ATLETISME

INDEX Esdeveniments de pista: Carreres de velocitat 60 metres Carreres de mitja distància 800 metres 1500 metres Carreres de llarga distància 5000 metres 10000 metres Marató Marxa atlètica 20 km marxa 50 km marxa Carreres de tanques 100 metres tanques 400 metres tanques Carreres de relleus Proves de camp: Salts: Salt atlètic Salt de llargaria Salt d' altura Salt amb perxa Lançaments: Llançament de martell Llançament de disc Llançament de javelina Llançament de pes Bibliografia

Carreres de velocitat En atletisme les carreres més curtes són les carreres de velocitat, que en pista coberta es corren sobre distàncies de 50 i 60 metres i a l'aire lliure sobre 100, 200 i 400 metres. En este tipus de carreres, l'atleta s'acatxa en la línia d'eixida, i al so del tir d'un jutge d'eixida es llança a la pista i corre a la màxima velocitat cap a la línia de meta, sent fonamental una eixida ràpida. Els corredors aconseguixen la tracció situant els peus contra uns blocs especials de metall anomenats tacs d'eixida , dissenyats especialment per a subjectar al corredor i que estan col·locats darrere de la línia d'eixida.

60 metres Els 60 metres llisos o 60 metres plans són una competència de l'actual atletisme habitual en campionats en pista coberta, mentres que és una distància inusual per a carreres a l'aire lliure. Normalment, la prova és dominada pels millors corredors de 100 metres llisos. Els 60 metres llisos van ser correguts oficialment en els Jocs Olímpics de 1900 i de 1904.

Rècords Masculins Lugar Res. Atleta Pais Fecha 1. 6.39 Maurice Greene  Estados Unidos 03-02-1998 Madrid 2. 6.41 Andre Cason 14-02-1992 3. 6.43 Tim Harden 07-03-1999 Maebashi 4. 6.44 Ben Johnson  Canadá 15-01-1987 Osaka 5 6.45 Bruny Surin 13-02-1993 Liévin Leonard Myles-Mills  Ghana 20-02-1999 Colorado Springs Terrence Trammell 17-02-2001 Pocatello Justin Gatlin 01-03-2003 Boston Ronald Pognon  Francia 13-02-2005 Karlsruhe

Rècords Femenins Lugar Res. Atleta País Fecha 1. 6.92 Irina Privalova  Rusia 11-02-1993 Madrid 2 6.95 Gail Devers  Estados Unidos 12-03-1993 Toronto Marion Jones 07-03-1998 Maebashi 4 6.96 Merlene Ottey  Jamaica 14-02-1992 Ekaterini Thanou  Grecia 07-03-1999 6. 7.00 Nelli Cooman  Países Bajos 23-02-1986 7 7.01 Melisa Barber 10-03-2006 Moscú Lauryn Williams Sevatheda Fynes  Bahamas 10 7.02 Gwen Torrence 02-02-1996 New York

100 M. Els 100 metres llisos o 100 metres plans constituïx la competició reina de l'atletisme de velocitat. Consistix en un esprint explosiu d'al voltant de 10 segons de duració en què l'atleta efectua unes 45 camallades per a creuar la meta a uns 36 km/h.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1 9.74 Asafa Powell  Jamaica 9 de septiembre de 2007 Rieti 2 9.77 Justin Gatlin  Estados Unidos 12 de mayo de 2006 Doha 3 9.79 Maurice Greene 16 de junio 1999 Atenas 4 9.84 Donovan Bailey  Canadá 27 de julio de 1996 Atlanta Bruny Surin 22 de agosto de 1999 Sevilla Tyson Gay 18 de agosto de 2006 Zurich 7 9.85 Leroy Burrell 6 de julio de 1994 Lausana Olusoji Fasuba  Nigeria 9 9.86 Carl Lewis 25 de agosto de 1991 Tokio Frank Fredericks  Namibia 3 de julio de 1996 Ato Boldon  Trinidad y Tobago 19 de abril de 1998 Walnut Francis Obikwelu  Portugal 22 de agosto de 2004

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta País Fecha Lugar 1 10.49 Florence Griffith Joyner  Estados Unidos 16 de julio de 1988 Indianapolis 2 10.65A Marion Jones 12 de septiembre de 1998 Johanesburgo 3 10.73 Christine Arron  Francia 19 de agosto de 1998 Budapest 4 10.74 Merlene Ottey  Jamaica 7 de septiembre de 1996 Milan 5 10.76 Evelyn Ashford 22 de agosto de 1984 Zurich 6 10.77 Irina Privalova  Rusia 6 de julio de 1994 Lausana Ivet Lalova  Bulgaria 19 de junio de 2004 Plovdiv 8 10.78A Dawn Sowell 3 de junio de 1989 Provo 9 10.79 Li Xuemei  China 18 de octubre de 1997 Shanghai Inger Miller 22 de agosto de 1999 Sevilla

200 M. Els 200 metres llisos o 200 metres plans són una prova de l'actual atletisme de velocitat que s'inicia en la corba de la pista immediatament anterior a la recta de meta, la qual cosa implica que els atletes no se situen en l'eixida a la mateixa altura ja que d'una altra manera els corredors situats més cap a l'exterior recorrerien una distància superior.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 19.32 Michael Johnson  Estados Unidos 1 de agosto de 1996 Atlanta 2. 19.62 Tyson Gay 24 de junio de 2007 Indianapolis 3. 19.63 Xavier Carter 11 de julio de 2006 Lausana 4. 19.65 Wallace Spearmon 28 de septiembre de 2006 Daegu 5. 19.68 Frank Fredericks  Namibia 6. 19.69 Walter Dix 26 de mayo de 2007 Gainesville 7. 19.72 Pietro Mennea  Italia 12 de septiembre de 1979 México, D.F. 9. 19.73 Mike Marsh 5 de agosto de 1992 Barcelona 9 19.75 Carl Lewis 19 de junio de 1983 Indianápolis Joe DeLoach 28 de septiembre de 1988 Seúl

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta País Fecha Lugar 1. 21.34 Florence Griffith-Joyner  Estados Unidos 29 de septiembre de 1988 Seúl 2. 21.62 Marion Jones 11 de septiembre de 1998 Johanesburgo 3. 21.64 Merlene Ottey  Jamaica 13 de septiembre de 1991 Bruselas 4 21.71 Marita Koch  Alemania Oriental 10 de junio de 1979 Chemnitz Heike Drechsler 29 de junio de 1986 Jena 6 21.72 Grace Jackson Gwen Torrence 15 de agosto de 1992 Barcelona 8 21.74 Marlies Göhr 3 de junio de 1984 Érfurt Silke Gladisch-Möller 3 de septiembre de 1987 Roma 10. 21.75 Juliet Cuthbert 5 de agosto de 1992

