L’organització del cos humà

Presentación del tema: "L’organització del cos humà"— Transcripción de la presentación:

1 L’organització del cos humà

2 Índex Les característiques dels pluricel·lulars.
Organització dels pluricel·lulars (de cèl·lules a organismes). Cèl·lules. Teixits. Òrgans. Aparells i sistemes. Organisme.

3 Índex Les característiques dels pluricel·lulars.
Organització dels pluricel·lulars (de cèl·lules a organismes). Cèl·lules. Teixits. Òrgans. Aparells i sistemes. Organisme.

4 Característiques dels pluricel·lulars
Tots els organismes estan constituïts per cèl·lules. Els unicel·lulars sols per una i els pluricel·lulars per moltes. Consideració important Els pluricel·lulars no són sols un grup de cèl·lules, a més han de complir una sèrie de característiques addicionals, que en el cas dels humans són: La formació de totes les cèl·lules a partir d’un zigot o cèl·lula ou. Diferenciació cel·lular en el desenvolupament. Especialització, com a conseqüència d’aquesta diferenciació. Coordinació amb la resta de cèl·lules del cos per formar una unitat estructural anomenada organisme.

5 1. La formació del zigot. Un zigot és el resultat de la fusió de dues cèl·lules sexuals: un espermatozoide i un òvul. Cada cèl·lula aporta en el seu nucli el 50% del material genètic necessari per a la formació del nou organisme. A partir del zigot es formaran totes les demés cèl·lules de l’organisme per divisió cel·lular. Totes les cèl·lules rebran una còpia idèntica del material genètic, per tant totes tindran el mateix ADN. En les primeres divisions totes les cèl·lules són idèntiques en forma i funció. Totes d’elles podran arribar a ser qualsevol de les diferents cèl·lules del cos. És per això que es parla de cèl·lules mare.

6 2. La diferenciació cel·lular.
Cavitat amniòtica Ectoderma Endoderma Sac vitelí Mesoderma Cori 2. La diferenciació cel·lular. El següent pas en el desenvolupament de l’organisme consisteix en formar cèl·lules diferents. És molt poc el que es coneix d’aquest tema però a mesura que avança el desenvolupament les cèl·lules “decideixen” que és el que NO seran. La part de la informació genètica que serveix per donar lloc a alguns tipus de cèl·lules és “bloquejada” per eixa cèl·lula i per totes les cèl·lules descendents d’ella. D’aquesta manera encara que totes tenen un aspecte semblant ja estaria decidit en què tipus cel·lular acabarà convertint-se cada cèl·lula. Totes les cèl·lules de l’organisme mantindran TOT l’ADN del zigot però sols utilitzaran una part.

7 3. L’especialització cel·lular.
La diferenciació cel·lular acaba produint cèl·lules de FORMA diferent que realitzen FUNCIONS biològiques diferents. Les cèl·lules especialitzades realitzen molt millor la funció per a la que han sigut formades. Existeixen moltes cèl·lules al cos que tenen formes diferents per poder desenvolupar funcions diferents.

8 4. La coordinació cel·lular.
Encara cal un nivell més d’organització per poder parlar d’organisme i és el de la coordinació dels diferents tipus cel·lulars. Calen cèl·lules especialitzades que realitzen funcions específiques però a més totes juntes han de realitzar les funcions de l’organisme al que pertanyen.

9 Organització dels pluricel·lulars
Teixit muscular Teixit epitelial Estómac Cèl·lula epitelial Aparell digestiu Cèl·lula Teixit Òrgan Aparell

10 Organització dels pluricel·lulars
Teixit muscular Teixit epitelial Estómac Cèl·lula epitelial Aparell digestiu Cèl·lula Teixit Òrgan Aparell

11 Cèl·lules Procariota Encara que existeixen molts tipus diferents de cèl·lules, totes tenen en comú aquestes 3 característiques: La membrana plasmàtica: Separa l’interior de la cèl·lula de l’exterior. El citoplasma: Líquid viscós on té lloc l’activitat vital. Material genètic: És el sistema de control i direcció de totes les funcions de la cèl·lula. Depenent de la forma en què el material genètic es troba al citoplasma podem dividir a les cèl·lules en 2 grans grups: Les cèl·lules PROCARIOTES. Les cèl·lules EUCARIOTES. Eucariota

