Generalitats del sector assegurador 5 u n i t a t Generalitats del sector assegurador

L’activitat asseguradora Les assegurances justifiquen la seva existència pel fet de mantenir l’empresa lliure de conseqüències econòmiques negatives provocades per fenòmens fortuïts. La seva finalitat pot ser tant l’ajuda mútua entre persones com l’assumpció d’un cost fix i baix per tal d’evitar-ne un altre de possible i elevat. En cas que es produeixi qualsevol fet assegurat (denominat contingència) i, per protegir les persones físiques i jurídiques dels perjudicis econòmics que els puguin ocasionar, s’utilitzen les assegurances. Atenent al risc, es poden classificar així: Assegurances sobre persones. Assegurances sobre coses. - Assegurances de danys en particular. - Assegurances sobre el patrimoni. Els principals intermediaris en aquest sector són les entitats privades, denominades companyies d’assegurances o asseguradores i el Consorci de Compensació d’Assegurances, una entitat pública empresarial. A més, les assegurances privades coexisteixen amb el sistema públic d’assegurances relacionat amb la Seguretat Social.

El contracte d’assegurança El contracte d’assegurança és aquell pel qual l’assegurador s’obliga, mitjançant el cobrament d’una prima i per al cas que es produeixi l’esdeveniment el risc del qual és objecte de cobertura, a indemnitzar, dins dels límits pactats, el dany produït a l’assegurat o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes. Els pactes inclosos al contracte d’assegurança han d’estar ajustats a la bona fe i el just equilibri entre els drets i les obligacions dels contractants. Elements personals Assegurador: és la persona jurídica, autoritzada pel MEH per a l’exercici de l’activitat asseguradora, que assumeix l’obligació d’indemnitzar a conseqüència del compliment del risc. Assegurat: és la persona física o jurídica exposada al risc objecte de cobertura. Prenedor: és la persona, física o jurídica, que sol·licita i contracta l’assegurança. Beneficiari: és la persona física o jurídica amb dret a percebre la prestació indemnitzadora si es produeix el sinistre. Perjudicat: en les assegurances de responsabilitat civil, és la persona que pateix el dany a conseqüència del sinistre.

El contracte d’assegurança Elements materials Prima: és l’import que el prenedor ha de pagar a l’assegurador per fer-se càrrec del risc. Risc: és la possibilitat que ocorri un sinistre i constitueix l’objecte del contracte d’assegurança. Valoració econòmica: es tracta de quantificar els danys econòmics produïts pel compliment del risc. Indemnització: és l’import monetari que l’assegurador s’obliga a pagar o la prestació de serveis que s’obliga a realitzar en cas que es produeixi el sinistre cobert per l’assegurança. Elements formals Sol·licitud d’assegurança: document en què el prenedor sol·licita a l’empresa asseguradora que s’emeti la corresponent pòlissa. Qüestionari previ: qüestionari que inclou preguntes sobre les circumstàncies que afecten el risc a assegurar. Proposta d’assegurança: document en què l’assegurador, en base a les cobertures que ha sol·licitat l’assegurat i, un cop valorat el risc, realitza una oferta. Pòlissa: conjunt de documents en què es plasmen els termes del contracte d’assegurança. Butlletí d’adhesió: document utilitzat en les assegurances col·lectives.

Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions El sector assegurador El sector assegurador requereix un estricte control per part de l’Administració Pública, tal com es plasma en l’exigència d’uns alts nivells de solvència a les entitats asseguradores, en l’aplicació d’una legislació específica i també en l’ordenació i la supervisió del sector per part de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions Es tracta d’un òrgan administratiu que depèn del Ministeri d’Economia i Hisenda, que té com a principals funcions controlar el compliment dels requisits de les asseguradores, supervisar i controlar l’activitat asseguradora i protegir els assegurats, beneficiaris i perjudicats. Entitats asseguradores privades Són les que assumeixen l’obligació d’indemnitzar els danys o perjudicis patits pels seus assegurats a canvi del pagament d’una prima. A Espanya, l’activitat asseguradora únicament podrà ser realitzada per entitats privades que adoptin la forma de societat anònima, mútua, cooperativa o mutualitat de previsió social.