400 M. Els 400 metres llisos o 400 metres plans són una prova de velocitat mantinguda de l'actual atletisme en què cada atleta corre per uns dels carrers en què es dividix la pista, circumstància que implica que en l'eixida els corredors no se situen a la mateixa altura per a evitar que els dels carrers exteriors recórreguen mes metres que els dels carrers interiors. Els 400 metres llisos en la seua modalitat masculina formen part del programa oficial dels Jocs Olímpics moderns des de la seua primera edició celebrada a Atenes en 1896. La modalitat femenina no debutaria fins als Jocs celebrats, en 1964, a Tòquio.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 43’’18 Michael Johnson  Estados Unidos 26 de agosto de 1999 Sevilla 2. 43’’29 Butch Reynolds 17 de agosto de 1988 Zürich 3. 43’’46 Jeremy Wariner 31 de agosto de 2007 Osaka 4. 43’’50 Quincy Watts 5 de agosto 1992 Barcelona 5. 43’’81 Danny Everett 26 de junio de 1992 Nueva Orleans 6. 43’’86 Lee Evans 18 de octubre de 1968 México, D.F. 7. 43’’87 Steve Lewis 28 de septiembre de 1988 Seúl 8. 43’’96 LaShawn Merrit 9. 43’’97 Larry James 10. 44’’05 Angelo Taylor 23 de junio de 2007 Indianápolis

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 47’’60 Marita Koch  Alemania Oriental 6 de octubre de 1985 Camberra 2. 47’’99 Jarmila Kratochvílová  Checoslovaquia 10 de agosto de 1983 Helsinki 3. 48’’25 Marie-José Pérec  Francia 29 de julio de 1996 Atlanta 4. 48’’27 Olga Vladykina-Bryzgina  Ucrania 5. 48.59 Tatiána Kocembová 6. 48’’63 Cathy Freeman  Australia 7. 48’’70 Sanya Richards  Estados Unidos 16 de septiembre de 2006 Atenas 8. 48.83 Valerie Brisco-Hooks 6 de agosto de 1984 Los Angeles 9. 48.89 Ana Guevara  México 27 de agosto de 2003 París 10. 49.05 Chandra Cheeseborough

Carreres de mitjana distancia La carreres de mitja distància o de mig fons sotàs un tipus de prova d'atletisme, que consistixen a córrer distàncies que van dónes dels 800 metres fins als 3000 metres, sent únicament oficials en els Jocs Olímpics els de 800 i 1500 m. Per la seua relació de distància (el 1500 quasi doblega al 800), poca relació tenen en realitat estigues carreres, i els atletes solen especialitzar-se en una o en una altra, sent poc freqüents aquells que competixen en ambdós. El tipus d'esforç requerit (mitat velocitat, mitat resistència) fa molt dures estigues veus, especialment la de 800 m, que és una carrera molt ràpida, però amb un punt de tàctica i aguant, que deixa poc per a la tàctica de carrera. Els velocitats que cal mantindre suposen una gran dificultat per al corredor amateur en el seu inici en estigues veus, sent molt mes popular els carreres de llarga distància (o fons).

800 M. Els 800 metres llisos u 800 metres plans són una prova de mitja distància de l'actual atletisme en què cada atleta corre pel seu respectiu carrer durant els primers 110 metres,Després passen a la denominada “carrer lliure” composta normalment pels carrers 1 i 2 de la pista. Els 800 metres llisos en la seua modalitat masculina formen part del programa oficial dels Jocs Olímpics moderns des de la seua primera edició celebrada a Atenes en 1896. La modalitat femenina no debutaria en canvi fins als Jocs celebrats, en 1928, a Amsterdam encara que, al ser considerada per les autoritats esportives del moment com molt dura per ales atletes va deixar d'incloure's en el programa femení dels Jocs fins a l'edició que en 1960 es va celebrar a Roma.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1 1:41.11 Wilson Kipketer  Dinamarca 24 de agosto de 1997 Colonia 2 1:41.73 Sebastian Coe  Reino Unido 10 de junio de 1981 Florencia 3 1:41.77 Joaquim Cruz  Brasil 26 de agosto de 1984 4 1:42.28 Sammy Koskei  Kenia 5 1:42.34 Wilfred Bungei 8 de septiembre de 2002 Rieti 6 1:42.47 Yuriy Borzakovskiy  Rusia 24 de agosto de 2001 Bruselas 7 1:42.55 André Bucher   Suiza 17 de agosto de 2001 Zurich 8 1:42.58 Vebjørn Rodal  Noruega 31 de julio de 1996 Atlanta 9 1:42.60 Johnny Gray  Estados Unidos 28 de agosto de 1996 Coblenza 10 1:42.62 Patrick Ndururi 13 de agosto de 1997

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1 1:53.28 Jarmila Kratochvílová  Checoslovaquia 26 de julio de 1983 Munich 2 1:53.43 Nadezhda Olizarenko  Unión Soviética 9 de septiembre de 1989 Moscú 3 1:54.44 Ana Fidelia Quirot  Cuba Barcelona 4 1:54.81 Olga Mineyeva 27 de julio 1980 5 1:54.94 Tatyana Kazankina 26 de julio de 1976 Montreal 6 1:55.05 Doina Melinte  Rumania 1 de agosto de 1982 Bucarest 7 1:55.19 Maria de Lurdes Mutola  Mozambique 17 de agosto de 1994 Zurich 8 Jolanda Ceplak  Eslovenia 20 de julio de 2002 Heusden-Zolder 9 1:55.26 Sigrun Grau  Alemania 31 de agosto de 1987 Roma 10 1:55.32 Christine Wachtel  Alemania Oriental

1500 M. Els 1500 metres llisos o 1500 metres plans són la prova estrela del mig fons de l'actual atletisme , que fins als anys 80 del segle XX, va ser dominada per corredors europeus i que des de llavors és pràcticament un “vedat privat” dels atletes africans en la modalitat masculina i de les xineses en la modalitat femenina. Els 1500 metres llisos en la seua modalitat masculina formen part del programa oficial dels Jocs Olímpics moderns des de la seua primera edició celebrada a Atenes en 1896. La modalitat femenina no debutaria fins als Jocs celebrats, en 1972, a Munich.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 3’26’’00 Hicham El Guerrouj  Marruecos 14 de julio de 1998 Roma 2. 3’26’’34 Bernard Lagat  Kenia 24 de agosto de 2001 Bruselas 3. 3’27’’37 Noureddine Morceli  Argelia 12 de julio de 1995 Niza 4. 3’28’’12 Noah Ngeny 11 de agosto de 2000 Zurich 5. 3:28.95 Fermín Cacho  España 13 de agosto de 1997 6. 3:28.98 Mehdi Baala  Francia 5 de septiembre de 2003 7. 3:29.18 Vénuste Niyongabo  Burundi 22 de agosto de 1997 8. 3:29.29 William Chirchir 9. 3:29.46 Said Aouita 23 de agosto de 1985 Berlín Daniel Komen 16 de agosto de 1997 Mónaco

