Els guerrers de riace

Els guerrers Escultura A, guerrer jove Escultura B, guerrer vell

Localització Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace 15/11/2018

Història sobre el descobriment El 1972 el bussejador Stefano Mariottini s’havia summergit a 300 m de la costa de Riace Marina, a Calàbria. Casualment va veure un braç i va pensar que hi havia una persona ofegada. Amb l’ajuda de dos col·legues van alliberar una estàtua que estava enterrada des de feia 2 mil·lennis sota aigua.

Història sobre el descobriment Al mateix temps, Stefano va trobar la segona estàtua. Després d’avisar les autoritats, les dues figures van ser finalment recuperades per “el cos de carabiners submarinistes de Messina”. Es va utilitzar un globus plàstic el qual es va omplir d’oxigen. Després de 5 anys de restauració, van ser exposades al Museu de Florència, després a Roma i, actualment, es troben al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio di Calàbria.

Recuperació sota l’aigua de les estàtues Imatge on s’observa el globus d’oxigen a l’esquena per alliberar l’estàtua A de l’aigua.

Aspecte de la estàtua A després de sortir de l’aigua

Biografia de l’autor Tot i que l’autor és desconegut, hi ha la possibilitat de que aquesta obra hagi pogut ser feta per Alcàmenes, un deixeble de Policlet i de Fídies. Al mateix temps, també pot ser que hagi estat feta per Pitàgores de Reggio, un gran bronzer d’aquesta època. Pitàgores de Reggio Alcàmenes Fídies

Fitxa Tècnica Obra: Guerrers de Riace Autor: desconegut Estil: Grec clàssic Dimensions: 2,05 metres d’altura i 400 kg cadascuna Material: Bronze Tècnica: Fosa Cronologia: Segle V a.C. (460 - 430 a.C.) Tipologia: Escultura exempta Cromatisme (color): Policroma Localització: Museu Nacional de Reggio di Calàbria Estat conservació: Tot i estar atacades inicialment per l’aigua de mar, després de 5 anys es van poder restaurar. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

L’ESTIL PERÍODE CLÀSSIC – ESTIL SEVER (500 aC-450 aC) CARACTERÍSTIQUES: A principis s. V aC, els escultors havien progressat molt en la representació del cos masculí. Hi va tenir un paper fonamental l’ús del bronze, que va permetre la representació del cos humà en actituds més vitals i en moviment. Les escultures encara apunten algunes característiques pròpies de l’època arcaica (frontalitat, rigidesa, geometrització…) però cada vegada més es nota una voluntat de dinamitzar les figures i un gust pel naturalisme. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace 15/11/2018

ESTIL Evolució cap a formes més naturalistes. - Preocupació per l’anatomia. - Interès per representar el moviment. - La frontalitat comença a trencar-se, amb el gir del cap i un braç avançat. - Aplicació del contrapposto. - Interès pels detalls, que serà una constant a partir del classicisme ple. - Encara hi ha certa simplificació en alguns motius, especialment els caberlls, representats d’una forma força artificiosa. - Recerca de la bellesa ideal i l’equilibri del cos humà. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace 15/11/2018

Procés de restauració

Descripció formal del Guerrer A El guerrer A, representa a un home més jove que la figura B. Els cabells els porta sense recollir, fets amb una precisió molt detallada. L’expressió és tranquil·la. La posició del cos està en contrapposto, és a dir, dividit en dues zones, una tensa amb la cama recta i és la que aguanta el pes, i l’altra cama relaxada.

Descripció formal del Guerrer B Representa a un home més gran que l’estàtua A. Cert cansament es manifesta en el rostre. Té el cap amb forma aplanada, degut a que potser portava casc. Contrapposto Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

Característiques més importants de les dues estàtues

La tècnica La tècnica de la «cera perduda» ja era coneguda en el període arcaic i es comença a utilitzar en grans figures a finals del s. V aC. Era un procés lent i complicat. En acabar el procés, la superfície s’havia de polir Normalment s’afegien els ulls amb pasta de vidre o vori, per donar més realisme. Altres parts del cos es ressaltaven amb metalls diferents: coure per als llavis, els mugrons i les pestanyes o argent per a les dents (és el cas dels Guerrers de Riace). Per acabar, es retocaven alguns detalls amb policromia. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace 15/11/2018

Composició Dos homes madurs. Tots dos barbuts, de peus i completament despullats. Barbes rinxolades a «l’estil jònic». És un toc sensual i dolç que contrasta amb la poderosa musculatura Gran naturalisme. S’observen les venes i els tendons dels braços, mans i peus. Contrapposto 2,05 m alçada i 400 kg de pes Celles de plata Braços esquerres flexionats pels colzes, conserven restes del lligat d’un escut. Braços drets cauen al llarg del cos amb naturalitat i tenen la mà tancada, fent el gest d’agafar una llança o una espasa. Ulls de vori Barbes rinxolades Llavis de coure Boca entreoberta, expressió més «ferotge» Dents de plata

A Mugrons de coure incrustats, la fan més realista i mostren l’interès pels detalls.

Tema Poden ser déus o herois, presentats com a guerrers. Els dos tenen relació i podien haver format part d’un grup escultòric. Recentment, els especialistes han identificat cada escultura amb dos guerrers de la Guerra de Troia, narrada per Homer: - la fig. A seria la imatge d’Àiax fill d’Oileu, cap dels Locris, qui va lluitar sovint al costat del seu pare. Va ser castigat per la deessa Atena pels seus continus actes de crueltat, entre els que destaca la violació de la sacerdotessa Cassandra. - La fig. B seria Àiax fill de Telamó, gran guerrer aqueu que va combatre amb el seu cosí Aquil·les a la Guerra de Troia. Va embogir després de recuperar el cadàver d’Aquil·les i lliurar les armes del seu amic i heroi a Ulisses. Altres versions apunten que podrien ser els guerres Tideu i Amfiarau, herois de la llegenda grega dels Set contra Tebes. Encara hi ha una altra versió que els identifica com als fills de Zeus, Càstor i Pòl·lux. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

Funció i significat Es desconeix la funció que tenien, però la mateixa composició de les figures fa pensar que van ser fetes per a ser vistes frontalment, possiblement en un espai públic. La intenció deuria ser la d’impressionar als ciutadans que les contemplaven. En quant al significat, responen a l’ideal de bellesa grec i a l’esperit antropocèntric del seu art. El poc que es coneix dels Guerrers de Riace és que eren transportats per mar cap a la Magna Gràcia (sud d’Itàlia) i, per tant, és fàcil deduir que els escultors grecs de l’època tenien una gran importància i una gran difusió. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace 15/11/2018

Curiositat En l’actualitat, els Guerrers de Riace són imatge dels segells de la província de Reggio di Calàbria. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

Similituds Zeus del Cap d’Artemision

Vídeo