TEMA 9: FÒSSILS.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Advertisements

HOLA, COM ESTEU TOTS?.
SEGONA AVALUACIÓ Treball i energia. Potència. Calor.
ELS DINOSAURES.
LA NEURONA I EL SISTEMA NERVIÓS
NUTRICIÓ CEL·LULAR Conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules obtenen la matèria i l’energia necessàries per fer les funcions vitals.
Biologia i geologia 4t ESO
La Recepta de la Vida Els elements químics que constitueixen majoritàriament als éssers vius són el C , H , O i N. Altres elements hi són en quantitats.
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
ELS DINOSAURES.
Index Que és el bosc tropical humit
Carla Domínguez Sanabre
UNITAT 9 HISTÒRIA DE LA TERRA.
BICENTENARI 12 de febrer de 2009
Ciències per al món contemporani
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
LES PLANTES I LES SEVES PARTS
LA CIRCULACIÓ EN ELS ANIMALS
LES ROQUES Són agregats d’un o més minerals. ROQUES SEDIMENTÀRIES
CONCEPTES BÀSICS DE GENÈTICA.
Que es un bacteri? Els bacteris són éssers unicel·lulars. Són tan petits que per poder-los observar cal un microscopi especial,anomenat microscopi electrònic.
Característiques dels cucs:
El Planeta Terra.
NIVELLS D’0RGANITZACIÓ
1 Biologia i Geologia 1r ESO.
Tot el que ens envolta és matèria, però...
UNITAT 7 ESTRATIGRAFIA.
MANIFESTACIONS DE L´ENERGIA INTERNA DE LA TERRA
ELS ECOSISTEMES. RELACIONS TRÒFIQUES
UNITAT 7: ESTRATIGRAFIA
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
En aquest tema veurem els apartats següents:
Característiques de la biodiversitat:
METAL·LÚRGIA I SIDERÚRGIA
La reproducció dels animals
UNITAT 9 HISTÒRIA DE LA TERRA.
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
Éssers vius i éssers inerts
Tema 4. La Terra i la Lluna. Pàg 52
Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya
Què hi ha a l'Univers?.
Coneixement del Medi Natural
ELS INVERTEBRATS (II).
Escola de Karate do Salvador Àlvarez
NOVETATS ESPAI MARGALEF
Cicle Superior (Curs 2015 / 2016) CIM D’ÀLIGUES.
Paula Aguilar Ian Garcia Ayoub Garra Paula Cabrera Vano Barbakadze
Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona
Situacions Simuladores Preferencials (SSP)
3. TOTS SOM DIFERENTS..
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
ALUMNES DE 4T ESCOLA L’ESTEL
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
Les Plantes Guillem Soler Garcia.
Conceptes bàsics. Pàg 160 Organismes pluricel·lulars
2. El materialisme històric de Marx
SCIENCE OF SYNTHESIS.
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
Generació d’energia elèctrica
TREBALL I ENERGIA 1. CONCEPTE DE TREBALL
UNITAT 7 ESTRATIGRAFIA.
Tema 2. Representació de la Terra
La cèl·lula eucariota.
L’ ELEFANT.
Els dinosaures Resum del projecte: Fabuloses petjades Cicle Inicial
Organització i creixement
TEMA 2: LA MATÈRIA I ELS MATERIALS
Divisió Cel· lular Verònica Fontbuté Raluy.
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
LA TERRA.
Transcripción de la presentación:

TEMA 9: FÒSSILS

INDEX 1. DATACIÓ ABSOLUTA I RELATIVA 2. L’ESCALA DEL TEMPS GEOLÒGIC 3. ELS FÒSSILS 4. EVOLUCIÓ DE LA BIOSFERA

1. DATACIÓ ABSOLUTA I DATACIÓ RELATIVA 1.1 D. RELATIVA: Utilitza mètodes que permeten ordenar els esdeveniments, roques, etc , sense posar data. 1.2 D. ABSOLUTA: Utilitza mètodes que permeten esbrinar l’edat de les roques, estrats, esdeveniments....

1.1 DATACIÓ RELATIVA Principis a tenir en compte per ordenar els esdeveniments geològics, roques, etc... 1. Superposició normal d’estrats: Els estrats es dipositen uns a sobre dels altres. En principi els més antics es troben a sota i els més moderns a sobre.

