TEMA 11 LA CRISIS DE LA RESTAURACIÓ (1899 – 1931)

Presentación del tema: "TEMA 11 LA CRISIS DE LA RESTAURACIÓ (1899 – 1931)"— Transcripción de la presentación:

1 TEMA 11 LA CRISIS DE LA RESTAURACIÓ (1899 – 1931)
El moviment obrer La crisi de 1917

2 Introducció: moviment obrer
Amb la revolució industrial i el capitalisme van crear dos classes socials: la treballadora: els obrers: sense mitjans de producció i forçada a vendre la seva força de treball. La burgesa, tenia els mitjans de producció. Els seus beneficis augmenten a costa de les condicions salarials i laborals dels obrers. L’obrer va reaccionar davant l’explotació de la burgesia.

3 Introducció: el moviment obrer
El moviment obrer és el conjunt de totes les manifestacions organitzatives, reivindicatives o revolucionàries dels obrers en defensa dels seus interessos col·lectius com a treballadors. Catalunya pionera de la industrialització on havia més proletariat on va néixer el moviment obrer de l’Estat Espanyol. les primeres manifestacions van ser espontànies, descoordinades i violentes, a través d’actes ludistes.

4 Introducció: el moviment obrer

5 IDEOLOGIA OBRERA SOCIALISTA / MARXISTA ANARQUISTA
Es basen: LA MODERACIÓ Les Reformes graduals. Participen en política. Funden el PSOE. L'acció sindical, funden l’UGT Es basen: LA REVOLUCIÓ L’acció directa Apolítics. No participen en les eleccions. Creen la CNT (tenen dos tendències, una d’elles radical)

6 EL SOCIALISME Funden el PSOE i la UGT
Es basen en la moderació, en les reformes graduals i l’acció sindical Es divideixen: SOCIALISTES MODERATS Renuncien: lluita revolucionaria Volen: Participació en política. SOCIALDEMOCRACIA PARTITS SOCIALISTES SOCIAL. REVOLUCIONARIS MARXISTES La revolució portarà la classe obrera al poder. Els treballadors s’han d’organitzar en partits politics. PARTITS COMUNISTES

7 EL ANARQUISME Partia de les idees revolucionàries de BAKUNIN.
Ideologia que defensa: la llibertat total de la persona l’abolició de l’estat i de la propietat privada Rebutjaven l’acció política la nova societat només podia sorgir de la Revolució. Van ser forts: Catalunya, al país Valencià i a Andalusia. La ideologia anarquista tenia dos tendències: - ANARCOSINDICALISTES ANARCOCOMUNISTES

8 EL ANARQUISME ANARCOSINDICALISTES: Sindicalistes: Partidaris de l’organització dels obrers en sindicats. El sindicalisme per la transformació social però per la via revolucionaria. Creen la CNT Apolítics: tota acció ha d’efectuar-se fora dels partits polític. refús de l’acció parlamentària Acció directa: els conflictes han d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense intervenció ni mediació de l’estat La vaga general: és l'instrument per a aconseguir la instauració d’una societat sense classes.

9 EL ANARQUISME Sectors més RADICALS
ANARCOCOMUNISTES Sectors més RADICALS Volien desencadenar una REVOLUCIÓ de manera immediata. Partidaris de l’acció directa: TERRORISME Alguns grups anarquistes, com los solidarios, van atemptar en nom de la CNT, contra patrons, encarregats i autoritats, i van matar entre d’altres al president del govern, Eduardo Dato.

10 CNT, Confederació Nacional del Treball
Evolució des de la Solidaritat Obrera a la CNT. 1907 Solidaritat Obrera. Barcelona. Federació de més de 50 societats obreres. Impulsada per anarquistes i socialistes 1908 Confederació Regional de Resistència Solidaritat Obrera, Catalunya. 1910 Confederació General del Treball Espanyola. Predominava l’anarcosindicalisme. Utilitzava la vaga general com a estratègia per aconseguir profunds canvis socials. (els socialistes que ja tenien el seu sindicat (UGT) es van retirar de l’organització)

11 Sindicat amb orientació clarament anarcosindicalista.
CNT, Confederació Nacional del Treball 1911, Confederació Nacional del Treball (CNT). Sindicat amb orientació clarament anarcosindicalista. 1918, sota la influència de l’ambient revolucionari del moment, la CNT va celebrar el Congrés Regional de Catalunya, Congrés de Sants Van acordar la creació dels SINDICATS ÚNICS, com a forma organitzativa sindicats d’ofici (agrupacions d’obrers d’un mateix ofici, teixidors, filaires...) sindicats d’indústria (agrupacions tots els treballadors d’una mateixa branca de producció: textil, metall, etc.) Entre els seus dirigents més destacats: Salvador Seguí (el noi del sucre) Joan Peiró Àngel Pestaña.