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 3’50’’46 Yunxi ou  China 11 de septiembre de 1993 Pekín 2. 3’50’’98 Jiang Bo 18 de octubre de 1997 Shanghai 3. 3’51’’34 Lang Yinglai 4. 3’51’’92 Wang lunxia 11 de septiembre 1993 5. 3’52’’47 Tatva Kazantina  Unión Soviética 13 de agosto de 1980 Zurich 6. 3’53’’91 Yin Lili 7. 3’53’’96 Paula Ivan  Rumania 1 de octubre de 1988 Seúl 8. 3’53’’97 Lan Lixin 9. 3’54’’23 Olga Dvirna 27 de julio de 1982 Kiev 10. 3’54’’52 Zhang Ling

Carreres De Llarga Distancia Les carreres de llarga distància o de fons són un tipus de prova d'atletisme, que consistixen a córrer distàncies que van des dels 5.000 M fins als 42 km que es disputen en la prova de la marató. En els Jocs Olímpics hi ha només tres proves, el 5.000 M, el 10.000 M'i la marató, encara que a nivell popular es corren distàncies tan variades com les dos llegües (uns 12.000 M'aprox.), els quinze quilòmetres, la mig marató (21.097 m), o els 30 Km. També es podria incloure la carrera de l'hora en esta categoria, ja que es cobrix una distància compresa entre els 5.000 M'i la marató, però esta sí que és quasi desconeguda i es corre rares vegades (competicions de l'exèrcits o festes esportives universitàries). Popularment són les distàncies més corregudes, atés que necessiten menys condicions innates i no requerixen un entrenament excessivament dur per a cobrir-les. D'esta manera, moltes capitals nacionals tenen el seu pròpia marató, sent el més famós el de Nova York .

5000 M. Els 5000 metres llisos o 5000 metres plans són una prova de fons de l'actual atletisme que en el format actual van debutar, en la seua modalitat masculina, en els Jocs Olímpics celebrats en 1912 a Estocolm mentres que, en la seua modalitat femenina, no van formar part del programa olímpic fins als Jocs celebrats en 1996 en Atlanta. En la segona edició dels Jocs Olímpics que van tindre com a seu París en 1900 es va celebrar la prova de 5000 metres relleus que no tornaria a disputar-se en cap altra edició.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 12’37’’35 Kenenisa Bekele  Etiopía 31 de mayo de 2004 Hengelo 2. 12’39’’36 Haile Gebrselassie 13 de junio de 1998 Helsinki 3. 12’39’’74 Daniel Komen  Kenia 22 de agosto de 1997 Bruselas 4. 12:46’’53 Eliud Kipchoge 2 de julio de 2004 Roma 5. 12’47’’04 Sileshi Sihine 6. 12’48’’66 Isaac Kiprono Songok 18 de agosto de 2006 7. 12’48’’81 Saif Saaeed Shaheen 12 de junio de 2003 Ostrava 8. 12’49’’28 Brahim Lahlafi  Marruecos 25 de agosto de 2000 9. 12’49’’71 Mohammed Mourhit   Bélgica 10. 12’49’’87 Paul Tergat 13 de agosto de 1997 Zurich

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 14’16’’63 Meseret Defar  Etiopía 15 de junio de 2007 Oslo 2. 14’22’’51 Vivian Cheruiyot  Kenia 3. 14’24’’68 Elvan Abeylegesse  Turquía 11 de junio de 2004 Bergen 4. 14’28’’09 Bo Jiang  China 23 de octubre de 1997 Shanghai 5. 14’29’’11 Paula Radcliffe  Reino Unido 20 de junio 2004 Bromberg, 6. 14’29’’32 Olga Yegorova  Unión Soviética 31 de agosto de 2001 Berlín 7. Berhane Adere 27 de junio de 2003 8. 14’29’’82 Yanmei Dong Shangai 9. 14’30’’40 Tirunesh Dibaba 2 de junio de 2006 10. 14’30’’88 Gete Wami 5 de agosto de 2000 Heusden

10000 M. Els 10000 metres llisos són una prova de fons de l'actual atletisme que en el format actual van debutar, en la seua modalitat masculina, en els Jocs Olímpics celebrats en 1912 a Estocolm mentres que, en la seua modalitat femenina, no van formar part del programa olímpic fins als Jocs celebrats en 1984 a Seül. En els Campionats mundials d'atletisme han format part del programa d'esdeveniments en totes les ocasions excepte en la modalitat femenina de la primera edició celebrada a Hèlsinki en 1983.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 26’17’’53 Kenenisa Bekele  Etiopía 26 de agosto de 2005 Bruselas 2. 26’22’’75 Haile Gebrselassie 1 de junio de 1998 Hengelo 3. 26’27’’85 Paul Tergat  Kenia 22 de agosto de 1997 4. 26’30’’03 Nicholas Kemboi 5 de septiembre de 2003 5. 26’30’’74 Abebe Dinkesa 29 de mayo de 2005 6. 26’35’’63 Micah Kogo 25 de agosto de 2006 7. 26’36’’26 Paul Koech 8. 26’37’’25 Zersenay Tadese  Eritrea 28 de agosto de 2006 9. 26’38’’08 Salah Hissou Marruecos 23 de agosto de 1996 10. 26’38’’76 Ahmad Hassan Abdullah  Qatar  

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 29’31’’78 Junxia Wang  China 8 de septiembre de 1993 Pekín 2. 30’01’’09 Paula Radcliffe  Reino Unido 6 de agosto de 2004 Munich 3. 30’04’’18 Berhane Adere  Etiopía 23 de agosto de 2003 París 4. 30’07’’15 Werknesh Kidane 5. 30’07’’20 Yingjie Sun 6. 30’12’’53 Lornah Kiplagat  Países Bajos 7. 30’13’’37 Hundai Zhong 8. 30’13’’74 Ingrid Kristiansen  Noruega 5 de julio de 1986 Oslo 9. 30’15’’67 Tirunesh Dibaba 28 de junio de 2005 Sollentuna 10. 30’17’’49 Derartu Tulu 21 de marzo de 2000 Sidney

Marató Un marató és una prova atlètica de resistència amb categoria olímpica que consistix a córrer a peu la distància de 42,195 km. Forma part del programa olímpic en la categoria masculina des de 1896, i en 1984 es va incorporar la categoria femenina. El seu origen es troba en la gesta del soldat grec Filípides, qui l'any 490 adC va morir de fatiga darrere d'haver corregut uns 40 km des de "Marathon" fins a Atenes per a anunciar la victòria sobre l'exèrcit persa. En honor a la gesta de Filípides es va crear una competició amb el nom de "marató", que va ser inclosa en els jocs de 1896 d'Atenes inaugurats pel baró Pierre de Coubertin. Els 42,195 km pels quals hui en dia coneixem la Marató daten de l'any 1908, quan es van celebrar els Jocs Olímpics de Londres i la reina va establir, sense voler-ho, esta distància com la distància oficial de la carrera de resistència per antonomàsia. Esta distància és la que separa la ciutat anglesa de Windsor de l'estadi White City, a Londres. Els últims metres van ser afegits perquè la final tinguera lloc enfront de la llotja presidencial de l'estadi. Inicialment totes les maratons eren masculines. Les carreres femenines van començar en la dècada de 1970 i hui quasi totes inclouen una modalitat per a dones. La marató femenina va ser introduït en el calendari olímpic per primera vegada, en els Jocs dels Ángeles '84.

Rècords Masculins Marca Atleta País Fecha Lugar 2h04:26 Haile Gebrselassie Etiopía 29/09/2007 Berlín 2h04:55 Paul Tergat Kenia 28/09/2003 2h04:56 Sammy Korir 2h05:38 Khalid Khannouchi Estados Unidos 14/04/2002 Londres 2h05:50 Evans Rutto 12/10/2003 Chicago 2h06:05 Ronaldo da Costa Brasil 20/09/1998 2h06:14 Félix Limo 04/04/2004 Rotterdam 2h06:15 Titus Munji 2h06:16 Moses Tanui 24/10/1999 Daniel Njenga 13/10/2002

Rècords Femenins Marca Atleta País Fecha Lugar 2h15:25 Paula Radcliffe Reino Unido 13/04/2003 Londres 2h18:47 Catherine Ndereba Kenia 07/10/2001 Chicago 2h19:12 Mizuki Noguchi Japón 25/09/2005 Berlín 2h19:36 Deena Kastor Estados Unidos 23/04/2006 2h19:39 Yingjie Sun China 19/10/2003 Pekín 2h19:41 Yoko Shibui 26/09/2004 2h19:46 Naoko Takahashi 30/09/2001 2h19:51 Chunxiu Zhou 12/03/2006 Seúl 2h20:42 Berhane Adere Etiopía 22/10/2006 2h20:43 Tegla Loroupe 26/09/1999

Marcha Atletica La marxa atlètica és una modalitat de l'atletisme on s'executen una progressió de passos de manera que l'atleta es mantinga en contacte amb el sòl, a fi que no es produïsca pèrdua de contacte visible (a simple vista). La cama que s'avança ha d'estar recta, (és a dir, no doblegada pel genoll) des del moment del primer contacte amb el sòl fins que es trobe en posició vertical. La marxa és la gran desconeguda de les proves de l'atletisme però encara així és molt popular en alguns països on hi ha una gran tradició com poden ser Espanya, Itàlia, Xina,Japó, Mèxic, Rússia i alguns països de l'antiga Unió Soviètica. L'aparició de grans figures mundials en alguns països per generació espontània fa que es popularitze cada vegada en més països com Polònia, Equador, Tunis, etc. Es va integrar en els Jocs Olímpics en 1908 en la seua categoria masculina i la categoria femenina és olímpica des dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Rècords 20km. Masculins 50Km. Marca Atleta Nacionalidad Lugar Fecha 1:17:16 * Vladimir Kanaykin  Rusia Saransk 29 de septiembre 2007 1:17:21 Jefferson Pérez  Ecuador París 23 de agosto de 2003 1:17:22 Paquillo Fernández  España Turku 28 de abril de 2002 1:17:23 Vladimir Stankin Adler 8 de febrero de 2004 1:17:33 Nathan Deakes  Australia Cixi 23 de abril de 2005 1:17:41 Zhu  China 1:17:46 Julio René Martínez  Guatemala Eisenhüttenstadt 8 de mayo de 1999 Roman Rasskazov Moscú 19 de mayo de 2000 1:17:53 Zhide Cui Marca Atleta Nacionalidad Lugar Fecha 3:35:29 Denis Nizhegorodov  Rusia Cheboksary 13 de junio de 2004 3:35:47 Nathan Deakes  Australia Geelong 1 de diciembre de 2006 3:36:03 Robert Korzeniowski  Polonia París 27 de agosto de 2003 3:36:04 Alex Schwazer  Italia Rosignano Solvay 11 de Febrero de 2007 3:36:06 Chaohong Yu  China Nanjing 22 de octubre de 2005 3:36:13 Chengliang Zhao 3:36:20 Yucheng Han 27 de febrero de 2005 3:36:42 German Skurygin 3:37:26 Valeriy Spitsyn Moscú 21 de mayo de 2000

Rècords Femenins 20 km. Marca Atleta Nacionalidad Lugar Fecha 1:24:50 Olimpiada Ivanova  Rusia Adler 4 de marzo de 2001 1:25:18 Tatyana Gudkova Moscú 19 de mayo de 2000 1:25:20 Olga Polyakova 1:25:29 Irina Stankina 1:25:59 Tamara Kovalenko 1:26:02 Olga Kaniskina 19 de Febrero de 2006 1:26:11 Ryta Turava  Bielorrusia Nesvizh 15 de marzo de 2006 1:26:14 Irina Petrova 1:26:22 Yan Wang  China Guangzhou 19 de noviembre de 2001 Yelena Nikolayeva Cheboksary 18 de mayo de 2003

Carreres de Tanques Les carreres de tanques són carreres de velocitat en què els competidors han de superar una sèrie de barreres de fusta i metall (o plàstic i metall) anomenades tanques. Les carreres de tanques a l'aire lliure més populars. Per a la categoria masculina (branca viril) hi ha els 110 metres amb tanques, i per a la femenina els 100 metres amb tanques, les quals es corren amb les denominades tanques altes. També hi ha els 400 metres amb tanques, amb tanques més baixes. En pista coberta se solen córrer els 60 metres amb tanques, també amb tanques altes. Hi haurà deu tanques en cada carrer (en pista coberta 5) i la vora de la roïna més pròxim a la línia d'eixida haurà de coincidir amb la marca en la pista. Esta roïna haurà d'estar pintada amb franges blanques i negres o de colors que contrasten. Els atletes hauran de romandre en el seu carrer durant tota la carrera i franquejar cada tanca. Un atleta podrà ser desqualificat si No franqueja una tanca passa el peu o la cama per davall del pla horitzontal superior d'una tanca, en qualsevol moment del franqueig. Franqueja una tanca que no estiga en el seu carrer Derroca intencionadament una tanca, decidit pel jutge Àrbitre D'altra banda, derrocar tanques no desqualifica un atleta ni impedix que aconseguisca un rècord o marca vàlida. Les tanques no han de pesar menys de 10 kg, i estan dotades d'uns contrapesos, de manera que per a derrocar-les calga aplicar una força horitzontal d'entre 3.6 i 4 kg. Els contrapesos són mòbils per a ajustar-los a cada altura de tanca, de manera que a la tanca més alta correspon el contrapés més allunyat de la base.

