Teoria de la Conducció Resistència i resistivitat

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Anàlisi de Fourier i Mesures en Corrent Continu
Advertisements

Polarització de la llum
COM ES TRANSMET O TRANSFEREIX LA CALOR?
ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA
Làser Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
Introducció La teoria quàntica La teoria quàntica aplicada a l’àtom
L’electricitat:l’energia més versatil.
Introducció a les Ones © 2013 Quim Trullàs
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
La Placa Base Izan Sánchez 4º C.
Taula periòdica i enllaç
II. La llum Lleis bàsiques L’òptica geomètrica: imatges i aberracions
TEMA 9 ENLLAÇ QUÍMIC Tema 9:Enllaç Químic.
ELS MATERIALS METAL·LICS
Tecnologia industrial 1
Cinètica química 1.- Velocitat de reacció
Diverses teories al llarg de la història
Estructura atòmica i Taula Periòdica.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 10 PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS.
8.9 | Les radiacions electromagnètiques
Díodes d'unió p-n Unió p-n.
5 Els elements i els compostos químics ESQUEMA ESQUEMA INTERNET
Propietats relacionades amb l'aspecte extern Altres propietats
Portes Lògiques amb Díodes i Transistors nMOS
Funcionament del generador de funcions, l'oscil·loscopi i el polímetre
8.15 |Taula periòdica (en català)
4 Introducció Introducció Equilibri químic Equilibri químic
CALES DE L’ESCALA.
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
1 u n i t a t Electricitat bàsica.
Superposició de senyals Ampla de banda
Equivalent Thèvenin d'un circuit de corrent continu
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Funcionament de l'oscil·loscopi
Energia i velocitat de les reaccions químiques
Viatge a l’interior de la matèria.
Transistors MOSFET © 2013 Quim Trullàs
Propagació i Interferències d'Ones (sonores)
TEMA 1 Classificació de la matèria: substàcies pures
REACCIONS REDOX Reaccions de tranferència d’electrons
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Tema 5 Enllaç químic.
Mi nombre es Bond.
Funcionament del polímetre, multímetre o tester
4. L’òptica quàntica L’òptica electromagnètica ens descriu la llum com una ona EM clàssica: Amplitud dels camps: variables contínues Energia ~ |A|2 Aquesta.
Circuits Filtres © 2015 Quim Trullàs
BIG BANG I VIA LÀCTIA.
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
L’AIGUA A LA NATURA.
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Reaccions de precipitació
Transistors nMOS i pMOS: Caracterització i porta NOT
Tancat Sistema Aillat Univers Obert Entorn Funcio d’estat
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 10 PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS.
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
Xarxes de Difracció © 2015 Quim Trullàs
L’electricitat i el circuit elèctric
Sistemes Analògics i Digitals
Els sistemes materials
L’ELECTRICITAT I EL MAGNETISME Coneixement del medi Tema 2
Ones EM a un canvi de medi material
Quin canvi!!!!.
ELECTRICITAT I MAGNETISME
TREBALL DE L’ENERGIA PER: YOUSSEF.
Corrent Altern Circuits RC, RL i RLC sèrie
ELS ESTAT DE LA MATERIA Estat Sòlid Estat Líquid Estat Gasós
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
Estructura Elèctrica de la Matèria
Enllaç químic El sistema periòdic David Mor Elbal.
Transcripción de la presentación:

Teoria de la Conducció Resistència i resistivitat Resistivitat en funció de la temperatura Metalls conductors, semiconductors, dielèctrics, superconductors Estructura electrònica de la matèria Model de conducció en cristalls Cristalls semiconductors Semiconductors de tipus "n" i "p" Enllaços a vídeos resum © 2013 Quim Trullàs Aquestes transparències es poden utilitzar amb fins educatius no comercials, sempre que s'indiqui l'autoria These transparencies may be used for educational non-commercial purposes so long as the source is attributed

Resistència i resistivitat Si a un cable conductor de longitud L i secció d'àrea S li apliquem una ddp V = VA - VB = EL S L VA > VB VB © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

