Interior holandès I Joan Miró 1893-1983

1.- Documentació Títol: Interior holandés I Autor: Joan Miró             Cronologia: 1928             Estil: Surrealisme oníric             País: Catalunya            

2.- TEMA Versió lliure d’un quadre de Sorgh: El tocador de llaüt de 1661. Representa un tocador de llaüt en un interior de casa holandesa amb un gat i un gos. La noia de l’original ha estat suprimida.

3.- Descripció - Oli sobre tela. - El personatge principal toca un llaüt de tals dimensions que, més que tenir-lo repenjat damunt de les cames encreuades, sembla que les cames surtin de l'instrument musical. El cap sembla perllongar-se en la blancor de la taula. Un gat juga amb un cabdell de llana sota la taula. A l'esquerra, a primer terme, un gos rosega un os, un gripau empaita un insecte i un ganivet de cuina pela una poma. A l'altra banda de la composició apareix l'empremta d'un peu sobre el terra, una ratapinyada volant i un quadre, que representa un paisatge, penjat a la paret. A la seva dreta, una finestra oberta deixa veure el paisatge d'Amsterdam amb els canals, un pont, una barca, un cigne, unes cases al fons…. -

El tocador de llaüt. Sorgh

4.- Elements formals i compositius Forma: Tancada. La línia delimita els diversos elements del quadre. Composició: Tancada. Tendència cap a l’abstracció gràcies a la utilització de l’esquemàtica simbologia mironiana. Perpectiva:Linial. Línia d’horitzó:Alta. Simetria: La pintura és totalment asimètrica. La figura principal no està centrada en el quadre sinó desplaçada vers l’esquerra.

Geometria: Diagonals sinuoses Llum: No hi ha una font lumínica concreta. La llum sorgeix dels mateixos colors. Cromatisme: Utilització de colors molt brillants purs, de manera plana i sense formar ombres. La funció del color en aquesta obra és la delimitació de l'espai. Aquest, queda delimitat pels colors de les dues parets i del terra i remarcat per la situació del personatge principal en l'angle on convergeixen els tres colors. Hi ha un estret lligam entre forma i color.

5.- Antecedents i influències posteriors. L’obra de Joan Miró es fonamenta en la investigació constant a la recerca d’un món particular que esdevingui universal. Per això, les seves fonts d’inspiració van des d’elements propis del seu paisatge personal fins a obres inspirades en l’estètica d’altres països, com és el cas de la que analitzem. Joan Miró sempre deia que l’important no era la realització material de l’obra sinó la preparació en hores d’estudi prèvies. En certa manera, i a diferència d’altres pintors, Miró no posava a la venda les obres que creava si no n’estava plenament satisfet. Per aquest motiu l’element ètic, en Miró, és un dels factors que s’han de tenir en compte quan s’analitza la seva obra. L’estètica que Miró va crear és única.

6.- Relacions amb obres similars de l’autor Aquesta obra de Miró forma part d’un conjunt de tres, anomenades Interiors holandesos i inspirades en quadres d’autors del segle XVII. La seva nomenclatura és Interior holandès I, II i III. S’emmarquen en el surrealisme oníric, encara que també poden emmarcar-se en el surrealisme abstractiu, i desenvolupen amb el seu llenguatge propi un món particular a partir d’una obra prèvia. Aquest món particular de Miró es basa en els signes. Podem dividir els signes mironians en confuguracions còsmiques (taques, espirals, ziga-zagues, sols, llunes...) i orgàniques (peus, natges, braços, mans cares, ulls, ocells .....). En aquestes obres en podem veure alguns d’orgànics. A més d’aquestes tres obres, altres quadres importants de Miró són:

Surrealisme: Moviment que defuig representar la realitat tal com és Surrealisme: Moviment que defuig representar la realitat tal com és. Molt influenciat pel Dadaisme i per les teories de Freud. El 1924 André Breton publica el Manifest Surrealista. Pels surrealistes és el subconscient el que ha de dirigir l’elaboració d’una obra perquè és aquest qui veu més enllà de la realitat palpable. El Surrealisme va seguir dues vies: l’abstracció surrealista (Masson, Miró) i el surrealisme oníric (Ernst, Magritte, Dalí).

La masia. 1921-1922

Terra llaurada. 1923-24.

El carnaval de l’arlequí. 1925.

Paisatge català. 1923-24.

7.- Diferències amb altres solucions coetànies Aquesta obra coincideix en el temps amb altres moviments de les Primeres Avantguardes. (Fauvisme, expressionisme, dadaisme......) Dadà: Amb l’esclat de la Ia. Guerra Mundial, alguns artistes es van refugiar a la neutral Suïssa. A Zuric, i al voltant del poeta Tristan Tzara, va sorgir el dadaisme, moviment que investigava sobre l’absurd en el món de l’art. El seu autor principal és Marcel Duchamp. Roda de bicicleta Font

8.- Significat i funció Significat: Durant la primavera de 1928, Miró fa un viatge a Holanda. Durant quinze dies visita les principals ciutats i els museus més importants. Fruit d'aquest viatge és la sèrie dels Interiors Holandesos.     El realisme dels mestres del segle XVII impressiona profundament Miró i fa reviure en ell el gust pels objectes familiars.  Miró compra postals que reprodueixen algunes d'aquestes composicions i a partir d'elles pinta les tres teles que formen la sèrie. Miró sotmet els personatges i els objectes a un procés de metamorfosi i els situa en un espai recreat segon el model. Tot el procés es pot seguir perfectament a través de la col·lecció de dibuixos preparatoris de la sèrie guardats a la Fundació Joan Miró.    

Interior holandès II Interior holandès III             Funció: Estètica. Amb aquesta manera de fer, Miró no pretén interpretar l'obra d'un altre artista, sinó que això li serveix de punt de partida per a analitzar la forma pura. Acudeix als quadres dels mestres per substituir el sistema de creació espontània per un treball elaborat, principalment en el terreny de la forma. Interior holandès II Interior holandès III

9.- Context històric i artístic Fotocòpia Primeres avantguardes