Tectònica de plaques.

Presentación del tema: "Tectònica de plaques."— Transcripción de la presentación:

1 Tectònica de plaques

2 Litosfera. Plaques litosfèriques: definició i límits. Hi ha 8 plaques litosfèriques: Eurasiàtica Africana Nazca Sud- americana Nord- americana Pacífica Indoaustraliana Antàrtica.

3 MAPA DE LES PLAQUES TECTÒNIQUES

4 · Tipus de litosfera: Litosfera oceànica: Litosfera continental: · La majoria de les plaques contenen els dos tipus de litosfera. Excepció: placa pacífica.

5 CORRENTS DE CONVECCIÓ Moviments cíclics dels materials del mantell. La font de calor és el nucli terrestre que, s'estima, té una temperatura de 4500 °C. Els corrents de convecció mouen les plaques litosfèriques situades sobre aquest. L’energia tèrmica de l’interior terrestre és la causant dels moviments de les plaques litosfèriques que produeixen els terratrèmols, originen les grans serralades i l’activitat volcànica.

6

7 TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
Alfred Wegener (Berlín, 1 de novembre de Groenlàndia, 15 de novembre de 1930). Fou un meteoròleg alemany que el 1912 defensar que els continents d’ambdós costats de l'Oceà Atlàntic s'estaven separant. El 1915, Wegener, va publicar la teoria de què aproximadament uns 200 milions d'anys havia existit un supercontinent gegant, Pangea, que es va disgregar.

8 Pangea (entre 200 i 250 milions d'anys segons Wegener).
La teoria de la DERIVA DELS CONTINENTS diu que des del supercontinent original, Pangea, diferents masses de terra es van anar desplaçant fins al moment actual, en el qual, però, no deixen de desplaçar-se. Wegener afirmà que els continents descansen sobre una capa plàstica de la Terra i es mouen per l'escorça oceànica a la deriva, allunyant-se o apropant-se els uns respecte els altres (deriva continental).

9 La teoria de la deriva continental de Wegener.

10 Els arguments de Wegener:
- Arguments Geogràfics: - Arguments Geològics: Arguments paleoclimàtics: - Arguments paleontològics:

11 Molts geòlegs van ridiculitzar Wegener per les seves idees, assenyalant que no podia explicar com es movien els continents. Només després que es descobrís l'expansió del fons marí a mitjans del segle XX se li va reconèixer a Wegener el mèrit d'haver estat el creador de la teoria de la tectònica de plaques.

12 EVIDÈNCIES DELA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
1. Proves biològiques: 2. Paleomagnetisme de les roques del fons oceànic. 3. Edat de les roques del fons oceànic: Teoria de l’expansió del fons marí. 4. Distribució de volcans i terratrèmols.

13 1. Proves biològiques(Paleontològiques):
El Mesosaurus, un rèptil fluvial de grandària menuda i semblant a un cocodril, va viure fa uns 275 m.a. Els seus fòssils es troben únicament a la conca del Paraná i a Namibia- Sudàfrica

14 2. Paleomagnetisme de les roques del fons oceànic

15 3. L’EXPANSIÓ DEL FONS OCEÀNIC
- L'existència de la dorsal oceànica, que s’alça 2 o 3 Km sobre la planura abisal. - La escassetat de sediments i la seva distribució, un espessor de ≈1,2 Km, sobre la dorsal no n’hi ha sediments. - La joventut del fons marí: menys de 185 milions d’anys.

16 Antiguitat del fons marí

17

18 4. DISTRIBUCIÓ DE TERRATRÈMOLS I VOLCANS
Els llocs que tenen abundants terratrèmols són zones amb importants fractures i en aquestes es poden produir moviments d’unes masses respecte d’altres. La dorsal oceànica es un relleu amb una llarga fractura que travessa tot l’oceà Atlàntic i es ramifica cap l’oceà Índic i l’oceà Pacífic.

19 Distribució de serralades, terratrèmols i volcans

20 Els límits de les plaques
Divergents. Són límits en els quals les plaques se separen unes de les altres. Convergents. Són límits en els quals una placa xoca contra una altra. Transformants. Són límits on les vores de les plaques llisquen una respecte a l'altra al llarg d'una falla de transformació

21 Límit divergent o constructiu
Les plaques s'allunyen i el buit que en resulta és omplert per material de l'escorça terrestre, i que sorgeix del magma de les capes inferiors. Un exemple típic d'aquest tipus de límit són les dorsals oceàniques, com per exemple la dorsal meso-atlàntica, i en la part continental, per les esquerdes com la Gran Vall del Rift.

22 FALLA DE TRANSFORMACIÓ
PLATAFORMA CONTINENTAL Litosfera oceànica Litosfera continental TALÚS CONTINENTAL Rift DORSAL FALLA DE TRANSFORMACIÓ PLANA ABISSAL

23

24 Límit convergent o destructiu
Les plaques xoquen. Quan una placa oceànica (més densa) xoca contra una continental (menys densa) la placa oceànica és empesa sota, formant una zona de subducció. A la superfície, la modificació topogràfica consisteix en una fossa oceànica en l'aigua i un grup de muntanyes a terra (Andes). Quan dues plaques continentals col·lideixen, es formen extenses serralades. La cadena del Himàlaia és el resultat de la col·lisió entre la placa índica i la placa eurasiàtica. Quan dues plaques oceàniques xoquen, el resultat és un arc d'illes (per exemple, Japó)

25 Escorça continental FOSSA OCEÀNICA Volcans submarins PLANA ABISSAL

26

27

28

29 Límit transformant o conservatiu
A causa de la fricció, les plaques acumulen tensió fins a arribar a un nivell d'energia acumulada que sobrepassa el necessari per produir el moviment, aquests moviments ocasionen terratrèmols d'intensitat major o menor. Un exemple d'aquest tipus de límit és la falla de San Andrés, ubicada a l'oest d'Amèrica del Nord, que és un de les parts del sistema de falles producte de la fricció entre les placa nord-americana i la placa pacífica.

30 FALLA DE TRANSFORMACIÓ
DORSAL Dorsal centreoceànica FALLA DE TRANSFORMACIÓ funcionament falles transformació LÍMITS DE PLAQUES

31

32 LÍMITS DE PLAQUES Divergent Convergent Lliscament Moviment estructura
hipocentres vulcanisme litosfera Divergent *Es forma nova litosfera oceànica Dorsal oceànica/ rift Submarí / tranquil superficials Es destrueix litosfera oceànica superficials -intermedis - profunds Fossa oceànica/ serralada Convergent Explossiu No es forma ni es destrueix litosfera Falla de transformació No n’hi ha superficials Lliscament

33 Canvis per causes lligades a fenòmens naturals

34 Tectònica de plaques Cicle de Wilson
Tancament de l’oceà, col·lisió continental i formació d’un nou supercontinent. Fragmentació del supercontinent per formació d’un rift-valley. Els oceans inunden les depressions del rift. Formació d’orògens de tipus andí. Creació de litosfera a través de la nova dorsal amb eixamplament de l’oceà. Subducció de la litosfera oceànica i inici del tancament de l’oceà.