El Planisferi "Cantino“, una història de espionatge. Si el descarregeu i l’obriu amb Power Point a la primera diapo trobareu el mapa original sencer amb molt bona resolució El Planisferi "Cantino“, una història de espionatge. “I un exemple de com el mapes portuguesos salven la memòria històrica de Catalunya” Jordi Grau i Bartomeu

El Planisferi "Cantino“, una història d’espionatge. En el contexts polític de principis del S XVI, amb tota Europa pendent de les descobertes ibèriques el secret era un imperatiu. Qualsevol informació subministrada pels navegants ibèrics, era tractada amb una gran confidencialitat pels cartògrafs. Trencar la confidencialitat i el secret era considerat com una traïció i castigada, durant el regnats de João II i de Ferran II, amb la pena de mort. Font Museu da Marinha, Lisboa

1502. Mapa d’Albert Cantino. Biblioteca Estense, Módena, Itàlia 1502. Mapa d’Albert Cantino. Biblioteca Estense, Módena, Itàlia. Senyeres de domini territorials a Barcelona i València i pavellons quarterats amb senyeres i lleons d’en Ferran II a Sevilla, al Sud de l’Illa Hispaniola i tres a la Gran Colòmbia. A les Canàries que, segons en Rumeu de Armas, foren evangelitzades per la butlla papal d’en Climent VI de 1344 a favor d’en Pere III el Cerimoniós només hi trobem senyeres amb dos quarters blancs.

Tot i així el diplomàtic, Alberto Cantino, radicat a Lisboa, fa d’espia i recull informacions referent a les descobertes fetes per les corones ibèriques, pel Duc de Ferrara, representant d’una poderosa companya de comerciants italians. Quan el Duc expressa la voluntat d’un portolà il·lustratiu dels viatges, Cantino procura respondre a l’exigència ducal, recorrent a un cartògraf o un copista, encara avui dia anònim. Trigaran uns 10 mesos a enllestir el mapa, del desembre de 1501 fins a a l’octubre de 1502. Ho tenim documentat per la correspondència, conservada, que el Duc de Ferrara va mantenir amb l’espia.

Bandeiras navais históricas do comércio marítimo Terranova portuguesa. No hi trobem la costa dels USA. Pavelló reial de Ferran II amb quarters de lleons i senyeres a Sevilla amb total absència peninsular de banderes castellanes!! Bandeiras comerciais portuguesas a Terranova, Lisboa, Tànger i i les Açores. Creus de St Jordi a Anglaterra, Irlanda, Marsella i Gènova. Vinyeta hipertrofiada de Venècia a Itàlia probablement en relació amb la nacionalitat dels esponsoritzadors del mapa.

Bandeiras navais históricas do comércio marítimo Terranova portuguesa. No hi trobem la costa dels USA. Pavelló reial de Ferran II amb quarters de lleons i senyeres a Sevilla amb total absència peninsular de banderes castellanes!! Bandeiras comerciais portuguesas a Terranova, Lisboa, Tànger i i les Açores. Creus de St Jordi a Anglaterra, Irlanda, Marsella i Gènova. Vinyeta hipertrofiada de Venècia a Itàlia probablement en relació amb la nacionalitat dels esponsoritzadors del mapa.

Bandeiras navais históricas do comércio marítimo das cartas i portulanos do seculo XVI Font : http://www.tuvalkin.web.pt/terravista/guincho/1421/bandeira/pt~h.htm

Bandeiras navais históricas do comércio marítimo das cartas i portulanos do seculo XVI 1492 interpretação errónea da bandeira das caravelas do senado de Lisboa, no globo, mais antigo do Mundo, de Martin Beheim, Atlas Miller de Lopo Homem Reineis, 1519. O padrão das "quinas invertidas“ era geralmente usado pelas embarcações armadas a expensas do Senado de Lisboa. Bandera © António Martins Inicialmente um emblema pessoal de Dom Manuel I mais tarde, veio a ser das naus do Brasil Do atlas de Jorge Reinel, 1540

Bandeiras navais históricas do comércio marítimo das cartas i portulanos do seculo XVI. Da carta de João Freire, meados do séc. XVI. Da carta-portulano de Mateu Prunes, 1563. Bandera © António Martins Do atlas de Fernão Vaz Dourado, 1570. Do atlas de Fernão Vaz Dourado, 1570.

