Himne de peregrinació En arribar a Jerusalem, un pelegrí entona aquesta lloança al temple de Sió, la casa del Senyor i el lloc on es manifesta la seva presència. Amb profund lirisme, evoca el seu desig de Déu que l’ha dut fins al santuari (v. 3), les etapes recorregudes pels pelegrins (vv. 7-8) i la felicitat de trobar-se a la casa del Senyor (vv. 5, 11).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El salm 83 és un salm de peregrinació. Celebra la "Casa de Déu". Ens costa d’entendre el que significava el "temple" per a un jueu, a nosaltres que construïm "esglésies" a cada ciutat i diverses esglésies en una mateixa ciutat... Hi havia un sol lloc de culte, en una sola ciutat, Jerusalem. Els jueus de Palestina "pujaven" a Jerusalem una vegada a l'any, i els de la "diàspora" havien de pujar-hi almenys una vegada a la vida. Era el gran esdeveniment. Déu mateix és la força per a començar la peregrinació, ell atrau i ajuda. 2. AMB JESÚS Jesús, sens dubte, va cantar aquest salm. Els evangelis de Lluc i de Joan estan construïts basant-se en les "pujades" de Jesús a Jerusalem. Com a bon jueu que era, feia la seva peregrinació anual, barrejat entre la multitud. L'atmosfera d'immensa alegria que respira aquest salm correspon perfectament a l'episodi cèlebre en el qual el Nen Jesús abandona María i Josep per "quedar-se al temple": la primera "paraula" que coneixem de Jesús la va pronunciar al temple de Jerusalem i va ser justament per manifestar el seu amor a la "Casa de Déu"... "No sabíeu que jo he d’estar a casa del meu Pare?" (Lc 2,49). 3. AMB EL NOSTRE TEMPS S'obren camins al cor. El creient té un camí al cor. Sap on va. Sap que va cap a l'"encontre", cap a "la Casa de Déu". La seva "ànima", el seu "cor", la seva carn" són un crit cap a Déu.

Que n’és, d’amable, el vostre temple, Senyor de l’univers. Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor. Ple de goig, i amb tot el cor, aclamo el Déu que m’és vida.

Fins l’ocell hi ha trobat casa, l’oreneta s’hi fa un niu on posar la fillada, prop dels vostres altars, Senyor de l’univers, rei meu i Déu meu.

Feliç el qui viu a casa vostra lloant-vos cada dia. Feliços els qui s’acullen als vostres murs: emprenen amb amor el camí.

Quan passen per valls eixutes, els són com un oasi beneït amb les pluges primerenques. Entren al primer i al segon mur, fins a veure Déu a Sió.

Senyor de l’univers, escolteu la meva súplica, escolteu, Déu de Jacob. Déu nostre, mireu amb amor el vostre Ungit, fixeu-vos en el rei que ens protegeix.

M’estimo més un dia als vostres atris que mil a casa meva; quedar-me al portal de la casa del meu Déu, més que viure amb els injustos.

Perquè el Senyor, protecció nostra i escut, ens dóna la gràcia i la glòria; el Senyor no refusa cap bé al qui viu honradament.

feliç l’home que confia en vós! Senyor de l’univers, feliç l’home que confia en vós!

"Que n’és, d’amable, el vostre temple, Senyor de l’univers!" En pronunciar aquestes paraules màgiques, Senyor, penso en moltes coses alhora. M'imagino el temple de Jerusalem, m'imagino les grans catedrals que he visitat i les petites capelles en les quals he resat. Penso en el temple que és el meu cor. Tot allò que pot ser anomenat la vostra casa, la vostra estança, el vostre temple. Tot això ho estimo i ho desitjo com el paradís dels meus somnis i el focus dels meus anhels. "Feliç el qui viu a casa vostra." Ja sé que el món sencer és casa vostra; que ompliu els espais i sou present en tots els cors. Però també estimo el símbol, la imatge, el sagrament del vostre sant temple, on gairebé sento físicament la vostra presència, on puc visitar-vos, adorar-vos, agenollar-me davant vostre en la intimitat sagrada de la vostra pròpia casa. ""M’estimo més un dia als vostres atris que mil a casa meva." M’hi trobo de gust, a casa vostra, Senyor. Us trobareu vós de gust a la meva? Veniu a visitar-me. Que les nostres visites siguin recíproques, que el nostre contacte sigui renovat i la nostra intimitat creixi alimentada per trobades mútues a casa vostra i a casa meva. Que el meu cor també es faci temple vostre amb la brillantor de la vostra presència i la permanència del vostre record. I que el vostre temple esdevingui la meva casa amb la freqüència de les meves visites i la intensitat dels meus desigs en les absències. "Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor."

Als vostres fidels, Senyor, als qui heu donat a conèixer la vostra llei, concediu-los també la vostra benedicció abundant: que, caminant durant la vida de baluard en baluard, passem d'aquesta vall de llàgrimes a la vostra Jerusalem celestial i arribem fins a vós carregats d'aquell fruit que vós mateix heu sembrat en els nostres cors. Per Crist, Senyor nostre.