Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Replicación, transcripción y traducción
Advertisements

Tema 3 Genética molecular.
CIENCIAS NATURALES Genética Molecular.
Els ecosistemes i el medi ambient
EL CODI GENÈTIC Definició de codi genètic Història
SÍNTESI DE PROTEÏNES Què? Qui? Quan? Com?.
REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS
Adrian Barrera Prieto Javier Masiá Prieto
Ciència, tècnica i societat
De DNA a proteïnes Durant molts anys el dogma central de la biologia molecular era aquest: Amb el temps han aparegut modificacions:
NUTRICIÓ CEL·LULAR Conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules obtenen la matèria i l’energia necessàries per fer les funcions vitals.
Diferència entre éssers vius i matèria inerta:
Biologia i geologia 4t ESO
La Recepta de la Vida Els elements químics que constitueixen majoritàriament als éssers vius són el C , H , O i N. Altres elements hi són en quantitats.
Els virus.
UD. IV. GENÈTICA. Ll. IV. 5. Biotecnologia
BIOTECNOLOGIA BACTERIANA
La cèl·lula eucariota.
DUPLICACIÓ DE L’ADN I TRANSCRIPCIÓ
UD IV. GENÈTICA. IV. 3. Dels gens a les proteïnes
LA ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ
Tema 3 ELS ÉSSERS VIUS.
Els éssers vius formats per cèl·lules
CONCEPTES BÀSICS DE GENÈTICA.
Els elements i els compostos químics 5.
El descobriment de la cèl·lula. La teoria cel·lular
ÚS DEL MÈTODE HISTÒRIC PER ARRIBAR A L’APRENENTATGE D’UN CONCEPTE.
UD. III. BIOLOGIA CEL·LULAR. Ll. III. 1. Aspectes generals
Implantació del protocol Inserqual en la fase d’acollida
UD. IV. GENÈTICA. Ll. IV. 5. Biotecnologia
ESTUDIS ESPECIALS A BIOQUÍMICA CLÍNICA
NIVELLS D’0RGANITZACIÓ
1 Biologia i Geologia 1r ESO.
REPRODUCCIÓ ASSITIDA I CLONACIÓ
La funció de relació en els vegetals
Característiques de la biodiversitat:
MEDICINA REGENERATIVA: DE LA FICCIÓ A LA REALITAT
Éssers vius i éssers inerts
ENTRE L'ESPERANÇA i LA CONTROVÈRSIA
Fecundació de l’eriçó de mar IES Narcís Oller. Valls
Tema 4. La Terra i la Lluna. Pàg 52
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Treballa amb dues soques:
UD2: La cèl·lula.
UD IV. GENÈTICA. IV. 2. ADN: la base de l’herència
UD IV. GENÈTICA. IV. 2. ADN: la base de l’herència
3. Aspectes nutricionals
La divisió cel·lular.
UNITAT 6 MALALTIA I SALUT. IMMUNOLOGIA.
Presentació de la proposta curricular de Biologia per al batxillerat
L’ANABOLISME HETERÒTROF
Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60
Recordem: Dogma Central de la Biologia molecular
Curs de Doctorat: Bioinformàtica
SíNTESI DE PROTEÏNES Traducció.
LES MUTACIONS LES MUTACIONS.
Conceptes bàsics. Pàg 160 Organismes pluricel·lulars
TEMA 4 CMC MAGALI CASANOVA AIDA LAFITA 1rBATX
La Fecundació. Tema 4 C.Medi. La reproducció..
Tema 5: Nombres naturals i enters
ADN. Cromosomes i reproducció cel·lular
Tipus de Divisió cel·lular
Genoma Nucli Teixit Cél.lula
DNA als meus aliments??.
Cromatina 1.
La cèl·lula eucariota.
TEMA 2: LA MATÈRIA I ELS MATERIALS
Mecanismes no específics Mecanismes específics
Divisió Cel· lular Verònica Fontbuté Raluy.
Curs: Avenços en Biologia Molecular
Transcripción de la presentación:

Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60 1.L’ADN és la clau de la vida. Pàg 62 L’àcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nuclèic que conté les instruccions genètiques. La funció principals és l’emmagatzematge d’informació. Es troba al nucli de les cèl·lules Conté la informació genètica És únic per a cada ésser viu (bessons?) Forma els cromosomes És una molècula molt gran constituïda per dues cadenes formades per la unió de milions de nucleòtids

L’àcid desoxiribonucleic (ADN) Format per dues cadenes Bases complementàries situades com els graons d’una escala. A - T G - C Només una cadena es transcriu a ARN L’àcid ribonucleic (ARN) Cadena d’ADN Format per una cadena Bases: A - U G - C Deures: Pàg 63 ex 9,10,11

