EL SISTEMA BANCARI

Una aproximació històrica BANCA Una aproximació històrica

Procés pel qual l’estalvi canvia de mans Via mercat (sense intermediaris financers) Via intermediaris financers Intermediaris financers no bancaris Assegurances, societats gestores, compayies de leasing, factoring… Intermediaris financers bancaris Bancs, caixes i cooperatives de crèdit.

Abans de 1970 No competència en el sector financer. No llibertat de preus. No llibertat d’obertura d’oficines bancàries.

Liberalització del sector bancari (anys ’70 – ’80) Liberalització progressiva de les operacions bancàries. Llibertat d’obertura d’oficines bancàries. Es permet l’entrada limitada de la banca estrangera. Noves modalitats de productes financers.

Crisi Bancària (1978 – 1983) Causes principals: Augment continuat de costos causats per la gran liberalització (Augment d’oficines, reducció de marge d’intervenció) Crisi econòmica mundial. Conseqüència principal: Fallida de 58 bancs i grans costos per a tot el sector.

Ingrés a la Unió Europea Any 1986, ingrés d’Espanya a la UE La competència bancària no es veu afectada. Any 1993, completa llibertat d’entrada de les entitats bancàries Europees.

Actualitat Actualment trobem un panorama amb grans bancs espanyols forts, així com una presència considerable de la banca estrangera.

LES CAIXES

Què són les caixes? Estan constituides de forma jurídica i amb una finalitat social Financien famílies i PIMES Poden ser: privades, públiques o sense ànim de lucre

Identificació Regional Atenen al 96'3 % de la població mitjançant sucursals Cada territori té la seva pròpia caixa representativa Exemple: Caixa Girona, Caixa Sabadell...

Principals diferències entre bancs i caixes Les caixes no tenen ànim de lucre Els seus beneficis estan destinats a obra social Els bancs cotitzen a borsa Forta implantació regional de les caixes (degut a l'elevat grau d'intervenció de l'Estat)

Canvis en el temps Conversió a institucions financeres Abans dels 70 només finançaven a famílies A partir del 77 poden fer tot tipus d’operacions bancàries

Procés de Bancarització Des de finals dels 70 poden fer les mateixes operacions que la banca Compra de participacions d'empreses

“Govern” de les caixes Quatre grups: fundadors, clients, administracions locals i empleats Es demana transparència i NO politització Pèrdua dels valors històrics en els últims anys

Caixes més importants Caja Sur Ibercaja La Caixa Caja Duero Caja Madrid Caixa Catalunya Etc.

Diferències fonamentals entre bancs i caixes d’estalvi Naturalesa jurídica Societats mercantils Entitats de caràcter funcional Orientació bàsica Capitalista privada Social Distribució externa del benestar Dividends Obra social Capital sense drets polítics Accions sense vot Quotes participatives Competència reguladora Estat Comunitats Autònomes Òrgans rectors Junta General Consell Administració Assemblea General Comissió de Control Corporacions locals Grups de representació bàsics Accions Impositors Entitats fundadores Treballadors

Sistema bancari espanyol. Trets fonamentals (I) Indicadors 1985 1995 2004 Entitats - Bancs - Caixes - Cooperatives Total 139 79 146 170 51 97 136 47 83 364 318 266 Sucursals 16.606 12.547 3.350 17.842 15.214 3.195 14.168 21.503 4.559 32.503 36.251 40.230

Sistema bancari espanyol. Trets fonamentals (II) Indicadors 1985 1995 2004 Crèdits (quota de mercat en %) - Bancs - Caixes - Cooperatives Total 70,0 26,5 3,5 57,7 38,3 4,0 46,5 48,0 5,5 100,0 Dipòsits 37,8 4,5 47,7 47,3 5,0 54,7 7,0

Sistema bancari espanyol. Trets fonamentals (III)