100 M. Tanques Els 100 metres tanques sotàs una prova de l'actual atletisme que només és diputa en la seua modalitat femenina ja que els hòmens disputen la prova dels 110 metres tancs. L'altura dels tancs és de 84 centímetres , trobant-se la primera a 13 metres de l'eixida i els nou restants a intervals de 8,5 metres. La prova dels 110 metres tancs formen part del programa dels Jocs Olímpics de l'era moderna desde l'edició celebrada a Munic en 1972 que va substituir a la prova dels 80 metres tancs que va començar a disputar-se en els Jocs Olímpics dels Ángeles de 1932.

Rècords Mixtes Ranking Marca Atleta Pais Fechae Lugar 1. 12’’21 Yordanka Donkova  Bulgaria 20 de agosto de 1988 Stara Zagora 2. 12’’25 Ginka Zagorcheva 8 de agosto de 1987 Drama 3. 12’’26 Ludmila Engquist  Rusia 6 de junio de 1992 Sevilla 4. 12’’33 Gail Devers  Estados Unidos 23 de julio de 2000 Sacramento 5. 12’’36 Grazyna Rabsztyn  Polonia 13 de junio de 1980 Varsovia 6. 12’’37 Joanna Hayes 24 de agosto de 2004 Atenas 7. 12’’39 Vera Komisova  Unión Soviética 5 de agosto de 1980 Roma Natalia Grigoryeva 11 de julio de 1991 Kiev 9. 12’’42 Bettine Jahn  Alemania Oriental 3 de junio de 1983 Berlín Anjanette Kikland 11 de agosto de 2001 Edmonton

400 M. Tanques Els 400 metres tanques són una prova de l'actual atletisme en què cada atleta ha de superar un total de 10 tanques situant-se la primera a 45 metres de l'eixida i les nou següents a intervals de 35 metres. L'altura de les tanques és de 91 centímetres en la categoria masculina i de 76 centímetres en la femenina. Cada atleta corre per uns dels carrers en què es dividix la pista, circumstància que implica que en l'eixida no se situen a la mateixa altura per a evitar que els dels carrers exteriors recórreguen mes metres que els dels carrers interiors. Els 400 metres tanques en la seua modalitat masculina formen part del programa oficial dels Jocs Olímpics des de la seua segona edició celebrada a París en 1900 i, des de llavors només van deixar de celebrar-se en l'edició de 1912 a Estocolm. La modalitat femenina no debutaria fins als Jocs celebrats, en 1984, a Los Angeles.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 46’’78 Kevin Young  Estados Unidos 6 de agosto de 1992 Barcelona 2. 47.02 Edwin Moses 31 de agosto de 1983 Coblenza 3. 47’’03 Bryan Bronson 21 de junio de 1998 Nueva Orleans 4. 47’’10 Samuel Matete  Zambia 7 de agosto de 1991 Zurich 5. 47’’19 Andre Phillips 25 de septiembre de 1988 Seúl 6. 47’’23 Amadou Dia Ba  Senegal 7. 47’’24 Kerron Clement 26 de junio de 2005 Carson 8. 47’’25 Félix Sánchez  República Dominicana 29 de agosto de 2003 Paris 9. 47’’30 Bershawn Jackson 9 de agosto de 2005 Helsinki 10. 47’’37 Stéphane Diagana  Francia 5 de julio de 1995 Lausana

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 52.34 Rusia Yuliya Pechonkina  Rusia 8 de agosto de 2003 Tula 2. 52.61 Kim Batten  Estados Unidos 11 de agosto de 1995 Gotemburgo 3. 52.62 Tonja Buford-Bailey 4. 52.74 Sally Gunnell  Reino Unido 19 de agosto de 1993 Stuttgart 5. 52.77 Fani Halkia  Grecia 22 de agosto de 2004 Atenas 6. 52.79 Sandra Farmer-Patrick 7. 52.82 Deon Hemmings  Jamaica 31 de julio de 1996 Atlanta 8. 52.89 Daimí Pernía  Cuba 25 de agosto de 1999 Sevilla 9. 52.90 Nezha Bidouane  Marruecos 10. 52.94 Marina Stepanova  Unión Soviética 17 de septiembre de 1986 Tashkent

Carreres de Relleus En atletisme, les carreres de relleus són proves per a equips de quatre components en què un corredor recorre una distància determinada, després passa al següent corredor un tub rígid cridat testimoni i així successivament fins que es comple- ta la distància de la carrera. El pas- sedel testimoni s'ha de realitzar dins d'una zona determinada de 20 metres de llarg. Les distàncies olímpiques són 4x100 m. i 4x400 m. També són oficials les de 4x200, 4x800 i 4x1500 m.

Rècords mudials Rècords Masculins Rècords Femenins Evento Nombre País Marca Fecha Lugar 4 x 100m Relevos Estados Unidos: Michael MARSH Leroy BURRELL Dennis MITCHELL Carl LEWIS USA 37.40 08 Ago 1992 Barcelona, ESP 4 x 400m Relevos Estados Unidos: Jerome YOUNG Antonio PETTIGREW Tyree WASHINGTON Michael JOHNSON 54.20 22 Jul 1998 Uniondale, NY, USA Evento Nombre País Marca Fecha Lugar 4 x 100m relevos Alemania del Este: Silke GLADISCH Sabine RIEGER Ingrid AUERSWALD Marlies GÖHR GDR 41.37 06 Oct 1985 Canberra, AUS 4 x 400m relevos Unión Soviética: Tatyana LEDOVSKAYA Olga NAZAROVA Mariya PINIGINA Olga BRYZGINA URS 3:15.17 01 Oct 1988 Seul,KOR

Salts Atletics Els salts atletics son el nom que reben tots els salts que tenen que veure amb l’atletisme:el salt de llargaria el d’altura i amb perxa

Salts de Longitud El salt de longitud és una prova de l'actual atletisme consistent a recórrer la màxima distància possible en el pla horitzontal a partir d'un bot darrere d'una carrera. La carrera prèvia ha de realitzar-se dins d'una àrea existent per a això, que finalitza en una taula de batuda que indica el punt límit per a realitzar l'impuls. La caiguda té lloc sobre un trapa d'arena. La distància del bot es mesura des de la taula de batuda fins a la marca més retardada sobre l'arena feta per qualsevol part del cos de l'atleta, i consta de quatre parts: carrera, impuls, vol i caiguda.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 8.95 Mike Powell  Estados Unidos 30 de agosto de 1991 Tokyo 2. 8.90A Bob Beamon 18 de octubre de 1968 México D.F. 3. 8.87 Carl Lewis 4. 8.86A Robert Emmiyan  Unión Soviética 22 de mayo de 1987 Tsakhkadzor 5. 8.74 Larry Myricks 18 de julio de 1988 Indianápolis 6. 8.74A Erick Walder 2 de abril de 1994 El Paso 7. 8.71 Iván Pedroso  Cuba 18 de julio de 1995 Salamanca 8. 8.66 Loúis Tsátoumas  Grecia 2 de junio de 2007 Kalamata 9. 8.63 Kareem Streete-Thompson 4 de julio de 1994 Linz 10. 8.62 James Beckford  Jamaica 5 de abril de 1997 Orlando

