Paisatge i medi ambient Una definició de paisatge: p. 88. El vostre paisatge preferit.

Paisatge natural?

Biodiversitat al territori espanyol: causes Situació: extrem sud-occidental d’Europa  domini atlàntic i mediterrani + macaronèsic a les Canàries. Efecte refugi: Glaciacions  nord d’Europa Nivell del mar baix  flora i fauna africana Sistemes muntanyosos: altitud  gradació vegetal.

ACCIÓ ANTRÒPICA: EFECTES Dels boscos als camps de conreu: 43 % d’Espanya. Expansió d’àrees urbanes (industrials i residencials)‏ Construcció d’infraestructures i equipaments: 10 % del territori. Mapa de la desertificació, p. 76.

Paisatges vegetals a Espanya Diversitat per la diversitat de climes i per l’altitud (relleu). Mapa de la p. 77. Relaciona climes amb les espècies vegetals. A partir del mapa, quines espècies vegetals predominen a Catalunya? Classifiqueu en funció del clima de la regió.

Climes Espècies vegetals Clima oceànic Roures pènol i martinenc Clima d’interior Meseta nord: Roure i alzina. Meseta sud: alzina surera i alzina. Depressió de l’Ebre: coscoll, matollar, alzina. Clima Mediterrani Típic: matollar, alzina, margalló. Atlàntic: Alzina surera, maresmes, margalló. Clima de muntanya Pisos p.79. Pirineus: avet blanc i faig. Sistema central: roure Sistema ibèric: pi negre i roure de fulla petita, pi pinyoner. Clima canari

Paisatge vegetal oceànic Galícia i serralada Cantàbrica. Condicions ambientals: precipitacions abundants i temperatures poc caloroses  humitat. Bosc temperat- oceànic: Roure: 150-300 anys de creixement Fusta dura  bigues, parquets, carros, mobles, carbó. Faig: Molta humitat, rosades i boires. 80-100 anys de creixement Fusta tova  mobles Landa: a partir de 1600-2000 metres Brucs, ginebres i ginestes

Landa Bruc Ginesta

Paisatge vegetal mediterrani Major part de la PI. Alzinars i suredes = bosc típic mediterrani. Escleròfil: preparat per suportar calor i sequera estival. Desenvolupament lent (7 o 8 segles)‏ Darrer bosc abans de la màquia de les zones subdesèrtiques. Matollar en avanç: màquies, garrigues i estepes.

Màquia

Garriga

Estepa

Paisatge canari Escassetat i adaptada a l’aridesa. Gran varietat per: Insularitat Encreuaments Vents alisis i relleus. Pisos altitudinals: p. 78.

Matollar costaner: - de 400m. Tabaiba Cardón

Per sobre dels 400: Drago

Entre 600 i 1200: muntanya verda Laurisilva Bruc

Per sobre 1500 al nord i 800-1000 al sud: pi canari

Per sobre dels 2000 m: matollar de cim Bàlec i ginestes Violetes del Teide

Espècies vegetals a Catalunya: Zona de muntanya Alta:Avet blanc Mitjana:Faig Plana o terra baixa roure, alzina, coscoll i matollar mediterrani. Costa matollar, alzina, alzina surera, roure.

Avet blanc

Fageda

Roure

Alzina

Coscoll o garric

Màquia

Garriga

Estepa 35

La destrucció dels paisatges Incendis forestals: causes: Sequedat dels estius mediterranis –> aridesa + vegetació llenyosa = combustible. Abandonament de explotacions agrícoles  zones boscoses sense pastoreig ni recollida de fusta. Segones residències Gestió forestal: substitució de roures, faigs i castanyers per pins i eucaliptus (pasta del paper)‏ 97 % provocats per humans especulació, obtenir més fusta, piròmans. Exercici 2, p. 94: les tales sostenibles.

La contaminació Conseqüències nocives de les activitats humanes  danys, desequilibris, perjudicial per a la salut, vida o benestar. Tipus de contaminació: quadre. El delicte ecològic (p.80)‏ La contaminació atmosfèrica, ex 1, p.94.

Quadre de les tipologies Visual Lumínica Electromagnètica Tèrmica Acústica Radioactiva Química Del sòl De l’aigua De l’atmosfera Efectes Causes

El canvi climàtic Com es pot definir? Definició conjunta. Canvis climàtics per diferents motius (canvis en l’atmosfera, en la insolació, en el moviment dels continents, corrents marins). Canvi climàtic actual antropogènic: Transformacions notables Procés accelerat.

http://www.elpais.com/fotogaleria/efectos/cambio/ climatico/Espana/elpgal/20071108elpepusoc_1/Ze s/1 Photoclima de Greenpeace. Visió crítica? http://www.youtube.com/watch?v=OjQ6F0lbLbo

Sense aquest efecte: temperatura de -22º. Temperatura mitjana de 14º. A causa de l’increment dels gasos que provoquen aquest efecte  augmenta la temperatura de l’atmosfera  escalfament global.