Sistema bancari espanyol. Trets fonamentals (IV) Entitats Reducció notable dels bancs Les caixes d’estalvi i les cooperatives s’han reduït pràcticament a la meitat Sucursals Evolució diferent en bancs (↓) i caixes d’estalvi (↑) → raó: expansió geogràfica de les caixes Crèdits i Dipòsits Actualitat: caixes > bancs → caixes d’estalvi s’han convertit principal agent del sistema bancari Aquesta positiva evolució de les caixes es fonamenta en la millora substancial del mercat de valors i en el fort creixement del negoci

Rànking dels principals grups bancaris i caixes* Ingressos (Milers €) Benefici Net Plantilla 1. Santander Central Hispano 2. BBVA 3. “la Caixa” 4. Caja Madrid 5. Banco Popular 6. Banesto 7. Banc Sabadell 8. Bancaja 9. Caixa Catalunya 10. Caja de Ahorros del Mediterráneo 39.608.015 20.080.165 5.825.719 3.828.461 3.768.101 2.823.914 2.213.611 2.144.737 1.633.222 1.592.202 6.220.104 3.806.425 1.495.048 841.256 877.749 570.369 453.128 332.080 269.409 276.351 129.196 94.681 22.759 12.112 13.804 9.468 9.443 5.404 5.608 5.854 *Dades 2005

Funcionament del sistema bancari FINANÇAMENT DIRECTE Prestamistes/ Estalviadors Families Empreses Sector Públic Mercats financers Mercat monetari Mercat de capitals Prestataris/ Demandants financers Empreses Sector Públic Famílies Fons Fons Fons Intermediaris financers Entitats de crèdit Altres institucions financeres monetàries Altres Fons Fons FINANÇAMENT INTERMEDIAT

Evolució dels tipus d'interès real i la inversió a Espanya Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Banc d'Espanya y de la OCDE.

Evolució del tipus de interès nominal i la inflació.

Evolució del tipus d'interès nominal i real a Espanya des de 1989.

L’estructura del compte de resultats PRODUCTES FINANCERS · D’inversions creditícies · D’inversions interbancàries · De cartera de valors DESPESES FINANCERES · Dels dipòsits ordinaris · Dels dipòsits interbancaris · De emprèstits · De cessió d’actius (-) MARGE D’INTERMEDIACIÓ O FINANCER ALTRES PRODUCTES ORDINARIS NETS · Comissions de transferències, ordres, pagaments,… · Comissions per operacions amb efectes, valors,… ·Comissions de compravenda de divises i bitllets estrangers · Avals, diferències de canvis MARGE ORDINARI O BRUT DESPESES D’EXPLOTACIÓ · Personal · Amortització · Despeses generals MARGE D’EXPLOTACIÓ SANAJAMENTS · Crèdits · Valors · Pensions RESULTATS NETS D’OPERAC. · Resultat Valors · Dotació Fondo Garantía de Dipòsits · Altres Adeudors i Abonaments RESULTAT NET (ABANS IMPOSTOS)

Evolució temporal dels productes financers Tres periodes: 88/93 Dèbils (%ATM) 94/99 Lleus increments i inclús alguna reducció en els ingressos financers, cosa que afecta % ATM 99/01 Dèbils Reducció dels ingressos per productes financers del 10% al 5% del ATM en aquest període

Evolució temporal dels costos financers Tres períodes: 88/93 Dèbils 94/99 Es contenen els costos 00/01 Forts en termes absolut, però baixos en % ATM Existència d’un paral·lelisme amb els productes financers. Per què?

