Tema 10. LA GESTIÓ DE L'ESPAI, DEL TEMPS I ELS RECURSOS MATERIALS

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
T4. MOTIVACIÓ i SATISFACCIÓ LABORAL
Advertisements

GESTIÓN DE LOS I.E.S..
ESCOLA DE PARES I MARES “El «oficio» de ser padre no se aprende en ningún sitio y es al mismo tiempo una de las tareas más delicadas que emprendemos los.
TEMA 4: EL SISTEMA DE DIRECCIÓ DE L'EMPRESA
El valor afegit de les TIC a lEducació Infantil? Pere Marquès (2011). UAB - grupo DIM Para ampliar la información :
WEBS PER TREBALLAR A LAULA ELS DRETS HUMANS I DELS INFANTS.
FUNDAMENTACIÓN DE MEJORA PEDAGÓGICA Y ORGANIZATIVA, PARA SOLICITAR LA EXCEPCIÓN A LA JORNADA ESCOLAR ORDINARIA. CEIP. TIRSO DE MOLINA.
EL PROYECTO DE DIRECCIÓN Y LOS PLANES DE MEJORA DEL CENTRO. Ponentes: Santiago Sánchez Martín José Ignacio Sánchez Pérez Avelino Sarasúa Ortega Organiza:
Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria per a la Immigració
IES JOAN RAMON BENAPRÈS 2n. Batxilletat B 11/12 JOSE LUIS AGUILAR SOTO
ESPACIOS, TIEMPOS Y RECURSOS ESCOLARES
LIDERATGE Objectius: 1.- Diferenciar DIRECCIÓ i LIDERATGE
Tema 3 CULTURA i CLIMA LABORAL. T3. CULTURA I CLIMA LABORAL Objectius : Diferenciar entre clima i cultura Conèixer causes o factors que impulsen el clima.
LART A LESCOLA Trabajo realizado por el alumnado de P3 y P4.
Anàlisi duna obra dart ESCULTURA. Definicions: ESCULTURA Acció dexecutar obres dart tridimensionals, bé exemptes, bé en relleu Acció dexecutar obres dart.
Tema 9. La unidad didáctica
PROGRAMACIONES DIDÁCTICAS PARA LA EDUCACIÓN BÁSICA
2n. Batxillerat.
EL ESPACIO Y EL TIEMPO COMO VARIABLES ORGANIZATIVAS
¿QUÉ HACER AL TERMINAR 4º DE EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATORIA?
Projecte Agrega. Què és el Projecte Agrega? El projecte Agrega és un projecte dirigit als membres de la comunitat educativa El projecte Agrega és un projecte.
Activitats artístiques al CFA Miquel Martí i Pol De l’expressió oral i escrita a la cohesió social.
DESARROLLO DEL CURRICULUM DE PRIMARIA Y ORGANIZACIÓN ESCOLAR
Orientación académica BAC
Cicle Superior MARISTES VALLDEMIA Quin camí hem fet fins que hem arribat aquí? PRIMERA FASE: CURSET PER MESTRES INFANTIL I PRIMÀRIA (04-05) SEGONA FASE:
ELS BLOCS I LA SEVA APLICACIÓ A L’AULA Recull de propostes sobre els usos didàctics dels blocs Material del Curs de l’Escola d’Estiu Virtual d’Espiral.
ORIENTACIÓN ACADÉMICA Y PROFESIONAL
SERVICIO DE INSPECCIÓN EDUCATIVA ALBACETE
PROGRAMACIÓN DIDÁCTICA Cristina Cámara Pérez Tecnología 2º E.S.O.
Orientación académica BACHILLERATO Oferta educativa Colegio Pureza de María Bilbao.
Podeu posar una foto del vostre centre
Reunió informativa d’inici de 2n ESO
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
TEMA 3. MARC PER A L’ESTUDI DE L’0RGANITZACIÓ DEL CENTRE EDUCATIU
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
HISTÒRIA 2n BTL Presentació Professor: Miquel Caelles
Ens comuniquem per CEIP Salvador Espriu
PETITS REPORTERS Títol.
Qui som? Escola concertada formada per una Cooperativa de mestres i una Associació Cultural Catalana Laica Ambient familiar, una sola línia Nivells educatius:
Vilafranca del Penedès Curs 2015/16
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
Què és la jornada contínua escolar
IES CAN PUIG CURS
Com introduir les Guies Docents
IES DE VILADECAVALLS (VALLÈS OCCIDENTAL) 678 ALUMNES DISTRIBUÏTS EN:
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
PROGRAMA AMB EL LLIBRE SOTA EL BRAÇ!
RACONS RECURS PEDAGÒGIC QUE PERMET CREAR ESPAIS DE JOC ORGANITZATS A L’AULA Amb els racons es simbolitza la realitat exterior i es recrea un escenari.
Seminari d’Educació Especial
Distribució de les hores del currículum
ECONOMIA BAT1 Presentació Professor: Miquel Caelles
QUÈ, COM I QUAN ENSENYAR I AVALUAR
“El perfil de mestre i professor”
Característiques  L'Educació Secundària Obligatòria o ESO dura quatre anys i està dividida en dos cicles: el primer (1r i 2n d'ESO), per a l'alumnat de.
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
SETMANA DE L'ENERGIA D'OCTUBRE 2005 Granollers L'ENERGIA A L'ESCOLA
El nen amb pèrdua auditiva a l´escola
TEMA 1. CONCEPTUALIZACIÓN DE LA DIDÁCTICA COMO CIENCIA DE LA EDUCACIÓN Didáctica General. BLOQUE I. La didáctica y el currículum Profesorado: Antonio Giner.
Interacció escola - entorn.
CULTURA NÀUTICA I APRENDRE A NAVEGAR
Continuació: el temps II
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
Socialització de llibres de text.
P-5 Curs
Les 10 PISTES per desenvolupar les activitats TIC...
FUNCIÓ DE PROPORCIONALITAT I FUNCIÓ AFÍ
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Què són les TIC ? ( Tecnologies de la informació i Comunicació)
ASSESSORAMENT TIC CURS Departament d’Educació
El desplegament de les COMPETÈNCIES BÀSIQUES en el currículum
Transcripción de la presentación:

