Interior Holandès I Joan Miró.

Presentación del tema: "Interior Holandès I Joan Miró."— Transcripción de la presentación:

1 Interior Holandès I Joan Miró

2 ÍNDEX Catalogació Anàlisi formal Interpretació Surrealisme Miró
Enllaços

3 Catalogació Obra: Interior Holandès. Autor: Joan Miró.
Cronologia:1928. Tècnica i suport: Oli sobre tela. Dimensions: 91,8 x 73 cm. Estil: Surrealista. Localització: MOMA, Museu Modern d’Art, Neu York.

4

5 Composició Espai Anàlisi formal Formes Color i llum

6 Anàlisi formal Composició
Superfície dividida en zones planes de color. Es distingeixen tres zones principals: Paret i sostre: Verd. Terra: Marró clar. Finestra: Blau i groc paisatge i marró fosc el marc.

7 Anàlisi formal Espai Composició de l’espai en perspectiva marcada pel marc de la finestra. El color unifica els espais a superfícies planes. Diferents punts de vista de les rajoles. 1

8 Anàlisi formal Formes Juga amb el volum i el pla: Figures:
Una part de la taula és plana i es confon amb el fons del mateix color. L’altra està tractada en perspectiva. Figures: Esquemàtiques i planes. Orgàniques, biomòrfiques.

9 Anàlisi formal Color i llum Colors purs i aplicats sense modular.
Els propis colors donen lluminositat al quadre. El color accentua la composició plana i unifica elements: Sostre i paret verds. Terra i taula marró.

10 Relacions amb altres obres
Tema Iconografia Interpretació Context històric Estil Relacions amb altres obres

11 Interpretació Tema El tema sorgeix del quadre Home tocant el llaüt del pintor H.M. Sorgh, (1661). Miró adapta un tema costumista al seu llenguatge. Apareixent tot un conjunt d’elements de la seva iconografia.

12 Interpretació Iconografia Finestra Paisatge Home Dona Llaüt Gos Gat
Natura morta Rajola Mantell Quadre Animalets Petjada

13 Interpretació Iconografia Terra llaurada El carnaval Arlequí

14 Interpretació Iconografia Cabell i oreja Bigoti Dona Estudi

15 Interpretació Iconografia Terra llaurada El carnaval arlequí

16 Interpretació Iconografia Interior holandès II Cabell i oreja Dona
Bigoti Home Llaüt Dona,

17 Interpretació Iconografia Gerro, Interior Holandès II.

18 Interpretació Iconografia Estudi La Masia

19 Interpretació Significació
El propi Miró comentava: «treballo en un art de conceptes que prenen la realitat únicament com a punt de partida, no com una meta final». Miró recorre a l’humor i a la imaginació per a reinterpretar el quadre de H.M. Sorgh.

20 Interpretació Context històric
A partir de 1923 s’aprecia un canvi en l’obra de Miró (Terra Llaurada) que culmina en El carnaval de l’Arlequí i coincideix amb la seva relació amb el grup surrealista. En 1928 Miró viatja als Països Baixos i contempla els quadres costumistes de l’escola Holandesa. Compra diverses postals i, a partir del seu estudi i reflexió, realitza una sèrie d’obres, adaptant els quadres del segle XVII a una visió contemporània.

21 Relacions amb altres obres
Interpretació Relacions amb altres obres Miró realitza varies adaptacions d’obres de pintors de l’escola holandesa i anglesa. La lliçó de ball de J Steen. La regna Lluïsa de Prússia. Retrat de Mrs. Mills en l’any 1750, segons Constable. Els personatges formant part de la iconografia mironianà present en altres obres com: La Masia. Interior holandés II. Terra llaurada. Carnaval Arlequí.

22 Interpretació Estil L’obra s’inclou dins del moviment surrealista, concretament en la tendència automatista. Però segueix un acurat procés de creació.

