LA NARRACIÓ ROMÀNTICA I REALISTA -NARCÍS OLLER

Narcís Oller i Moragas Vida Fou el primer novel·lista català modern reconegut no tan sols a Catalunya, sinó també a Espanya i a tota Europa. Va néixer a Valls el 10 d'agost del 1846 i va morir a Barcelona el 26 de juliol del 1930 Va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, per acabar adaptant-se al modernisme de l'època. Orfe de pare, va viure de petit amb la seva mare i la família materna, els Moragas, una de les més importants de Valls, on s'educà en un ambient benestant i molt liberal. Seguí els consells del seu oncle, que era advocat, i més tard, estudià dret a Barcelona, i acabà la carrera el 1871. Es dedicà a aquesta professió fins gairebé la seva mort.

L'obra Oller començà a escriure de jove en castellà, fins que el 1877 es decidí a canviar al català, influït pels Jocs Florals d'aquell any (premis per a Verdaguer i Guimerà) i per la seva entrada en contacte amb les tertúlies literàries, en especial amb La Renaixença. Començà a llegir obres de diferents autors francesos tot descobrint la literatura realista. Dos íntims amics, els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, van ser els que li van fer veure les possibilitats de la narració realista i naturista i l'impulsaren a escriure seguint el model d'aquests corrents literaris. Va escriure sis obres narratives importants (La papallona, l'Escanyapo- bres, Vilaniu, La febre d'or, La bogeria i Pilar Prim), dues obres teatrals, adaptacions dels seus llibres al teatre i un assaig on parla dels seus llibres Els temes que tracta en la seva obra vénen a ser com una crònica general de la transformació de la societat catalana durant la segona meitat del segle XIX i de l'impacte dels canvis que es produïen en la vida urbana i la rural. Tot i que la seva obra és encara hereva de la tradició romàntica, s'inscriu plenament en els nous corrents moderns del Realisme i el Naturalisme.

Característiques del Realisme El Realisme és una de les dues concepcions artístiques de l'Europa de l'època, que intenta plasmar en l'art com és la vida, la realitat contemporània. Les característiques principals són: El detallisme en les descripcions, L'ús de frases llargues i adjectivació rica L'adequació del registre de llengua a cada personatge. La recerca de la versemblança i una pretesa objectivitat L'atenció als temes d'interès de la burgesia.

Característiques del Naturalisme L'altre moviment artístic, participa també de les característiques del Realisme però les accentua, i a més: Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, sobretot els seus aspectes menys favorables. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut: classes socials desfavorides, problemes, malalties... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Hi ha un enfocament científic de la creació: l'autor observa allò que l'envolta, en fa una hipòtesi explicativa i plasma cada detall amb distanciament. Els personatges es mouen dins d'un determinisme marcat per l'herència genètica i l'entorn. L'ideal no és la bellesa sinó l'adequació a la realitat. Es presta atenció a la medicina, a la filosofia i a les reformes polítiques.

Característiques de l'obra d'Oller El propòsit global del novel·lista era la veritat en art, és a dir, la recerca i la reproducció de la realitat que, d'acord amb els principis estètics que seguia, havia de ser, necessàriament, la del seu país a l'època que li havia tocat viure. Contrastant amb el realisme però, els seus personatges no acaben de tocar del tot de peus a terra i resulten lleugerament idealitzats. Oller n'accentuà els aspectes més idealitzables o bé més caricaturitzables. De la seva galeria de figures literàries, les femenines acostumen a ser les de més entitat, les més aprofundides psicològicament; les masculines, en canvi, tendeixen a tenir un caràcter més esquemàtic, una personalitat menys rica i matisada.

Mancances de N. Oller Per valorar la tasca d'Oller cal tenir presents un seguit de factors condicionants: Els que provenien de la seva personalitat: Una permanent inseguretat literària, superada gràcies als consells i l'encoratjament dels literats amics seus Una indolència per la manca de dedicació professional a la literatura. Dos problemes que sorgien directament del context cultural català: La imperfecció del llenguatge literari (empobrit per l'escàs conreu dels últims segles) La manca d'uns models per al realisme narratiu. Tot i les seves limitacions, Oller féu un gran treball materialitzat en una obra d'alta qualitat literària que omplí el buit existent en el camp de la novel·la, recuperant la tradició novel·listica catalana perduda i possibilitant la tasca dels narradors del sXX.