2. Superposició dels fenòmens geològics: Un fenomen geològics afecta només als estrats existents en aquell moment . 3. Identificació paleontològica: Els fòssils guia poden indicar l’edat de l’estrat .

Característiques dels fòssils guia: Abundants Fàcils d’identificar De vida curta (període de temps acotat) Distribució amplia ( es presenten en molts tipus de roques).

4. Continuïtat : Els estrats mantenen les seves característiques en tota la seva extensió ( l’edat de l’estrat és la mateixa en tota la zona que ocupa). En un canvi lateral de fàcies, no podem assegurar que l’estrat té la mateixa edat a banda i banda.

1.2 D. ABSOLUTA El mètode més important és la radioactivitat natural que presenten alguns àtoms presents als minerals. Aquests àtoms són ISÒTOPS radioactius. Aquests ISÒTOPS radioactius fan un procés de DESINTEGRACIÓ RADIACTIVA on s’allibera molta energia.

En aquest procés de desintegració, aquests isòtops que són molt inestables, es converteixen en altres més estables al llarg del temps des del moment en què es formen.

PERIODE DE SEMIDESINTEGRACIÓ: Temps que triga en transformar-se la meitat dels àtoms radioactius en àtoms més estables. Aquest temps ve determinat per una taxa coneguda.

EXEMPLES Ex: 40 K : Període de semidesintegració de 1251 anys Ex: 235 U : P. De semid. = 704 anys Ex: 14 C : P. De semid= 5730 anys

Dificultats de la datació absoluta a les roques 1. R. Sedimentàries: Contenen materials heredats a les roques més antigues, els quals poden emmascarar l’edat real de la roca. 2. R. Metamòrfiques: Minerals poden venir directament de la roca original o pot haver tingut transformacions. No fiable. 3. R. Magmàtiques : Més fiables.

Us toca treballar... Exercici 2

2. L’ESCALA DEL TEMPS GEOLÒGIC Dos tipus d’unitats: UNITATS GEOCRONOLÒGIQUES: Són divisions del temps geològic. Ex: Eons, eres, períodes i èpoques. UNITATS CRONOESTRATIGRÀFIQUES: Són els sediments dipositats a les diferents unitats geocronològiques ( s’utilitzen els mateixos noms) Ex. TRIÀSICS : Pot ser la unitat geocronològica que va des de 230 m.a. Fins als 195 m.a., però també s’anomenen triàsics els estrats sedimentats en aquest interval de temps.

EXERCICI Classifica les següents unitats geocronològiques : EOCÈ ORDOVICIÀ TRIÀSIC MESOZOIC ARQUEÀ HOLOCÈ CARBONÍFER

3. FÒSSILS Paleontologia: Ciència que estudia els fòssils. FÒSSIL: Qualsevol evidència directa d’un organisme amb més de 10.000 anys d’antiguitat. Poden estar fossilitzats o no, poden ser ossos, closques...

3.1 EL PROCÉS DE FOSSILITZACIÓ L’organisme mort ha de quedar ràpidament enterrat en un sediment de gra fi que el protegeixi de l’erosió i la meteorització. El medi més favorable per fossilitzar és l’aquàtic ( són els fòssils més abundants),pels valors de P, Tª, pH... Majoritàriament a roques sedimentàries i metamòrfiques amb grau baix de metamorfisme.

3.2 MECANISMES DE FOSSILITZACIÓ 1. Conservació de la matèria mineral original ( les parts toves es destrueixen fàcilment per bacteris o carronyaires). Ex: Acumulació de closques. 2. Substitució química: A partir de la matèria mineral original es produeix una substitució molècula a molècula per una altra substància present en el medi. Ex: Boscos silicificats, closques d’ammonits pirititzats.

3. Reemplaçament per carbonització: Hi ha una pèrdua d’elements originals i enriquiment en d’altres també originals. La cel·lulosa es converteix de forma anaeròbia en CO2 (↑) , CH4 (↑) i C (carbó). Cada vegada el fòssil està més enriquit en carbó. Ex. Falguera

4.Per dissolució de restes: Aparició dels motlles extern i intern. Motlle intern: s’omplen els espais buits amb matèria mineral. Motlle extern: marca deixada per la superfície externa de l’organisme en els sediments.

