L'estructura dialogada d'aquest salm sembla indicar que els pelegrins el cantaven en forma coral, durant la marxa cap a Jerusalem. Un to de serena confiança travessa tot el poema. S’hi descriu el Senyor com un sentinella, que està alerta al seu lloc de guàrdia per protegir els seus fidels. El bellíssim vers inicial s'inspira probablement en l'actitud dels pelegrins, que avançaven amb la mirada fixa en les muntanyes, esperant albirar l'altura on s'elevava el temple de Sió.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Salm de peregrinació, en ritme de gradual, que fa pensar en un segon cor que respon, fent eco, a les paraules del primer cor. Procediment poètic literari. Totes les imatges s'inspiren en el tema de la peregrinació: a la sortida, s'explora l'horitzó per a orientar-se en bona direcció, cap a "la muntanya de Sió", lloc alt on s’ha construït el temple... Després s'inicia la marxa, fent vots perquè ningú no rellisqui amb les pedres del camí... Finalment, no n'hi havia prou amb arribar a la meta, era necessari tornar al país d'origen, d'on ve l'al·lusió al viatge d'"anada i tornada". 2. AMB JESÚS El sentiment dominant d'aquest salm, la confiança en un Déu que té cura dels seus fidels, és una de les actituds que Jesús va tractar d'inculcar en els seus oients. "No tinguis por, petit ramat, que ha plagut al vostre Pare de donar-vos el regne" (Lc 12,32). "De vosaltres, fins els cabells són tots comptats" (Mt 10,30). Jesús va pregar al Pare perquè "guardés" els seus deixebles (Jn 17,11). 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Déu no deixa de mantenir la seva obra. "Déu no dorm!" El salm 120 ens presenta un Déu vigilant, un Déu amant, un Déu sempre en acció, un Déu sempre disposat al servei... En aquest moment vós penseu en mi, Senyor, en aquest moment no dormiu. I quan m’uneixo a vós en un moment donat del temps, mitjançant l'oració, vós, Senyor, no heu cessat mai d'"estar" amb mi, al meu costat.

L’ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra. Alço els ulls a les muntanyes: ¿d’on em vindrà l’ajuda? L’ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra.

Que no deixi relliscar el teu peu, ni s’adormi el qui et guarda. El guardià d’Israel mai no s’adorm, sempre vigila.

És el Senyor qui et guarda, el Senyor t’empara al teu costat mateix. De dia el sol no et farà mal, ni la lluna de nit.

El Senyor et guarda de tota desgràcia, et guarda la vida. El Senyor guarda tots els teus passos ara i per tots els segles.

«És el Senyor qui et guarda, el Senyor t’empara al teu costat mateix.» Senyor, estic ferm amb la llança o l'espasa a la meva mà dreta, disposat a descarregar el cop, mentre el meu braç esquerre sosté el llarg escut que protegeix el meu cos. En aquesta actitud queden defensats la part frontal del meu cos i el costat esquerre, però el costat dret queda al descobert mentre tiro la llança o esgrimeixo l'espasa en un mortal cos a cos. Vós, el meu guardià, ho sabeu, i per això us col·loqueu a la meva dreta, per protegir amb el vostre escut el que jo deixo descobert amb el meu. Aquest és el meu flanc vulnerable, el punt feble de la meva defensa, i vós me'l cobriu. Gràcies, Senyor, per conèixer tan bé els perills de la guerra, els perills del món, per conèixer tan bé els meus punts flacs i prestar-vos a defensar-los amb la vostra presència. Feu que m’adoni dels meus punts flacs, de les bretxes en les meves defenses. Obriu els meus ulls perquè vegi aquests defectes que tinc i que els meus amics coneixen a la perfecció, i que jo sóc l'únic que no veig. Manteniu l'alerta constant al meu voltant, Senyor, ja que sempre em queden flancs exposats, i necessito el vostre escut que em protegeixi en els moments de perill. «El Senyor et guarda de tota desgràcia, et guarda la vida. El Senyor guarda tots els teus passos ara i per tots els segles.

Guardià d'Israel, vós que no dormiu ni reposeu, augmenteu la nostra esperança en el vostre auxili i ajudeu-nos a viure en pau, refugiats sota les vostres ales, perquè, segurs que vós ens guardeu de tot mal, avancem en pau per les rutes d'aquest món. Us ho demanem, Pare, per Crist, Senyor nostre. Amén.