Anàlisi i exemples d'alguna de les seves obres L'Escanyapobres Etiquetada de novel·la naturalista ja des de la seva aparició, és una novel·la més negra, condensada i ambiciosa, i sovint voreja l'esperpent. L'acció transcorre el 1850 al poble de Pratbell, que es dedica bàsicament al comerç i emmagatzematge de blat. L'Oleguer deixa l'ofici de traginer i s'instal·la a Pratbell per fer de blader, amb considerable èxit. L'èxit del nouvingut provoca l'enveja i , aviat, l'odi dels veïns. L'Oleguer es mostra cruel en la seva dona, la Tuies. Però l'arribada del ferrocarril revoluciona l'estructura econòmica i social del poble. . L'assassinat final de l'Oleguer, a mans d'un proletari víctima de les seves pràctiques d'usura, simbolitza el triomf de la nova societat industrial. Cap. I: Descripció de l'avar. Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren tambe negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l'os, que no podia badar-los sense fer l'efecte que ensenyava les dents per mossegar.

La bogeria Basada en un fet real -la mort d'un client d' Oller-, tracta del jove Daniel Serrallonga, de com es va tornant boig, i fa un estudi de les causes de la seva bogeria, plantejant les dues teories científiques que hi havia en aquella època: l'una defensa que ha heretat la malaltia (determinisme biològic) i l'altra creu que la bogeria se li manifesta perquè s'ha trobat en un medi social advers i ha viscut molt males experiències (determinisme social). És l'obra més naturalista d'oller.

Pilar Prim Cap. XIV: Osita i Pilar visiten l'advocat Deberga Pilar Prim és una novel·la de Narcís Oller, publicada el 1906, de caire psicol·logista amb la qual l'autor intenta endinsar-se i acostar-se a l'estètica modernista que en aquell moment començava a aflorar. Pilar Prim es una jove vídua obligada pel testament del seu marit mort a quedar-se en aquest estat si no vol perdre la herència. Enamorada d'un altre home, s'enfronta a obstacles familiars i socials de la seva època Cap. XIV: Osita i Pilar visiten l'advocat Deberga Casada la tia d'en Deberga, aquest s'havia establert ja al carrer de Trafalgar. Emprenent-les pel passatge de la Indústria, en dos minuts hi eren. "Podien , doncs, anar-hi a peu, sense que així ni el cotxer se n'assabentés." I aquest avantatge irrisori pesà més que altra cosa en la decisió de la Pilar. - Qualsevol diria que anem a fer-ne una de grossa!- exclamà l'Osita, morta de riure -. ¿Per què no podria saber la humanitat en pes que, en un cas apurat, has anat a consultar un advocat maco, ni que hi anessis sola, ben sola? vejam! - Què vols que et digui! fan tanta por les males llengües! - Recorda't de l'anònim: ¿les ha fetes callar, la teva prudència? ¿Quin servei immoral t'he fet jo, mai de la vida, perquè em tractessin del que allí em tracten? Però mira: "Amb el cor net, el cap ben dret." ¿Tornaries, per ventura, a casa l'advocat dels Dou, que tant va mirar pels teus interessos al tractar-se del dot? Anem, maca, anem, que el meu Genís diu que la cosa du pressa , i tu, sola, no hi aniries mai. Avesat a les grandeses, en Deberga no havia sabut instal.lar-se sinó en un pis magnífic: uns grans baixos, als quals s'arribava pujant només cinc esglaons. L'Osita pitjà animosa el boto d'aquella gran porta de caoba i metalls blancs. Com que eren les sis de la tarda d'un dia rúfol de març, ambdues amigues venien bo i tremolant de fred; però en dar el primer pas dins l'estatge, l'atmosfera tebiona i seca que radiava un gran chubesky les confortà ja totes.