23 Joan Miró Biografia Etapes i obres

24 Joan Miró Biografia Neix a Barcelona, però passà llargues temporades a Mon-troig. Estudia a la Llotja i rep la influència dels fauves i cubistes que exposen a Barcelona (1912 i1916). L’any 1919 viatjà a París on conegué Picasso i contactà amb el grup dels surrealistes. La influència surrealista el portà a pintar les coses tal com les sentia, i no com les veia. A partir dels anys 30 comença una etapa d’experimentació on treballa l’escultura i el collage. La guerra Civil espanyola provocà una sèrie de quadres amb elements expressionistes com el Segador o Aidez l’Espagne. L’any 1939, per fugir de la II Guerra Mundial es refugià en un poble de la costa de Normandia, on inicià la sèrie coneguda com de les "constel·lacions“. Als anys 50 aconsegueix una casa a Mallorca amb un gran taller on treballarà a més de pintura escultura, ceràmica, gravat. 

25 Joan Miró Etapes i obres 1893 -1983 Els orígens. Surrealisme.
Època de crisis i guerra. Les Constel·lacions. Plenitud.

26 Joan Miró Els orígens Es caracteritza per una pintura figurativa amb influències postimpressionistes, cubistes i fauvistes. S'interessa pel paisatge rural, el camp, les eines, els animals, els arbres... Obres: La Masia,

27 Joan Miró Surrealisme 1893 -1983
Miró entra en contacte amb els surrealistes i encara que no se considera del grup, se sent atret per la llibertat d’acció i les seves premisses. Deixar d’imitar la realitat i crea un vocabulari de signes que fan referència a l'ésser humà, als animals, a la vegetació al cosmos... Obres: Terra llaurada, Carnaval arlequí, Interior Holandès II,1928. Interior Holandès III,1928.

28 Època de crisis i guerra
Joan Miró Època de crisis i guerra Miró comença poc abans de la guerra civil a introduir en la seva pintura elements expressius, tensió... Experimenta amb l’escultura i el collage. Obres: Objecte de dormir, Aidez l’Espagne, 1937. Sabata vella, 1937. Cap de dona, 1938.

29 Joan Miró Constel·lacions 1893 -1983
Miró s'instal·la a Varengeville-dur-Mer en 1939 i comença una sèrie de pintures conegudes com Constel·lacions. La sèrie Constel-lacions, inspirada en la natura i la música, està formada per vint-i-tres aiguades damunt paper que representen elements del cosmos: estrelles, llunes, sols... Obres: L’ocell bell que revela el desconegut a una parella d’amants, 1941. Despertar a la matinada, 1944.

30 Joan Miró Plenitud Durant la seva estada a Estats Units en 1947 té l’ocasió de treballar en obres de grans dimensions que a partir d’aquest moment serà una constant en la seva producció. A la dècada dels 50 s'instal·la a Mallorca on tindrà un gran taller. El vocabulari de signes mironians està perfectament codificat. Realitza obres amb diversos materials: murals de ceràmica, tapissos, escultures amb trencadís, assamblages... Obres: Parets de la lluna i el sol, edifici de la UNESCO, Dona i ocell, 1982. Tríptic Blau I,II,III, 1961.

31 Joan Miró Símbols

32 Joan Miró Etapes i obres La Masia

33 Joan Miró Etapes i obres 1893 -1983 El carnaval arlequí
Miró explicà així "El Carnaval de l’Arlequí": "Els meus amics d’aleshores eren els surrealistes. Vaig intentar de plasmar les al·lucinacions que em produïa la fam que passava. No és pas que pintés el que veia en somnis, com propugnaven aleshores Breton i els seus, sinó que la fam em provocava una mena de trànsit semblant al que experimenten els orientals. Aleshores realitzava uns dibuixos preparatoris del pla general de l’obra, per saber on havia de col·locar cada cosa. Després d’haver meditat molt el que em proposava de fer, vaig començar a pintar, i sobre la marxa introduïa tots els canvis que creia convenients. (...) A la tela apareixen ja elements que es repetiran més endavant en altres obres: l’escala, que és la de la fugida i de l’evasió, però també la de l’elevació; els animals i sobretot els insectes, que sempre m’han interessat molt; l’esfera fosca que apareix a la dreta és una representació del globus terraqüi, perquè aleshores ja m’obsedia una idea: "Haig de conquistar el món!", el gat, que sempre era al meu costat mentre pintava. El triangle negre que apareix a la finestra representa la torre Eiffel. Mirava d’aprofundir el costat màgic de les coses. Per exemple, la col-i-flor té una vida secreta, i això era el que m’interessava, i no pas el seu aspecte exterior." El carnaval arlequí

