SARCÒFAG DELS ESPOSOS DE CERVETERI .

DOCUMENTACIÓ Títol:Sarcòfag dels esposos Autor: desconegut Cronologia: 520 aC Estil: etrusc Tècnica: modelat Material: terracota policromada Forma. Escultura exempta Tipologia: grup Cromatisme: policroma Dimensions:2,20 m x 1,41m Localització original: necròpoli de Cerveteri Localització actual: Museo Nazionale di Villa Giulia, a Roma . .

Context històric Roma fundada segons la tradició l’any 753 aC, va estar sota la dominació dels reis etruscs fins l’any 509aC. Els etruscs ocupaven les terres entre el mar Tirrè, els rius Arno i Tiber, fins a la vall del Po, al Laci i la Campània. El seu nom prové dels grecs Tyrrhenoi, i del llatí etrusci i donen nom a la regió de la Toscana. El s.VI aC es considera el segle d'esplendor de l’art i de la civilització etrusca. També és a partir d’aquest segle quan l’art etrusc rep més influència de l’art grec arcaic. En els segles IV i III aC es van sotmetre al poder de Roma. Fou una cultura religiosa que donava molta importància als ritus funeraris: enterraven els morts en tombes decorades amb pintures al fresc. Esculpien sarcòfags amb les figures dels difunts en posicions de repòs.

Característiques de l’estil La cultura etrusca tenia un art refinat amb influències gregues però amb molta aportació pròpia. L’art etrusc és eminentment de caràcter religiós, amb la intenció d’obeir la voluntat dels déus per no caure en desgràcia. Molta importància al culte als morts, que enterraven en tombes, construïdes sota terra, de planta circular i a l’exterior en forma de túmul, decorades amb temes alegres per acompanyar als morts en una nova vida. Ús del retrat per representar a les persones; era el mitjà per immortalitzar-les fent màscares de cera als difunts. Ús de la terracota com a material per a les seves escultures. Gran habilitat tècnica en la fosa del bronze .

DESCRIPCIÓ Grup escultòric, modelat en terracota, d’embalum rodó, per ser vist frontalment Es tracta d’un sarcòfag a sobre del qual hi ha representades dues figures, un home i una dona, ajagudes sobre un llit,(Kliné) recolzades amb els colzes. La representació no pretén ser real, més aviat és esquemàtica, seguint els convencionalismes de l’escultura grega arcaica. L’home és representat amb el tors nu i descalç, com un home fort i protector. La dona vestida amb túnica grega Kitón, porta sabates punxegudes de la punta i un barret frigi al cap. Els rostres geometritzats i hieràtics, amb els ulls ametllats, barbeta punxeguda, la boca amb lleuger somriure arcaïtzant, els cabells amb trenes (ens recorden molt les figures de la Grècia arcaica), però resulten menys estàtiques. La relació entre les figures expressa tendresa, però no hi ha intercanvi de mirades, s’expressen amb els gestos de les mans. Tenen gestos força expressius: l’home repenja el braç sobre l’espatlla de la dona, oferint-li alguna cosa que ella agafa. Les postures de les figures són rígides, d’acord amb la llei de la frontalitat. Els trets del cos s’han esquematitzat, especialment les cames, quasi inexistents. Les cames és la part del cos menys treballada. .

Les mirades no es creuen Ulls ametllats Lleuger somriure Cabells amb trenes l’home nu La dona vestida Kliné Sarcòfag a sobre del qual hi ha representades dues figures, un home i una dona, ajagudes sobre un llit, recolzades en els colzes

Iconografia Representen una parella de difunts reclinats sobre del seu sarcòfag. Adopten la postura de comensals en un banquet, en referència al banquet funerari celebrat durant els rituals funeraris. Els etruscs creien que els difunts seguien vivint en el seu sepulcre, per això sempre representen els difunts en actituds, de “vida”, tant en les figures dels sarcòfags com en les pintures de les tombes No hi ha interès de fer el seu retrat però si de representar una actitud pròpia de la vida quotidiana, amb naturalitat i afecte; aconseguint una escena d’afectivitat i tendresa entre els dos esposos. L’expressivitat és superior a l’ideal de bellesa. Les parts del cos resulten poc naturals. L’esposa situada en primer terme, demostra que la dona etrusca no estava marginada de la vida social com passava en les cultures grega i romana. La dona podia participar activament en la vida social i pública assistint a tota classe d’actes, festes, banquets, jocs, etc. .

Funció Aquest tipus de sarcòfag servia per a guardar les cendres dels difunts. Per tant en realitat es tracta d’una “urna cinerària”. Les cendres es dipositaven a la part posterior un cop acabat el ritual d’incineració. És una escultura funerària que vol retre un homenatge a la vida de les dues persones representades .

La funció és la d’urna funerària que al mateix temps ret homenatge als personatges representats .

Significat El poble etrusc tenia un gran respecte pels seus déus i una gran por a la mort. Per tal de contrarestar aquest temor, creien que el difunt no havia mort del tot, sinó que continuava viu en una altra vida dins del sepulcre. Per aquesta raó, les tombes solien reproduir les cases dels difunts i les cambres mortuòries es decoraven amb pintures al fresc, que representaven escenes de dansa, banquets, genets, acròbates i animals. També s’hi dipositaven objectes manufacturats destinats a acompanyar el difunt a l’altra vida. .

Flautista de la tomba dels lleopards a Tarquínia S.V a.C.

Tomba dels lleopards

Tomba dels lleopards