Columnata de la plaça Sant Pere del Vaticà Bernini

Columnata de Sant Pere del Vaticà Arquitecte: Gian Lorenzo Bernini (1598-1680 Cronologia: 1656 – 1667 Localització: Roma, Ciutat del vaticà Estil: Barroc Sistema constructiu: Arquitravat Dimensions: 15 m (alçada de les columnes) La columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà s’inscriu plenament en el Barroc italià més genuí: va ser construïda sota les premisses de la màxima funcionalitat, manté una certa caracterització teatral i traspua simbolisme a tots els nivells. Els dos braços circulars i oberts de l’el·lipsi remeten metafòricament als desigs d’acolliment dels fidels. Bernini va saber captar a la perfecció la voluntat de la Contrareforma de plasmar el poder universal de l’Església.

ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS ANÀLISI FORMAL ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS Columnata que suporta un entaulament coronat per una balustrada i una gran col·lecció d'estàtues. ESPAI EXTERIOR I ESPAI INTERIOR Aquesta plaça és una obra mestra no solament pel valor artístic sinó perquè el projecte de Bernini va aconseguir resoldre nombrosos i molt diversos problemes: S’havia de projectar la plaça tenint en compte els desnivells del terreny. Era imprescindible que facilités l’accés als palaus papals que ja eren construïts al nord-est. S’havia d’ajustar al protocol cerimonial de la cort pontifícia: havia d’acollir a un gran nombre de pelegrins i era imprescindible que permetés una visió perfecta del papa per part dels fidels. El tipus de construcció que s’escollís havia de delimitar el traçat de la plaça i tancar l’espai de manera que fos prou elevada per crear un àrea independent i prou baixa per no afectar la visió de la basílica i de les finestres del palaus. L’obelisc egipci que el Papa Sixte V havia situat davant de l’eix de la basílica havia de ser el punt central de la nova plaça. La forma de la plaça havia de tenir una significació especial ja que era el símbol de la seu de l’Església cristiana.

Bernini va idear un primer tram de la plaça delimitat per dos braços rectes i lleugerament convergents, una mica inclinat per superar el desnivell del terreny. S’obre a continuació dels braços una gran el·lipsi el centre del qual és l’obelisc, secundat per dues magnífiques fonts. Les formes dels dos braços es presta a fer el paral·lelisme amb dos braços oberts que simbolitzen la voluntat d’acollida de l’Església.

La genialitat de Bernini està en la curvatura d’aquesta columnata que aparentment es basa en l’el·lipse, una forma més dinàmica que el cercle, però que en realitat està formada per dues mitges circumferències els centres de les quals són separats per un espai de 50 m. El pòrtic és constituït per quatre fileres de columnes d’estil dòric -més esveltes que no és habitual- amb un entaulament jònic (que afavoreix la continuïtat perquè no està parcel·lat com el dòric. Les 296 columnes formen un bosc que sembla infinit i que separa amb gran encert la plaça de l’exterior sense formular una ruptura; la columnata és culminada amb una balustrada que acull 140 estàtues.

ESTIL La gran virtut de Bernini va ser copsar profundament les necessitats de la Contrareforma i reflectir com cap altres les ànsies de poder de l’Església. La columnata engloba els apectes més destacats del Barroc: FUNCIONALITAT SIMBOLISME ESCENOGRAFIA El disseny dels braços rectes inicials recorda el de la plaça del Campidoglio, de Miguel Àngel, A Roma. Ambdues comparteixen la petita trampa òptica que fa que l’ull de l’espectador engrandeixi les dimensions de la façana principal. En cavi, els dos braços el·líptics responen al criteri d’una arquitectura oberta, plenament integrada en el seu entorn urbà. La columnata és una de les grans mostres de la primera arquitectura urbanística.

INTERPRETACIÓ CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ Amb aquest encàrrec, Bernini podia finalment rescabalar la cúpula de Miguel Àngel del lloc secundari a què l’havia relegat la darrera transformació de la basílica. Així, en allunya la plaça de la basílica, la cúpula es feia més visible; i el fet de treballar amb una sola planta permeté corregir en certa manera la desproporcions de la façana de l’església. El projecte de Bernini afegia un tercer braç que tancava la plaça i que havia de constituir-ne l’entrada, aquest braç tenia l’objectiu d’accentuar l’efecte de grandiositat en accedir-hi. Aquest braç no es va fer mai i la concepció magistral de Bernini de crear una unitat que no fos únicament visual es quedà a mitges.

INTERPRETACIÓ FUNCIÓ La funció de la plaça era dotar Sant Pere d’un accés digne de la seva categoria de seu de l’Església. No és casualitat que en aquell moment una plaça adquirís una importància tan gran; l’arquitectura barroca no es va preocupar únicament dels edificis sinó també dels carrers, les places i els jardins. Eren les necessitats de l’urbanisme que congeniaven a la perfecció amb l’esperit teatralista de l’època. Així la plaça es constituí en la unió natural entre la basílica i la ciutat; les columnes li conferiren una caràcter marcadament obert alhora que definien un espai privilegiat d’accés al recinte sagrat. Extret de: LLACAY, Toni, Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009