesta etapa consisteix en atendre la persona o les persones accidentades. El primer que farem serà comunicar a la víctima que l’ajuda està en camí. És molt important transmetre sensació de tranquil·litat a la víctima i reconfortar-la, encara que no respongui. En cap cas, la mourem, a no ser que corri perill. Aplicarem els nostres coneixements per procurar que la seva situació millori, o almenys no empitjori, fins a l’arribada dels serveis d’emergència. Si en el succés s’han produït diverses víctimes, caldrà atendre primer les que vegem que es troben en una situació més crítica; això es denomina triatge. En les urgències hospitalàries, en situacions de saturació del servei, el triatge es duu a terme en el moment de la recepció per evitar que els casos realment urgents esperin massa temps.

Obligacions i responsabilitats Marc legal Obligacions i responsabilitats Qualsevol ciutadà està obligat a prestar auxili a una persona que es trobi desemparada i en perill manifest: és l’anomenat deure de socors. Aquesta prestació d’auxili pot ser directa o bé mitjançant l’activació dels sistemes d’emergència. El fet de no prestar auxili a una víctima i romandre inactiu, sense ni tan sols alertar els serveis d’emergència, és un delicte tipificat al nostre Codi Penal amb el nom d’omissió del deure de socors. Quan una persona es fa socorrista, assumeix la funció de socórrer les persones, que també porta implícit el deure de solidaritat: un socorrista està obligat a intervenir en cas d’una situació d’urgència o emergència. Si durant els primers auxilis s’han produït danys, s’origina una responsabilitat civil. Aquests danys poden incórrer en responsabilitat penal i poden ser amb dol, quan ha hi hagut desig de causar un mal amb consciència i voluntat, o amb culpa, quan es realitza una acció danyosa sense intenció.

Limitacions de l’auxiliador dins de les seves competències Marc legal Limitacions de l’auxiliador dins de les seves competències Un socorrista ha d’actuar sempre seguint el principi de risc calculat, és a dir, realitzant únicament el que s’està segur que se sap fer correctament, tenint en compte els recursos de què es disposa. Codi ètic de l’auxiliador Un auxiliador o socorrista ha de transmetre una sensació de seguretat a la víctima i a l’entorn, per evitar que la situació empitjori per l’aparició del nerviosisme i l’estrès. A més, l’auxiliador està subjecte a un codi ètic basat en tres conceptes fonamentals per a la prestació dels primers auxilis: Secret professional: els auxiliadors no podran revelar dades personals de la víctima a altres persones ni als mitjans de comunicació. Altruisme: ningú que presti primers auxilis pot rebre un pagament per fer-ho, ja sigui en metàl·lic o en espècie. Discriminació de les víctimes: en la prestació de primers auxilis, no es pot realitzar discriminació positiva ni negativa en cap cas.