TEMA 9: FÒSSILS

INDEX 1. DATACIÓ ABSOLUTA I RELATIVA 2. L’ESCALA DEL TEMPS GEOLÒGIC 3. ELS FÒSSILS 4. EVOLUCIÓ DE LA BIOSFERA

1. DATACIÓ ABSOLUTA I DATACIÓ RELATIVA 1.1 D. RELATIVA: Utilitza mètodes que permeten ordenar els esdeveniments, roques, etc , sense posar data. 1.2 D. ABSOLUTA: Utilitza mètodes que permeten esbrinar l’edat de les roques, estrats, esdeveniments....

1.1 DATACIÓ RELATIVA Principis a tenir en compte per ordenar els esdeveniments geològics, roques, etc... 1. Superposició normal d’estrats: Els estrats es dipositen uns a sobre dels altres. En principi els més antics es troben a sota i els més moderns a sobre.

2. Superposició dels fenòmens geològics: Un fenomen geològics afecta només als estrats existents en aquell moment . 3. Identificació paleontològica: Els fòssils guia poden indicar l’edat de l’estrat .

Característiques dels fòssils guia: Abundants Fàcils d’identificar De vida curta (període de temps acotat) Distribució amplia ( es presenten en molts tipus de roques).

4. Continuïtat : Els estrats mantenen les seves característiques en tota la seva extensió ( l’edat de l’estrat és la mateixa en tota la zona que ocupa). En un canvi lateral de fàcies, no podem assegurar que l’estrat té la mateixa edat a banda i banda.

1.2 D. ABSOLUTA El mètode més important és la radioactivitat natural que presenten alguns àtoms presents als minerals. Aquests àtoms són ISÒTOPS radioactius. Aquests ISÒTOPS radioactius fan un procés de DESINTEGRACIÓ RADIACTIVA on s’allibera molta energia.

En aquest procés de desintegració, aquests isòtops que són molt inestables, es converteixen en altres més estables al llarg del temps des del moment en què es formen.

PERIODE DE SEMIDESINTEGRACIÓ: Temps que triga en transformar-se la meitat dels àtoms radioactius en àtoms més estables. Aquest temps ve determinat per una taxa coneguda.

EXEMPLES Ex: 40 K : Període de semidesintegració de 1251 anys Ex: 235 U : P. De semid. = 704 anys Ex: 14 C : P. De semid= 5730 anys

Dificultats de la datació absoluta a les roques 1. R. Sedimentàries: Contenen materials heredats a les roques més antigues, els quals poden emmascarar l’edat real de la roca. 2. R. Metamòrfiques: Minerals poden venir directament de la roca original o pot haver tingut transformacions. No fiable. 3. R. Magmàtiques : Més fiables.

Us toca treballar... Exercici 2

2. L’ESCALA DEL TEMPS GEOLÒGIC Dos tipus d’unitats: UNITATS GEOCRONOLÒGIQUES: Són divisions del temps geològic. Ex: Eons, eres, períodes i èpoques. UNITATS CRONOESTRATIGRÀFIQUES: Són els sediments dipositats a les diferents unitats geocronològiques ( s’utilitzen els mateixos noms) Ex. TRIÀSICS : Pot ser la unitat geocronològica que va des de 230 m.a. Fins als 195 m.a., però també s’anomenen triàsics els estrats sedimentats en aquest interval de temps.

EXERCICI Classifica les següents unitats geocronològiques : EOCÈ ORDOVICIÀ TRIÀSIC MESOZOIC ARQUEÀ HOLOCÈ CARBONÍFER

3. FÒSSILS Paleontologia: Ciència que estudia els fòssils. FÒSSIL: Qualsevol evidència directa d’un organisme amb més de 10.000 anys d’antiguitat. Poden estar fossilitzats o no, poden ser ossos, closques...

3.1 EL PROCÉS DE FOSSILITZACIÓ L’organisme mort ha de quedar ràpidament enterrat en un sediment de gra fi que el protegeixi de l’erosió i la meteorització. El medi més favorable per fossilitzar és l’aquàtic ( són els fòssils més abundants),pels valors de P, Tª, pH... Majoritàriament a roques sedimentàries i metamòrfiques amb grau baix de metamorfisme.

3.2 MECANISMES DE FOSSILITZACIÓ 1. Conservació de la matèria mineral original ( les parts toves es destrueixen fàcilment per bacteris o carronyaires). Ex: Acumulació de closques. 2. Substitució química: A partir de la matèria mineral original es produeix una substitució molècula a molècula per una altra substància present en el medi. Ex: Boscos silicificats, closques d’ammonits pirititzats.

