El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO2008-01470/SOCI), Estudio.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Sabeu qui és Josep de Calassanç?
Advertisements

Interpretació estadística dels indicadors de centre
TUTORIAL BÀSIC PER A LA GESTIÓ DE LA UBICACIÓ DE LES PERSONES EN L’APLICACIÓ DEL CATÀLEG D’ESPAIS SERVEI TÈCNIC I DE MANTENIMENT.
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
La qualitat, garantia de millora.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
En aquest tema veurem els apartats següents:
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
CUESTIONARIO PARA EL DIAGNÓSTICO DE PERCEPCIONES CATALUÑA- ESPAÑA PRINCIPALES RESULTADOS Novembre de 2009 Estudio de la Universitat Oberta de Catalunya.
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
Inspirant llàstima o fent-nos responsables
ACCÉS A L’EDUCACIÓ: TAXES I BEQUES.
POBLES I CIUTATS Ciències Socials.
SOLIDARIS AMB ELS MÉS NECESSITATS
Prova pilot sensor de control volumètric a 4 municipis de la província de Barcelona Conchita Vicaria
FINANÇAMENT EUROPEU PER LA CREATIVITAT, LA INNOVACIÓ I LES NOVES TECNOLOGIES Fons Estructurals.
Ester Busquets i Alibés
UNA APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE SALUT
L’Espanya contemporània: el trànsit del segle XIX al XX
“Aculturació”: entenent el canvi cultural avui
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
CALES DE L’ESCALA.
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg
Federació Catalana d’ONGD
Col·laboracions i recerca de sinèrgies per a l'estructuració del sector: experiència de La Confederació II Trobada anual d’entitats del Club de Suport.
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
Mohs i l’escala de duresa dels minerals
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
Laura Morales, U. de Manchester Eva Anduiza, UAB
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
El sector terciari. Concepte de sector terciari
Dispositiu Local d’Inserció
Perfil dels enquestats
Pràctica 5.2: Construcció de fluxogrames
Publicitat i balanç de pèrdues i guanys de BMW
en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
Objectiu Educatiu Trienni
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
La formació professional, una opció de futur i amb futur
Llengua i identitat a Catalunya 2008
LES XARXES LOCALS i els seus components.
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Consum per substàncies per any (últim mes)
CFA Sebastià Juan Arbó Curs
Policia de Barri Les Corts #apeudebarri 2018.
Vulneració dels drets socials
Beatriz Guzmán Jun Hui Chen David de la Ossa Sergi Gontaler
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004
Informe Observatori Barcelona 2016
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Reunió amb centres adscrits
la cohesió social va per barris
PLA EDUCATIU D’ENTORN DEL BARRI DE SANT ILDEFONS DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 11/07/2019.
La vulneració dels drets socials
Valors i actituds polítiques en perspectiva comparada
L’ÚS D’INTERNET A LES BIBLIOTEQUES SEGONS LA RENDA FAMILIAR
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Estudi de la demografia i l’economia a la ciutat de Barcelona (2017)
Evolució del comerç als barris de Barcelona
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
El model democràtic Tres elements essencials:
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
Què fas a la universitat?
Què fas a la universitat?
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Transcripción de la presentación:

El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO2008-01470/SOCI), Estudio comparado de casos sobre la influencia mútua entre el capital e integración sociales y la inserción, estabilidad, promoción y cualificación en el empleo. 

Preguntes … Quin és el paper dels barris en les xarxes socials de la població catalana? Quins agents o elements s’han de tenir en compte per poder augmentar la cohesió social?

El projecte CASCIVI Finançant pel MICINN (2009-2011), dirigit pel Dr. Carlos Lozares Colina, QUIT, Departament de Sociologia de la UAB. Al voltant de 500 entrevistes amb persones nascudes a Catalunya, a la resta d’Espanya, al Marroc i a l’Equador. Barcelona, Sant Feliu y Balaguer (2009-2010). Recollida de 30 alteri amb EgoNet per a cada Ego.

Dades analitzades aquí …ego

Dades analitzades aquí …alteri

Més lligams forts que febles… Una llista de 30 contactes actius té l’efecte de sobre-representar els lligams forts, malgrat que recull també lligams febles. Els lligams forts són pocs i relativament estables (família, amics íntims …). Els lligams febles són nombrosos i canvien ràpidament … però són els que tenen més potencial de canvi.

Distribució de la variable “grau de proximitat amb l’alter” de la mostra (400) 1 gens proper (…) 5 íntims

Distribució geográfica dels contactes actius Les relacions socials de les persones nascudes a Catalunya son básicament locals: en general més del 70% dels contactes viuen a la mateixa ciutat o zona d’influència (“glocalització”, Hampton and Wellman, 2002). En el cas dels dos grups immigrants estudiats, la situació és ben diferent amb un 50,9% (Equador) y un 57,7% (Marroc) dels contactes vivint en una altre localitat, no necessàriament del país d’origen.

> 55 anys de pares nascuts a Catalunya > 55 anys de pares nascuts a Catalunya. Contactes actius no locals (25,2%)

25-55 anys de pares nascuts a Catalunya 25-55 anys de pares nascuts a Catalunya. Contactes actius no locals (30,6%)

25-55 anys de pares nascuts a Espanya 25-55 anys de pares nascuts a Espanya. Contactes actius no locals (34,6%)

Persones nascudes a Equador. Contactes actius no locals (50,9%)

Persones nascudes al Marroc. Contactes actius no locals (57,7%)

Els contactes actius al Barri … Ara podem entendre millor per què les persones inmigrants tenen menys contactes actius als barris (no hi diferències de gènere).

Una societat dual … Vermell i fuxia indiquen relacions amb equadorians i marroquins respectivament. Les dades no canvien seleccionant els alteri del mateix barri.

Una societat dual … Aquesta dualitat també es veu en els nivells d’atur …Verd= extrangers.

Alteri que donen informació sobre feina

Alteri que donen informació sobre vivenda

Alteri que donen informació sobre serveis de salut

Alteri que donen informació sobre institucions educatives

Alteri que donen accés a serveis administratius

On viuen els proveïdors de support en el cas dels immigrants …? Condicions= ego (nac. Espanyola) + alter (proporciona support), N= 2.288.

Qui son aquests proveïdors? Condicions= ego (nac. Espanyola) + alter (proporciona support), N= 2.288.

I en el cas de Catalans i Espanyols?

Ergo … Els immigrants no nomès tenen xarxes locals més petites sinó que els seus proveïdors de support no viuen a la mateixa localitat …. ni per tant al mateix barri.

Com augmentar les relacions inter col·lectius? Les associacions d’emigrants i altres associacions comencen a tenir un pes … (1= sí pertanyen)

Els lligams febles … En aquestes circumstàncies nomès la majoria (amb més recursos econòmics i una millor situació laboral) pot canviar la situació. Com? Interactuant més amb els seus contactes febles d’origen extranger: cursos, activitats dels fills a l’Escola, associacionisme de tota mena, festes majors …

Gràcies!