Bandeiras navais históricas do comércio marítimo das cartas i portulanos do seculo XVI Cruz da Ordem de Cristo Do atlas de Fernão Vaz Dourado, 1570 . Bandeira armorial do Reino de Jerónimo Corte-Real, 1574 Bandera © António Martins Cruz da Ordem de Cristo . Do atlas anónimo de 1630, em versão rectangular Cruz da Ordem de Cristo, Jan Huygen van Linschoten em Histoire de la Navigation, 1638. Também usada em terra no reinado de Dom Manuel I

Bandeiras comerciais portugueses del 1502 a Illes Terçeiras/Açores, Cap verd i Sta Elena; Bata (Rio Muni), Luanda (Angola), Badia de Rosssing (Namibia), Lourenzo Marques, Inhambane, Beira, Zambezi, (Mozambic), Dar es Salaam (Tanzània) i Mombasa (kenya)

És molt probable que gran part d’aquest deu mesos, en Cantino els invertís en entrevistar, d’un manera molt subtil i sigil·losa, els pilots de les naus que anaven arribant al port de Lisboa, obtinguent així tot l’allau d’informació que explica als escrits addicionals del mapa Al Setembre de 1502, Cantino, arriba a Roma per informar al Duc de la finalització de l‘empresa. El mapa ja és trobava a Gènova, i havia costat dotze ducats d’or, un preu caríssim per l’època que evidència la dificultat i la perillositat de la comanda.

Grafítics portuguesos de S XVI trobats a les parets de Fort Jesús a Mombasa, Kenya. Creus da Ordem da cristo i Creu de Borgonya dels Hasburg. Foto by F.rigaud. Travel-images.com

Apariat amb tres grans fulles manuscrites encolades, el planisferi fou construït seguint el sistema de rosa-de-vents, sobre el qual són representats l’equador, els tròpics i la Ratlla del tractat de ¿Tordesilles? Las banderes representen les nacions sobiranes àdhuc l’imperi otomà, a Constantinople. Marques i escuts fan palesos els ports tocats per les expedicions ibèriques. Un allau de banderes portugueses a l’Africa i dues al Brasil denoten els ports tocats a les expedicions d’en Vasco da Gama i d’en Pedro Álvares Cabral.

Banderes de l’imperi otomà a la Mediterrània Oriental, Mar Negre, fins a l’Índic. Vinyetes de Venècia i Terra Santa (Jerusalem), Mar Caspi amb sortida al Mar d’Aràbia a l’oceà Índic !!. Mar Roig pintat en rogenc.

Al mapa només hi surt dibuixat aquest tros de Sud-america, només és un quadrant! La resta és desconeixia. A la costa actual trobem toponímics tan suggeridors com Valencia, Lago de Valencia, S Felipe, Barcelona i (sic) la Isla de Bonaire.

Fet a escala graduada de latituds, la carta il·lustra, amb gran exactitud, les línies de costa de dos continents, especialment l’africà que, per primera vegada, sorgeix en tot el seu perímetre, amb carenes verdoses i nadius exòtics. Gran minuciositat donada a la fortalesa portuguesa do Castelo Damina establerta a la Costa de Guinea el 1482 que en demostra la importància de la força militar.

L’Asia, on les naus portugueses tot just començaven a aventurar-s’hi, es descriu amb menys precisió l’Índia, i la Xina (per primer cop representada em un mapa occidental amb el nom de “Terra dos Chins”) i la península d’Indoxina. Els entesos creuen que, en relació amb aquest territoris, i en la seva concepció és va fer servir informació d’antics mapes aràbics i fonts secundàries. Com a element innovador destaca el respecte a la extensió original del continent que demostra la importància del coneixements que en tenien els cosmògrafs portuguesos.

Una inscripció em llatí al revers del mapa diu “Carta de navigar per le Isole nouam trovate in le parte de India: dono Alberto Cantino al S. Duca Hercole”. – “ Aquesta carta náutica, de les Illes recentment descobertes a la regió de les Índies, fou presentada al Duc de Ferrara, Ercole d’Este, per Alberto Cantino”- El mapa romangué a la biblioteca del Duc fins el 1592, moment en que la col·lecció fou transferida pel papa Climent VIII a un palau de Mòdena, on s’hi mantingué fins a mitjans de segle XIX. A Déu gràcies, salvat de desaparèixer pels pèls quan ciutadà el recuperà d’un taller de la ciutat, en que el feien servir de cortina, i el porta a en Giuseppe Boni, director de la Biblioteca Estense de Modena. Font museu da Marinha, Lisboa

Malgrat marcar l’inici del colonialisme, el mapa té una gran significació atès que el planisferi d’en Cantino és especialment representatiu d’una època de descobertes geogràfiques i científiques i té una enorme importància per la història cartogràfica. Essent un testimoni de primera fila, constitueix un del rars exemplars supervivents, de convulsions politiques i econòmiques i, de prejudicis nacionals que destrueixen o manipulen els atlas de portolans antics.