Kant Filosofia moral

Es un fet inqüestionable que les persones prenem DECISIONS 1. La decisió Es un fet inqüestionable que les persones prenem DECISIONS Quan una persona pren una decisió ho fa seguint una determinada NORMA Em faig voluntari de la Creu Roja perquè estic convençut de lanecessitat d’ajuda i solidaritat amb les persones M’apunto a una ETT per trobar feina Dono almoïna perquè penso que s’ha de ser generós amb els pobres No dono almoïna perquè penso que són els governs i no les ciudadans particulars, qui s’ha d’encarrear d’eradicar el problema de la pobresa 3. Aquestes normes el que fan és jutjar les alternatives de la decisió com a bones/dolentes 4. Jutjar en termes de bo/dolent vol dir jutjar de forma moral 5. Es per tant un fet inqüestionable que prenen DECISIONS MORALS

Si vols PLAER, llavors fes D 1. La decisió Les decisions que prenem seguint una determinada norma moral, s’anomenen MÀXIMES DE CONDUCTA Totes les màximes tenen una estructura comuna Si vols M, llavors fes D El motiu que ens fa prendre la decisió és sempre que ens produeix un sentiment d’atracció (plaer) La decisió efectiva que es pren Si vols PLAER, llavors fes D

Són normes de caràcter empíric, a posteriori 1. La decisió Són normes de caràcter empíric, a posteriori Les màximes són normes que es basen en les CONSEQÜÈNCIES que obtenim de les nostes accions (fem una cosa o una altra en funció de les conseqüències –plaer- que obtenim) Les màximes són particulars i contingents Dos individus poden actuar amb màximes diferents; un mateix individu pot actuar en moments diferents amb màximes diferents Les màximes es compleixen per INCLINACIÓ DE LA VOLUNTAT (la voluntat determinada pel plaer) Les màximes són lleis morals particulars, no lleis morals universals

1. La decisió Si vols trobar la pau personal, endinsar-te en la veritat absoluta, fugir dels neguits i la vanitat de la vida quotidiana, fes-t’en monja com jo No ens posarem mai d’acord perquè tots dos seguim màximes morals diferents. I és així perquè no tot individu sent el mateix davant d’un mateix objecte (el sentiment de plaer cap a un objecte depén de l’individu, la situació, el moment, etc. ). Es clar, doncs, que qualsevol màxima que connecti plaer i decisió és contingent. Si vols viure la vida intensament, gaudir d’allò terrenal, conéixer persones i llocs diferents cada dia, fes-te’n “chico Martini” com jo

Relativisme o particularisme 2. L’imperatiu categòric A partir de l’observació de que tothom quan decidim ho fem seguint una determinada màxima moral, Kant es fa la següent pregunta: Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL? = Podem trobar una màxima de conducta que sigui vàlida per a tothom = Podem trobar una màxima de conducta que sigui impossible rebutjar? Relativisme o particularisme Universalisme Sofística, escepticisme. No és possible trobar cap norma moral universal. La moral depén de la cultura, la història, les circumstàncies, etc. Utilitarisme dels actes (Bentham): en una decisió només s’ha de tenir en compte les conseqüències particulars d’aquella decisió Hume, Mill Sí és possible trobar normes morals universals. Emotivisme: bases emocionals comunes Utilitarisme de les normes: en una decisió s’ha de tenir en compte le conseqüències de l’acció cas que es pensi com a norma universal

2. L’imperatiu categòric Ens trobem davant de 2 màximes que són pensables de forma universal = és possible pensar un món on tothom es comporté seguint qualsevol d’aquestes 2 màximes = la meva felicitat en qualsevol dels casos no es veu afectada en el cas de que tothom segueixi aquesta norma = no es produeix contradicció entre la meva felicitat i la de la resta de la humanitat Si vols ser feliç, estudia filosofia Si vols ser feliç, no estudiïs filosofia Si vols ser feliç, mata Ens trobem davant d’una màxima que no és pensable de manera universal, perquè si ho fem es segueix una contradicció entre la felicitat que jo espero aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els altres em vulguin perjudicar Si vols ser feliç, menteix Hi ha normes morals que es poden pensar de forma universal sense que es produeixi una contradicció i d’altres no.

Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL? 2. L’imperatiu categòric Podem pensar un món on tothom es regeixi per una determinada màxima? = Podem pensar una máxima de conducta que pugui ser vàlida per a tothom Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL? Actua de tal manera que la teva decisió pugui ser universalitzable sense caure en contradicció = No facis als demés el que no desitjaries que et fessin a tu “Actua de manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer com a principi d’una legislació universal” IMPERATIU CATEGÒRIC

2. L’imperatiu categòric Kant planteja una ètica formal, no una ètica material L’imperatiu categòric no diu QUÈ hem de fer (no dóna cap contingut a l’acció) sinó que ens diu COM hem d’actuar L’IC no ordena cap acció o conjunt d’accions concretes suposadament bones, sinó que estableix la CONDICIÓ que han de complir les nostres decisions per a que siguin bones Aquesta condició no és mai un CONTINGUT, sinó una condició PURAMENT FORMAL Les morals materials es caracteritzen per tenir un contingut concret que serveix per guiar la conducta. La major part dels sistemes morals de la història són de caràcter material

AUTONOMIA HETERONOMIA 2. L’imperatiu categòric Kant planteja una ètica autònoma, no una ètica a heterònoma La decisió segons l’imperatiu categòric no es basa en cap INTERÉS, benefici o conseqüències concretes Una decisió autènticament moral és aquella que només busca COMPLIR LA LLEI MORAL EN SI MATEIXA. Ser moralment bo vol dir actuar per DEURE, no per interés AUTONOMIA HETERONOMIA La voluntat que actua independentment de les conseqüències (bones o dolentes) La voluntat que actua per deure, per respecte a uns principis morals Normalment no actuem de forma autònoma, però ho hauríem de fer si realment volem ser subjectes morals lliures La voluntat condicionada per factors externs a ella mateixa: les conseqüències (premis, recompenses, castigs, sancions). Normalment tots actuem de forma heterònoma perquè ens fixem en el resultat de les nostres accions. L’ambit del DRET és heterònom: la llei té sempre la forma d’un condicional (Si fas X, rebràs un càstig”)