La relació entre l’inflació i el tipus d’interès Suposem que dipositem els nostres estalvis a una conta bancària que paga un 7% anual. Un any més tard, retirem els nostres estalvis i els interessos acumulats. ¿Som un 7% més rics? Certament tenim un 7% més d’euros que abans; però si els preus han augmentat (amb cada euro comprem menys), el nostre poder d’adquisició no ha augmentat un 7%. Si la taxa d’inflació ha estat d’un 3% la nostra “riquesa” o poder adquisitiu ha augmentat un 4%. Ara si la inflació ha estat d’un 10% el nostre poder adquisitiu ha disminuït un 3%. Llavors definint t.d.i nominal (i) com aquell t.d.i que et paga el banc, i el t.d.i real com l’augment del nostre poder adquisitiu trobem: L’equació de Fisher: r = i – π. Per tan, l’efecte Fisher ens indica la correlació entre el t.d.i nominal i la inflació. La importància de la inflació i el tipus d’interès en la demanda i oferta de préstecs Així quan la inflació sigui baixa els tipus d’interès nominal tendiran a baixar i farà més barat demanar préstecs al banc (Ex:Cas de les hipoteques els últims 10 anys) això doncs, farà augmentar la demanda d’aquests. En canvi, si els t.d.i pugen i farà més rentable posar els diners al banc, ja que seran més remunerats.

Llegenda del gràfic dels productes financers Any Import Increments (%) % sobre ATM Bancs CC.AA Bancs CC.AA Bancs CC.AA 1988 3308 1599 - - 10,15 10,12 1989 4036 1999 21,99 24,99 10,75 10,32 1990 4819 2549 19,4 27,49 11,65 11,18 1991 5520 2721 14,55 6,74 11,53 11,08 1992 5638 2991 2,13 9,93 10,72 10,96 1993 6445 3430 14,32 14,67 10,23 10,97 1994 5876 3079 -8,83 -10,23 8,11 8,94 1995 6381 3374 8,59 9,58 8,28 8,93 1996 6245 3525 -2,13 4,47 7,53 8,44 1997 5101 3122 -18,31 -11,43 5,75 6,91 1998 4926 2886 -3,43 -7,56 5,66 5,88 1999 4552 2632 -13 -9,3 4,68 4,75 2000 5530 3205 22,3 21 5,33 5,1 2001 6527 3817 18,1 19,1 5,73 5,33 Llegenda del gràfic dels costos financers Any Import Increments (%) % sobre ATM Bancs CC.AA Bancs CC.AA Bancs CC.AA 1988 1977 846 - - 6,07 5,36 1989 2566 1159 29,75 36,96 6,83 5,98 1990 3224 1610 25,67 38,86 7,8 7,06 1991 3690 1733 14,44 7,69 7,71 7,06 1992 3886 1891 5,31 9,08 7,39 6,93 1993 4668 2227 20,13 17,77 7,41 7,12 1994 4015 1806 -13,99 -18,9 5,54 5,25 1995 4669 2058 16,29 13,95 6,06 5,45 1996 4592 2136 -1,65 3,79 5,54 5,11 1997 3432 1676 -25,26 -21,53 3,87 3,71 1998 3126 1438 -8,92 -14,2 3,59 2,93 1999 2807 1098 -18,9 -23,5 -2,88 -1,98 2000 3648 1536 31 38,8 -3,52 -2,45 2001 3951 1934 8,4 25,9 -3,47 -2,7

Evolució temporal del marge d’intermediació Un període: 88/99 importants en termes absoluts però continua reducció dels marges en termes de %sobre el ATM (passa del 4% al 2%) 00/01 Dèbil augment en % ATM Causes: T.D.I Activitat

Llegenda del gràfic del marge d’intermediació Import Increments (%) % sobre ATM Any Bancs CC.AA Bancs CC.AA Bancs CC.AA 1988 1.331 753 - - 4,08 4,77 1989 1.470 840 10,46 11,55 3,92 4,34 1990 1.594 939 8,45 11,79 3,86 4,12 1991 1.830 987 14,76 5,11 3,82 4,02 1992 1.752 1.100 -4,27 11,42 3,33 4,03 1993 1.777 1.203 1,44 9,35 2,82 3,85 1994 1.861 1.273 4,73 5,82 2,57 3,70 1995 1.711 1.316 -8,06 3,38 2,22 3,48 1996 1.653 1.390 -3,39 5,62 1,99 3,33 1997 1.669 1.446 0,96 4,02 1,88 3,20 1998 1.800 1.446 7,85 0,00 2,07 2,95 1999 1.744 1.533 -1,6 4,5 1,79 2,77 2000 1.881 1.669 8,4 8,2 1,81 2,66 2001 2.576 1.882 36,7 12,8 2,26 2,63

