II JORNADA de SALUT MENTAL PLA DIRECTOR DE SALUT MENTAL I ADDICCIONS: repte organitzatiu i tècnic dijous, 8 de novembre de 2007 Acadèmia de Ciències Mèdiques Major de Can Carelleu, 1-7 08017 BARCELONA

Conclusions Taula 1 ASPECTES ESTRUCTURALS I DE FINANÇAMENT DEL DESPLEGAMENT DE LES PROPOSTES DEL PLA DIRECTOR

1.- Necessitats de recursos físics, equipaments, dispositius, finançament i recursos humans per a fer front al desplegament de les propostes del Mapa Sanitari (visió a 10 anys vista) La implantació del PDSMiA implica canvis de model i d’organització i de necessitats de recursos al voltant de la nova estructura de la cartera de serveis (suport al’Atenció Primària, atencó a la psicosi icipient, TMS-TMG, atenció general i psicoteràpia). Requereix un canvi cultural en els professionals amb certa especialització (per exemple, s’han fet plantejaments de restructurar els CSM amb una sectorització coincident amb les ABS d’AP). Això requereix consens i comporta risc d’atomització i pèrdua de cohesió dels equips. El model de CSM Adults i Infanto-Juvenil tal com s’entén actualment no servirà. Els estàndards de RRHH, impliquen una perspectiva de duplicació dels professionals sanitaris i un increment del 150% dels psicòlegs necessaris (tant per adults com en IJ). I ara tenim manca de professionals Projecció espais: doblar Les decisions de model tenen conseqüències imediates en les necessitats de recursos

1.- Necessitats de recursos físics, equipaments, dispositius, finançament i recursos humans per a fer front al desplegament de les propostes del Mapa Sanitari (visió a 10 anys vista) II Factors claus d’exit: Necessitat d’un ritme sostingut de creixement. Capacitat de lideratge pel canvi. Reforçament de la cultura interdepartamental. Formació i participació dels professionals. Implicació de l’Atenció Primària. Posada en funcionament de l’Agència de Salut Pública. Necessitat d’un sistema de finançament integral

2. Quina estratègia d’avaluació volem les entitats proveïdores? Partint del compromís amb el sistema sanitari públic, cal una avaluació de l’eficàcia dels resultats de les accions que es plantegen. Els elements d’entorn que condicionen l’avaluació: situació actual (49 criteris avaluació pla salut, 37 de programes específics, els relacionats amb la prova pilot del capitatiu, etc.), retard en conèixer resultats per a permetre correccions de les actuacions. El sistema d’avaluació actual és útil per al que volem? El sistema d’avaluació no hauria de ser una suma d’indicadors més als que ja hi ha, sinó un model d’avaluació nou relacionat amb el nou model assistencial proposat i les condicions del nostre sistema (diversitat de proveïdors, salut mental comunitària,...). A més el PDSMiA, com a pla estratègic, requereix una avaluació dels resultats específica i pròpia d’un PE. Hem de trobar sistemes d’avaluació que donin resposta a les necessitats d’informació dels diferents agents (proveïdors, administració, usuaris i professionals) i no suposin una saturació per als professionals. Els indicadors han de ser prioritzats, que ens permetin conèixer si anem cap a on volem anar i coherents en tots els àmbits. Actualment alguns indicadors no són purs i permeten la seva manipulació. Els indicadors haurien de ser consensuats amb els entitats proveïdores, i que caldria trobar una estructura d’indicadors més senzilla, no redundant i que aquests indicadors haurien d’estar d’estar interrelacionats i existeixen instruments per a fer-ho possible.

3. Model d’acreditació i contractació requerits per a fer front amb seguretat jurídica la implementació i la inversió necessària del PDSMiA. El compromís de futur i la necessitat d’esmerçar-hi recursos requereix estabilitat. La situació actual: incertesa. Decret de xarxa no desenvolupat pel problema de la territorialització, existeix una xarxa de “facto” La situació de futur: incertesa. Modificacions legislatives, públics ingrés automàtic sense restriccions ni requisits, privats ingrés incert a la xarxa i permanència poc definida: Conveni singular en cas hospitalització Contracte marc per concurs no hospitalització Resolució anual revisable Cal afegir altres elements que contribueixen a configurar aquest escenari de futur incert: Modificació de la legislació sobre contractació pública Futur canvi de model de contractació de l’SCS Existència d’esborranys de nous decrets de creació de la xarxa Una demanda de compromís i d’inversió a llarg termini requeriria una estabilitat que no existeix

4. Formació: adequació de les necessitats dels professionals i de les institucions. Canvis que suposa l’aplicació del PDSMA requeriria canvis en el model de formació, passant d’un model d’atenció psiquiàtrica actual (basat en l’exce·lència professional, amb intervencions individuals coordinades amb altres professionals) a un model de l’atenció a la salut mental (enfocament comunitari-social, visió holística, model de trastorns de la SM, des de la promoció, prevenció amb corresponsabilització i interdisciplinari, que va més enllà de la pròpia intervenció clínica). L’actual model de formació continuada es caracteritza per una oferta dispersa, pocsplans de formació a mig i llarg termini i poca coordinació Cal marc més ampli que generi noves competències, tant en els professionals sanitaris com no sanitaris, i formació en temes de promoció, detecció precoç i factors de risc, desestigmatització i recuperació autoestima (especialment important en models comunitaris i de reintegració social), prevenció problemes associats a la cronicitat, formació en recerca (epidemiologia, clínica bàsica, monitorizació), habilitats relacionals i incorporar la Salut Mental als programes generals de salut pública. Reptes: gestió del canvi de model, temps, recursos, formació en mitjans,polítiques de formació a llarg termini i coherents que reorientin la formació, polítiques comunicació estables i continuades.