4. Riscos provocats per materials geològics 4.1. Sòls expansius: És un sòl que augmenta de volum en presència d’aigua. Els principals grups de minerals que poden originar sols expansius son: - Argiles expansives: l’aigua es pot introduir entre les làmines d’aquests minerals. Les esmectites poden augmentar el seu volum sec fins a 20 vegades. - Guixos i anhidrites: En contacte amb l’aigua, l’anhidrita pot convertir-se en guix augmentant el seu volum. Conseqüències: Aixecar paviments, carreteres i edificis baixos La gestió del risc es pot enfocar de diverses maneres: - Estabilitzar, els sols mitjançant un tractament amb calç o altre productes químics que n'augmenten la resistència - Excavar-los, i substituir-los per materials mes estables - Instal·lar-hi, un sistema de drenatge que mantingui un nivell constant d'humitat - Aplicar tècniques especials de construcció (columnes).

4.2 Materials radioactius / Gestió del risc Radioactivitat: Emissió de partícules elementals y/o radiacions procedents de la desintegració de nuclis inestables. El principal element natural (gas) és el Radó (34 %). La seva perillositat es déu a la seva ràpida desintegració en Po-222 que pot causar càncer de pulmó. La principal font de radó són l’Urani i el Tori que troben a les roques, especialment ígnies

RISCOS PROVOCATS PER MATERIALS GEOLÒGICS Sòls expansius Materials radioactius: el radó Es tracta de sòls que augmenten de volum en presència d’aigua, de manera que poden originar pressions tan fortes per aixecar paviments i edificis baixos. Els principals grups de minerals que poden originar sòls expansius són: Argiles expansives. Són la causa més freqüent de l’expansió dels sòls. Guixos i anhidrites. L’anhidrita (sulfat de calci) es pot convertir en guix (sulfat de calci hidratat) per contacte amb l’aigua. El principal causant de risc per radioactivitat és el gas radó. Els efectes tòxics d’aquest gas només es fan evidents després d’un llarg període de temps d’exposició; a més, encara no han estat ben avaluats. La perillositat del radó és deguda a la seva ràpida desintegració en Po218, sòlid radioactiu que s’allotja als pulmons i que pot originar càncer de pulmó.

5. Erosió i desertització El sòl es divideix en unes capes horitzontals anomenades horitzons que en conjunt constitueixen el perfil del sòl, i que són el resultat de l’alteració del material originari, els canvis o les translocacions de materials dins del mateix sòl i també la incorporació de matèria orgànica.

CARACTERÍSTIQUES DEL SÒL Horitzó A Horitzó B Horitzó C És la capa més externa i superficial, i també la més meteoritzada. És rica en humus i éssers vius. S’anomena també zona d’eluviació, de lixiviació o de rentatge vertical. Important en climes humits. És la capa intermèdia, més clara, menys meteoritzada, amb més argila i amb menys humus que l’anterior, però encara hi arriben les arrels dels vegetals i els gasos atmosfèrics. S’anomena també zona d’il·luviació o de precipitació. Està format per fragments de roca mare més o menys alterats, sense humus, i difícilment hi arriben els gasos atmosfèrics i les arrels dels vegetals. Per sota de l’horitzó C, anomenat també horitzó de transició, tenim la roca mare inalterada.

(Horitzó 0)

FACTORS QUE DETERMINEN LA FORMACIÓ DEL SÒL Control del sòl Clima Roca mare Temps Topografia Activitat biològica Temperatura Balanç hídric Vegetació Fauna… Grau meteorització Joves: poca meteror Madurs: tots horitz Vells: horitz B a supf Vegetal: protecció arrels Animal: cucs terra Microorg: fertilització

Factors que condicionen l’erosió: Erosivitat: capacitat erosiva de l’agent geològic (l’erosió hídrica, glacial, eòlica, biològica i antròpica) Factors a considerar: velocitat de l’agent, cabal, durada... Índexs d’avaluació: Índex d’aridesa I = P/(t+10) on P és precipitació anual (litres) i t és la temperatura mitjana anual Altres: índex d’agressivitat climàtica, índex d’erosió pluvial. Erosionabilitat: vulnerabilitat del sòl. Orografia: pendent Vegetació Tipus de sòl: permeabilitat, compactació, composició...

Indicadors de l’erosió

E. laminar Solcs Barrancs Barrancs Xaragalls

Desertització/Desertificació: Desertització: Concepte que s’utilitza per definir el procés natural de formació d’un desert. És a dir, la degradació del sol i la pèrdua del sol fèrtil. Causes: Astronòmiques: cicle de Milankovic Geomorfològiques: canvis de relleu o distribució continental Activitat geològica i biològica Desertificació: Procés de degradació del sòl provocat directament o indirectament per l’acció humana. Efectes: degradació física, química, biològica i erosió hídrica i eòlica. Causes: agricultura i pasturatge intensius, incendis, tales... Efectes: canvi climàtic, pèrdua de sòl fèrtil i biodiversitat.

Vallirana La quantitat d’energia solar que rep la Terra en un any és sempre la mateixa però la distribució geogràfica de l’impacte d’aquesta varia per l’efecte de 3 factors (inclinació de l’eix, Precessió i Excentricitat)

Gestió: Erosió hídrica: Ordenació del territori: donar a cada terra l’ús més adient a les seves característiques. Repoblacions de barrancs. Vegetals: fomentar l’ús d’espècies de major cobertura. Cultius: rotacions, arada seguint les corbes de nivell, bancals. En zones de pendent: transformar cultius en pastures. Erosió eòlica: Tallavents (artificials o vegetals) per reduir l’erosivitat del vent. Augmentar el recobriment del sòl.