Resistència i resistivitat Si a un cable conductor de longitud L i secció d'àrea S li apliquem una ddp V = VA - VB = EL els e- es mouen amb velocitat mitjana constant v i circula I = Q/t S  v I L VA > VB VB Volum del cable (cilíndric) = SL N  nombre de portadors de càrrega (e-) n = N/Volum  densitat de portadors (propietat de cada material)   mobilitat = propietat de cada material tal que v = E © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

Resistència i resistivitat Si a un cable conductor de longitud L i secció d'àrea S li apliquem una ddp V = VA - VB = EL els e- es mouen amb velocitat mitjana constant v i circula I = Q/t S  v v Dt I DQ L VA > VB VB Volum del cable (cilíndric) = SL N  nombre de portadors de càrrega (e-) n = N/Volum  densitat de portadors (propietat de cada material)   mobilitat = propietat de cada material tal que v = E  resistivitat del material © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

Resistivitat en funció de la temperatura Aïllants o dielèctrics Resistència R = L/S on   resistivitat ; L  longitud ; S  àrea Resistivitat  = 1/(ne) on n  densitat de portadors de càrrega e = 1.602 10-19 C   mobilitat Conductivitat  = 1/ = ne Conductors metàl·lics   10-8 cm perquè n  1022 cm-3  augmenta amb T perquè  disminueix Semiconductors 10-5    103 cm perquè n  1014 cm-3  disminueix amb T perquè n augmenta Aïllants o dielèctrics 108    1016 cm perquè n molt petita Alguns dielèctrics a T altes poden arribar a conduir abans de fondre Si apliquem E>EMax (ruptura del dielèctric) poden conduir © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

No es pot explicar el comportament de (T) amb la física clàssica. Cal fer-ho amb la física quàntica, com farem a les properes transparències. Superconductors Per T < Tc , la resistivitat  és nul·la T(K) = 273.15 K + T(oC) 77 K (N2 líquid) Material Type Tc(K) Tc(oC) any Zinc metall 0.88 -272.3 Alumini 1.19 -272.0 Plom 3.72 -269.4 Mercuri (Hg) 4.15 -269.0 1911 Niobi (Nb) 9.2 -264.0 NbGe aleació 23.2 -250.0 1978 YBa2Cu3O7 ceramic 90 -183.1 1986 TlBaCaCuO 125 -148.1 1993 Efecte Meisner: Si un imant s'apropa a un superconductor, es repel·leixen. El superconductor expulsa el camp magnètic. Levitació magnètica d'un superconductor (http://www.youtube.com/watch?v=nWTSzBWEsms) Tren superconductor de levitació magnètica (http://www.youtube.com/watch?v=ybOHPLVzeMU&feature=related) © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

Estructura electrònica de la matèria Model atòmic de Bohr: - Els e- descriuen òrbites amb energia E constant. - L'energia E és quantitzada: només són possibles òrbites amb uns certs valors d'E. Física quàntica (Heisenberg i Schrödinger): Només sabem la probabilitat de trobar e- més o menys a prop del nucli. Orbitals o estats: - Els e- ocupen un orbital o estat electrònic. - Cada estat electrònic té un cert valor de E. - En un àtom són possibles tota una sèrie d'estats electrònics amb valors discrets (quantitzats) de E que poden estar ocupats o no. © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

Nivells d'energia degenerats: possibles estats amb la mateixa E En un àtom són possibles tota una sèrie d'estats electrònics amb valors discrets (quantitzats) de E que poden estar ocupats o no. Nivells d'energia degenerats: possibles estats amb la mateixa E estat electrònic ocupat estat no ocupat Capa electrònica: nivells amb E semblant Principi d'exclusió de Pauli: un estat només pot estar ocupat per un e- E Estat atòmic fonamental: els e- ocupen els nivells de menor energia Capa de valència: última capa ocupada amb e (a l'estat fonamental) © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

