MADRID – BARCELONA DOS MODELS DE SUBURBANITZACIÓ DIVERGENTS

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Gráfico 1 Chile: Evolución de la esperanza de vida al nacer, por sexo, 1950 – 2050 (en años)
Advertisements

06/nov/04. Jorge Benítez. Internerworking. Derechos reservados de Autor CISCO 1.
UNIDAD 5. COMUNITAT VALENCIANA Mariano Rajoy DATOS GENERALES ESPAÑA Y COMUNITAT VALENCIANA POBLACIÓN ESPAÑA : Habitantes POBLACIÓN COMUNITAT.
Urbanística: orígenes Primeras experiencias urbanísticas
Participació del grup GAMA:
Organització d’activitats en el temps d’esbarjo “Activem el pati”
No te la juguis: posa’t el cinturó !
i el que no es pot avaluar
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Atenció educativa a l’alumnat immigrant
Fronts de reacció-dispersió per poblacions Neolítiques
Polítiques d’Ordenació Comercial
Michael Maltzan Architecture Rainbow Apartments |Skid Row Housing | 2006 Los Angeles, California Elisabet Méndez Melillas.
Mercat de treball Resultats de l’Enquesta de població activa
Departament de Justícia
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
REGISTRE MUNICIPAL D’ENTITATS CIUTADANES
APOSTA PEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR EN
Informe 2011 sobre la seguretat a Catalunya
MOTIUS AMBIENTALS I SOCIALS
RENAIXENÇA ROMANTICISME Moviment cultural de redreçament i recobrament
L’informe de laboratori
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Experimentam amb la ciència
El segle XIX: un segle de revolucions
ESTUDI PER A LA DINAMITZACIÓ SOCIOECONÒMICA DE VILAFANT
SITUACIÓ INICIAL D’UNA FUTURA ÀREA METROPOLITANA
Jornada Cloenda Esports
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TRAMVIA SALT-GIRONA
Morfologia socioresidencial i inseguretat
CREIXEMENT D’UNA ÀREA METROPOLITANA
El paper de les ciutats en el procés d’innovació empresarial
LA SOSTENIBILITAT DEL MODEL DE CREIXEMENT DE BALEARS: NOVES APORTACIONS PER AL DEBAT JORNADES DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DINS EL MARC DE LA “RECERCA I INNOVACIÓ.
COM FER FRONT A LA MANCA D’HABITATGE SOCIAL
Poblament rural i urbà Berta Romera. Imatges extretes de google.
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
La POBLACIÓ Conceptes Bàsics de Demografia
Mobilitat 1996 S’ha elaborat una matriu de viatges 1996 entre municipis a partir de les dades de l’EMO 96, l’EMQ 96 i dels operadors. La mobilitat obligada.
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ ( ) El marc econòmic.
Projecte d’estalvi energètic
COMISSIO PD DE CIÈNCIES DEL MAR CALENDARI DIPÒSIT TESIS CURS
VII CONGRÉS CATALÀ DE SOCIOLOGIA Tarragona, Abril 2017
Equips docents: Una forma diferent de fer docència
Marc territorial Àmbit: les 7 comarques de la RMB
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Presentació de la candidatura
Sectors culturals a la Comunitat Valenciana
Repàs control 4: estadística i atzar
RETIRADA PLA DIRECTOR
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
Resultats de l’Estudi 1Q 1R ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA Curs Grau d’Eng.Elèctrica Grau d’Eng.Electrònica Ind. i Automàtica Grau d’Eng.Informàtica.
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
Taula sectorial de Diversitat funcional Avaluació i línies de treball
Pere Antoni Mas Cladera
SITUACIÓ INICIAL D’UNA FUTURA ÀREA METROPOLITANA
EMBOLCALLS SOSTENIBLES
Conclusions 14 desembre Acadèmia
Palataforma web per a músics amateurs i semi-professionals
Informe Observatori Barcelona 2016
Anàlisi d’un lloc web implementant actualització del contingut
ACCÉS A L’HABITATGE A BARCELONA
L’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL EN DADES
VALLES ORIENTAL.
Valors i actituds polítiques en perspectiva comparada
ELABORACIÓ D’UN ÍNDEX DE GENTRIFICACIÓ PER ALS BARRIS DE BARCELONA
un camí cap a la convivència i el diàleg
Estudi de la demografia i l’economia a la ciutat de Barcelona (2017)
UN ENTORN PRIVILEGIAT AL PEU DEL MONTNEGRE…
Residencia estudiants
Informe per a l’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIETATS MUSICALS
Transcripción de la presentación:

MADRID – BARCELONA DOS MODELS DE SUBURBANITZACIÓ DIVERGENTS Tesina del Màster en Gestió Urbanística Curs: 2003-2005 Autora: Anna Garcia Masiá Tutor: Josep Roca Cladera Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

MADRID – BARCELONA DOS MODELS DE SUBURBANITZACIÓ DIVERGENTS Hipòtesi: La mobilitat ha trencat les barreres municipals i ha elevat les relacions urbanes a una escala superior. Aquesta mobilitat ha influenciat en la creació de noves llars i, per tant en l’increment d’ocupació del sòl. S’ha produït una descentralització i, per tant una nova organització territorial amb nous nuclis. Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents Metodologia Anàlisi demogràfic: Anàlisi de la població de 2001 i taxa de creixement 1996-2001 (creixement natural i saldo migratori) Anàlisi de mobilitat intermunicipal: Valor d’interacció= Fij² + Fji² . Sortid_i x Entrad_j Sortid_j x Entrad_i Flux Migratori = Fij / Sortid_i Atractiu residencial: Accessibilitat mitjana als LTL i a la residència tipificades Classes altes (POR1, POR2 i POR3) Habitatges amb ascensor i garatge Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents POBLACIÓ AL 2001 Àrea Metropolitana de Barcelona Comunitat de Madrid Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Evolució de la població durant el període 1996-2001 Àrea Metropolitana de Barcelona Comunitat de Madrid Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Les migracions intermunicipals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (1997-2002) Valor d’Interacció Màxim Valor Màxim del flux migratori Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Les migracions intermunicipals de la Comunitat de Madrid (1997-2002) Valor d’Interacció Màxim Valor Màxim del flux migratori Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Atractiu residencial Àrea Metropolitana de Barcelona Comunitat de Madrid Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents

Conclusions El canvi en l’organització territorial queda explicat per: La composició del creixement demogràfic es deu bàsicament al moviment migratori. Les migracions intermunicipals formen nous nuclis. Els sistemes urbans que se’n deriven són més dispersos i, en el cas de Madrid, més recents. Es creen a les zones més ben comunicades i responen al model d’atractiu residencial. Nivell de dispersió de les llars Madrid - Barcelona dos models de suburbanització divergents