MADRID – BARCELONA DOS MODELS DE SUBURBANITZACIÓ DIVERGENTS Tesina del Màster en Gestió Urbanística Curs: 2003-2005 Autora: Anna Garcia Masiá Tutor: Josep Roca Cladera Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

MADRID – BARCELONA DOS MODELS DE SUBURBANITZACIÓ DIVERGENTS Hipòtesi: La mobilitat ha trencat les barreres municipals i ha elevat les relacions urbanes a una escala superior. Aquesta mobilitat ha influenciat en la creació de noves llars i, per tant en l’increment d’ocupació del sòl. S’ha produït una descentralització i, per tant una nova organització territorial amb nous nuclis. Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents Metodologia Anàlisi demogràfic: Anàlisi de la població de 2001 i taxa de creixement 1996-2001 (creixement natural i saldo migratori) Anàlisi de mobilitat intermunicipal: Valor d’interacció= Fij² + Fji² . Sortid_i x Entrad_j Sortid_j x Entrad_i Flux Migratori = Fij / Sortid_i Atractiu residencial: Accessibilitat mitjana als LTL i a la residència tipificades Classes altes (POR1, POR2 i POR3) Habitatges amb ascensor i garatge Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents POBLACIÓ AL 2001 Àrea Metropolitana de Barcelona Comunitat de Madrid Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Evolució de la població durant el període 1996-2001 Àrea Metropolitana de Barcelona Comunitat de Madrid Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Les migracions intermunicipals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (1997-2002) Valor d’Interacció Màxim Valor Màxim del flux migratori Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Les migracions intermunicipals de la Comunitat de Madrid (1997-2002) Valor d’Interacció Màxim Valor Màxim del flux migratori Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Atractiu residencial Àrea Metropolitana de Barcelona Comunitat de Madrid Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Conclusions El canvi en l’organització territorial queda explicat per: La composició del creixement demogràfic es deu bàsicament al moviment migratori. Les migracions intermunicipals formen nous nuclis. Els sistemes urbans que se’n deriven són més dispersos i, en el cas de Madrid, més recents. Es creen a les zones més ben comunicades i responen al model d’atractiu residencial. Nivell de dispersió de les llars Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents