ETAPES DE L’AVALUACIÓ ECONÒMICA DE PROJECTES

Presentación del tema: "ETAPES DE L’AVALUACIÓ ECONÒMICA DE PROJECTES"— Transcripción de la presentación:

1 ETAPES DE L’AVALUACIÓ ECONÒMICA DE PROJECTES
DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I LIMITACIONS (pressupostàries, legals, polítiques, grups de pressió, etc.) DESCRIPCIÓ DELS BENEFICIS I ELS COSTOS QUANTIFICACIÓ EN UNITATS FÍSIQUES VALORACIÓ EN UNITATS MONETÀRIES (si possible) APLICACIÓ DE LES REGLES DE DECISIÓ ——————————————————— TENINT EN COMPTE: Taxa de descompte Efectes distributius Risc i incertesa Anàlisi de sensibilitat © 20

2 TIPUS DE COSTOS (oportunitat) I BENEFICIS
SISTEMA /SOCIETAT TOTALS/MARGINALS TANGIBLES/INTANGIBLES INTERNS/EXTERNS TECNOLÒGICS/PECUNIÀRIS DIRECTES/INDIRECTES ©

3 valoració de costos i beneficis
Quan existeix mercat Preu de mercat Preu de mercat justat (preu obra, comptables, de gestió) PBMgs; PCMgs Causes: Externalitats Monopoli Impostos Quan NO existeix mercat Disponibilitat a pagar/acceptar en compensació Preus ombra (mercats paral·lels, enquestes –valoració contingent-...) Anàlisi cost-efectivitat No valoració, sí explicitació Decisió política

4 Taxa de descompte PTA AVUI ≠ PTA DEMÀ COST D’OPORTUNITAT:
CÀLCUL DE VALORS ACTUALS COST D’OPORTUNITAT: DE CONSUM PRESENT PER CONSUM FUTUR (TMSPT); D’UTILITZACIÓ RECURSOS S.PÚBLIC I NO EN ALTRES SECTORS

5 TMSPT TAXA D’INDIFERÈNCIA ENTRE CONSUM PRESENT I FUTUR (CONSUM-ESTALVI) FACTORS QUE L’EXPLIQUEN LA PREFERÈNCIA TEMPORAL: expectatives futures de consum (i.e. creixement de la renda) irracionalitat de Pigou (visió telescòpica defectuosa) aversió al risc, risc de mort

6 TMSPT en sector públic? Expectatives futures de creixement renda
Causes irracionals, a nivell social? Aversió al risc--> la societat no mora! TMSPT< TM privada de PT per externalitats en l’estalvi privat per generacions futures (visió paternalista?) no utilització taxes de descompte: discriminació sistemàtica contra projectes de beneficis llunyans

7 TAXA DE DESCOMPTE COM A TIPUS D’INTERÈS DE MERCAT
PROBLEMA: MÉS D’UNA TAXA DE DESCOMPTE: bons de l’Estat, interès d’actiu, de passiu, de préstecs personals, de préstecs hipotecaris, abans/després d’impostos.... ie. mercats imperfectes, diferències en risc de les inversions, > buscar el més adequat al tipus d’inversió pública, en relació al temps de durada, el risc,...

8

9 REGLES DE DECISIÓ VAN rati B/C o C/B; C/E
TRI de la inversió; (“r” tal que VAN=0) PAY-BACK o PERíODE MITJÀ DE RECUPERACIÓ

10 A la vista d´aquesta informació:
CAS 3 El govern s'està plantejant l´alternativa entre construir una autovia o una autopista de Tordera a Girona. En el primer cas el finançament provindria en un 70% dels Pressupostos Generals de l´Estat (imposició general), i en un 30% a través de la emissió de deute públic, que tindrà que ser emesa amb una rendibilitat del 5%, mentre que l´estalvi privat s´està remunerant en les comptes d´estalvi al 3%. En el segon cas (autopista), la construcció s´encarrega a Autopistas S.A, que fixarà un peatge de 3€. A la vista d´aquesta informació: a) Quina creu que tindria de ser la taxa de descompte a utilitzar en cada una de les dues alternatives? b) Quines consideracions redistributives introduiria? c) Quins mecanismes introduiria per valorar els possibles beneficis i costos d´ambdós projectes? c) Quins mecanismes introduiria per valorar els possibles beneficis i costos d´ambdós projectes? (p.e. reducció en temps de viatge, reducció de costos de transport de mercaderies, impacte ambiental, etc.).

