RELIGIONS PRECOLOMBINES
ELS ASTEQUES Els déus El calendari Els sacrificis humans Els sacerdots Els temples Cerimònies i celebracions
ELS ASTEQUES Quina relació tenen Quetzalcoatl i Hernan Cortés? ELS DÉUS: QUETZALCOATL (serp emplomallada): Déu que aporta la civilització als humans. Ensenya a cultivar el blat de moro, a polir el jade, a teixir, l’escriptura, a mesurar el temps, a calcular el calendari. Déu dels sacerdots. Punt cardinal: Oest. HUITZILOPOCHTLI (colibrí del sud): El sol. Déu de la guerra. Va ordenar l’emigració dels asteques. Representat amb el color blau. Ocupa el Sud. L’àliga serà el nahualli del déucavallers àliga. TEZCATLIPOCA: Déu de la nit, l’hivern i la mort. Era l’ull que veu de nit. Porta com a símbol una vara amb un disc foradat en un extrem. El seu nahualli (doble animal) fou el jaguarcavallers jaguar.
ELS ASTEQUES ELS DÉUS: TLALOC (el que fa créixer): Déu de la pluja. MICTLANTECUTLI: Déu dels inferns i senyor del Mictlan o regne dels morts. Punt cardinal: nord. La seva esposa era Mictlancihuatl. COATLICUE (la de la faldilla de serps): Deessa de la terra. Mare de Huitzilopochtli CHALCHIUHTLICUE (la de la faldilla de pedres precioses): Deessa de l’aigua. Esposa de Tlaloc XIPE TOTEC (nostre senyor l’escorxat) Senyor de l’Est. Déu de la primavera. Se’l representa vestit amb la pell d’un sacrificat
ELS ASTEQUES ELS CALENDARIS Calendari solar de 365 dies 18 mesos de 20 dies. Sobraven 5 dies considerats nefastos. Cada conjunt de 52 anys formava un cicle. Calendari religiós o cerimonial: de 360 dies Dividit en 20 mesos de 13 dies. Els primers dies de cada calendari coincidien cada 52 anys.
ELS ASTEQUES - Volien impedir la destrucció del món. SACRIFICIS HUMANS: - Volien impedir la destrucció del món. - La sang era font de la vida i l’oferien als déus. - Les víctimes: - Eren presoners de guerra, criminals i esclaus. - Eren tractades amb honors. - Creien que obtindrien un bon premi a l’altra vida. - Un dels sacrificis fou l’extracció del cor. Altres tipus de sacrificis eren les automutilacions, principalment de sacerdots i cabdills. L’emperador asteca Ahuízotl va fer sacrificar 20 mil persones en la inauguració del teocalli de Tenochtitlan.
ELS ASTEQUES ELS SACERDOTS: tlamacazqui La casta dels sacerdots controlaven la vida de la societat asteca. Cada divinitat disposava del seu col.legi de sacerdots. Tenien grans coneixements d’ astronomia, matemàtiques i dominaven l’escriptura. Organitzaven festes, processons, ofrenes de flors, dances, cants, cerimònies del calendari ritural, festes de les corporacions i els sacrificis. Principalment d’origen noble. Vida dura i austera. - Comunicadors entre els déus i els homes. Els caps de l’organització social eren els Quetzalcoatl: tenien el títol de sacerdot de Tlàloc i sacerdot de Nostre Senyor. El Mexícatl teohuatzin, era el sacerdot en cap de totes les activitats religioses. Els sacerdots tonalpouhque es dedicaven al calendari i interpretaven els llibres sagrats per predir el futur. En el calmécac els sacerdots preparaven els joves al sacerdoci o a alts càrrecs de l’Estat asteca. Estaven sota la protecció de Quetzalcoatl.
ELS ASTEQUES TEMPLES (teocalli) Són la representació i símbol dels asteques. Les primeres piràmides eren amontegaments de terra amb una construcció al seu cim per al culte i una escala exterior per arribar-hi. Intentaven ser muntanyes artificials. Després es construiren les grans piràmides truncades, quadrades i esglaonades. Eren fetes amb un nucli de terra i pedres amb una capa exterior de pedres adherides amb morter i tot recobert amb estuc. Al capdamunt de la piràmide hi ha el santuari on es troba la imatge del déu. Els temples rodons eren dedicats al déu del vent, Ehecatl. Dalt de la piràmide es feien les cerimònies, celebracions i sacrificis. A Tenochtitlan la piràmide principal tenia dos temples. Un dedicat a Tlaloc i l’altre a Huitzilopochtli.
ELS ASTEQUES CERIMÒNIES I CELEBRACIONS: Cerimònia del foc nou: Què és el joc de pilota (tlachtli)? ELS ASTEQUES CERIMÒNIES I CELEBRACIONS: Cerimònia del foc nou: A l’acabar un cicle de 52 anys. S’apagava el foc vell i s’havia d’encendre un de nou. Els últims 5 dies tothom apagava els focs de les cases i trencaven els estris de la casa. Eren dies de dejuni i tristesa. L’últim dia els sacerdots, des d’un turó, encenien el foc nou que es repartiria entre la població. Altres celebracions: Festa de la primavera: a Xipe Totec, Festa de la collita: a Tlazoltéotl, Festa del tóxcatl: al déu Tezcatlipoca i Huitzilopochtli Festa del panquetzalitzli: enarborar banderes, Dia 4 moviment...
I ara només us falta acabar de passar els apunts i ESTUDIAR! Manel Correa i Masip Barcelona