La cèl·lula eucariota

Les cèl·lules no són totes iguals, existeixen dos tipus: les eucariotes i les procariotes. Les procariotes (abans del nucli ) són aquelles que no tenen un nucli definit, la seva informació genètica es troba dispersa al seu citoplasma, ni tampoc tenen cap orgànul més limitat per membranes. Són més petites que les eucariotes, tenen una mida entre 0.5 i 3 µm.

Les cèl·lules eucariotes (nucli perfecte) són les que presenten la resta dels éssers vius, estan classificades en quatre grans grups: Animals Vegetals Fongs Protists

Cèl·lules eucariotes animals 1 Nucli Mitocondri Lisosoma Reticle endoplasmàtic Ribosoma Nuclèol Material genètic (DNA) Membrana nuclear Centríol Aparell de Golgi Citoplasma Membrana cel·lular 12 2 3 4 5 6 7 8 11 9 10

Cèl·lules eucariotes vegetals Nucli Mitocondri Lisosoma Reticle endoplasmàtic Ribosoma Nuclèol Material genètic (DNA) Membrana nuclear Centríol Dictiosoma Citoplasma Membrana plasmàtica Cloroplast Espai intercel·lular Paret cel·lular

Diferències La principal diferencia entre les cèl·lules vegetals i animals es que les primeres tenen paret cel·lular i les segones no. Les cèl·lules vegetals manquen de centríols. Els lisosomes, a la cèl·lula vegetal, son considerats vacuoles i en diferència amb les cèl·lules animals són molt més grans. Poden arribar fins als 20 µm de diàmetre. El cloroplast són uns orgànuls que només es troben a les cèl·lules vegetals i les algues. Aquí es duu a terme la fotosíntesi. (transformació d’energia lluminosa en energia química) Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal

Nucli El nucli es l’òrgan més visible a quasi totes les cèl·lules animals y vegetals, es esfèric i fa unes 5-8 µm de diàmetre. Està rodellat per una membrana nuclear de doble capa perforada per porus que fan possible l’intercambi de material cel·lular amb el citoplasma. El nucli conté el nuclèol i els cromosomes. Aquest conté els gens per a formar les proteïnes. nucli citoplasma Aquesta imatge correspon a la cromàtida, es a dir, l’ADN dins del nucli de manera que no esta compactada.

Mitocondri Els mitocondris contenen el seu propi ADN y es troben a quasi totes les cèl·lules eucariotes. La seva estructura es allargada, de varies micres de longitud y està envoltada per dues membranes: l’externa, que delimita l’espai intermembranós, y la interna, molt replegada formant crestes que engloben la matriu mitocondrial. La cèl·lula necessita energia per a créixer i multiplicar-se. La funció dels mitocondris es aportar la major part d’aquesta energia realitzant les últimes etapes de la descomposició de les molècules dels aliments, la respiració.

Lisosoma Lisosomes: són sacs esfèrics que contenen enzims digestius i estan limitats per una membrana senzilla. Participen en la digestió cel·lular i en la destrucció d'alguns orgànuls. Hi ha dos tipus de lisosomes: Lisosoma primari: és una estructura cel·lular formada per membrana que a dins seu tindrà proteïnes, enzims digestius,etc. Lisosoma secundari: es forma quan un lisosoma primari s'uneix a un fagosoma.

Reticle Endoplasmàtic Reticle Endoplasmàtic és la xarxa de membranes interconnectades que formen tubs aplanats y sacs comunicats entre sí. Intervenen en funcions relacionades amb la síntesi de proteïnes, metabolisme de lípids, transport intracel·lular, etc. N'hi ha de dos tipus: Reticle Endoplasmàtic Llis: és com un sistema de conductes connectats els uns amb els altres. Estan formats per material de la membrana cel·lular. Reticle Endoplasmàtic Rugós (ergastoplasma): és com el RE Llis però amb ribosomes adherits a la seva paret exterior. Als seus ribosomes es sintetitzen proteïnes i un cop formades viatgen per l'interior del RER, madurant.

Reticle Endoplasmàtic Reticle endoplasmàtic Rugós Reticle endoplàsmatic llis

Ribosoma El ribosomes són petits orgànuls que es troben lliures al citoplasma o enganxats al reticle endoplasmàtic. Està constituït per proteïnes i RNA. Té la funció de dur a terme la síntesis de proteïnes a partir de la informació genètica que li arriba del DNA transcrit en forma de RNAm. El ribosoma es divideix en dues unitat: La subunitat major i la subunitat menor.

Nuclèol Es un cos dens, format per DNA i RNA, que es localitza a l’interior del nucli. El nuclèol té la funció de sintetitzar el material que més endavant formarà part dels ribosomes. nuclèol

Membrana nuclear El nucli està separat del citoplasma per l'embolcall nuclear, una doble membrana coberta de gran quantitat de porus que permeten el pas de moltes substàncies en ambdues direccions. Hi té unit el reticle endoplasmàtic i, de fet, la membrana nuclear no és més que un prolongació de la membrana d'aquest orgànul. Membrana nuclear

Aparell de Golgi L'Aparell de Golgi és un conjunt de dictiosomes (de 4 a 8 sàculs aplanats envoltats de membrana i apilats uns sobre dels altres). Modifica vesícules del reticle endoplasmàtic rugós, les quals contenen proteïnes provinent del nucli; al seu interior es produeix la maduració de proteïnes. El material nou de les membranes es forma en diverses cisternes de Golgi. Vesícula de secreció Aparell de Golgi (dictiosoma)

Citoplasma El citoplasma cel·lular està constituït per orgànuls i citosol, el líquid per on sobreneden els orgànuls. És on té lloc la síntesi i maduració de les proteïnes, la digestió cel·lular i altres processos vitals per a la cèl·lula.

Membrana cel·lular La cèl·lula està rodejada per una membrana, denominada "membrana plasmàtica". La membrana delimita el territori de la cèl·lula i controla el contingut químic d’aquesta. Està formada per una bicapa lipídica, on hi ha incrustades proteïnes. Els seus components presenten mobilitat, això fa que sigui fluida.

Bibliografía Imatges: www.google.es www.yahoo.es Text: Encarta 2007 Llibre de biologia Google: cèl·lules eucariotes y procariotes

Crèdits Letter and photos by: Marta Segura Arimont Maria Rosa Mata Vallejo Irene Ruiz Rojano Cristina Sanjosé Fuentes Sara Corona Diaz Grafic desings: Marta Segura Visual effects: Sara Corona