11 EFECTES DISTRIBUTIUS DELS PROJECTES
INCORPORACIÓ -mètode de les ponderacions: i) tipus impositius; ii)elecció de projectes en el passat - Existència d’objectius redistributius específics - en qualsevol cas, presentació organitzada dels resultats distributius. Elecció política? NO INCORPORACIÓ - efectes menors - compensació entre projectes - dificultats conèixer la distribució de beneficis i costos entre la població - elecció de la funció de benestar social ©

12 CAS 5: Programes locals de formació L’entitat local X rep finançament de l’Estat i del FSE per la formació de persones en atur, altament especialitzades i d’edat avançada pels requeriments actuals del mercat de treball. Es coneix per experiències passades que dues de les formes més eficaces per la formació en vistes a l’ocupació posterior dels clients-alumnes són la formació en tallers d’especialització professional i la formació en idiomes estrangers. Ambdós cursos són d’una elevada especialització i requereix personal docent i altres equipaments sofisticats, per la qual cosa els costos són elevats. S’ha estimat que la formació en tallers costa 6.000€ per alumne, i que la formació en idiomes estrangers 1.000€ per any i alumne. La formació mitjançant tallers només requereix l’assistència al curs durant un període; i els alumnes-clients dels tallers tenen una esperança d’ocupació laboral de 17 anys a partir de la realització del curs. En canvi, la formació en idiomes ha de ser més continuada per ser eficaç, concretament durant 9 anys; l’esperança d’ocupació laboral també és de 17 anys. S’espera que els guanys salarials d’aquells qui segueixen qualsevol dels dos programes i s’insereixen en el món laboral és de € bruts/anys.

13 A partir d’aquesta informació, en quin dels dos programes de formació hauria d’invertir l’entitat local? Assumeixi una taxa de descompte del 6%. - Si suposem que els individus que segueixen la formació del tipus tallers, tenen una retribució anual de € anuals, com es veuria modificada la seva decisió anterior? - Com transformaria el cas, per convertir-lo en una anàlisi cost-efectivitat? Quina mesura d’efectivitat està considerant? Canviaria llavors la seva recomanació respecte de les anteriors? - Si se li comunica que l’inserció laboral dels qui segueixen el programa de formació en idiomes estrangers té una valoració de 1,25 cops la valoració dels qui segueixen el programa de tallers, afectaria a les seves recomanacions anteriors? - Quines consideracions inclouria per millorar l’anàlisi anterior? ©Esther Martínez

14 A la vista d´aquesta informació:
CAS 3 El govern s'està plantejant l´alternativa entre construir una autovia o una autopista de Tordera a Girona. En el primer cas el finançament provindria en un 70% dels Pressupostos Generals de l´Estat (imposició general), i en un 30% a través de la emissió de deute públic, que tindrà que ser emesa amb una rendibilitat del 5%, mentre que l´estalvi privat s´està remunerant en les comptes d´estalvi al 3%. En el segon cas (autopista), la construcció s´encarrega a Autopistas S.A, que fixarà un peatge de 3€. A la vista d´aquesta informació: a) Quina creu que tindria de ser la taxa de descompte a utilitzar en cada una de les dues alternatives? b) Quines consideracions redistributives introduiria? c) Quins mecanismes introduiria per valorar els possibles beneficis i costos d´ambdós projectes? c) Quins mecanismes introduiria per valorar els possibles beneficis i costos d´ambdós projectes? (p.e. reducció en temps de viatge, reducció de costos de transport de mercaderies, impacte ambiental, etc.).

15 Els aspectes principals de les tècniques d’avaluació econòmica són:
1. 2. 3. ... Les aportacions principals per la meva tasca/àrea de treball són:

16 Objectius i valors dels decisors-polítics
L’eficiència només és un objectiu (e.g. l’acceptació política n’és un altra) En ocasions, els incentius dels polítics poden ser perversos (e.g. necessitat de mantenir rendes de pràctiques ineficients) Alguns elements dels costos o dels beneficis els poden semblar irrellevants (p.e. els que no afectin a la seva unitat) Poden ser reticents a acceptar valors de la societat o del públic en general (e.g. a través dels QALYs o les estimacions de les WTP) ©