34 Joan Miró Etapes i obres Terra llaurada

35 Joan Miró Etapes i obres 1893 -1983 Jan Steen: Lliçó de ball.
Interior holandès II

36 Joan Miró Etapes i obres Interior holandès III

37 Joan Miró Etapes i obres Cap de dona

38 Joan Miró Etapes i obres Objecte de dormir,

39 Joan Miró Etapes i obres

40 Joan Miró Etapes i obres 1893 -1983
Despertar a la matinada L’ocell bell que revela el desconegut a una parella d’amants

41 Joan Miró Etapes i obres Blau

42 Joan Miró Etapes i obres 1893 -1983
Mural del Sol, Edifici de la UNESCO,

43 Joan Miró Etapes i obres Dona i ocell

44 Antecedents Surrealisme Context històric Característiques Artistes

45 Surrealisme Antecedents
Dins la història de l’art ha hagut una tendència dels artistes a mostrar aspectes interiors com són. Goya. El Bosco. Com antecedents immediats està relacionat amb: El simbolisme. La pintura metafísica. Dadaisme.

46 Surrealisme Context històric
El Surrealisme és un moviment cultural que adoptà diverses formes expressives: literatura, cine, pintura... El moviment surrealista sorgeix com un corrent literari dirigit per Eluard, Breton i Aragon quan van publicar la revista Littérature. Al 1924 es publica a Paris el Primer Manifest del Surrealisme on defineix com “Automatisme pur per mitjà del qual s'intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament. Es un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a qualsevol preocupació estètica o moral”. Sis anys després es publica el segon Manifest.

47 Surrealisme Context històric 1
Les primeres avantguardes es van succeir des de principi de segle fins la II Guerra: Fauvisme ( ) El pont ( ) El genet blau ( ) Cubisme ( ) Futurisme ( ) Dada ( ) Suprematisme ( Constructivisme ( ) Neoplasticisme ( ) Surrealisme ( ) 1

48 Surrealisme Antecedents G.de Chirico: La incertesa del poeta,

49 Surrealisme Antecedents Moreau: Edip i l‘Esfinx, 1864

50 Surrealisme Antecedents
M. Duchamp: La font , Roda de bicicleta, 1913.

51 Surrealisme Antecedents Goya: El somni de la raó.
El Bosco: El jardí de les delícies.

52 Surrealisme Característiques Rebuig de la representació racional.
Es basa en les teories de Freud sobre el subconscient. Reivindica la imaginació i el món oníric. Es un art provocatiu i va en contra de la tradició i la repressió. Les principals tendències pictòriques són : Automatisme que tendeix cap a l’abstracció. Imatges oníriques de representació figurativa. Utilitzen diverses tècniques a més de les pictòriques: Collage. Frotagge

53 Surrealisme Automatisme A. Masson: Batalla de Peixos, 1926.
Era un pioner en les tècniques d'abstracció de dibuix i biomorphic automàtica. Col·laborant amb poetes de Surrealista i teòrics en seu buscar per enderrocar raó i investigar les explotacions del subconscient humà, col·laborava amb il·lustracions a molts treballs|feines|obres importants de literatura de Surrealista. A. Masson: Batalla de Peixos, 1926. J. Arp: Home a la finestra, 1930.

54 Surrealisme Imatges Oníriques R. Magritte: La condició humana, 1934.
M. Ernst: Elefant de les Cèlebes, 1921.

55 Surrealisme Artistes Surrealisme Automàtic: J. Arp. A. Masson.
J. Miró. Surrealisme oníric: R. Magritte. M. Ernst. S. Dalí.

56 Enllaços