12 Procariotes Les cèl·lules procariotes són les més primitives i les més simples. Es caracteritzen per: Tindre el material genètic lliure al citoplasma. És una cadena circular d’ADN, sense cap tipus de protecció. De vegades també tenen algunes cadenes d’ADN circular més menudes anomenades plasmidis. Els únics orgànuls que té al citoplasma són els ribosomes. Per fora de la membrana plasmàtica tenen una paret rígida responsable de la forma. Alguns organismes tenen apèndix per moure’s anomenats flagels. Aquest tipus de cèl·lules sols es dóna als bacteris. La resta d’organismes presentes cèl·lules de tipus eucariota. Procariota

13 Eucariotes Animal Les cèl·lules eucariotes són les més complexes i es caracteritzen per: Tindre el material genètic protegit per una doble membrana donant lloc a un orgànul anomenat nucli. L’ADN és molt més abundant, està en forma de moltes cadenes lineals i protegit per proteïnes. Quan la cèl·lula va a dividir-se aquest ADN es condensa per formar cromosomes. Al citoplasma existeixen molts orgànuls diferents que realitzen les funcions fisiològiques de la cèl·lula. Dins de les cèl·lules eucariotes podem trobar dos grans tipus: Les cèl·lules animals i Les cèl·lules vegetals. Vegetal

14 Eucariota Animal

15 Eucariota Vegetal

16 Resum: Orgànuls i funció (I)
Mitocondri En elles té lloc la RESPIRACIÓ CEL·LULAR. Els nutrients i l’oxigen es metabolitzen per obtenir ENERGIA. Els productes de rebuig d’aquesta reacció són CO2 i H2O. Reticle endoplasmàtic El RER emmagatzema i transporta les substàncies fabricades pels ribosomes. El REL sintetitza i transporta lípids. També s’encarrega de eliminar substàncies tòxiques per la cèl·lula. Aparell de Golgi El RE envia substàncies a través de vesícules que es fusionen en els sacs plans del Golgi. Aquí són processades i modificades i posteriorment dirigides en vesícules cap a la membrana plasmàtica, l’exterior de la cèl·lula o a cap als lisosomes. Lisosomes Estan plens d’enzims digestius. S’encarreguen de digerir les molècules que la cèl·lula incorpora a través de la membrana plasmàtica o de digerir orgànuls cel·lulars vells o deteriorats. Vacúols Són grans vesícules membranoses encarregades d’emmagatzemar substàncies de diferents característiques, unes vegades nutritives i altres de rebuig. Membrana plasmàtica És el límit de la cèl·lula. Està formada per dues capes de lípids i moltes proteïnes diferents que s’encarreguen de regular el pas de substàncies que entre i ixen de la cèl·lula. La membrana dels orgànuls manté aquesta estructura bàsica.

17 Resum: Orgànuls i funció (II)
Nucli Ací es troba el material genètic protegit per una doble membrana amb porus que controlen l’entrada i eixida dels materials entre el citoplasma i el nucli. Centríols Es tracta de dos tubs buits formats per 9 grups de 3 filaments i que s’encarrega de controlar els moviments del citoesquelet. També té un paper decisiu en el repartiment exacte del material genètic en les divisions cel·lulars. Citoesquelet Està format per tres tipus de fibres proteiques: microfilaments, filaments intermedis i microtúbuls. Són els responsables de la forma de la cèl·lula i dels moviments interns dels orgànuls del citoplasma. Ribosomes Són estructures molt menudes formades per dues subunitats que s’encarreguen de fabricar totes les proteïnes de la cèl·lula. Es troben al citoplasma encara que alguns orgànuls com els mitocondris i els cloroplasts en tenen uns molt similars. Cloroplasts Són exclusius de les plantes i realitzen la funció de la FOTOSÍNTESI. Converteixen l’energia de la llum en molècules riques en energia que posteriorment s’utilitzaran per fabricar la resta de molècules necessàries de les plantes a partir del CO2. Paret cel·lular És una estructura exterior de la cèl·lula vegetal que li permet protegir-se i donar-li rigidesa. Per poder-se comunicar amb les cèl·lules veïnes existeixen perforacions en la paret.