Tema 10. LA GESTIÓ DE L'ESPAI, DEL TEMPS I ELS RECURSOS MATERIALS Tema 10. LA GESTIÓ DE L'ESPAI, DEL TEMPS I ELS RECURSOS MATERIALS. ORGANITZACIÓ DE LA JORNADA ESCOLAR Profesorado: Antonio Giner Gomis (coordinador) Vicente Carrasco Embuena José Antonio Corral Fuentes Aurora Fourcade López Marcos Jesús Iglesias Martínez Cristina Lapeña Pérez Inés Lozano Cabezas María Ángeles Martínez Ruiz Francisco Pastor Verdú Joaquín Ripoll Ferrándiz Pilar Tormo Jordá Organització i gestió en centres educatius d'Educació Infantil i Educació Primària

Continguts L’espai escolar Els recursos i materials Organizatió de la jornada escolar

L’espai escolar És un element material que pot definir-se com el continent i el contingut de les situacions estructurades d'ensenyament/aprenentatge. És continent, perquè permet que en el seu interior es duen a terme situacions d'instrucció i de formació. És contingut perquè condiciona en gran mesura els sabers, destreses i actituds que s'imparteixen

Significats de l'espai escolar Pedagògic Metodològic Psicològic Sociològic ESPAI

Factors que condicionen l'espai Altres factors (acústica, accesibilitat) Factors econòmics (rendibilitat de la construcció i manteniment) Capacitat de l'edifici Demografia Externs Situació geogràfica (orientació, il·luminació, calefacció...)

