Pràctica 5.2: Construcció de fluxogrames

Presentación del tema: "Pràctica 5.2: Construcció de fluxogrames"— Transcripción de la presentación:

1 Pràctica 5.2: Construcció de fluxogrames
Objectius: Aprendre a organitzar la informació analítica de manera estratègica. Fomentar la reflexió sobre la transformació d'una situació social a partir de l'anàlisi d'informació. Fomentar el desenvolupament de capacitats verbals i d'interacció entre l’alumnat.

2 Tasques en el temps de classe
b x y c z Tasques fora de l'aula Cal portar imprès o en ordinador portàtil el cas pràctic que s'utilitza en aquesta pràctica. Tasques en el temps de classe A partir del plantejament del cas pràctic que trobareu en les dues darreres pàgines, es proposa l'anàlisi de la situació i el disseny d'eixos estratègics de transformació. Per grups de 4 persones l’alumnat haurà de: Llegir detingudament el cas pràctic proposat. Plantejar un fluxograma, segons el que s’ha vist en l'apartat "Com es fa un fluxograma" i seguint l'estructura de la matriu que es proposa en la pàgina següent:

3 Cultura/ xarxes socials Educació Ocupació/ ingressos Institucions
b x y c z Cultura/ xarxes socials Educació Ocupació/ ingressos Institucions Espai d’influència alta Espai d’influència escassa Espai sense influència (Una vegada realitzats els fluxogrames, es farà la posada en comú amb la contribució de tots els grups)

4 Documents que cal lliurar en la pràctica
b x y c z Documents que cal lliurar en la pràctica Fluxograma elaborat pel grup.

5 a b x y c z Diagnòstic de Serveis Socials sobre la situació del reallotjament de 40 famílies magribines en el municipi X [FONT: Aparicio, Rosa (dir.) (1998), Manual para el diseño y gestión de proyectos de acción social con inmigrantes. Ministerio de Asuntos Sociales. Dirección General de Migraciones] Població: 40 famílies magribines reallotjades des d'un poblat de barraques a uns pisos de lloguer amb aval oficial i que reben una ajuda econòmica per al pagament del lloguer amb càrrec al 0,5 % de l'IRPF. Són 135 persones, 80 adults i 55 menors, de les quals 71 són homes i 64 dones. Són immigrants econòmics amb una història d'arribada escalonada; en la majoria dels casos, la primera a arribar va ser la dona i després ha arribat la resta de la família. Situació legal: la immensa majoria té una situació de regulació legal; tan sols 5 adults estan en situació irregular. Treball: els sectors d'ocupació majoritaris són el servei domèstic, amb un 43%; la construcció, amb un 29%; altres serveis, 12%; hostaleria 10% i venda ambulant 7%. En l'actualitat, el 41% està en atur sense cobrar la prestació. Tots provenen d'un poblat de barraques en el qual han viscut una mitjana de tres anys en unes condicions de vida lamentables. Aquestes condicions en molts casos van significar un profund sentiment de fracàs i de vergonya, tenint en compte les expectatives que tenien en abandonar el país d'origen.

6 a b x y c z El nou habitatge els ha millorat sensiblement les condicions de vida. Tots ho manifesten així. Sobretot si es té en consideració els xiquets. Però, en canvi, la millora en alguns aspectes no implica que no hi haja desavantatges: En primer lloc, senten més la pressió de la incertesa d'un treball precari: ara cal pagar un lloguer tots els mesos. Hi ha una preocupació major pel futur i si perden l'ocupació, cal trobar-ne ràpidament una altra, com siga. En el poblat de barraques, d'altra banda, tenien les seues xarxes de contacte informals, molt efectives per a trobar petits treballs ocasionals, que els podien traure d'una dificultat. Tot açò unit al fet que abans no havien de pagar cap tipus de lloguer fa que ara tinguen una situació econòmica més compromesa. El 50% de les famílies afirmen que tenen ingressos de menys de 360 € mensuals, tan sols una família diu que supera els 900 €. Quant als xiquets en edat escolar, tan sols dos estan sense escolaritzar, encara que tots han tingut problemes d'adaptació i estan en cursos inferiors als que els correspon per edat. Quant al coneixement del castellà, el 57% diu que té un nivell baix, mentre que el 22% manifesta tenir-lo alt. Majoritàriament, les seues relacions amb l'entorn són amb magribins: 70%. Només el 25% manifesta tenir relacions amb magribins i espanyols. Només en 3 de les 40 famílies algun membre ha format part o pertany a associacions d'immigrants, però reconeixen que ho han fet d'una forma utilitària. No es fien molt de les associacions i són molt crítics amb les actituds de les persones de les associacions i de les ONG. Diuen que no hi ha igualtat en les ajudes.