ECONOMIA I SOCIETAT 1898-1931

1) El canvi demogràfic entre 1900 i 1930. Espanya: lleu augment de la població. Disminució de la taxa de mortalitat. Manteniment d’una taxa de natalitat alta. Catalunya: Tendència a la debilitat demogràfica: Taxes de natalitat i mortalitat  van anar reduint Augment de l’esperança de vida  De 34,8 anys el 1900 a 50 anys el 1930. Desaparició de les epidèmies. Millor alimentació de la població. Millores en la sanitat i la higiene.

Emigració de la població del camp cap a la ciutat. Barcelona i els eixos del Llobregat i el Ter (colònies) Barcelona rep població de la resta d’Espanya. Altres nuclis: Madrid, Bilbao i Sevilla, Huelva i Còrdova. El emigrants gallecs marxen cap a Amèrica (Argentina) Descens de la població dedicada a l’agricultura.

2) Estructura de la propietat rural. Latifundis  Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Minifundi  Galícia i zones del nord. Finques d’extensió mitjana amb arrendaments Major productivitat agrícola. (vall de l’Ebre, horta de València i Múrcia) Oligarquia de terratinents: (partits dinàstics) Caciquisme Propietats poc productives.

3) Contracte de rabassa morta. Unió de Rabassaires. Contracte que durava fins que els ceps (rabasses) es morien. Aproximadament 40 anys. Fil·loxera. Oportunitat per negociar un nou contracte. 1891  Unió de Rabassaires  Declarar les vinyes en vaga. 1917-1922  Conflictivitat al camp que era paral·lela al moviment obrer. 1922  Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya.

4) Evolució de l’economia rural (1900-1929) Augment de la superfície cultivada i la productivitat. Reducció del guaret i introducció de millores tècniques. Baixada de salaris al camp. Sobretot en el bienni 34-36.

5) La indústria durant el període 1898-1931 Introducció de l’electricitat com a forma d’energia. Concentració de la indústria pesant al País Basc. Diversificació dels sectors. (químic, navilier, paperer, dels transports) Elevat cost dels seus productes. Debilitat del mercat interior espanyol. Demanda de mesures proteccionistes.

Primera Guerra Mundial. Neutralitat d’Espanya. Augment de la demanda de tota mena de productes. Època de crisi econòmica. (crac del 29) Descens de l’ exportació. Reducció de les inversions de capital estranger. Retorn d’emigrants. Dificultats per trobar feina.

6) La indústria catalana (1900-1930) Desacceleració a començaments del s.XX. Excessiva dependència de l’exterior: Primeres matèries, fonts d’energia, maquinària. (Gran Bretanya) A partir de 1911  Creació de grans companyies d’energia hidroelèctrica. Nous emplaçaments: diversificació dels sectors industrials. Tèxtil (Terrassa i Sabadell), químic, metàl·lic (La Maquinista Terrestre i Marítima), automobilística (Hispano Suïssa) Època de crisi després de la 1a Guerra Mundial:

Reorientació de la producció cap al mercat interior. Aranzels. A partir de 1920  Augment de salaris, baixada de preus i expansió. Increment de la població obrera.

7) Classes socials a Barcelona Procés de desintegració social. Odi genèric contra les classes riques. Part antiga  Lloc de residència de la població immigrada. Eixample  Burgesia. Pobles annexats (Sarrià, Gràcia)  Menestrals. Zones industrials (Sants, Sant Andreu)  Classe proletària Ildelfons Cerdà  Pla Cerdà. Eixample.

8) Vida obrera Clima d’agitació i conflictivitat. Condicions laborals molt precàries. Analfabetisme. Publicacions per mobilitzar i culturitzar la classe obrera. Anticlericalisme. Cases del poble, ateneus i locals sindicals.

9) PSOE i Partido Comunista de España (PCE). Moviment dividit en dos grans corrents ideològics: Anarquistes i socialistes Sindicats: UGT i CNT. Augment del nombre d’afiliats. PSOE: gran partit obrer. El 1910 obté representació parlamentària i municipal. Influència a Astúries, País Basc, Madrid i Alacant. 1921  Creació del PCE des de les Joventuts Socialistes del PSOE.

CNT i FAI 1911  Fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) 1927  Es constitueix a Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Per potenciar l’anarquisme pur dins la CNT i mantenir les posicions apolítiques.

10) Moviment obrer. Locaut. Llei de fugues. Vagues i manifestacions. Aldarulls al carrer. Barricades. Resposta: detenció de líders obrers, tancar diaris, suprimir organitzacions. S’havia arribat a enviar l’exèrcit i declarar l’estat d’excepció. 1909  Regulació del dret de vaga i locaut. Reivindicacions. Espiral de violència. Llei de fugues  Permet a la policia i a la Guàrdia Civil a disparar contra detinguts que intentessin fugir. La burgesia tenia por de la revolució socials. S’havien apartat de la Restauració. S’havia de posar odre per acabar amb la conflictivitat. Pèrdua de llibertats.  Dictadura militar.

11) La situació de la dona Dedicades a la maternitat i la família. Educació de la dona dedicada a la seva futura activitat: família. Es dedicaven a la religió i a les labors. Poques hores lectives dedicades a llegir o escriure. 1910-1930  10% de dones a la universitat. La dona no hauria de treballar. Només si era necessari. Triple discriminació: Duresa del treball (fàbrica, camp...) Menys salari per la mateixa feina que un home. Dedicació sense ajuda per part de l’home a les tasques domèstiques.

Presència de la dona treballadora en els sindicats. Tractament legal discriminatori. No van poder votar a Espanya fins 1933. A partir de 1922 certa millora: reivindicació de l’accés a la plena cultura. Rosa Sensat Caterina Albert (Víctor Català)