Salvador Espriu: La Seua vida

Salvador Espriu i Castelló va nàixer a Arenys del Mar el 10 de juliol de 1913, i va morir el 22 d'octubre de 1985 a Barcelona. Va ser poeta, dramaturg y novel·lista. Encara que els seus pares eren de la localitat de Granollers, Salvador va nàixer a Arenys del Mar, ja que el seu pare era notari d'aquesta localitat. El seu pare era una persona conservadora i amb un esperit obert, mentre que la seva mare era una persona amb molta profunditat religiosa. A 1915 la seva família es va traslladar a Canovelles, encara que va seguir passant l'estiu en Arenys de Mar..L'epidèmia de xarampió, en la que va morir la seva germana, li va obligar a passar molt de temps al llit, allò que va aprofitar per a llegir molt. Va estudiar dret en la Universitat Autònoma de Barcelona, on conegué el poeta Bartomeu Rosselló Porcel. En 1936 es preparà per estudiar llengües clàssiques i egiptologia

En 1985 morí de tuberculosis el seu gran amic Bartomeu En 1985 morí de tuberculosis el seu gran amic Bartomeu. Acabada la guerra, la Universitat Autònoma va ser suprimida i va ser substituïda per l'oficial. Es va prohibir el català, amb el que se li varen acabar les possibilitats de dedicar-se a l'ensenyament, que era la seva vocació. Treballà durant vint anys com ajudant a una notaria, tenint així poca activitat literària front la impossibilitat de publicar en català. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors de la Llengua Catalana.

Obres Abans i Després de la Guerra

Obres abans de la Guerra La seua producció literària va començar a l'any 1929, als quinze anys va escriure i publicar en castellà Israel, llibre finançat per son pare i basat en l'antic testament. El seu primer llibre escrit en català fou a l'any amb el títol de La revolta dels sants ambientada al seu poble on ell nasqué . Més tard a 1934, va escriure Aspectes, obra en què va respondre a les seues critiques. En el mateix any, amb l'obra de Els Avets, va guanyar els jocs florals que es feien a Catalunya. Finalment a l'any 1935 va escriure Miratge a Citera, que fou una mena de reconcilia amb la crítica, i Ariadna al laberint grotesc amb el qual llibre criticà allò que li rodejava

Obres durant la Guerra Civil. Durant aquesta època negra va seguir escrivint per evadir-se de l'entorn i a l'any 1937 es va publicar Letizia i altres proses, obra molt marcada pel moment i la mort del seu millor amic, Després va escriure Antígona, Obra de teatre que tracta de la lluita entre germans comprant-ho amb el moment històric a Espanya. A l'any 1940, amb la mort de son pare i el càrrec que va fer de la seua família, tenia menys temps per a l'escriptura i lectura i mentrestant que altres es passaren d'idioma al català ell es va mantingué fidel al català, i fruit de la reprensió de la època i la situació va escriure a l'any 1946, llibre de poemes, El Cementiri de Sinera, en el qual crea el mite de Sinera

El llibre explica l'entorn en què es va criar de petit per recordar moments agradables de la seva infantesa, moments que mai no tornaran. Perdudes totes les il·lusions, només l'espera la mort. Entre 1947 i 1948 va escriure la peça teatral Primera Història d'Esther, amb un llenguatge molt ric i treballat. L'obra és una adaptació del Llibre d'Esther de la Bíblia però que transcorre com una representació de titelles a la casa d'Arenys, fent una comparació entre els jueus i els catalans el que li va a llevar a la vida clandestina en la postguerra. A l'any 1950 sa mare va mori de càncer , aquesta situació li suposà un greu colp, açò li va dur a escriure entre 1953 a 1955: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint. Per aquest últim li varen donar el Premi Lletra d'Or, en aquestes obres feia constantment analogia a la mort.