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 7.52 Galina Chistyakova  Unión Soviética 11 de junio de 1988 Leningrado 2. 7.49 Jackie Joyner-Kersee  Estados Unidos 22 de mayo de 1994 Nueva York 3. 7.48 Heike Drechsler  Alemania Oriental 9 de julio de 1988 Neubrandenburg 4. 7.43 Anisoara Stanciu  Rumania 4 de junio de 1983 Bucarest 5. 7.42 Tatyana Kotova  Rusia 23 de junio de 2002 Annecy 6. 7.39 Yelena Belevskaya 18 de julio de 1987 Bryansk 7. 7.37 Inessa Kravets Kiev 8. 7.33 Tatyana Lebedeva 31 de julio de 2004 Tula 9. 7,31 Yelena Khlopotnova 12 de septiembre de 1985 Alma Atá Marion Jones 12 de agosto de 1998 Zurich

Salt d ‘Altura La primera campiona olímpica, la canadença Ethel Catherwood, botà en estil tisora en els Jocs Olímpics d'Amsterdam (1928) El salt d'altura és una prova de l'actual atletisme que té per objectiu sobrepassar una barra horitzontal denominada llistó col·locada a una altura determinada sobre dos suports verticals separats uns 4 metres. El saltador inicia la seua competició en l'altura que crega oportuna i disposa de tres intents per a superar-la. Una vegada superada l'altura, el llistó se situa 3 o 5 centímetres més amunt i l'atleta disposa d'altres tres nous intents per a superar-ho, i així successivament fins que incórrega en tres intents fallits de forma consecutiva que impliquen la seua eliminació de la prova. El salt d'altura en la seua modalitat masculina forma part del programa oficial dels Jocs Olímpics moderns des de la seua primera edició celebrada a Atenes en 1896. La modalitat femenina no debutaria fins als Jocs celebrats en 1928, en Amsterdam.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 2.45 Javier Sotomayor  Cuba 27 de julio de 1993 Salamanca 2. 2.42 Patrik Sjöberg  Suecia 30 de junio de 1987 Estocolmo 3. 2.41 Igor Paklin  Unión Soviética 4 de septiembre de 1985 Kobe 4. 2.40 Rudolf Povarnitsyn 11 de agosto de 1985 Donetsk Sorin Matei  Rumania 20 de junio de 1990 Bratislava Charles Austin  Estados Unidos 7 de agosto de 1991 Zurich Vyacheslav Voronin  Rusia 5 de agosto de 2000 Londres 8. 2.39 Jianhua Zhu  China 10 de junio de 1984 Eberstadt Hollis Conway 30 de julio de 1989 Norman 10. 2.38 Gennadiy Avdeyebko  Ucrania 6 de septiembre de 1987 Roma

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 2.09 Stefka Kostadinova  Bulgaria 30 de agosto de 1987 Roma 2. 2.07 Lyudmila Andonova 20 de julio de 1984 Berlín Blanka Vlašić  Croacia 7 de agosto de 2007 Estocolmo 4. 2.06 Kajsa Bergqvist  Suecia 26 de julio de 2003 Eberstadt Hestrie Cloete  Sudáfrica 31 de agosto de 2003 París Yelena Slesarenko  Rusia 28 de agosto de 2004 Atenas 7. 2.05 Tamara Bykova  Unión Soviética 22 de junio de 1984 Kiev Heike Henkel  Alemania 31 de agosto de 1991 Tokyo Inha Babakova  Ucrania 15 de septiembre de 1995 10, 2.04 Silvia Costa  Cuba 9 de septiembre de 1989 Barcelona Venelina Veneva 2 de junio de 2001 Kalamata

Salt amb Perxa El bot amb perxa és una prova de l'actual atletisme que té per objectiu superar una barra transversal situada a gran altura amb l'ajuda d'una perxa flexible. Esta perxa té normalment de 4 a 5 m de longitud i sol ser de fibra de vidre i carboni, materials que van reemplaçar al bambú i al metall en la dècada de 1960. Els atletes disposen de tres intents per a superar cada altura que va augmentant segons el reglament específic de cada prova de la que queden eliminats si realitzen tres bots nuls de manera consecutiva. Motius d'intent nul: El llistó no es queda sobre els suports per acció de l'Atleta en el bot. L'Atleta o la perxa toquen el sòl o la zona de caiguda més enllà del pla vertical de la línia superior del límit del caixetí, sense franquejar el llistó. Després de l'envol col·loca la mà inferior per damunt de la superior o desplaça esta última cap a l'alt de la perxa (acció d'enfilar per la perxa). Subjecta, estabilitza o recol·loca amb la mà el llistó durant el bot. Retard en l'execució de l'intent El saltador agafa la perxa uns centímetres abans del final de la mateixa, efectua una carrera progressiva cap a la trapa, clava la punta de la perxa en un caixetí metàl·lic situat en el sòl amb una profunditat de 20 cm. I bota cap avant i dalt doblegant la perxa; es col·loca en una bona posició per a rebre l'impuls de la mateixa i estén el cos cap amunt ajudant-se de l'impuls dels braços. Creua el llistó ventralment amb els peus per davant i després cau en el matalafet. L'atleta pot fer allunyar fins a 80 cm. el saltómetre de la perpendicular sobre el fi del caixetí per a adequar la profunditat del llistó. Esta prova, que requerix una bona velocitat de carrera, músculs forts en l'esquena i una gran habilitat gimnàstica, figura en el programa oficial dels Jocs Olímpics des de la seua primera edició celebrada en 1896 a Atenes pel que fa a la categoria masculina. La categoria femenina no va debutar fins a l'edició de l'any 2000 celebrada a Sydney.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 6.14 Sergei Bubka  Ucrania 31 de julio de 1994 Sestriere 2. 6.05 Maksim Tarasov  Rusia 16 de junio de 1999 Atenas Dmitri Markov  Australia 9 de agosto de 2001 Edmonton 4. 6.03 Okkert Brits  Sudáfrica 18 de agosto de 1995 Colonia Jeff Hartwing  Estados Unidos 14 de junio de 2000 Jonesboro 6. 6.01 Igor Tradenkov 4 de julio de 1996 San Petesburgo Timothy Mack 18 de septiembre de 2004 Mónaco 8. 6.00 Radion Gataulin  Unión Soviética 16 de septiembre de 1989 Tokyo Tim Lobinger  Alemania 24 de agosto de 1997 Toby Stevenson 8 de mayo de 2004 Modesto Paul Burgess 25 de febrero de 2005 Perth Brad Aalker 19 de julio de 2006 Jockgrim