18 Teixits Un teixit és un conjunt de cèl·lules del mateix tipus que de forma coordinada desenvolupen una funció concreta. A la majoria dels teixits les cèl·lules que els formen estan unides mitjançant unes substàncies que elles mateixes secreten. Les cèl·lules han patit un procés de diferenciació i especialització que s’ha concretat en una forma diferent per tal de poder dur a terme una funció diferent. FORMA DIFERENT. FUNCIÓ DIFERENT. FUNCIÓ ESPECÍFICA. En tots els teixits existeixen sempre una sèrie de cèl·lules que mantenen la capacitat de dividir-se i després diferenciar-se en qualsevol de les cèl·lules d’aquest teixit. A aquestes cèl·lules se les anomena cèl·lules mare adultes. Encara que existeixen més de 250 tipus cel·lulars diferents, podem agrupar-les en els següents tipus bàsics de teixits: Teixit epitelial: De revestiment Glandular Teixit muscular: Muscular llis Muscular estriat Estriat cardíac Teixit nerviós: Neurones Cèl·lules glials Teixit connectiu: Conjuntiu Adipós Cartilaginós Ossi Sanguini Analitzem-los amb més detall

19 Teixit epitelial És un teixit format per cèl·lules unides fortament entre elles i que no presenta vasos sanguinis. Els nutrients arriben a través de la membrana basal. Existeixen 2 grans tipus: Epitelis de revestiment (protecció). Aquestos teixits poden trobar-se formant una capa de cèl·lules (epiteli simple) o més d’una (epiteli estratificat). En funció de la zona que protegeixen podem distingir: Teguments: Si protegeixen la part exterior del cos. Mucoses: Quan cobreixen les cavitats internes del cos. Epitelis glandulars: S’especialitzen en la secreció de substàncies a l’exterior de la cèl·lula i formen glàndules. Les glàndules poden ser de tres tipus: Endocrines Exocrines Mixtes

20 Teixit muscular Està format per cèl·lules especialitzades en la contracció. Les cèl·lules que formen els músculs són allargades i reben el nom de fibres musculars. La capacitat de contraure’s els ve de les miofibril·les formades per filaments proteics que es desplacen uns respecte dels altres en resposta a estímuls nerviosos. Les miofibril·les presenten un aspecte de bandes vistes al microscopi. Existeixen 3 tipus diferents de teixits musculars: Estriat esquelètic: és la musculatura voluntària. Les fibres musculars tenen molts nuclis i miofibril·les. Estriat cardíac: No és voluntari i les cèl·lules sols tenen un nucli. Llis: Controla la contracció involuntària de les vísceres i les cavitats internes del cos. No presenta miofibril·les.

21 Teixit nerviós Està format per:
Neurones, especialitzades en convertir un estímul en un impuls de característiques elèctriques, i Neuròglia, cèl·lules que realitzen funcions de recolzament a les neurones. Destaquen els astròcits, la micròglia, els oligodendrocits i les cèl·lules de Schwann. Les neurones són les cèl·lules més diferenciades i especialitzades. Té una part principal anomenada cos neuronal i unes prolongacions que poden ser múltiples i curtes anomenades dendrites i una més llarga anomenada axó. El teixit nerviós formarà els òrgans del sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal) i el sistema nerviós perifèric (nervis i ganglis nerviosos).

22 Teixit connectiu Està format per cèl·lules menys especialitzades situades en una massa intercel·lular de fibres de col·lagen i altres molècules. Es divideix en: Teixit conjuntiu: Es troba entre altres teixits i s’encarrega d’unir-los amb fibres de col·lagen i elastina. Forma tendons i lligaments. Teixit adipós: Inclou en el seu interior adipòcits. Emmagatzema energia i ens protegeix del fred. Teixit cartilaginós: Format pels condròcits incorporats en una massa gelatinosa. Formen els cartílags. Teixit ossi: Els osteòcits incorporen en la massa gelatinosa intercel·lular sals minerals fins convertir-la en una massa sòlida. La sang: En aquest cas la massa intercel·lular seria el plasma, una massa líquida.

23 Òrgans Els òrgans són estructures complexes constituïdes per alguns teixits, que actuen de forma coordinada per tal de realitzar una funció concreta. En la majoria dels òrgans són habituals els següents teixits: Epitelial: els aïlla i protegeix. Conjuntiu: els reompli i fa funcions de sosteniment. Nerviós: Coordina l’òrgan amb la resta del cos. Muscular: Sols si l’òrgan necessita moure’s. Els òrgans funcionen de forma coordinada dins dels aparells o sistemes.

24 Es parla de SISTEMA quan els òrgans són molt similars entre ells i estan constituïts majoritàriament per un tipus de teixit. Per contra, es diu que formen un APARELL quan són òrgans diferents entre si i estan constituïts per diversos tipus de teixits, sense que ningun d’ells siga majoritari. Aparells o sistemes Quan un conjunt d’òrgans realitzen de forma coordinada una funció de l’organisme es diu que formen un aparell o un sistema. Els aparells i sistemes es reparteixen les principals funcions de l’organisme: Nutrició Relació Reproducció