Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana Tema 5. L’Al-Àndalus Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana (711-1492)

EXPANSIÓ DE L’ISLAM

L’Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps:

711: Batalla de Guadalete. Comença la conquesta i expansió musulmana per la Península, en successives onades i sense gairebé resistència

PER QUÈ ARRIBEN ELS MUSULMANS? L’any 711 els musulmans arriben a la península comandats pel general Tariq i el governador Musà per intentar derrocar el rei dels visigots, Roderic. En només quatre anys havien controlat gairebé tota la península, sense trobar massa resistència, a més la noblesa visigoda estava desunida i això fou aprofitat pels invasors. Els invasors no eren molt nombrosos: eren berbers, del nord d’Àfrica, i àrabs, que ocupaven els llocs dirigents

ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L’ÀNDALUS: ETAPES EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC (711-756) EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC (756-929) CALIFAT DE CÒRDOVA (929-1031) REGNES DE TAIFES (1031-1085) REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES (1086-1212) EL REGNE NASSARITA DE GRANADA (1212-1492)

EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 · En un principi, l’Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc. · La capital de l’Àndalus es fixa a Còrdova.

EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc per la família abbàssida, fuig a l’Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I. · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I

ABDERRAMÁN III CALIFAT DE CÒRDOVA: 929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa. · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. · L’Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.

REGNES DE TAIFES: 1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes. · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.

REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES: 1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avanç dels cristians. · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Àndalus.

EL REGNE NASSARITA DE GRANADA: 1212-1492 · Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural. · Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). · Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492 i Boabdil fou l’últim rei nassarita.

L’ECONOMIA Bases de l’economia de l’Àndalus Activitats rurals Activitats urbanes Cultius de secà i de regadiu Teixits, orfebreria, vidre, ceràmica, paper, armes Agricultura Artesania Canals, sèquies, pous, sénia Ramaderia Ovelles, coloms, abelles Interior Comerç Mineria Ferro, plom, coure, plata, or Exterior Pesca Extracció de sal

La Societat ÀRABS: eren els que governaven i tenien més riqueses. També eren els propietaris de les millors terres. BERBERS: eren els més nombrosos, però amb menys poder. Conqueridors: Musulmans Alguns es van convertir a la religió, la llengua i les costums de l’Islam per tenir els mateixos drets que els musulmans i eren coneguts com a MULADINS Altres van mantenir la religió cristiana i rebien el nom de MOSSÀRABS. La Societat Cristians Eren una minoria dins de la societat de l’Al-Àndalus Residien en barris separats de la resta dels habitants i eren molt actius en el terreny econòmic (comerç) Jueus

Les ciutats a l’Àndalus Alcàsser Mesquita major soc raval Medina muralla mesquita

Característiques de la ciutat Carrers estrets i sinuosos Traçat irregular Xarxa de clavegueram Fonts Banys públics Madrasses (escoles) Biblioteques Hospitals Bany públic Madrassa Font pública

El llegat cultural Cuscús Averroes Maimònides Transmissió de la cultura àrab i les cultures antigues. Àmbits: astronomia, matemàtiques, medicina, filosofia, literatura… Grans filòsofs: Averrois, Maimònides Cultura i ciència Habitatges i gastronomia (sobretot d’Andalusia i l’est peninsular). Vocabulari d’origen àrab molt nombrós. Vida quotidiana El llegat cultural Cuscús Averroes Maimònides

Art - Abundant decoració (motius vegetals, geomètrics Sobretot en arquitectura. Característiques: - Abundant decoració (motius vegetals, geomètrics o cal·ligràfics). - Materials pobres i poc duradors (guix, maons). - Jocs de llum i ombres (vidrieres, reflexos…). - Gust per l’aigua (fonts, piscines, banys…). Arcs de ferradura, apuntats, lobulats i polilobulats. Ús de l’arrabà (motlura que emmarca l’arc). - Sostres plans i de fusta, cúpules… - Edificis públics (mesquites) i privats (palaus, castells, banys…)

arrabà Arc polilobulat Arc de ferradura

Motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics