Evolució de les Senyeres al llarg del procés de formació històrica de l'exèrcit i de L’Estat. Les banderes coroneles dels exèrcit d’infanteria. Capítol 5 Anirem veien que la Senyera ha jugat un paper cabdal en la configuració vexil·lològica històrica Jordi Grau i Bartomeu

http://www.crwflags.com/fotw/flags/es^1506.html Bandera d’infanteria les tropes imperials a la Batalla de Pavia 1525 Bandera d’infanteria emprada a la conquesta de Tunis 1535 Bandera del Cardenal Cisneros a la presa de’Orà 1509 Tot i l’intent de canviar el colors continuen persistint les banderes barrades dels Comtes Reis als exèrcits d’infanteria el 1535. Penseu que l’autor ho ha tret de tapissos històrics i els colors estan deslluïts pel temps a tots ells, els colors originals foren uns altres.

Tapís de la Battalla di Pavia (1525), 1530 Gheetels Tapís de la Battalla di Pavia (1525), 1530 Gheetels. Museu di Capodimonte Nàpols . observeu la bandera ratllada tot i la decoloració pel pas del temp El 1496 el Rei Ferran El Catòlic reorganitzà les antigues “Companyies” (almogàvers) agrupant-les en Coroneles. Però fins els 1534 no s’establiran Coroneles més petites de 3000 homes anomenades Terços. La batalla de Pàvia es va guanyar per la gran mobilitat de la infanteria enfront les pesades armadures de les cavalleries franceses i el paper cabdal que hi van jugar els arcabussers.

A scene from the Hapsburg victory over France at Pavia, 1525. 

Autore: Ignoto ferrarese Dati anagrafici: Ferrara, attivo nella seconda metà del sec. XV Titolo: Imperatore Oggetto: Incisione Data: seconda metà del sec. XV Materia e Tecnica: Bulino Misure: 18,0 x 33,1 Provenienza: Collezione Firmian Gravat d’un artista desconegut de Ferrara conservat al Museu de Capodimonte de Nàpols fet a la darreria del S XV. I veiem un rei amb corona oberta (corona comtal), una bola als dits (el món?) i una àliga imperial. El títol de l’obra és suggerent: Imperatore. Podria tractar-se d’en Carlemagne, però el fet de tenir una bola als dits fa que sigui més fàcil relacionar-lo amb l’època de grans descobertes geogràfiques que vivia l’autor. Podria ser el rei Ferran II ?

Observeu com van cofats els soldats imperials Observeu com van cofats els soldats imperials.... i el decoloriment de la polibarrada. Part of The Pavia Tapestry by Barnaert van Orley (c. 1531). Museu dei Capodimonte Napoli.

Polibarrades del S XVI 1519 Conquesta de Tenochtitlan Mèxic. Hernan Cortes. The Library of Congress, Washington , DC 1535. Campanya de Tunis (tapís) 1555 Ciutat de Tortosa, mapa de del Portuguès Sebastiao Lopes icones penjades per l’Enric Guillot al web Histocat

Tot i que coexisteixen amb les senyeres de 2 i 3 bandes al S XVI les senyeres augmenten el nombre de pals o de faixes: 5,6,7 i fins a 9. Atès que aixó coincideix amb la unió de la monarquia hispànica i el “Territoris de Borgonya” (Comtat i Ducat de Borgonya pròpiament dits, Països Baixos, Flandes, Valònia, zones alemanyes, franceses .. ) explica perquè en trobem en la vexil·lologia d’aquest països. Alemanya comtat de Oldenburg S XVI Alemanya bandera de Flensburg del 1614.

Alegoria de “La Batalla d’Alexandre” Albrecht Altdorfer (1529, Alte Pinakothek de Munich) Pintura del terços amb senyeres, banderes valones i flamenques

Feu una cerca a http://www.crwflags.com/fotw/flags/be-munic.html Llegat heràldic català deixat a Flandes, a Valònia i als Països Baixos al S XVI i XVII Algunes de les senyeres actuals polibarrades de poblacions contemporànies Bergen The Netherlands Beringen Oudenaarde Borgloon Sassenheim The Netherlands Bree Brugee o Bruges Peer

The Battle of Pavia by an unknown Flemish artist Date16th century Birmingham Museum of Art.

Analitzant les banderes històriques de la infanteria veiem que la Creu de Sant Andreu o de Borgonya dels Aústries és sobreposarà a les senyeres de 5,6 i 7 bandes tant de moda durant el S XVI. Aquí la persistència de les bandes dels Comtes Reis la veiem a traves dels efectes que té en l’aspa. Malgrat desaparèixer del fons faran canviar la fisonomia de l’aspa i li donarà aspecte heràldic de Garrot. Banderes delsTerços militars , gravat baixat de http://www.geocities.com/cristofor_colom/a01.html, Tapís existent al Museu de Història de Brusseles: Acolorit parcialment amb ordinador

Analitzant les banderes històriques de la infanteria veiem que la Creu de Sant Andreu o de Borgonya dels Aústries és sobreposarà a les senyeres de 5,6 i 7 bandes tant de moda durant el S XVI. Aquí la persistència de les bandes dels Comtes Reis la veiem a traves dels efectes que té en l’aspa. Malgrat desaparèixer del fons faran canviar la fisonomia de l’aspa i li donarà aspecte heràldic de Garrot. Banderes delsTerços militars , gravat baixat de http://www.geocities.com/cristofor_colom/a01.html, Tapís existent al Museu de Història de Brusseles: Acolorit parcialment amb ordinador

Malgrat els canvis de coloració podeu veure l’evolució vexil·lològica de la bandera de l’exèrcit de terra. Per l’efecte de les barres el creuament desfigurarà la creu austríaca i darà lloc als garrots heràldics típics de la infanteria. Es una intersecció entre la símbologia de Borgonya dels Hasburg i les barres dels Comtes Reis. Senyera polibarrada del S XVI Creu de Sant Andreu o de Borgonya austríaca S XVI Burgundy Cross Flag 1506-1785 (Spain), Creu de borgonya típicament espanyola d’infanteria Senyera Marina Flandes del S XVI Bandera Capitana de Infantería. Finals S XVI

Malgrat que a partir del 1600 l’expansió americana i els comandaments del terços seran, cada cop més, castellans les barres aniran aguantant al llarg de la dinastia del Aústries. Camaleonicament s’aniran adaptant al canvis subtilment. Subterfugis amb canvis: de colors, d’orientació de les barres en relació amb l’aspa, de barres en forma de flames penjades de l’aspa, de flames penjades fora del quadrat, d’espicules fora del quadrat, etc.... Aguantaran fins i tot els canvis dels fons i de la coloració. Evidentment els especialistes castellans actuals ho atribueixen al suissos, of course! http://www.ejercito.mde.es/ihycm/cursos/vexilologia/histobandera.htm Capitana flags [regimental colours] of the Spanish infantry or Tercios, as used in 1693 during the reign of Charles II, last Hapsburg king of Spain. There is not a lot of information on its origin, but the flames that skirt the whole flag could indicate that it belonged to a Swiss Company in the service of Spain. Source: Luis Esquiroz Medina, ¿Banderines o Guiones?. Sergio Camero, 27 August, 3 and 10 September 2001

Madrid 1680 Plaza Mayor, Gran ceremonia de penitencia y castigo (auto-de-fe). Véase al fondo el rey Carlos II, la reina y la reina-madre. En una área ocultada en el centro se ven episodios del juicio, en que se destacan las figuras de los frailes dominicos y de los acusados, Imatge d’una bandera a l’Illa de Cuba (originalment illa Joana) a una vinyeta de l'Havana (originalment la Cabana) amb els dos monticles que hi ha a l’entrada del port de l'Havana anomenats encara avui dia Mameyotes (mamellots) Aquí les banderes austríaques es van anar adaptant els pals dels comtes reis a les seves necessitats però encara estan en la fase prèvia a la Creu de borgonya típicament espanyola d’infanteria.

Texto: Carlos Garcés Manau. Historiador http://www.ayuntamientohuesca.es/000_estructura/index.php?opc=ve&idm=246&id=23&mb=inf LA BANDERA DE HUESCA La bandera de Huesca, hermosa y extraña. Esta formada por el aspa roja de San Andrés y. una serie de complejos motivos de carácter geométrico rarísimos! Este curioso emblema, tiene su origen en Borgoña, llegó a España con el Emperador Carlos V, primer monarca de la Casa de Austria. Entre los siglos XVI y XVIII, se convirtió de hecho en la "bandera" de España, hasta que fue sustituida por la actual enseña rojigualda. En esa época, no obstante, Huesca contaba con otra notable bandera o estandarte: la del Ángel Custodio, en la que figuraba, justamente, la imagen de un ángel, como protector o tutelar de la ciudad. La capilla de la Casa Consistorial estaba de hecho puesta bajo la advocación de la Virgen de los Ángeles. Esto era relativamente común en las ciudades de la Corona de Aragón. Texto: Carlos Garcés Manau. Historiador San Jorge en el escudo de Huesca patrón de la ciudad i de Aragón.

Aquí ja només s’intueixen les barrades Aquí ja només s’intueixen les barrades. Aquestes banderes capitanes o coroneles d'infanteria són d’una plasticitat cromàtica exquisida. La majoria han estat tretes de gravats i pintures.

Inicialment la Creu de Borgonya sobre fons ratllat en un gravat antic de Puerto Rico. Abaix les dues aspes en forma de garrots amb nusos provocats per la interseccció de les barres tal com la trobem al S XVII a les mateixes fortaleses del Morro i San Cristóbal a San Juan de Puerto Rico.

Influències de la Creu Austríaca als USA. Bandera d’Alabama Bandera de Florida Bandera del Mississipí 1851 Confederació dels Estats del Sud

Tal com hem vist amb el vaixells de Guerra amb l’arribada dels Borbons i la conseqüent repressió els fons de les banderes esdevindran blancs. Aquí però, a diferència dels vaixells de guerra, conservaran l’aspa austríaca en forma de garrot heràldic. Veiem doncs, com els símbols austríacs i dels comtes reis camuflats encara aguantaran. A la bandera de dalt hi veiem lleons valons belgues del regiment de Felip V

El 1759, atès el parentesc reial, Espanya i França ensems amb Nàpols, Parma i Toscana, tindran les mateixes banderes blanques amb petites variacions als escuts. Això obligarà al Rei Carles III Pel Reial Decret del 28 de Maig de 1785 a disposar... Bandera de 5 franges serà utilitzada com a Ensenya Civil d’Espanya, de la Marina Mercant i dels Exèrcits de terra adoptada el 1785. Serà la bandera de l’exèrcit de terra i la primera bandera oficial que tindrà l’Estat Espanyol com a tal

La reina Isabel II donarà la bandera naval de 3 franges a l’exèrcit de terra, (les franges vermelles eren molt més estretes que les actuals), restant la senyera de 5 franges per la marina mercant fins el 1928. Desapareixeran les banderes d’infanteria amb aspes a principis del S XX atès que el símbol se l’hauran apropiat Carlistes i Requetés. La 2ª República introduirà els colors de Castella: el Morat. I El franquisme hi va posar l'àliga de sant Joan. Actualment la bandera porta l’escut regulat el 1981.