L'any 1957 va publicar Evocació de Rosselló Porcel i altres proses, en què inclou un estudi de l'obra del seu amic difunt. El 1960 apareix La pell de brau, llibre de poemes que tractava la situació de Catalunya sota el jou franquista, que tingué una acollida molt bona entre els joves intel·lectuals, això li dugué que per la seua actitud revolucionaria li va dur fis i tot que li revisaren la correspondència.

Encara que la seua vida i obres estiguera oclosa va tindre molta transcendència i damunt guanyava premis en cara que la seva vida era interrompuda per malalties. A l'any 1971 va publicar el llibre Setmana Santa, amb el que va guanyar el Premi de la Crítica de poesia castellana, encara que fora en català. En aquella època també publicà Aproximació tal vegada el·líptica a l'art de Pla Narbona (1968) i Formes i paraules (1975). Donada la seua millor condició les creacions que feia eren per encàrrec. Així va escriure Per una vella i encerclada terra Una altra Fedra, si us plau (1977) . L'any 1981 va publicar el llibre Les roques i el mar, el blau, que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Crítica Serra d'Or. Va continuar escrivint fins a la seva mort.

Transcendència de la seua Obra

Salvador Espriu és un exemple admirable d’amor, de passió per la seua llengua i s’inclou en una tradició literària de gran importància dins les literatures d’Europa. La tensió lírica és una característica fonamental de la poesia d’Espriu i el poema s’ompli amb nous personatges i amb escenes de gran dramatisme. No oblida el poeta a els intel·lectuals que es venen per premis y prebendes. Espriu és qui dota la literatura catalana d'una capacitat d'expressió mítica que entronca amb la gran tradició bíblica i hel·lènica. L'obra espriuana respon a una voluntat d'unitat i un rigor d'execució colpidors, com només poden fer els grans mestres L'estil d'Espriu presenta la clara llum de la precisió i la complexitat alhora del símbol mític. Amb això, assaja en la contemporaneïtat els arquetips clàssics per tal de bastir una mitologia pròpia on destaquen amb originalitat Sinera .

Té, la seva importància o la seva transcendència, no sols per la injustícia que el nostre Establishment pot haver comès ans també perquè és ben possible que el que podem denominar cas Espriu no sigui més que un cas particular d'una tendència nostrada més general, d'un aspecte de la nostra història cultural més o menys recent Josep Maria Castellet destaca la capacitat de l'obra d'Espriu per assimilar culturalment l'herència mítica de la humanitat: el Llibre dels morts de l'antic Egipte, la Bíblia, la tradició mística mongeta i la mitologia grega. I classifica les formes en què s'organitza la varietat literària de l'obra d'Espriu en: la lírica, l'elegíaca, la satírica i la didàctica. Va renovar la prosa catalana amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra,. La seva poesia de postguerra destaca per l'hermètic i simbòlic. En els escrits d'aquesta època intentava plasmar un estat d'ànim dominat per la tristesa del món que li envoltava, pel record encara present de la mort i de la devastació ocasionats per la guerra.

Té, la seva importància o la seva transcendència, no sols per la injustícia que el nostre Establishment pot haver comès ans també perquè és ben possible que el que podem denominar cas Espriu no sigui més que un cas particular d'una tendència nostrada més general, d'un aspecte de la nostra història cultural més o menys recent Josep Maria Castellet destaca la capacitat de l'obra d'Espriu per assimilar culturalment l'herència mítica de la humanitat: el Llibre dels morts de l'antic Egipte, la Bíblia, la tradició mística mongeta i la mitologia grega. I classifica les formes en què s'organitza la varietat literària de l'obra d'Espriu en: la lírica, l'elegíaca, la satírica i la didàctica. Va renovar la prosa catalana amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra,. La seva poesia de postguerra destaca per l'hermètic i simbòlic. En els escrits d'aquesta època intentava plasmar un estat d'ànim dominat per la tristesa del món que li envoltava, pel record encara present de la mort i de la devastació ocasionats per la guerra.