Gasos de l’efecte hivernacle Diòxid de carboni (CO2) El CO2: el gas amb major efecte d'hivernacle contribueix en un 55% al canvi climàtic. combustió dels hidrocarburs dels automòbils i les calefaccions industrials, l'antracita i l'hulla de les centrals tèrmiques, els incendis forestals i, en menor grau, el gas. Aquests orígens representen el 70% de l’augment de CO2. La desforestació: la tala d’arbres no genera CO2 i limita la capacitat de reduir-lo per la fotosíntesi. Metà (CH4) - El metà  origen en la descomposició de la matèria orgànica en ambients pobres en oxigen (cicle digestiu del bestiar, determinats cultius, abocadors...). La reducció del metà fruit de les activitats humanes és més factible que la d'altres gasos, perquè la seva supervivència a l'atmosfera és curta, dotze anys, i pot ser utilitzat com a font alternativa d'energia.

L'òxid nitrós: és alliberat per la degradació de fertilitzants nitrogenats i deixalles de bestiar. La seva concentració a l'atmosfera és baixa, però una molècula de N2O té un poder d'escalfament global 230 vegades superior a una de CO2. Halocarbons A l'efecte de l'aplicació del Protocol de Kyoto, els halocarbons considerats són: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6). Tots aquests gasos són d'origen industrial i no serien presents, de forma natural, a l'atmosfera si no fos per l'activitat humana. Els HCFC i PFC s'utilitzen com a productes substitutius de les substàncies que esgoten la capa d'ozó, com els clorofluorocarburs (CFC), que s'estan eliminant gradualment en virtut del Protocol de Mont-real. El SF6 s'utilitza en alguns processos industrials i en equips elèctrics. http://www.ceroco2.org/generalitat/Calcular/default.aspx

Escalfament global i els oceans Desglaç: glaceres i plaques Augment del nivell del mar (p. 81)‏ Baixa la capacitat d’absorbir CO2 de les plaques Ecosistemes alterats (ex: algues  cadena tròfica bàsica)‏ Corrents i ritmes alterats.

A Espanya 46 observatoris han constatat: Mapa de la p.82. Augment de la temperatura: 1.63ºC Baixada de les precipitacions hivernals: 34% menys. Baixada dels dies amb neu: 41 % Augment de dies amb temperatura mitjana per sobre dels 15ºC. Mapa de la p.82.

EMPREMTA ECOLÒGICA Indicador de sostenibilitat. Individu = àrea necessària per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera. 1, 8 ha per individu per satisfer les necessitats durant un any. Cada ser humà gasta: 2, 23 ha => per sobre de la sostenibilitat. Ex. 3, p. 95. http://educalia.educared.net/edu2/externs/ciudadania/cat/ciudadani a.htm

Respostes davant la sostenibilitat Conferències: Acords polítics Ecologisme Solucions.

conferències La definició de sostenibilitat. Quadre de la p.84: Cronologia de les reunions. L’Agenda 21. “Un plan de acción aplicable durante los años noventa y hasta inicios avanzados del siglo XXI, que elabora estrategias y un programa de medidas integradas para frenar los efectos de la degradación ambiental y para promover un desarrollo compatible con el medio ambiente y sostenible en todos los países”. ( Programa 21 Río de Janeiro 1992)      

La agenda 21 local En el capítol 28 del Programa 21 de Nacions Unides de Río 92 planteja que : “Cada autoritat local ha d’iniciar un diàleg amb els sus ciutadans. Organitzacions locals i empreses provades i aprovar un Programa XXI local. A través de consultes i la promoció d’un consens, les autoritats rebran aportacions de la ciutadania i les organitzacions cíviques, socials, empresarials i industrials locals, obtenint la informació necessària per a elaborar les millors estratègies. Els processos de consultes incrementaran la consciència dels individus cap al desenvolupament sostenible” (Programa 21, Río de Janeiro 1992). http://www.martorell.cat/ca/default/contenido/contenido_id/ 424

Què és l’ecologisme? Lectura de la p.85. Els tres pilars del desenvolupament sostenible: Ecologisme Justícia social i política Economia. Solucions: 5 grups, p.86 – 87. Educació ambiental Consum responsable Reciclatge Banca ètica Agricultura ecològica

Paisatge Espais naturals protegits: Parcs nacionals: àrees on els ecosistemes estan poc alterats i pel seu valor cal protegir-los. Contradicció: augment de visitants en aquestes àrees. Parcs naturals: valor natural compatible amb les activitats humanes. Reserves naturals: protecció especial per la fragilitat o raresa de l’ecosistema. Si és integral, l’accés resta restringit a personal científic. p. 89: mapa i valoració de la protecció. Lectura del 5.3. La importància i valoració d’Espanya.

Els parcs a Catalunya: Taula de la p. 91.: Quants i quins parcs nacionals té Catalunya? Parcs Naturals? PNIN? Reserves: Natural: el delta del Llobregat. Marina: Illes Medes. El PEIN: Pla d’Espais d’interès natural (1985): 30 % del territori.