LA RATLLA VERDA Henri Matisse Pintura segle XX

1.- Dades bàsiques Autor: Henry Matisse Cronologia de l’obra: 1905             Títol:La ratlla verda (o retrat de Mme. Matisse amb una ratlla verda al nas)         Autor: Henry Matisse           Cronologia de l’obra: 1905 País: França             Estil: Fauvisme      Material i tècnica:Pintura a l’oli Suport: tela Ubicació original:- Ubicació actual: Museu d’Art de l’Estat. Dinamarca            

2.- Breu biografia Va ser el representant més important del fauvisme. No es pot classificar només com a fauvista, perquè la seva evolució artística va ser molt variada: va passar etapes decorativistes i altres molt esquemàtiques. Va exercir una influència molt important en l’art del segle XX.

La joia de viure

La música

Mme. Matisse

L’habitació vermella

La dansa Cotlliure, carrer del sol Cotlliure, finestra oberta

3.- Descripció fomal a.- Descripció: El tema del quadre és un retrat femení. És el retrat d’una dona, tractat amb una gran senzillesa de formes i amb un joc de colors que l’estructuren i li donen volum. L'esposa de l'artista apareix pintada de mig bust i centrada en la composició. En el fons, taques de color. b.- Iconografia: El quadre és un retar de bust d’Amélie Matisse, esposa del pintor.

c.- Funció: Estètica. d.- Forma i composició: Forma:Pictòrica Composició: Tancada Simetria. La ratlla que apareix al front i al nas de la figura divideix el quadre en dues meitats. Geometria: El fons ha estat dividit pel color en una composició geometritzant, de la qual el bust també en forma part. e.- Línies compositives: Vertical, amb algunes diagonals menors.

Recursos tècnics Pinzellada: Predomini del color per damunt la línia, aplicat de manera plana malgrat les pinzellades que el matisen. Color:Utilitza els colors complementàris per tal de contrastar els tons. Per això, com que el vermell és color predominant en el quadre hi introdueix el seu complementari, el verd, per tal de crear contrast i relleu. Llum: Neix dels mateixos colors. L’esquerra, més il·luminada, està tractada amb tons càlids. La dreta, ombrejada, està tractada amb tons freds. Perspectiva: Geomètrica. Punt de vista alt.

4.- Significat de l’obra a.- Elements propis de l’estil: Aquesta obra pertany a l’època en què es va formar el fauvisme i constitueix una de les peces clau d’aquest moviment pictòric francès, que es caracteritza per prescindir de la realitat visual intentant traduir la llum i les formes a colors, d’acord amb el principi de colors freds –ombres- i colors càlids -zones il·luminades-. Els colors també defineixen l’espai i la composició, gràcies als colors complementàris que el pintor ha de saber aplicar. En el fauvisme, doncs, el color és el protagonista de l’obra.

b.- Relació entre forma i funció: La pintura és decorativa, però no pretén ser-ho de manera exclusiva: alló que interessa al pintor és cercar alguna cosa més enllà de l’experiència visual i trobar noves formes de representació. c.- Iconologia:Aquesta és una obra on es posen de manifest les idees de Matisse respecte a no imitar la naturalesa i a la independència de la pintura. Segons ell, una pintura ha de ser valorada com a pintura, sense cap altra connotació. Així doncs no hem de valorar aquest quadre en funció de la semblança o no amb la model real, que òbviament n’hi ha, sinó per la qualitat de combinacions i de contrastos cromàtics que l’artista hi aplica. d.- Relació entre l’època i l’obra: L’obra s’emmarca en un moment en què l’art experimentava un canvi radical pel que fa a la recerca artística, després que l’impressionisme hagués revolucionat el concepte de pintura tradicional. La tècnica fotogràfica ja solucionava els aspectes de representació de la realita; tocava a la pintura, doncs, superar la imitació de la naturalesa i entrar de ple en els corrents pròpiament pictòrics.

5.- Transcendència de l’obra El fauvisme, i en concret La ratlla verda, és un més dels passos que l’art ha fet en la seva llarga evolució. Matisse va saber captar adequadament la geometrització del cos de l’art primitiu i de Cézanne, l’estudi del color de Gauguin i l’expressivitat i espontaneïtat de Van Gogh. Malgrat que el grup dels nabis amb Bonnard al capdavant ja havia donat molta importància al color, encara estava força vinculat a la incidència de la llum sobre el quadre. Matisse trenca amb aquests vincles i obre a l’art un món de grans possibilitats: finalment la realitat tangible ja no serà el tema del quadre, sinó la pintura per la pintura, l’art per l’art. Nabis: Postimpressionistes que propugnaven que la pintura no havia de ser una mimesi de la realitat.