Com es duplica l’ADN? Fer exercici del full material genètic

2. ADN, gens i proteïnes. Pàg 64 Dogma central de la biologia molecular Codi genètic Pàg 65 ADN ARN Proteïnes Transcripció Traducció REPLICACIÓ Procés de duplicació de l’ADN TRANSCRIPCIÓ Pas de la informació de l’ADN a l’ARN missatger TRADUCCIÓ Síntesi d’una proteïna seguint la seqüència de bases de l’ARNm Deures: Pàg 65 ex 3,4,5

AATGGCTACAGACTCTCGG G C A C U G U U C U G G C A G A G A

Comparació de DNA: Qui és el pare? NEN Mare Pare 1 Pare 2 L’empremta genètica o empremta de l’ADN

Exercici de la pàgina 67 Fer EAC

3. Les mutacions. Pàg 66 Les mutacions són canvis en l’ADN. Atzar i agents mutagènics (raig X, gamma, UV, quitrà, gas mostassa) Totes les mutacions són iguals de rellevants? Només s’hereten les de les cèl·lules germinals (gàmetes) ADN no traduït, no conseqüència Deures: Pàg 67 ex 3,5,7

4. La biotecnologia Pàg 68 La biotecnologia és la utilització d’organismes vius o de parts d’aquests organismes per obtenir productes o per modificar altres éssers vius que adquiriran unes característiques especials. L’enginyeria genètica és el conjunt de tècniques que permeten modificar, manipular o transferir el material genètic. El gens que es transfereix d’un organisme a un altre s’anomena transgen. Els organismes obtinguts per enginyeria genètica s’anomenen organismes modificats genèticament (OMG). L’ADN que conté fragments d’ADN de diversos orígens s’anomena ADN recombinant.

Diferència biotecnologia/ingeniería genètica L’Enginyeria genètica consisteix en manipular i transferir ADN d’un organisme a un altre. Passos:  Obtenció del gen.  Introducció en un vector: plasmidi o un virus (ADN recombinant)  Inserció al nucli (gràcies al vector) d’una cèl·lula d’un altre organisme. En pluricel·lulars ha de ser el zigot o una cèl·lula embrionària de primeres fases o una cèl·lula mare del teixit que l’ha d’expressar o no estarà present en cap cèl·lula del cos (a no ser que després es cloni) Expressió del gen (aconseguir que la cèl·lula llegeixi aquest gen i fabriqui la proteïna) Lectura del text de la pàgina 69 i fer exercicis 6 i 7

Aplicacions Pàg 70 i següents Mèdiques fabricació de medicaments, hormones, vacunes i altres molècules (insulina, antibiótics, enzims, anticossos, hormones,…) teràpia gènica (substitució d’un gen defectuós) Deures Pàg 71 ex 1

Aplicacions Pàg 70 i següents Agrícoles i ramaderes Resistència a plagues, tolerància a condicions adverses (sequera, salinitat, temperatura), retard en la maduració, resistència a herbicides Nous productes (produeixen llet amb medicaments, llavors amb més proteïnes, vitamines, …) Deures Pàg 73 Ex 1,2,3,4,5 Pàg 75 ex 1,2,5

Millora del medi ambient Tractament d’aigües residuals, eliminació de petroli o metalls pesants. Industrials Aminoàcids i enzims Plàstics biodegradables Adhesius biològics Cautxú Fibres especials

Riscos principals de la biotecnologia Efectes sobre la biodiversitat genètica: supervivència d’altres espècies Transferència de gens a altres espècies silvestres Efectes perjudicials en la salut humana ? Exercicis finals Pàg 76 ex 1 apartats 2,4,5,6,8 i ex 2 Pàg 78 Ex 4, 6 i ex 5 apartats 1,7 Pàg 79 Ex 7

Per geminació o paraclonació (clonació d’embrions) La clonació Per geminació o paraclonació (clonació d’embrions) A partir d’una cèl·lula en divisió. S’originen bessons homozigòtics. Per transferència cel·lular Es transfereix el nucli d’una cèl·lula somàtica a un òvul sense nucli. S’originen individus idèntics a l’original. Combinació de les dues Transferència nuclear i posterior clonació dels embrions

Clonació per geminació i transferència cel·lular Full exercicis clonació Exercicis 1 i 3

Aplicacions  Medecina (investigació, tenir clons animals amb una determinada característica genètica permet fer proves)  Ramaderia i agricultura (per tenir moltes còpies dels animals més rendibles o els vegetals que tenen determinades característiques)  Conservació d’espècies (problema: que es necessiten molts òvuls i que són tots iguals- la base de l’evolució és la variabilitat)

Clonació humana Reproductiva No reproductiva Destinada a la creació d’éssers humans. Prohibida en la majoria dels països desenvolupats. No reproductiva Els embrions són destinats a la investigació. S’obtenen cèl·lules mare. Altres mètodes d’obtenció de cèl·lules mare. Embrions híbrids.