UNITAT 7: ESTRATIGRAFIA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Advertisements

AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Superfícies.
Experimentem amb l’elasticitat escola arc iris roger soto, laura torcal, pere ros, lluc rodó, júlia aicart i jan sanfulgencio.
MESURA DEL RADI DE LA TERRA (seguint Eratóstenes)
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2010 FASE PROVINCIAL PRIMÀRIA PROVA INDIVIDUAL
EL LLENGUATGE MUSICAL.
Reaccions químiques.
AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS
Propietats relacionades amb l'aspecte extern Altres propietats
T. 3 DINÀMICA I RISCOS ATMOSFÈRICS
Noms: Franco i Julio Grup i nivell: 5è B Escola: CEIP Anselm Clavé
CINÈTICA DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
La dinàmica externa del planeta
La Càmera C A R L I È.
El Planeta Terra.
NIVELLS D’0RGANITZACIÓ
L’equilibri en les reaccions químiques
Tècniques de representació gràfica
UNITAT 7 ESTRATIGRAFIA.
MANIFESTACIONS DE L´ENERGIA INTERNA DE LA TERRA
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX.
La funció de relació en els vegetals
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
GESTIÓ PER PROCESSOS.
METAL·LÚRGIA I SIDERÚRGIA
CJE VISITA DE LA CJE AL CLAVEGUERAM DE BARCELONA 29/05/2010
Coneixement del Medi Social i Cultural
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Tema 5. L’atmosfera. Pàg 66 La Terra està envoltada per una barreja de gasos que anomenem atmosfera. Aquesta barreja de gasos és l’aire que respirem,
DEL TEXT INFORMATIU AL TEXT DIDÀCTIC
Les Restriccions d’accés
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
RIUS I RIEROLS 6è de primaria- juny 08 Carlos de Molina Carlota Delise
DE LA DURADA AL RITME.
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
ELABORAR UN ORGANIGRAMA A PARTIR D’UN LLISTAT (Ordre i jerarquia)
CURS DE PREPARACIÓ DE PROVES D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS CURS
Dûna Petit i Júlia Cacho
8 TIPUS D'AQÜÍFERS El modelatge del relleu Biologia i geologia 3r ESO
Situacions Simuladores Preferencials (SSP)
La gestió per processos
Matemàtiques 3er E.S.O..
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
DISC DUR Dispositiu encarregat d’emmagatzemar informació de forma permanent al nostre ordinador.
PROPIETATS DE LA LLUM La llum es propaga en línea recta.
Ruben Balada Tripiana Informática
Sòlids Líquids Gasos Plasma
Tema 5: Nombres naturals i enters
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
ELS PROCESSOS GEOLÒGICS
UNITAT 7 ESTRATIGRAFIA.
Ciències socials, geografia i història Primer curs
Dibuix Tècnic Sistemes de representació.
Tema 2. Representació de la Terra
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
ESCOLA ANTONI TÀPIES- 5èB
La llum i el so.
EL MARC CONCEPTUAL DE LA COMPTABILITAT
Formació per als equips directius d’educació secundària
Els sistemes materials
Emprimacions i aparells
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
Noms: Gemma-Raquel Grup i nivell: 5è A Escola: CEIP Anselm Clavé
Quin canvi!!!!.
LA TERRA.
Transcripción de la presentación:

UNITAT 7: ESTRATIGRAFIA ELS ESTRATS ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES AMBIENTS SEDIMENTARIS LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA

1. ELS ESTRATS Els estrats són capes de roques sedimentàries , separades unes de les altres per plans d’estratificació i que corresponen a un període de sedimentació més o menys continu.

PARTS D’UN ESTRAT: - Sostre: Superfície superior - Mur ( o Base ): Superfície inferior Entre els murs i sostres de diferents estrat es troben els plans d’estratificació.

POTÈNCIA D’UN ESTRAT: És el gruix d’un estrat POTÈNCIA D’UN ESTRAT: És el gruix d’un estrat. Pot ser des de mm a metres.

El límit entre un estrat i un altre pot ser degut a diferents causes: Canvis de litologia ( tipus de roca) Superfície d’erosió Superfície de NO sedimentació, etc.

La informació que ens proporciona l’estudi des estrats prové de : - contingut en fòssils - color - composició litològica - estructures sedimentàries.

2. ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES Són estructures que ens serveixen per saber el passat dels estrats. 2 tipus: EXTERNES INTERNES

2.1 EXTERNES Són aquelles que podem trobar a la superfície dels estrats ( tant a la base com al sostre).

2 .1TIPUS D’ESTRUCT. SEDIM. EXTERNES A) MARQUES DE CORRENT B) ESQUERDES DE RETRACCIÓ C) EMPREMTES DE PLUJA D) MOTLLES DE CRISTALLS E) EMPREMTES FÒSSILS F) RIPPLES G) PALEOCANALS

2.2 ESTRUCTURES INTERNES Són estructures que podem trobar a l’interior dels estrats. Tipus: ESTRATIFICACIÓ MASSIVA. LAMINACIÓ ENCREUADA GRANOCLASSIFICACIÓ BIOTURBACIÓ

3. AMBIENTS SEDIMENTARIS És un àrea de sedimentació amb unes condicions físiques i químiques determinades. 3 tipus: AMBIENTS CONTINENTALS AMBIENTS MARINS AMBIENTS DE TRANSICIÓ

a) AMBIENTS CONTINENTALS Són sediments detrítics amb coloracions vermelloses degut a les oxidacions del ferro ( aeròbicament). Tipus: Fluvial Al·luvial Desèrtic Glacial Lacustre i Palustre

b) AMBIENTS MARINS Es formen sota les aigües marines Estrats amb coloracions grises Freqüents els carbonats Freqüent trobar fòssils Parts: Plataforma continental, talús, glacis, plana abissal

c) AMBIENTS DE TRANSICIÓ Platges Deltes Albufera

4. LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA És una representació gràfica d’una successió d’estrats, observada verticalment i a una escala determinada. Sempre és representada a l’eix de les abcises i s’hi indica : Litologia Potència Estructures sedimentàries Fòssils

FÀCIES : Aspecte d’un estrat o conjunt d’estrats, és a dir, la seva descripció. Quan hi ha un canvi en l’aspecte lateral de fàcies s’anomena CANVI LATERAL DE FÀCIES. Provocat pel canvi d’ambients que es dóna a la superfície de la Terra.

4.1 PRINCIPIS BÀSICS DE L’ESTRATIFICACIÓ Necessaris per establir la seqüència dels fets geològics. PRINCIPI D’ACTUALISME : Els processos geològics que actuen avui dia són els mateixos que van actuar en el passat. El que pot variar és la intensitat. Ex: Dunes al desert.

b) PRINCIPI DE LA SUPERPOSICIÓ En una sèrie estratigràfica qualsevol, les capes inferiors són les més antigues. Aquest ordre pot alterar-se per processos posteriors.

c)PRINCIPI DE LA SUCCESSIÓ FAUNÍSTICA Els fòssils ens serveixen per determinar l’ordre dels estrats dintre d’una sèrie estratigràfica. FÒSSILS GUIA : Característics de cada temps geològics. Ex: Ammonits són fòssils guia de la era secundària.

d) PRINCIPI DE L’HORITZONTABILITAT ORIGINAL Les capes de sediments es dipositen generalment horitzontals o gairebé horitzontals. Posteriorment poden patir deformacions.

e) PRINCIPI DE RELACIONS ENCREUADES Tot procés geològic (falles,plegaments,etc) és posterior als materials que afecta i anterior als que no han estat afectats per ell.

f) PRINCIPI D’INCLUSIÓ Estableix que una roca inclosa en una altra, és més antiga que la roca en la qual es troba inclosa.

4.2 DISCONTINUÏTATS Diem que s’ha produït una discontinuïtat ( o interrumpció) estratigràfica en aquells casos en què la sedimentació no s’ha produït de manera contínua.

TIPUS DE DISCONTINUÏTATS 1. HIAT : Falten estrats perquè mai s’han sedimentat. 2. BUIT EROSIU: Falten estrats perquè s’han erosionat. 3. LLACUNA ESTRATIGRÀFICA: No se sap perquè falten els estrats. Pot ser per un hiat o per un buit erosiu.

4.3 CONTACTE ENTRE ELS MATERIALS El contacte entre els materials, pot ser de 2 tipus: CONCORDANTS : Els estrats són paral·lels entre sí. DISCORDANTS: No són paral·lels entre sí. 2 Tipus de discordances:

A) Discordança angular : En aquest cas hi ha un pla que separa clarament els 2 estrats amb inclinació diferent. PENEPLANACIÓ: Erosió d’una superfície elevada que sobresurt del relleu per deixar-la plana. Fig 10 pàg 171

B) Discordança progressiva : Els estrats van canviant d’angle gradualment i per tant no hi ha cap pla com en el cas anterior.

4.4 CORRELACIÓ ESTRATIGRÀFICA És la comparació de 2 o més columnes estratigràfiques de diferents indrets d’una conca sedimentària per reconstruir millor la seva història geològica. Fig 12 pàg 172.

EN QUÈ ENS PODEM FIXAR PER PODER COMPARAR DUES COLUMNES 1.Criteris litològics 2. Criteris mineralògics 3. Criteris químics 4. Criteris geofísics 5. Criteris tectònics 6. Criteris paleontològics

** TRANSGRESSIONS I REGRESSIONS A LES COLUMNES ESTRATIGRÀFIQUES Transgressió: A una columna estratigràfica es detecta per trobar litologies de gra cada vegada més fins i acabar en calcàries o evaporites. Regressió : A l’inrevés.