Mediadors d’assegurances El sector assegurador Mediadors d’assegurances Els mediadors són professionals que es divideixen en agents o corredors d’assegurances. Aquests dos tipus tenen en comú la seva tasca de mediació i la necessitat d’estar inscrits al Registre de Mediadors d’Assegurances. Consorci de Compensació d’Assegurances És una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d’Economia i Hisenda a través de la DGSFP. S’encarrega dels riscos extraordinaris i catastròfics, així com de les assegurances obligatòries. Determinació i pagament de la prima Com que no existeix obligació de comunicar les primes a la DGSFP, hi ha una certa llibertat a l’hora de la seva fixació. Un cop determinada la probabilitat d’indemnització, la fixació definitiva es produirà atenent a la política comercial de l’assegurador.

Determinació i pagament de la prima Càlcul de la prima de tarifa Per calcular la prima de tarifa, a més de la suma assegurada (el valor donat pel prenedor a l’objecte assegurat), s’utilitzen les bases tècniques de l’assegurança, que són els càlculs actuarials que, per a cada model o branca d’assegurança, es realitzen duent a terme un tractament estadístic del risc que es desitja assegurar. Prima total A més de les quantitats directament destinades a satisfer les possibles indemnitzacions i a cobrir les despeses de l’assegurador, la prima inclou altres conceptes no destinats a aquest assegurador, sinó a altres organismes. Fraccionament i pagament de la prima La prima es calcula per a un període i l’assegurador té dret al seu cobrament complet; tot i això, depenent del seu import, l’assegurador pot permetre el fraccionament del seu pagament, encara que no suposa un fraccionament de la seva meritació. El prenedor està obligat al pagament de la prima segons l’acordat al contracte. Si les primes són periòdiques, l’assegurador té dret a cobrar la primera des del moment de la signatura.

El sinistre i el pagament de la prestació Es poden distingir diversos tipus de prestació: Prestació dinerària. - Prestació de capital. - Prestació de renda. Prestació en espècie. Notificació i valoració del sinistre En cas que es produeixi un sinistre, s’haurà de comunicar a l’assegurador el més aviat per part del prenedor, assegurat o beneficiari, segons sigui procedent. La valoració dels danys i la indemnització es pot fixar de mutu acord (via amistosa) o mitjançant el procediment de peritatge. Les assegurances de vida i el pagament de la prestació En aquest tipus d’assegurances, l’assegurador haurà d’abonar la prestació que hagi acordat prèviament amb el prenedor: la suma assegurada. Per això, aquest tipus d’assegurances també es coneixen com a assegurances de sumes.

El sinistre i el pagament de la prestació Indemnització en les assegurances contra danys Per calcular l’import del dany, i la indemnització a pagar, l’assegurador haurà de determinar amb precisió el valor de l’interès assegurat immediatament abans de patir el sinistre. Això es pot fer mitjançant el valor d’ús, el valor venal o altres valors. Es poden donar tres circumstàncies després de la valoració: Assegurança plena: en aquest supòsit, l’import de la suma assegurada coincideix amb valor de l’interès assegurat. Sobreassegurança: supòsit en què l’import de la suma assegurada és superior al valor de l’interès assegurat. Infraassegurança: la suma assegurada és inferior al valor de l’interès assegurat. Indemnització en les assegurances amb franquícia L’aplicació d’una franquícia a una assegurança suposa que el prenedor pagarà una quantitat menor, a canvi d’assumir el risc de córrer amb les despeses ocasionades pels danys que no superin la franquícia. Si els danys excedeixen la franquícia, es distingeixen dos supòsits: franquícia absoluta i franquícia relativa.