La Societat Industrial

Presentación del tema: "La Societat Industrial"— Transcripción de la presentación:

1 La Societat Industrial

2 index: La societat de classes Les noves classes dirigents s.XIX
Els grups urbans La pagesia Origens del moviment obrer a Espanya

3 La societat de classes El principal tret d'aquest període és la gradual desaparició de la societat estamental i la seva substitució per una societat de classes basada en el dret de propietat i en la igualtat davant la llei. Aquesta nova societat va permetre molta major mobilitat social, bé per l'èxit en els negocis, bé per la carrera administrativa i, sobretot, militar. • L'aristocràcia no desapareix, sinó que fins i tot s'enforteix i s'uneix als nous grups dirigents en ascens. • Encara que el clergat desapareix com a classe social, segueix mantenint una gran influència en la societat. • La burgesia es converteix en el grup social més influent, però no és tan dinàmic com en la resta d'Europa. • Les escasses reformes agràries impedeixen el desenvolupament d'una classe de propietaris agrícoles. Els camperols amb “gana de terres” seran un grup molt nombrós i inestable. • Encara que apareix un proletariat associat a les fàbriques, existeix una enorme varietat de tipus en les classes urbanes (artesans, petits comerciants, treballadors de serveis, etc.).

4 Les noves classes dirigents del s.XIX
L'alta noblesa (aristocràcia) no perd la seva posició social, i fins i tot augmenta el seu poder econòmic com a grans propietaris o inversors. S'uneix a l'alta burgesia, en ple  ascens social. Les transformacions econòmiques de l'època van promoure el creixement d'una nova alta burgesia basada en els negocis, el comerç, la banca i la propietat de terres. Es tracta d'una burgesia no massa innovadora, tant en economia com en política. La burgesia industrial es limita a poques zones d'Espanya (Catalunya, País Basc, Astúries).

5 Els grups urbans El creixement de les ciutats que es produeix en l'Espanya del segle XIX afavoreix l'existència d'una cada vegada més nombrosa població urbana, caracteritzada no obstant això per la seva gran diversitat. Així, entre els grups populars segueixen sent molt nombrosos els artesans, encara que a poc a poc va sorgint una nova classe de proletaris (obrers) associada a les noves fàbriques. També abunden les professions relacionades amb els serveis: empleats de comerç, servei domèstic, treballs lligats a les infraestructures urbanes, etc. La consolidació de l'Estat liberal permet la creació d'un cos de funcionaris (mestres, oficinistes) que, juntament amb les professions liberals (advocats, periodistes, etc.) i els petits fabricadors o comerciants, van conformant una classe mitjana burgesa.

6 La pagesia Com hem vist, el procés de reforma agrària no va portar amb si la creació d'una classe de propietaris agrícoles. Al contrari, va afavorir la consolidació en el Sud d'Espanya de grans latifundis treballats principalment per jornalers, o en altres zones d'Espanya apareixen propietats mitjanes en les quals els camperols eren només simples arrendataris. La població camperola configurava la majoria de la població del país i era bastant heterogènia: propietaris, arrendataris i jornalers sense terra que conformaven més de la meitat de la població rural. Els camperols perden poder adquisitiu i els comerços es redueixen. A les zones on dominen els minifundis,que amb prou feines hi ha per sobreviure, per la qual cosa l'emigració es multiplica en aquestes zones. Tot això, unit a l'augment numèric de la població agrària, van provocar una enorme inestabilitat política, social i econòmica en el camp, amb nombroses revoltes agràries i un important èxode del camp.

7 Origens del moviment obrer a Espanya
La feble i molt localitzada industrialització espanyola explica la debilitat del moviment obrer fins al sexenni democràtic. Es calcula que en 1860 hi havia entorn de cent cinquanta mil obrers industrials al país, més de la meitat dels quals vivia a Catalunya. No obstant això, ja des de la dècada de 1830 van néixer algunes associacions, com les “societats d'auxili mutu”; es van produir algunes protestes de caràcter lúdic, com els conflictes en 1835 a la fàbrica “El Vapor” de Bonaplata a Barcelona, o les protestes contra les “selfactines” en 1854; l'aparició dels primers periòdics. Aquestes primera manifestacions del moviment obrer van ser durament reprimides pels governs de l'època. A part de la fàbrica ''El Vapor'', va sorgir un altre estil de fàbrica, la colònia Güell, una gran colònia industrial situada a Barcelona va començar a formar-se en 1890 per iniciativa de l'empresari *Eusebi Güell en la seva finca Ca Soler de la Torre, i allí va traslladar la indústria tèxtil que tenia situada a Sants (Barcelona). L'interès per allunyar-se dels conflictes socials presents a la ciutat va fer que la nova indústria tèxtil de Güell, -equipada amb la més moderna tecnologia de l'època- es plantegés en el marc d'una colònia industrial amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la mateixa propietat. Encara avui constitueix un nucli urbà amb personalitat pròpia, encara que la seva vida social i econòmica ja no està tutelada per l'empresa.

8 El proletariat era molt reduït a l’Espanya de la primera meitat del s
El proletariat era molt reduït a l’Espanya de la primera meitat del s. XIX, i la majoria treballaven a Barcelona a la indústria tèxtil, per això les primeres associacions obreres naixerien allí. El proletariat va anar augmentant conforme avançava el segle i anava desenvolupant-se la industrialització en altres zones com Astúries o el País Basc. En l'antiguitat les persones es veien obligades a treballar sota unes condicions inadequades. Des de nens eren forçats a treballar per a empreses que els explotaven. Sense tenir dret a gens, la vida era molt dura i complicada. Per poder sobreviure calia lluitar, enfrontant-se a situacions precàries. El meu objectiu mitjançant aquest assaig és donar a conèixer les condicions que vivia l'ésser humà mentre treballar. Arran de la industrialització i les necessitats de les classes pobres que havien d'obtenir ingressos econòmics es va generalitzar el treball de les dones i els nens. Aquests grups van haver de treballar en les pitjors condicions físiques i salarials. Amb el pas al sistema d'indústria i de fàbrica, el treballador, es va incorporar a una disciplina de treball imposada pel patró; l'ingrés, la sortida i el temps de treball es reglamentaven conforme a un pla estructurat. Volent-se dir, que ingressar a una fàbrica significava convertir-se en una petita peça d'un complex mecanisme. Per a l'obrer de la revolució industrial, la fàbrica era una espècie de caserna o presó. La major part de la classe obrera va mantenir una actitud passiva durant bona part del s. XIX. Malgrat les dures condicions de vida i de treball no va ser fins 1868, quan ja ha assolit una consciència de classe, quan el moviment obrer d'organitzar plenament aprofitant el clima de llibertat.