12 CNT, Confederació Nacional del Treball
De la Solidaritat Obrera a la CNT. 1919 Va adherir-se a la CNT la Federación Nacional de Agricultores. De orientació anarquista i amb forta presència entre els jornalers andalusos. LA CNT ERA EL SINDICAT MÉS IMPORTANT D’ESPANYA AMB UNA GRAN IMPLANTACIÓ EN CATALUNYA, PAIS VASC I ANDALUSIA.

13 Catalunya, País Basc i Andalusia.
UGT / CNT La UGT, Unió General de Treballadors. el sindicat socialista, va Continuar vinculat al PSOE. Pablo Iglesias n’era el president. Utilitzava la vaga com a eina reivindicativa per aconseguir millores de les condicions de vida del proletariat. Inicialment es va organitzar en federació d’ofici, però va passar a les federacions d’indústria, (sindicat unic) La UGT, va créixer a Madrid, el País Basc, entre els miners d'Astúries i els jornalers del camp d’Andalusia. A Catalunya: a Barcelona, Mataró i Reus. . La CNT, Confederació Nacional del Treball Apolítics: tota acció ha d’efectuar-se fora dels partits polític. refús de l’acció parlamentària Acció directa: els conflictes han d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense intervenció ni mediació de l’estat La vaga general: és l'instrument per a aconseguir la instauració d’una societat sense classes. Inicialment es va organitzar en federació d’ofici, però va passar a les federacions d’indústria, (sindicat unic) LA CNT era el sindicat més important d’Espanya, amb una gran implantació en Catalunya, País Basc i Andalusia. LA UGT I LA CNT van protagonitzar conjuntament les vagues generals de desembre de 1916 i d’agost 1917.

14 LA CRISIS DEL 1917 Influència de tres fets a Europa :
1914, Primera Guerra Mundial 1917, La Revolució Russa Reconeixement de nous estats a Europa

15 La Crisis del 1917 L’Impacte d’Europa
1914, Primera Guerra Mundial. La neutralitat d’Espanya fou un estímul per a l’economia. Augment de la producció: La guerra va generar un increment de la demanda de productes agraris i industrials. Els preus van pujar. (pàgina 281, activitat 6) Molts intermediaris, comerciants i industrials es van enriquir. Els beneficis no es van reinvertir en la millora dels sistemes de producció

16 La Crisis del 1917 L’Impacte d’Europa
1917, La Revolució Rusa. Va provocar un fort impacte en la societat europea: El primer triomf del moviment obrer organitzat d’un país. Per als obrers: una esperança. Per la burgesia: por i desconfiança vers la classe obrera.

17 La crisi de 1917 CRISI MILITAR CRISI POLITICA CRISI SOCIAL
Situació social inestable Govern feble

18 Posava de manifest l’autonomia de l’exèrcit respecte al poder civil.
Crisis militar 1917 1916, es va constituir una mena de sindicat JUNTAS MILITARES DE DEFENSA. Parteixen de la insatisfacció produïda per la Guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida. Reivindiquen més facilitat en l’ascens i augment de salari. Posava de manifest l’autonomia de l’exèrcit respecte al poder civil.

19 CRISIS ECONOMICA + PUJADA DE PREUS = CONFLICTIVITAT SOCIAL
La Crisis social del 1917 CRISIS ECONOMICA + PUJADA DE PREUS = CONFLICTIVITAT SOCIAL 18 desembre 1916, la CNT i la UGT van convocar la primera vaga general de tota Espanya contra la carestia de la vida. Va ser un èxit total. Crisis Política.

20 La crisi política del 1917 El govern no va tractar les problemes que afectaven a l’estat: - Disminució de la prosperitat causada per la Primera Guerra Mundial. Augmenta la desocupació. Descontentament de l’exèrcit (juntes militars) Pressió de nacionalistes i republicans i socialistes que exigien una reforma constitucional per democratitzar l’Estat. El govern de Dato va optar per suspendre les garanties constitucionals i tancar les corts.

21 La crisi política del 1917 Els parlamentaris Catalans, (dirigits per la Lliga regionalista): van demanar que es tornessin a obrir les corts van redactar un programa en què reclamaven el reconeixement de la realitat plurinacional de l’Estat i van convocar una Assemblea de Parlamentaris a Barcelona, amb presència de republicans i socialistes. Dato no va accedir a les peticions. El govern va prohibir l’Assemblea. I va ser dissolta per la policia

22 La Crisis del 1917: Una crisis política i social
LA TENSIÓ POLITICA VA AUGMENTAR. LA SITUACIO SOCIAL ERA MOLT TENSA: 13 d’agost de 1917: es va declarar una vaga general precipitada per una vaga de ferroviaris a València (juliol). La vaga fou declarada per la UGT i la CNT, amb el suport del PSOE i dels partits republicans. Finalitat: constituir un govern provisional que convoqués eleccions a Corts Constituents.