5.ICNOFÒSSILS: Són les marques i altres restes produïdes per l’activitat dels organismes. Tipus: - Empremtes : produïdes pel desplaçament de l’organisme sobre una superfície tova. Cruziana: Empremta del desplaçament d’un trilobit. Pàg. 203 - Copròlit : Excrement de vertebrat.Pàg. 202

4. EVOLUCIÓ DE LA BIOSFERA 1. Aparició de molèc. orgàniques simples 2. Formació de polímers ( proteïnes...) 3. Aparició de una maquinària genètica. 4. Aparició de la cèl·lula. 5. Aparició d’organisme cel·lulars.

ESTROMATÒLITS 3.500m.a. d’antiguitat. Trobats a Austràlia. Són estructures en forma de làmines formades per bacteris cianofícies (són les primeres productores d'oxigen a la Terra).

4.1 LA VIDA AL PALEOZOIC INVERTEBRATS: Fòssils més freqüents . Tipus: a) FORAMINÍFERS:Closca calcària en forma de fus i enrotllada en espiral. Ex: Fusulínids . Fig. 7 pàg 206.

b) ARQUEOCIATS: Similars a les actuals esponges, cos en forma de copa i cavitat a l’interior. Fig. 8 .

c) GRAPTOLITS: Fig. 9. Formen colònies c) GRAPTOLITS: Fig. 9. Formen colònies. Estructura : Varetes amb zooides i unides a un PNEUMATÒFOR (estructura que sura) .

D) BRAQUIÒPODES : Closca formada per 2 valves. Fig 10

E) MOL·LUSCS: Ortoceràtids ( Amb closca cònica) . Fig 11 - Goniàtids ( closca enrotllada). Fig 12

f) ARTRÒPODES : Trilobits : És el fòssil guia del Paleozoic. Fig 14 f) ARTRÒPODES : Trilobits : És el fòssil guia del Paleozoic. Fig 14. Marins. Cos dividit en 3 parts: - Escut cefàlic( ulls) -Tòrax ( segmentat, pot enrollar-se com una bola) - Regió caudal ( de vegades amb una espina llarga)

VERTEBRATS DEL PALEOZOIC: - PEIXOS CUIRASSATS: Cos cobert d’escates òssies ( fossilitzen , esquelet cartilaginós). Fig 15.

- PEIXOS SELACIS : Semblants als taurons . 0Restes fòssils : les dents. - PEIXOS OSSIS( OSTEÏCTIS): Esquelet ossificat ( format per peces calcificades) - AMFIBIS I RÈPTILS

FLORA DEL PALEOZOIC Al carbonífer : LEPIDODENDRON i SIGILLARIA. Arbres gegants amb decoració a l’escorça. Fig. 19 i 20. També falgueres gegants

4.2 LA VIDA AL MESOZOIC Pas al mesozoic ve donat per l’extinció en massa d’espècies del Paleozoic i l’aparició d’altres típiques del mesozoic. Causa: Formació del Pangea…desaparició de moltes plataformes continentals on hi havia molts invertebrats.

INVERTEBRATS DEL MESOZOIC: A) BELEMNITS. Fig 22. Semblant als calamars actuals. Closca interna acabada en una peça ( ROSTRE), que és el fòssil que es conserva.

B)AMMONITS : Successors dels goniatits paleozoics B)AMMONITS : Successors dels goniatits paleozoics. Closques amb molta ornamentació i tabics. Pàg 228

C) BRAQUIÒPODES : Rhynchonella i Terebràtula. Fig 23

VERTEBRATS a) DINOSAURES ( Rèptils). B) AUS. Van aparèixer a partir de l’evolució d’un grup de dinosaures. Ex : Archaeopterys . Fig 213: Conserva característiques reptilianes com dents. .

C) MAMÍFERS: Petits i primitius

FLORA DEL MESOZOIC Predomini de plantes amb llavors: - GIMNOSPERMES( Llavors nues, flors poc vistoses, ex: coníferes) - ANGIOSPERMES ( Flors vistoses i llavors dintre de fruits).

4.3 LA VIDA AL CENOZOIC Extinció en massa del mesozoic al cenozoic ( no tan com l’anterior). INVERTEBRATS: FORAMINÍFERS : Nummulits : L’acumulació de les seves closques formen les calcàries nummulítiques. Pàg 214.

VERTEBRATS: Mamífers més evolucionats, aus, evolució dels primats. FLORA: Predomini de les plantes amb llavors (angiospermes)