Evolució temporal d’altres productes i despeses ordinares Exceptuant l’any 94, aquesta partida te uns increments importants 0,5% al 3%. Degut: · Bº per cobrament de comissions Mostra d’això es que aquesta partida a guanyat terreny percentual en els ATM

Llegenda del gràfic d’altres productes i despeses ordinaries Import Increments (%) % sobre ATM Anys Bancs CC.AA Bancs CC.AA Bancs CC.AA 1988 245 43 - 0,75 0,27 1989 262 46 6,90 8,14 0,70 0,24 1990 302 64 15,39 38,28 0,73 0,28 1991 329 72 8,83 11,66 0,69 0,29 1992 465 129 41,41 79,94 0,88 0,47 1993 665 187 42,98 44,74 1,06 0,60 1994 345 173 -48,12 -7,49 0,48 0,50 1995 546 208 58,26 20,23 0,71 0,55 1996 702 280 28,57 34,61 0,85 0,67 1997 736 322 4,84 15,00 0,83 0,71 1998 740 382 0,54 18,63 0,85 0,78 1999 799 408 4 3,3 0,82 0,74 2000 955 430 12,1 7,4 2,74 3,34 2001 865 473 21,3 12,2 3,02 3,29

Evolució temporal del marge ordinari Reducció del marge ordinari del 5% al 3% degut a: · Tot i els increments en els productes ordinaris (88/93) · en el marge d’intermediació

Llegenda del gràfic del marge ordinari Import Increments (%) % sobre ATM Any Bancs CC.AA Bancs CC.AA Bancs CC.AA 1988 1.576 796 - - 4,83 5,04 1989 1.732 887 9,90 11,37 4,61 4,58 1990 1.897 1.004 9,50 13,18 4,59 4,40 1991 2.159 1.059 13,82 5,53 4,51 4,31 1992 2.217 1.229 2,68 16,08 4,22 4,51 1993 2.442 1.390 10,16 13,06 3,88 4,45 1994 2.206 1.446 -9,66 4,03 3,04 4,20 1995 2.257 1.526 2,31 5,53 2,93 4,04 1996 2.356 1.669 4,39 9,37 2,84 4,00 1997 2.405 1.768 2,07 5,93 2,71 3,91 1998 2.538 1.830 5,53 3,51 2,92 3,73 1999 2.544 1.942 0,1 4,3 2,61 3,51 2000 2.836 2099 12,1 7,4 2,74 3,34 2001 3.442 2.351 21,3 12,2 3,02 3,51

Evolució temporal de despeses d’explotació Increment generalitzat en tot el període degut: · Despeses de personal Especial atenció a les caixes

Llegenda del gràfic de despeses d’explotació Import Increments (%) % sobre ATM Anys Bancs CC.AA Bancs CC.AA Bancs CC.AA 1988 874 477 - - 2,68 3,02 1989 986 567 12,78 18,83 2,63 2,93 1990 1.130 673 14,65 18,60 2,73 2,95 1991 1.293 706 14,41 4,92 2,70 2,87 1992 1.403 792 8,54 12,18 2,67 2,90 1993 1.481 867 5,52 9,48 2,35 2,77 1994 1.492 925 0,74 6,69 2,06 2,69 1995 1.516 976 1,61 5,51 1,97 2,58 1996 1.544 1.036 1,85 6,15 1,86 2,48 1997 1.590 1.107 2,97 6,85 1,71 2,45 1998 1.608 1.144 1,13 3,34 1,85 2,33 1999 1.706 1.247 2 -4,7 1,75 2,25 2000 1.766 1.348 4,8 6,6 1,7 2,15 2001 1.842 1.462 4,3 8,5 1,62 2,04

Grup de treball: Aureli Aced Pol Condal Oriol Melero Sergi Roca Ferran San Millan