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 5.01 Yelena Isinbayeva  Rusia 12 de agosto de 2005 Helsinki 2. 4.88 Svetlana Feofanova 4 de julio de 2004 Iráklio Jennifer Stuczynski  Estados Unidos 2 de junio de 2007 Nueva York 4. 4,83 Stacy Dragila 8 de junio de 2004 Ostrava Anna Rogowska  Polonia 26 de agosto de 2005 Bruselas 6. 4.78 Tatyana Polnova 4 de septiembre de 2004 Mónaco 7. 4.77 Annika Becker  Alemania 7 de julio de 2002 Wattenscheid 8. 4.75 Monika Pyrek 28 de junio de 2006 Málaga Katerina Badurova  República Checa 2 de agosto de 2007 Osaka 10. 4.70 Ivonne Buschbaum 29 de junio de 2003 Ulm Vanesa Boslak  Francia

Llançaments Els llançaments atletics son tots ells que envolten el cercle de llançaments que sefectuen al atletisme com son els llançaments de:martell, de javelina i de pes.

Llançament de Martell El llançament de martell és una prova de l'atletisme actual on es llança un objecte denominat martell, consistent en una bola de metall unida a una empunyadura per mitjà d'un cable d'acer, resultant vencedor qui ho envie a major distància. El llançament es realitza des d'un cercle de 2.135 m de diàmetre, de ciment o una superfície semblant, instal·lat dins d'una gàbia de seguretat, protegida amb xarxes. Es realitzen tres llançaments, més altres tres per als huit atletes amb millor marca vàlida, o per a tots si són huit o menys. L'atleta pot col·locar el cap del martell dins o fora del cercle, tocant el sòl per a començar el llançament; no és nul si el martell toca la vora metàl·lica o el sòl fora del cercle durant els voltejos preliminars. L'atleta pot interrompre el llançament i recomençar, tot dins del temps permés. Si el martell es trenca en l'intent o en l'aire no es comptarà com nul, tampoc si la ruptura fa perdre l'equilibri a l'atleta i provoca que toque fora del cercle; en este cas se li permetrà tornar a començar. El llançador pot portar guants a condició que se li veja la punta dels dits, excepte el polze, i que siguen llisos i sense rugositats, també pot protegir-se els dits amb esparadrap, però individualment, sense unir dos o més; i posar-se una substància adhesiva en mans o guant. El llançament de martell en categoria masculina és una prova olímpica des de 1900. Com prova femenina és olímpica des de l'any 2000 a Sidney. Motius de llançament nul Tocar amb qualsevol part del cos la part superior de la vora metàl·lica o fora del cercle Eixir per la part de davant del cercle Eixir abans que es produïsca la caiguda de l'artefacte Caure l'artefacte fora del sector Retard en l'execució

Llançament de disc El llançament de disc és una prova de l'atletisme actual, on es llança un objecte pesat de secció circular denominat disc. El disc es llança des d'un cercle de 2,50 m de diàmetre i ha d'aterrar dins d'un sector. L'atleta ha d'iniciar la seua actuació des d'una posició estàtica. Pot subjectar el disc com vullga i utilitzar qualsevol tècnica de llançament manual. Haurà d'abandonar el cercle per la mitat posterior una vegada que el disc haja caigut a terra. Perquè siga vàlid el llançament el disc haurà de caure dins de la part interior de les línies de demarcació del sector de caiguda. El llançament es mesura des de la marca més pròxima efectuada pel disc fins a l'interior de la circumferència del cercle. L'atleta no pot introduir res al cercle. Motius de llançament nul: Tocar amb qualsevol part del cos la part superior de la vora metàl·lica del cercle o bé fora d'este; Eixir per la part de davant del cercle; Eixir del cercle abans que es produïsca la caiguda de l'artefacte; Llançar l'artefacte fora del sector; Retard en l'execució del llançament.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 74,08 Jürgen Schult  Alemania Occidental 6 de junio de 1986 Neubrandenburg 2. 73,88 Virgilijus Alekna  Lituania 3 de agosto de 2000 Kaunas 3. 73,38 Gerd Kanter  Estonia 4 de septiembre de 2006 Helsingborg 4. 71,86 Yuriy Dumchev  Unión Soviética 29 de mayo de 1983 Moscú 5. 71,70 Robert Fazekas  Hungría 14 de julio de 2002 Szombathely 6. 71,50 Lars Riedel 3 de mayo de 1997 Wiesbaden 7. 71,32 Ben Plucknett  Estados Unidos 4 de junio de 1983 Eugene 8 71,26 John Powell 9 de junio de 1984 San José Rickard Bruch  Suecia 15 de noviembre de 1984 Malmö Imrich Bugar  Checoslovaquia 25 de mayo de 1985

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta País Fecha Lugar 1. 76.80 Gabriele Reinsch  Alemania Oriental 9 de julio de 1988 Neubrandenburg 2 74,56 Zdenka Silhavá  Checoslovaquia 26 de agosto de 1984 Nitra Ilke Wyludda 23 de julio de 1989 4. 74,08 Diana Sachse-Gansky 20 de junio de 1987 Chemnitz 5. 73,84 Daniela Costian  Rumania 30 de abril de 1988 Bucarest 6. 73,36 Irina Meszynski 17 de agosto de 1984 Praga 7. 73,28 Tsvetanka Khristova  Bulgaria 19 de abril de 1987 Kazanlak 9. 73,10 Gisela Beyer 20 de julio de 1984 Berlín 10. 72,92 Martina Hellmann 20 de agosto de 1997 Potsdam

