DESCRIU LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L’ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Laura Torres Iván de la Cruz Lorena Expósito. Al principi del segle funcionava un sol teatre estable, el de la Santa Creu, més tard conegut com Principal.
Advertisements

LA NOVEL·LA DE LA POSTGUERRA
Sabeu qui és Josep de Calassanç?
COL.LEGI ESCOLÀPIES GANDIA EL TEATRE ACTUAL C/ San Rafael, Gandia Tfno
ELS LLENGUATGES VISUALS
La Guerra del Francès: resistint en nom de qui?
Pràctiques de Psicopedagogia a Londres
DIFUSIÓ DE LA CULTURA, BIBLIOTEQUES I PROPIETAT INTEL•LECTUAL
Com estudiar… El subratllat Organització de la informació Esquemes
Això vol ser un homenatge a la sardana
EBM LA FONTANA Escola Bressol Municipal de gestió directa de l’Ajuntament de Barcelona Districte de Gràcia Escola de tres grups: 1 de 18 infants de 2-3.
Inspirant llàstima o fent-nos responsables
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
Entrem a casa, es la nostra, entrem-hi tots, petits i grans
Elena Prieto Amengual Marina Reus Busquets Maria Roig Paredes
Petició de col·laboració als Companys de la Caixa
EVOLUCIÓ DE LA PLANTA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA CREU (O SANTA HELENA) DE RODA.
L' ASSAIG DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ –Tema III 1 1
Concurs literari i d’instagram 2018
Avinguda Sant Bernat Calbó, 8 – Vic – Tel
ANÀLISI EL CAFÈ DE LA MARINA
Recordem què vol dir ser adolescent
PROPOSTA DE PROJECTE INTERDISCIPLINARI A TRAVÉS
És una novel·la cavalleresca
I ARA, QUÈ PUC FER?.
Mètode Dalcroze La música, l’expressió corporal, la dansa i el moviment com a factors d’integració i convivència. La Autors: Mariona Farrés i Patrícia.
QÜESTIÓ NÚM. 14 Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
Increïble però cert, ens casem!!!!
Experimentam amb la ciència
Barcelona, 2 de desembre de 2.002
Pressupostos Participatius: educar per la democràcia
L'EDAT MODERNA Gerard Guitart Raúl Valle Hamza Lemsidi.
Potències de nombres racionals
SIDA la Campanya 2009.
#simposilecturaVLC Com entenem el Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura (PVFLL): actors, tipus i formats de lectura, objectius i accions Gemma.
NOM DEL DÉU - títol amb WordArt fons amb una imatge representativa
DE LA DURADA AL RITME.
L´assaig de postguerra
Mollerusa Museu del vestit de paper.
CATALUNYA VA AUTOMATIC I AMB SO. (NO TOCAR EL RATOLI)
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
LA PREHISTÒRIA MARCELA USUAGA.
Matemàtiques 3er E.S.O..
KARAOKE a CLASSE Activitat desenvolupada a: Educació Infantil
L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO:
RECOMANACIONS PER A TREBALLAR LES PREGUNTES DE LITERATURA DE
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
Enkyklema: era una espècia de plataforma que, amb un moviment circular, feia visible al public allò que passava en un lloc interior (sobre tot els.
Tesis Doctorals en Xarxa
Són realment paràboles? Nivell: 3r d’ESO
Presentació BATXILLERAT
Comèdia: Plaute i Terenci
Informe anual reclamacions CSI
La narrativa de postguerra
Automàtic 8 Amb so ¯.
L’Aparell Circulatori
BIODIVERSITAT A L’HORT
El teu esforç, la seva energia
Proves de competències bàsiques als 14 anys
La narrativa de la postguerra
Això vol ser un homenatge a la sardana
Consum per substàncies per any (últim mes)
Hi ha totes les idees principals; totes són completes
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
BARRI SAGRADA FAMÍLIA.
Comèdia romana Plaute i Terenci.
Llengua catalana i literatura
Dona Kolors, Innovació social en costura
ELEMENTAL, ÉS CLAR! FITXES DE SUPORT
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
Transcripción de la presentación:

DESCRIU LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L’ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL

ANYS 70

Profunda transformació del text teatral Profunda transformació del text teatral. Ara els textos es creen de manera col.lectiva i el text és un element més de la representació. Aparició de nous grups com: Els joglars, Els comediants, Dagoll dagom, La cubana o La fura dels baus.

Tot serà vàlid en l’expressió teatral i per tant LES NOVETATS QUE hi TROBAREM SÓN LES SEGÜENTS: 1.- Es dóna especial rellevància a l’expressió corporal i a l’ús de les noves tecnologies 2.- Es BARREGEN tècniques antigues amb les més MODERNES: · Usen el MIM (Tricicle) · El CIRC (Els Comediants) · La PROJECCIÓ CINEMATOGRÀFICA de l’obra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen (La Cubana) · El PÚBLIC passa a tindre un cert PROTAGONISME.

FINALS DELS 80

S’estrenen obres d’autors com Josep Mª Benet i Jornet o Rodolf Sirera. Comencen a aparéixer nous dramaturgs com Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, Lluís-Anton Baulenas.

Poden arribar a intervindre com a autors, directors NOVETATS: - El text TORNA A SER ESSENCIAL en LA REPRESENTACIÓ però els nous autors s’IMPLICARAN EN TOT EL PROCÉS DE CREACIÓ. Poden arribar a intervindre com a autors, directors i fins i tot actors. EXEMPLE: Carles Alberola (creador, junt amb Toni Benavent de la companyia Albena Produccions, amb obres d’èxit com “Besos” o “Spot”.

TEATRE D’AUTOR Els més destacats: · Benet i Jornet: Una vella coneguda olor · Rodolf Sirera: El brunzir de les abelles Altres: · Jordi Teixidor: El retaule del flautista · Manuel Molins: Dansa del vetlatori Autors que fan un teatre diferent, de qualitat, de denúncia social i vàlid comercialment.

PRODUCCIÓ

Entrem en una ETAPA MOLT FRUCTÍFERA amb molta diversitat de grups, autors i tendències. 1.- SERGI BELBEL representa una dramatúrgia que analitza la realitat i que combina l’experimentació formal, la ironia i l’humor. 2.- Amb LLUÏSA CUNILLÉ tenim obres centrades en problemes individuals amb personatges anònims. 3.- El de MANUEL DUESO és un teatre que tracta de manera reflexiva problemes del nostre temps. 4.- CARLES ALBEROLA farà un teatre més comercial amb comèdies lleugeres i ben construïdes amb influència de les telesèries 5.- ROGER BERNAT vol increpar el public fins a incomodar-lo i fer-lo reaccionar. És el TEATRE DE LA IRRITACIÓ.

EN DEFINITIVA Cal remarcar la GRAN EMBRANZIDA que ha experimentat el gènere, al nostre territori, en les darreres dècades del s. XX i actualment. A aquesta ESPECTACULAR EVOLUCIÓ, cal sumar: a) La CREACIÓ D’INSTITUCIONS TEATRALS PÚBLIQUES (Millora i consolidació d’infrastructures del sector) b) La TELEVISIÓ que clarament ha CONTRIBUÏT A FOMENTAR el teatre, sobretot a través de l’emissió i subvenció de les telesèries de producció pròpia interpretades en la nostra llengua i escrites pels nostres dramaturgs.