3. Reemplaçament per carbonització: Hi ha una pèrdua d’elements originals i enriquiment en d’altres també originals. La cel·lulosa es converteix de forma anaeròbia en CO2 (↑) , CH4 (↑) i C (carbó). Cada vegada el fòssil està més enriquit en carbó. Ex. Falguera

4.Per dissolució de restes: Aparició dels motlles extern i intern. Motlle intern: s’omplen els espais buits amb matèria mineral. Motlle extern: marca deixada per la superfície externa de l’organisme en els sediments.

5.ICNOFÒSSILS: Són les marques i altres restes produïdes per l’activitat dels organismes. Tipus: - Empremtes : produïdes pel desplaçament de l’organisme sobre una superfície tova. Cruziana: Empremta del desplaçament d’un trilobit. Pàg. 203 - Copròlit : Excrement de vertebrat.Pàg. 202

4. EVOLUCIÓ DE LA BIOSFERA 1. Aparició de molèc. orgàniques simples 2. Formació de polímers ( proteïnes...) 3. Aparició de una maquinària genètica. 4. Aparició de la cèl·lula. 5. Aparició d’organisme cel·lulars.

ESTROMATÒLITS 3.500m.a. d’antiguitat. Trobats a Austràlia. Són estructures en forma de làmines formades per bacteris cianofícies (són les primeres productores d'oxigen a la Terra).

4.1 LA VIDA AL PALEOZOIC INVERTEBRATS: Fòssils més freqüents . Tipus: a) FORAMINÍFERS:Closca calcària en forma de fus i enrotllada en espiral. Ex: Fusulínids . Fig. 7 pàg 206.

b) ARQUEOCIATS: Similars a les actuals esponges, cos en forma de copa i cavitat a l’interior. Fig. 8 .

c) GRAPTOLITS: Fig. 9. Formen colònies c) GRAPTOLITS: Fig. 9. Formen colònies. Estructura : Varetes amb zooides i unides a un PNEUMATÒFOR (estructura que sura) .

D) BRAQUIÒPODES : Closca formada per 2 valves. Fig 10

E) MOL·LUSCS: Ortoceràtids ( Amb closca cònica) . Fig 11 - Goniàtids ( closca enrotllada). Fig 12

f) ARTRÒPODES : Trilobits : És el fòssil guia del Paleozoic. Fig 14 f) ARTRÒPODES : Trilobits : És el fòssil guia del Paleozoic. Fig 14. Marins. Cos dividit en 3 parts: - Escut cefàlic( ulls) -Tòrax ( segmentat, pot enrollar-se com una bola) - Regió caudal ( de vegades amb una espina llarga)

VERTEBRATS DEL PALEOZOIC: - PEIXOS CUIRASSATS: Cos cobert d’escates òssies ( fossilitzen , esquelet cartilaginós). Fig 15.

- PEIXOS SELACIS : Semblants als taurons . 0Restes fòssils : les dents. - PEIXOS OSSIS( OSTEÏCTIS): Esquelet ossificat ( format per peces calcificades) - AMFIBIS I RÈPTILS

FLORA DEL PALEOZOIC Al carbonífer : LEPIDODENDRON i SIGILLARIA. Arbres gegants amb decoració a l’escorça. Fig. 19 i 20. També falgueres gegants

4.2 LA VIDA AL MESOZOIC Pas al mesozoic ve donat per l’extinció en massa d’espècies del Paleozoic i l’aparició d’altres típiques del mesozoic. Causa: Formació del Pangea…desaparició de moltes plataformes continentals on hi havia molts invertebrats.

INVERTEBRATS DEL MESOZOIC: A) BELEMNITS. Fig 22. Semblant als calamars actuals. Closca interna acabada en una peça ( ROSTRE), que és el fòssil que es conserva.

B)AMMONITS : Successors dels goniatits paleozoics B)AMMONITS : Successors dels goniatits paleozoics. Closques amb molta ornamentació i tabics. Pàg 228

C) BRAQUIÒPODES : Rhynchonella i Terebràtula. Fig 23

VERTEBRATS a) DINOSAURES ( Rèptils). B) AUS. Van aparèixer a partir de l’evolució d’un grup de dinosaures. Ex : Archaeopterys . Fig 213: Conserva característiques reptilianes com dents. .

C) MAMÍFERS: Petits i primitius

FLORA DEL MESOZOIC Predomini de plantes amb llavors: - GIMNOSPERMES( Llavors nues, flors poc vistoses, ex: coníferes) - ANGIOSPERMES ( Flors vistoses i llavors dintre de fruits).

4.3 LA VIDA AL CENOZOIC Extinció en massa del mesozoic al cenozoic ( no tan com l’anterior). INVERTEBRATS: FORAMINÍFERS : Nummulits : L’acumulació de les seves closques formen les calcàries nummulítiques. Pàg 214.

VERTEBRATS: Mamífers més evolucionats, aus, evolució dels primats. FLORA: Predomini de les plantes amb llavors (angiospermes)