La revolució industrial 1780-1850 Gran Bretanya

Revolució demogràfica

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ANGLESA (1730-1800)

Descripció Es tracta d’una gràfica lineal múltiple en què la línia blava representa la taxa de natalitat; la línia vermella, la taxa de mortalitat; i la línia verda, la població. A l’eix vertical de l’esquerra se indiquen els valors de les taxes entants per mil (de 10 a 50 per mil). A l’eix vertical dret, els milionsd’habitants (de 10 a 50 milions). I a l’eix horitzontal, els anys (de 1730 a1800, en grups de deu anys).

Anàlisi L’evolució de les diferents dades és la següent: La taxa de natalitat es manté més o menys estable (oscil·la entre un mínim del 37,6 per mil i un màxim del 40,2 per mil), experimentant una lleugera pujada. La taxa de mortalitat comença amb valors elevats (38 per mil) i acaba en valors molt menors (27 per mil), experimentant, així, una baixada molt important, encara que no lineal (es manté al començament, baixa entre1740 i 1760, s’estabilitza entre 1760 i 1780, i baixa definitivament al tram final). La població, degut a l’evolució de las taxes anteriors, creix molt: passa dels 31,4 milions inicials fins als 42,8 milions al final del període analitzat.

Interpretació La gràfica analitzada representa molt bé els inicis del procés que coneixem com a TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA i que consisteix fonamentalment en: Un previ creixement econòmic, afegit a millores molt importants tant a la higiene com a la medicina, fa que la mortalitat catastròfica desaparegui i la general baixi. Dins aquesta mateixa situació, i si afegim la permanència d’estructures mentals i culturals seculars, la natalitat es manté en les seves xifres anteriors. Com  a  conseqüència  final  de  les  anteriors  variables  apuntades,  la població inicia un creixement ràpid, elevat i sostingut.

Aquest augment demogràfic va constituir un factor molt important per al progrés econòmic d’Europa. Com una reacció en cadena, el fet que hi hagués més persones va provocar que també hi hagués més demanda de productes i, en conseqüència, es produís un augment del consum. A la seva vegada, l’augment de la demanda va estimular la innovació tecnològica. D’altra banda, aquest creixement també va afectar a la distribució de la població mitjançant el fenomen de l’emigració i la urbanització. Les ciutats, gràcies a la indústria, atraurien mà d’obra sobrant del camp (l’èxode rural) i iniciarien un procés de desenvolupament espectacular. Les condicions de vida dels immigrants rurals a la ciutat serien força complicades: l’amuntegament, la divisió contínua dels habitatges, la insalubritat d’aquests, la manca de serveis mínims… http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/revolucio-industrial/page/4/

Causes Conseqüències Augment de producció d’aliments. Progrés de la higiene i la medicina. Millor alimentació. Conseqüències Disminució de la mortalitat. Increment de la natalitat Augment de l’esperança de vida.

Revolució agrícola

Causes + població = + demanda d’aliments + demanda = + augment preus Augment de preus = estimulació als propietaris a millorar la seva producció: Privatització del sòl Nous mètodes i tècniques de conreu

Avenços agrícoles: Sistema Norfolk: Guaret plantes farratgeres Mecanització de les tasques agrícoles Nous conreus

Sistema Norfolk En paral·lel a la concentració de terres conreables va produir-se una gran millora en les tècniques de producció. Va generalitzar-se l’ús d’adobs orgànics i va introduir-se el sistema de rotació quadriennal segons una successió de conreus (per exemple, naps-civada-farratge-blat) que no esgotava tant els camps, suprimia el guaret, diversificava la producció i proporcionava alhora aliments herbacis per alimentar bestiar. Seria al comtat de Norfolk on s’iniciaria la introducció d’aquestes tècniques (Sistema Norfolk).

Mecanització del camp

Unes altres millores van ser la sembra en fileres separades de solcs i la utilització de noves arades, com la de Rotherdam, que gràcies a la seva forma triangular i ser construïdes amb ferro removien la terra amb més facilitat. A més, paulatinament, s’aniria introduint també la mecanització en algunes de les feines clàssiques del camp: la sembradora (Jetro Tull, 1730), la segadora (Mackormick, 1830) o la batedora (Turner, 1831) permetrien l’abaratiment de la producció.

Las primeras segadoras y trilladoras, que permiten mejorar la productividad de los trabajadores agrícolas. Las importantes mejoras en la producción de hierro y acero los irán convirtiendo en materiales asequibles para la fabricación de maquinaria agrícola cada vez más compleja. Al principio utilizarán tracción animal (como puede apreciarse en estas segadoras tiradas por caballos) pero luego surgirán trilladores movidas con la máquina de vapor, e incluso en los años finales del siglo XIX se fabricarán tractores que movidos por vapor pueden ser considerados los antecedentes de los tractores con motor de explosión que revolucionarán la agricultura del siglo XX. Las nuevas máquinas además de incrementar la productividad y por tanto abaratar el coste de los alimentos, tendrán como efecto "liberar" mano de obra que podrá ser empleada en la industria. http://yeyo-rv.blogspot.com/

La máquina sembradora del inglés Jethro Tull, auténtico pionero de la agricultura científica y que diseñó esta sembradora en los primeros años del siglo XVIII. Esta nueva sembradora posibilita sembrar rápidamente y colocando la simiente fácilmente en filas que hacen más simples otras tareas agrícolas. Además la semilla se ubicaba a una cierta profundidad que la alejaba del peligro que suponían los pájaros y el viento para la siembra. El arado de hierro que posibilita un laboreo más profundo y efectivo. El nacimiento de una potente industria siderúrgica que proporcione hierro barato y abundante será básico para la mejora del utillaje agrario, que apenas había conocido cambios desde tiempos de los romanos. http://yeyo-rv.blogspot.com/

D’altra banda, s’introduirien també nous conreus de semi regadiu com el blat de moro, la patata, la remolatxa sucrera i el tomàquet, més segurs al no ser tant dependents de les condicions meteorològiques i que afavoririen una dieta més rica i més variada. Per tant, estem davant del canvi a un conreu intensiu que no deixava descansar la terra i permetria incrementar la producció a través de l’ús de nous mitjans (rec, adobs, etc.).

També la ramaderia viuria les seves reformes També la ramaderia viuria les seves reformes. Ara, gràcies a la nova rotació de conreus, una part de les terres de cultiu es dedicarien a la producció de farratges per alimentar els animals. D’aquesta manera, el nombre de caps de bestiar va incrementar-se i va produir-se un desenvolupament de l’estabulació. Així, la carn deixava de ser un aliment només a l’abast dels més rics.