Número I Jackson Pollock 1912-1956

1.- Documentació Títol: Número I Autor: Jackson Pollock             Cronologia: 1950             Estil: Expressionisme abstracte             País: EUA            

2.- TEMA És una pintura abstracta.  La tela és un ric arabesc de complicades filigranes. No hi ha tema, ni espai, ni figuració.

3.- Descripció Oli i pintura d’esmalt sobre tela. Un embull de filets, taques o esquitxos determinats a partir dels gests i els moviments instintius i violents de l'artista. L'espai està tot cobert.

4.- Elements formals i compositius Forma: Oberta. Traç gestual Composició: Tancada. Els regalims se situen tots en un mateix espai deixant una petita franja perifèrica en què només hi ha els esquitxos produits per la tècnica del dripping. Malgrat tot, domina la composició l’all-over (espai ple) amb manca de jerarquia compositiva que li dóna una sensació d’horror vacui barroquitzant que l’acosta a algunes composicions barroques, sobretot de Rubens. Perpectiva: Línia d’horitzó: Simetria:

Geometria: Composició de gran dinamisme aconseguit mitjançant línies circulars i rectes entrecreuades que formen una immensa xarxa de tipus gestual. Llum: No hi ha un focus lumínic extern. Sorgeix dels mateixos colors. Cromatisme: Ús de colors esmorteïts però que contrasten entre sí (blanc, negre, rosa). Ús de pintura metàl·lica que contrasta amb el color de la pintura sintètica.

5.- Antecedents i influències posteriors. Pollock parteix de la pintura barroca per aconseguir una composició plena (all-over), i dels muralistes mexicans per assolir la monumentalitat conceptual. L’obra de Pollock, però, va saber obrir nous camins cap a una recerca pictòrica més enllà de la figuració, plantejant qüestions com la llibertat i el control del pintor sobre la pròpia obra. Aquesta qüestió és cabdal per entendre la revolució que va suposar l’obra de Pollock, que anava una mica més enllà de l’automatisme practicat pels autors dadaistes i surrealistes. Rubens Siqueiros

6.- Relacions amb obres similars de l’autor Pollock va estudiar art a NY. Va estudiar els artistes renaixentistes i barrocs i, alhora, va rebre influències dels muralistes mexicans i dels surrealistes. Les seves primeres obres són murals. El 1947 va començar a treballar amb la tècnica del dripping que, d’una manera semblant als procediments emprats antigament pels indígenes nord-americans, consisteix a vessar pintura sobre una tela estesa a terra. Pollock va inaugurar allò que els historiadors de l’art i crítics anomenen action painting. La seva obra s’inscriu dins l’expressionisme abstracte i es caracteritza per: no-figuració no-racionalitat compositiva traç gestual dels esquitxos  dripping  atzar All-over Ús de grans teles. http://oseculoprodigioso.blogspot.com/2005/08/pollock-jackson-expressionismo.html

7.- Diferències amb altres solucions coetànies Dins les Segones Avantguardes i al costat del corrent abstracte, representat per artistes com De Kooning, Pollock (action painting/ dripping) o Tobey (pintura cal·ligràfica), un grup de pintors van reivindicar la figuració, entre ells Bacon i Freud. La recerca de la figuració va esclatar amb el Pop-art que s’inspirarà en productes populars de consum de masses. Els artistes no buscaven antics models sinó que es van fixar en aquells més propis del món que els envoltava i ho feien des d’una perspectiva irònica. Artistes importants en aquest estil seran: Warhol, Lichtenstein, Johns i Oldenburg.

8.- Significat i funció Significat: En aquesta tela queden reflectides les angoixes de l’autor. Els estudiosos han arribat a la conclusió que només amb la integració dintre de les seves obres Pollock era capaç d’allunyar els seus fantasmes personals. El sentiment de nihilisme que hi ha implicit en l’obra de Pollock queda perfectament reproduit en aquesta obra en què l’atzar i la irracionalitat són els protagonistes.             Funció: Estètica. Les seves grans dimensions requereixen un gran espai, que fa que només un museu o una institució puguin allotjar l’obra. El nihilisme (del llatí Nihil, res) és una posició filosòfica que argumenta que el món, i en especial l'existència humana, no poseeix de manera realment objectiva cap significat, propòsit, veritat comprensible o valor esencial superior. Els nihilistes poden creure una d'aquestes tres coses: Que no existeix cap finalitat o propòsit superior. Només hi ha el res. Que la realitat que experimentem els humans no existeix tal i com la veiem. Que la realitat és incogniscible (no es pot conèixer), per tant, entendre-la serà inútil a la pràctica i sense sentit teòric.

9.- Context històric i artístic Fotocòpia Segones avantguardes