Quines conclusions en podem treure d’aquest 5 capítols

El temps ens ensenya d’una manera dinàmica a través de gravats, mapes i banderes l’impacte que va tenir Ferran II i la descoberta d’Amèrica en la evolució filovexil·lològica de l’Estat. Trobem els pals dels Comtes Reis als mapamundis del Segle D’Or Espanyol, camaleonicament els arrosseguem durant la dinastia dels Hasburg i, malgrat l’intent inicial d’esborrar-los, els Borbons es veuran obligats a restablir-los. Això ens pot fer una idea de la importància econòmica que devia tenir com a font generadora de riquesa per a l’Estat el comerç marítim.

Sí, hi afegim que les àrees espanyoles més dinàmiques comercialment eren les del Mar que fins al S XX ha estat el més transitat per mercaderies del món, el Mediterrani, entendrem perquè la Marina Mercant va continuar portant els colors de sempre fins ben entrat el S XX.

L’elecció del rei Carles III no va ser casual L’elecció del rei Carles III no va ser casual. Fou una apropiació obligada perquè tota la vexil·lologia amb que és coneixia arreu d’Europa Espanya, era el gran ventall iconogràfic preexistent de senyeres barrades grogues i vermelles usades els 500 anys anteriors. Una lectura ucrònica del decret permet deduir que si no arriba ser perquè estava escamnat amb les 5 banderes borbòniques blanques iguals pel tema de la visibilitat naval, la Senyera Bibarrada o Bandera Espanyola de 5 franges l’hagués adoptada també com a pavelló de l’Armada Naval pels Vaixells de guerra! Hi podeu pujar de peus!

En els antics gravats i portolans publicats a Histocat hi podeu trobar a balquena representacions amb la variant iconogràfica de la Senyera Bibarrada o Bandera Espanyola de 5 franges S XIII. Jaume I. “Cantigas de Santa Maria” Senyera bibarrada. S XV. Francesco Benincasa. Portolà Mediterrani. S XV. Mapa Cresques S XIV

La monarquia i l’Estat han esmerçat al llarg Edificis dels antics tribunals de la Inquisició a Lima, Mèxic, Cartagena d'Índies..., No hi havia cap ciutat europea o americana de l’imperi que és tingués per important que no en tingués un de ben maco. A Barcelona fou el Palau del Lloctinent La monarquia i l’Estat han esmerçat al llarg dels darrers 400 anys una quantitat ingent de recursos per establir els seus propis referents nacionals de pertinença religiosa, lingüística i històrica. Es tracta reinterpretar el passat amb la ideologia identitària actual. Per això es crean institucions com ara la Real Acadèmia de la Llengua o la Real Acadèmia de la Història...

La Reconstrucció de la Història d'Espanya al 1738 La Real Acadèmia de la Història, és l'eina borbònica i l'embrió de la HISTORIA en majúscules de l'Espanya dels romàntics i dels intel·lectuals del S XIX i del S XX. Si visiteu la seva web: http://www.rah.es/laAcademia/breveHistoria/realCedula.htm i trobareu els estatuts fundacionals, que de forma clara assenyalen els seus objectius (sic):

Real Academia de la Historia Real Cédula Fundacional Con fecha 18 de abril de 1738 el Rey D. Felipe V, aprobó por decreto dirigido a su Consejo la elevación a condición y título de Academia de la Junta que, para el estudio de la Historia y formación de un Diccionario Histórico-Crítico Universal de España, venía reuniéndose en los salones de su Real Biblioteca. El objetivo final de esta Institución sería el de aclarar "la importante verdad de los sucesos, desterrando las fábulas introducidas por la ignorancia o por la malicia, conduciendo al conocimiento de muchas cosas que oscureció la antigüedad o tiene sepultado el descuido".

Real Academia de la Historia En el primero de los parágrafos de los Estatutos, se insistía en la finalidad esencial del cultivo de la Historia, para "purificar y limpiar la de España de las fábulas que la deslucen e ilustrarla de las noticias que parezcan más provechosas para ella".