Llançament de Javelina El llançament de javelina és una prova de l'atletisme actual, on es llança una javelina, feta de metall o fibra de vidre.Es llança des d'un corredor d'una amplària de 4 metres, acabat en un arc de 8 metres de ràdio. El sector de caiguda estarà marcat amb dos línies blanques de 5 cm d'amplària, de tal manera que si els bords interns de les línies es prolongaren haurien de passar per les dos interseccions dels bords interiors de l'arc i les línies paral·leles que delimiten el corredor d'impuls i que s'encreuen en el punt central del cercle, del qual l'arc forma part. Per a realitzar cada intent, l'atleta té un minut. Normalment, cada atleta realitza tres intents, i els huit atletes amb millor marca vàlida, o tots si són huit o menys, realitzen altres tres intents en orde invers al seu millor marca. La javelina ha d'agafar-se per l'encordadura (almenys la mà de l'atleta ha de tocar-la), i llançar-se per damunt del muscle o del braç de llançar; no es permet llançar-la en rotació ni pot l'atleta donar l'esquena al sector de caiguda abans de soltar la javelina; els estils no clàssics no estan autoritzats. Si la javelina es trenca en l'intent o en l'aire no es comptarà com nul; tampoc si la ruptura fa perdre l'equilibri a l'atleta i provoca que toc fora de l'arc; en este cas se li permetrà tornar a començar. En la caiguda, la punta metàl·lica ha de tocar el sòl abans que qualsevol altra part de la javelina. Motius de llançament nul: Tocar amb qualsevol part del cos la línia de l'arc o fora d'ella Eixir per la part de davant de l'arc o les línies de prolongació Eixir abans que es produïsca la caiguda de l'artefacte Caure l'artefacte fora del sector Caure l'artefacte incorrectament, sense tocar el sòl primer la punta metàl·lica.1 Retard en l'execució

Rècords Masculins Lugar Resultado Atleta País Fecha 1. 98.48 Jan Železný  República Checa Jena 25-05-1996 2. 93.09 Aki Parviainen  Finlandia Kuortane 26-06-1999 3. 92.61 Sergey Makarov  Rusia Sheffield 30-06-2002 4. 92.60 Raymond Hecht  Alemania Oslo 21-06-1995 5. 91.69 Konstadinós Gatsioúdis  Grecia 24-06-2000 6. 91.59 Andreas Thorkildsen5  Noruega 02-06-2006 7. 91.53 Tero Pitkämäki 26-06-2005 8. 91.46 Steve Backley  Reino Unido Auckland 25-01-1992 9. 91.29 Breaux Greer  Estados Unidos Indianapolis 21-06-2007 10. 90.73 Vadims Vasiļevskis  Letonia Estonia 22-07-2007

Rècords Femenins Posición Marca Atleta País Lugar Fecha 1. 71m 70cm Osleidys Menéndez  Cuba Helsinki 14-08-2005 2. 70m 20cm Christina Obergföll  Alemania Munich 23-06-2007 3. 69m 48cm Trine Hattestad  Noruega Oslo 28-07-2000 4. 67m 67cm Sonia Bisset Salamanca 06-07-2005 5. 67m 51cm Miréla Manjani  Grecia Sydney 30-09-2000 6. 67m 20cm Tatyana Shikolenko  Rusia Mónaco 18-08-2000 7. 67m 07cm Barbora Špotáková  República Checa Osaka 31-08-2007 8. 66m 91cm Tanja Damaske Erfurt 04-07-1999 9. 66m 80cm Louise Currey  Australia Runaway Bay 05-08-2000 10. 66m 52cm Steffi Nerius 12-08-2005

Llançament de Pes El llançament de pes és una prova de l'actual atletisme, que consistix a propulsar una sòlida bola de metall a través de l'aire a la màxima distància. El pes de la bola és de 7,260 kg en hòmens i de 4 kg en dones. El pes de l'artefacte pot variar segons l'edat dels practicants (en la categoria juvenil branca viril es llancen de 5 kg i en la branca femenívol de 4 kg). L'acció en el llançament està circumscrita a un cercle de 2,13 m de diàmetre. Este cercle està dividit en dos mitats, una orientada cap a la trapa on ha de caure la bola i l'altra cap al costat oposat. Actualment hi ha diverses formes de llançar el pes, la lineal en què l'atleta es col·loca d'esquena a la zona de caiguda i es desplaça amb un sobresalt de la cama dreta (atleta destre) fins a col·locar-se en la posició final i llançar l'artefacte. Una altra tècnica molt usada actualment és la giratòria, que és la mateixa que s'usa per a llança el disc. També hi ha un altre estil que s'anomena estil Campra en la que l'atleta es col·loca d'esquena i desplaça des de la cama esquerra a la dreta generant inèrcia en el desplaçament amb un llançament ràpid i ras de la cama dreta, permetent arribar a la posició final i acabar el llançament En la posició final, l'espenta es fa des de l'eix peu, genoll, maluc, tronc, braç i mà, aconseguint una àmplia intervenció de tots els grups musculars afectat per a augmentar el temps de l'espenta de la bola. Cada competidor té dret a tres llançaments i els huit millors passen a la següent ronda d'altres tres llançaments per competidor. Si els competidors anessen menys de huit cada un tindrà fins a sis intents; si són més, tres intents. Es decidix el guanyador segons la marca del millor llançament, la qual es mesura des del bord intern del cercle fins al lloc en què va caure l'artefacte. Les mesures s'efectuen des del bord intern de la circumferència de l'àrea de llançament fins al punt d'impacte. Els competidors es classifiquen d'acord amb el seu millor llançament. Si el llançador ix del cercle per la mitat frontal, el llançament és considerat nul.

Rècords Masculins Ranking Marca Atleta Pais Fecha Lugar 1. 23,12 Randy Barnes  Estados Unidos 20 de mayo de 1990 Westwood 2. 23,06 Ulf Timmerman  Alemania Oriental 22 de mayo de 1988 Hanía 3. 22,91 Alessandro Andrei  Italia 12 de agosto de 1987 Vireggio 4. 22,86 Brian Oldfield 10 de mayo de 1975 El Paso 5. 22,75 Werner Günthor   Suiza 23 de agosto de 1988 Berna 6. 22,67 Kevin Toth 19 de abril de 2003 Lawrence 7. 22,64 Udo Beyer 20 de agosto de 1986 Berlín 8. 22,54 Christian Cantwell 5 de junio de 2004 Gresham 9. 22,52 John Brenner 26 de abril de 1987 Walnut 10. 22,51 Adam Nelson 18 de mayo de 2002 Portland

Rècords Femenins Ranking Marca Atleta País Fecha Lugar 1. 22,63 Natalya Lisovskaya  Unión Soviética 7 de junio de 1987 Moscú 2. 22,45 Ilona Briesenick  Alemania Oriental 11 de mayo de 1980 Potsdam 3. 22,32 Helena Fibingerová  Checoslovaquia 20 de agosto de 1977 Nitra 4. 22,19 Claudia Losch  Alemania Occidental 23 de agosto de 1987 Hainfeld 5. 21,89 Ivanka Khristova  Bulgaria 4 de julio de 1976 Belmeken 6. 21,86 Marianne Adam 23 de junio de 1979 Leipzig 7. 21,76 Meisu Li  China 23 de abril de 1988 Shijiazhuang 8. 21,73 Natalya Akhrimenko 21 de mayo de 1988 Leselidze 9. 21,69 Vita Pavlysh  Ucrania 20 de agosto de 1998 Budapest 10. 21,66 Xinmei Sui 9 de junio de 1990 Beijing

Blibiografia www.wikipedia.com Diverses esnciclopedies amb un poc de contingut rellevant al atletisme.