TECTÒNICA DE PLAQUES

ESTRUCTURA ESTRUCTURA COMPOSICIONAL DINÀMICA LITOSFERA: sòlida i fràgil Escorça: Si Al Mantell: Si Mg Nucli: Fe Ni ASTENOSFERA: semi-líquida i plàstica MESOSFERA: sòlida i plàstica Capa D”: hi tenen lloc reaccions endotèrmiques que escalfen el mantell i acceleren el seu ascens en PUNTS CALENTS ENDOSFERA: equivalent al nucli

Discontinuïtat de Gutemberg: separa el Mantell del Nucli Discontinuïtat de Mohorovicic: separa l’Escorça del Mantell Discontinuïtat de Lehmann-Wiechert: separa en nucli extern (líquid) de l’intern (sòlid) Mantell Inferior Zona de Transició ESCORÇA Mantell Superior Nucli extern Nucli intern MANTELL NUCLI

INTERIOR TERRESTRE Conveccions en el Mantell a velocitats de cm/any. Reaccions exotèrmiques en el límit Mantell-Nucli (capa D”). Es formen “plomes” en el Mantell que ascendeixen a velocitats de m/any i arriben amb més temperatura a prop de l’escorça.

Plaques i convecció Evolució d'una ploma

ESCORÇA CONTINENTAL Està formada per gran varietat de roques, però relativament lleugeres, pel que els moviments de les plaques les deformen, però no les poden enfonsar dins del mantell. En alguns llocs la velocitat de transmissió de es ones P separa una Escorça Superior d’una Escorça inferior (discontinuïtat de Conrad).

FALLA DE TRANSFORMACIÓ PLATAFORMA CONTINENTAL Escorça oceànica Escorça continental TALÚS CONTINENTAL Rift DORSAL FALLA DE TRANSFORMACIÓ PLANA ABISSAL

Escorça continental FOSSA OCEÀNICA Volcans submarins PLANA ABISSAL

FALLA DE TRANSFORMACIÓ DORSAL Dorsal centreoceànica FALLA DE TRANSFORMACIÓ

LÍMITS DE PLAQUES Divergent Convergent Lliscament Moviment estructura hipocentres vulcanisme litosfera Divergent Es forma nova litosfera oceànica Dorsal oceànica/ rift Submarí / tranquil superficials Es destrueix litosfera oceànica superficials -intermedis - profunds Fossa oceànica/ serralada Convergent Explossiu No es forma ni es destrueix litosfera Falla de transformació No n’hi ha superficials Lliscament

SEPARACIÓ PLAQUES Interior i sísmica Els punts calents assenyalen la separació

ORIGEN DELS MAGMES C B A Punts calents Dorsals centreoceàniques Zones de subducció C B A

PUNT CALENT Fonen molts minerals del mantell a temperatura elevada. Els magmes són calents i fluïts i poden arribar fàcilment a la superfície.

PUNT CALENTS

MOVIMENT CONVERGENT

GENERACIÓ DE TERRATRÈMOLS: És un tremolor de terra originat per l’alliberació brusca d’energia acumulada per les friccions entre roques o en explosions volcàniques. Rebot elàstic

Com es mesura un terratrèmol Intensitat: correspon als efectes que es noten. Depèn de la distància de l’hipocentre al lloc on es mostren els efectes dels terratèmols. Es fa servir l’escala de Mercalli o la MSK. La intensitat es representa amb isosistes. Actualment es fa servir la escala de Mercalli modificada, abreviada com MM. Té XII graus.

INTENSITAT Les línies s’anomenen isosistes IX: Pànic general. Danys considerables en edificis ben construïts. VIII:Danys en estructures corrents i lleugers en ben construïdes. VII: Dificultats de mantenir-se drets. Danys en mobiliari; mínims en bones construccions VII IX X

Com es mesura un terratrèmol Magnitud: mesura de la força del sisme en l’hipocentre. És possible mesurar-la des de que es tenen sismògrafs. Sismograma

Sismogrames IGC Preliminars Fase principal P S Primeres Segones Love Rayleigh temps - distància Preliminars Fase principal

Com es mesura un terratrèmol La magnitud es mesura amb l’escala de Richter, que és logarítmica i s’escriu amb nombres. Un sisme de magnitud 7 és deu cops més fort que un de 6, i cent cops superior a un de 5. Les ones P i S s’originen en l’hipocentre i es transmeten per l’interior de la Terra. Per això serveixen per saber la força alliberada.

Tipus ones sísmiques Ones primàries: Són les ones que es propaguen en el mateix sentit que la vibració de les partícules. Són les primeres ones que arriben a la superfície terrestre.  Ones secundàries:  Es tracta d’ones que es propaguen perpendicularment al sentit de vibració de les partícules. Són les ones que arriben després de les ones primàries.   Ones superficials: Aquestes ones es produeixen a la superfície terrestre per interacció de les ones primàries i secundàries. Aquestes ones són les que causen més danys. Ones L i R.

Enllaços Ones sísmiques a través de la Terra Viaje al centro de la tierra Sumatra

Interior de la Terra. Zona d'ombra Determinació escorça-mantell-nucli

Sismicitat a la península Ibèrica Sismicitat a Catalunya Entenem per sismicitat la probabilitat que es produeixi un sisme destructiu en una regió. Sismicitat mundial Sismicitat a la península Ibèrica Sismicitat a Catalunya Les àrees de probabilitat sísmica més elevada són: La península Ibèrica es troba en una zona de sismicitat moderada. La probabilitat dels fenòmens sísmics no és uniforme a tot el territori. La màxima probabilitat correspon a les serralades més recents: els Pirineus i les serralades Bètiques. A Catalunya es poden definir dues zones amb una probabilitat sísmica més elevada que la resta del territori català: El cinturó circumpacífic. El cinturó mediterrani i transasiàtic. El cinturó de dorsals oceàniques. Els Pirineus, els Prepirineus i la serralada Transversal. El Sistema Mediterrani Català.

Sismicitat mundial

Sismicitat Mediterrània

Sismicitat a Catalunya

EFECTES DESTRUCTIUS DELS SISMES Inestabilitat de vessants Alteracions en el medi natural Formació de tsunamis Liqüefacció Destrucció total o parcial de construccions Danys Trencament de conduccions de gas, aigua i electricitat Danys provocats en el medi humà Danys en vies de comunicació i infraestructures Víctimes Danys indirectes

GESTIÓ: PREDICCIÓ I PREVENCIÓ DELS SISMES Predicció dels terratrèmols Prevenció dels terratrèmols És impossible predir on i quan hi haurà un terratrèmol. Però la recerca ha fet possible determinar l’existència de diversos precursors que acostumen a indicar la imminència d’un sisme fort. Es consideren precursors d’un possible sisme: Les tasques de prevenció dels danys que ocasionen prenen un gran protagonisme en les àrees sísmiques. Hi ha altres mesures efectives i factibles, que es poden agrupar en dos blocs: Construcció d’edificis seguint la norma sismoresistent. Es tracta d’una llei que han de complir obligatòriament els arquitectes, i que té particularitats segons la localització dels municipis i el seu risc sísmic. Educació de la població. Cal saber com s’ha d’actuar quan es produeix un terratrèmol fort. Les dilatacions o deformacions del terreny de pocs centímetres. Les alteracions en la conductivitat elèctrica del subsòl o la gravimetria. L’augment de la concentració de radó en les aigües subterrànies. Els petits sismes locals causats per la tensió. L’augment del nivell freàtic.