Estat excitat (no fonemental)  Desexcitació: emissió d'un fotó Estat atòmic fonamental Capa de valència: última capa ocupada amb e Capa electrònica: nivells amb E semblant E Estat excitat (no fonemental)  Desexcitació: emissió d'un fotó de freqüència f Relació d'Einstein: E = hf h constant Plank h = 6.6261034 Js E E © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

Desdoblament de nivells molècula diatòmica ← dos àtoms aïllats Aparició de bandes d'energia en un cristall Cristall de Silici Molècula de Silici © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

Model de conducció en cristalls BV  banda de valència: última banda amb electrons BC  banda de conducció: banda on els electrons poden desplaçar-se Conductors Aïllants Banda plena (amb e- lligats ) Banda mig plena BV i BC (enllaç metàl·lic) E Eg BV (plena a 0 K) (enllaços covalents) BC (buida a 0 K) = 5.33 eV (diamant) = 3.20 eV (AgCl) = 2.42 eV (CdS) 1 eV = (1.610-19 C)(1 V) = 1.610-19 J © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

Semiconductors T > 0 K T = 0 K són aïllants poden conduir Silici: Eg = 1.14 eV Germani: Eg = 0.67 eV Teluri: Eg = 0.33 eV T > 0 K poden conduir Formació de parells electró-forat electrons (lliures) forats Quan més petit és Eg, més fàcil és que puguin conduir. BC BV Eg BC BV Eg © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

Cristalls semiconductors T = 0 K (són aïllants) àtom neutre amb 4 e- de valència com el silici (Si) o el germani (Ge) enllaç +4 e- valència +4 BC BV Eg © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

T > 0 K  Es formen parells electró-forat (que augmenten amb T) +4 BC BV Eg electró lliure (e- a la BC) forat (estat desocupat a la BV) electrons de conducció o lliures : poden desplaçar-se pel cristall i en presència d'un camp E produeixen un corrent Els forats també contribueixen al corrent !!! © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

i els forats canvien de lloc. Contribució dels forats al corrent Hi ha un procés dinàmic de formació i recombinació de parells on els electrons lligats (no els lliures) salten a un forat, 1) 2) 3) +4 Formació Recombinació i els forats canvien de lloc. En presència d'un camp E els forats produeixen un corrent. © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

els forats es comporten com una càrrega positiva. En presència d'un camp E +4 a) +4 b) +4 c) els forats es comporten com una càrrega positiva. En els semiconductors hi ha dos tipus de portadors de càrrega: nn  densitat d'electrons lliures  In = nnevdnA np  densitat de forats  Ip = npevdpA  I = In + Ip © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

Semiconductors intrínsecs  purs, amb un sol tipus d'àtom (nn = np) Semiconductors extrínsecs  dopats amb impureses poden ser de tipus n o tipus p Semiconductors tipus n: dopats amb àtoms donadors amb 5 e- de valència com el fòsfor (P) o l'arsènic (As) forats  portadors minoritaris e- conducció  portadors majoritaris +5 +4  + BV BC EV Ed EC Pràcticament tots els àtoms donadors aporten un electró a BC. Teoria de la conducció

Semiconductors tipus p: dopats amb àtoms acceptadors amb 3 e- de valència com el gali (Ga), l'indi (In) o l'alumini (Al) e- conducció  portadors minoritaris forats  portadors majoritaris +3 +4  - BV BC EV Ea EC Pràcticament tots els àtoms acceptadors aporten un forat. © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció

Enllaços a vídeos resum Semiconductors: 3D Animation http://www.youtube.com/watch?v=MCe1JXaLEwQ&feature=fvw Semiconductores http://www.youtube.com/watch?v=t3RhM3FNB0w Introducción a los Semiconductores http://www.youtube.com/watch?v=rm8V7aBWvXM&feature=related From sand to chip - How a CPU is made http://www.youtube.com/watch?v=-GQmtITMdas&feature=related © 2013 Quim Trullàs (UPC) Teoria de la conducció