23 La Crisis del 1917: Una crisis política i social
Conseqüències de la vaga de l’agost de 1917: La protesta obrera no va optar per la via política que esperaven els parlamentaris per pressionar sobre el govern. Davant l’amenaça d’una revolució obrera, Las Juntas de Defensa, l’exèrcit en comptes de sumar-se a la protesta general, va obeir les ordres de Dato i va reprimir amb violència la vaga. El comitè de vaga fou detingut

24 La Crisis del 1917: Una crisis política i social
Davant la radicalització de la situació social: amb la vaga general i la repressió els parlamentaris van tornar-se a reunir a Madrid Octubre 1917: van aprovar un programa demanant: una reforma general de l’Estat un govern que convoqués eleccions El govern de Dato va dimitir.

25 La Crisis del 1917: Una crisis política i social
Amb la dimisió de Dato, Alfons XII va proposar un govern de concentració, format per: liberals, conservadors i regionalistes. La lliga regionalista va acceptar entrar al govern. Aquesta decisió va ser considerada una traïció pels republicans i socialistes, Va suposar la fi de l'Assemblea de Parlamentaris. 1918, Cambó entra al govern. Va ser un pas cap un catalanisme conservador dins el govern de l’Estat.

26 LA VAGA DE LA CANADENCA Febrer 1919, a Barcelona va iniciar la vaga de l’empresa eléctrica Barcelona Traction, Light and Power Company, coneguda com a la Canadenca. La CNT va aconseguir aturar, en solidaritat, les empreses industrials que depenien del subministrament elèctric, els tramvies de la ciutat, l’aigua, el gas i la resta d’empreses elèctriques. Març, 1919, la vaga era general.

27 LA VAGA DE LA CANADENCA El govern va intervenir i el comitè de vaga i la patronal van signar un acord: Es readmetien els treballadors acomiadats S'alliberaven els detinguts. S’aconseguien millores salarials La jornada de 8 hores (reivindicació històrica).

28 Però... No van alliberar els detinguts i...
LA VAGA DE LA CANADENCA Però... No van alliberar els detinguts i... ES VA REPRENDRE LA VAGA. ES VA TORNAR A DECLARAR L’ESTAT DE GUERRA. Les autoritats, amb el suport de la burgesia, van utilitzar el sometent per restaurar l’ordre. La Federació Patronal va amenaçar amb el tancament de les fàbriques, locaut. Abril 1919, s’acaba la vaga amb un sentiment de derrota entre els treballadors.

29 EL PISTOLERISME El pistolerisme: Era l’activitat pròpia dels pistolers. A Catalunya va ser un fenomen propi dels anys Pistolerisme roig: Va sorgir després de l’espectacular augment de afiliats a la CNT. LA CNT Tenia dos tendències: Anarcosidicalista (estrategia sindical) Anarcocomunistes (revolució inmediata) Sectors més RADICALS Volien desencadenar una REVOLUCIÓ de manera immediata. Partidaris de l’acció directa: TERRORISME Alguns grups anarquistes, com los solidarios, van atemptar en nom de la CNT, contra patrons, encarregats i autoritats, i van matar entre d’altres al president del govern, Eduardo Dato

30 EL PISTOLERISME Pistolerisme blanc:
Els empresaris, des de la Federació Patronal, es van mostrar intransigents davant les demandes obreres: Van utilitzar el locaut Van pagar bandes de pistolers per eliminar els dirigents obrers. Els governadors civils protegien aquest terrorisme. Molts dirigents republicans i obrers van ser detinguts i empresonats. Per la llei de fugues (1921) la policia i la guàrdia civil podien disparar contra els detinguts en cas d’intent de fugida i molts sindicalistes van ser assassinats per les forces de l’ordre. Va fomentar els Sindicats lliures, per contrarestar la força de la CNT. Utilitzaven la violència contra els de la CNT. Van morir assassinats: Francesc Layret i Salvador Seguí

31 12 de setembre 1923 cop d’estat del general MIGUEL PRIMO DE RIVERA
Suspensió del règim constitucional. Fi del sistema polític de la Restauració Primera dictadura militar espanyola del segle XX.

32 La conflictivitat social a Espanya
Activitat: pàgina 271 La conflictivitat social a Espanya (1914 – 1920) Vagues Vaguistes 1914 212 76.373 1915 169 35.413 1916 237 1917 306 85.902 1918 463 1919 892 1920 1.060

33 Activitat: pàgina 281 (Primera Part)
Nombre d’assassinats produïts a Barcelona per motius politics i sindicats (1916 – 1923) Any Amos Gerents, directos i capatassos Agents de la Aturoritat Obrers Total 1916 - 1 2 1917 3 5 1918 4 6 13 1919 7 15 1920 8 26 39 9 128 152 23 24 171 226

34 Activitat: pàgina 281 (Segona Part)
A.- Fes una descripció d’aquesta taula estadística. Quins anys hi va haver més assassinats? B.- Qui va sofrir més els efectes de la violència? Per què? C.- Què era el “terrorisme blanc”? Qui el promovia i el finançava? D.- Quin fet històric es va produir l’any 1923 que va fer que l’any 1924 es pugui donar per acabada la violència pels carrers?