Factors que condicionen l'espai Nucli de serveis Focus sociocultural Facilitació de relacions Interns Suficiència en quantitat i qualitat

Altra manera de veure els condicionats de l’espai escolar

Condicions de l'espai escolar INTERRELACIONAT VARIAT POLIVALENT CONVERTIBLE AMPLIABLE

Tipologies d’edificis escolars Anys 1920 Hellín (Albacete)

Tipologies d’edificis escolars Anys 1920 CEIP Fabian y Fuero. Villar Arzobispo (València)

Tipologies d’edificis escolars Anys 1950 El Rulo (Albacete)

Tipologies d’edificis escolars Anys 1960 Mingogil (Albacete)

Tipologies d’edificis escolars Anys 1970 CEIP E. Varela (Alacant) CEIP Serra Mariola (Alacant)

Tipologies d’edificis escolars Anys 1980 CEIP Enric Valor (Alacant) CEIP Sant Blai (Alacant)

Tipologies d’edificis escolars Anys 1990 CEIP Voramar (Alacant)

Solucions Organitzatives ESPAI OBERT AULARI POLIVALENT Classes, biblioteca, sala d'usos múltiples, gimnàs, laboratoris, tutories, despatxos de direcció, secretaria

Altres solucions arquitectòniques convencionals Nucli Agrupació lineal Agrupacions nuclears Agrupacions mixtes

Model de distribució interna i externa Àrea de classe Àrea d’esplai

Un model de distribució interior: ELS RACONS Racó de la cuina Racó dels oficis L’art Racó de la natura dels jocs

L’assemblea en Educació Infantil

Els Recursos de l’Escola

Els Recursos de l’Escola Anys 1940-1950 Mobiliari

Els Recursos de l’Escola Actualitat

Els Recursos de l’Escola

Els Recursos de l’Escola

Recursos, recursos escolars i didàctics Elements personals i materials dels centres Mitjà per aconseguir alguna cosa Els utilitzats específicament en l’ensenyament RECURSOS ESCOLARS RECURS RECURSOS DIDÀCTICS (Material didàctic)

Tipologia dels recursos PERSONALS MATERIALS DEL CENTRE EXTRAESCOLARS MOBILIARI TRADICIONAL TECNOLÒGIC RECURSOS EXTRAESCOLARS

Classificació dels recursos didàctics Material concret Material simbòlic Material manipulable Material gràfic Material audiovisual TIC MATERIAL DIDÀCTIC Material lúdic Adquisició d’hàbits Desenrotllament motor Educació sensorial Activitats llenguatge Lectoescritura Automatismes matemàtics Naturalesa i entorn cultural Material divers en torn a centres d’interès temàtic Elaborat pel mestre Elaboració comercial

Funcions del material didàctic 1 Facilita l’assimilació dels continguts 2 Guia i orienta en el procés de pensar 3 Motiva i manté l’interès de l’alumne 4 Facilita la transferència De l’aprenentatge 5 Aproxima la realitat sensorial al món de l’abstracció

Condicions del material autènticament didàctic Creatiu Ben seleccionat (segons la seua finalitat) Exempt de riscos Simple (fàcil utilització) Consistent (poc deteriorable) Motivador Adequat (característiques nens i als objectius i continguts)

Tipologies de materials didàctiques

Tipologies de materials didàctiques Llibres de text, anys 1910-20

Tipologies de materials didàctiques Llibres de text, anys 1950-60

Tipologies de materials didàctiques Llibres de text, anys 1950-60

Tipologies de materials didàctiques Actualitat

Tipologies de materials didàctiques

Tipologies de materials didàctiques

Tipologies de materials didàctiques

EL TEMPS ESCOLAR

El temps com element educatiu El temps és un recurs fonamental que permet les interrelacions que es produeixen entre les persones en l’organització educativa, i que hem d’administrar amb cura. Ha de tractar-se com a recurs institucional i ha de distribuir-se en funció dels objectius prèviament seleccionats.

Unitats de temps relacionades amb l’ensenyament Relacionades amb les finalitats de l’educació Ensenyament obligatori Etapes educatives Relacionades amb objectius a termini mitjà Cicles Cursos escolars Relacionades amb el curt termini Trimestres Avaluacions, unitats didàctiques Mesos, quinzenes, setmanes Unitats relacionades amb la programació immediata Jornada Sessió

Utilitat de les unitats per als diferents nivells de l’organització Sistema educatiu -Administració Òrgans col·legiats Equip de gestió Equips docents Professorat Alumnes Edat obligatòria X Etapa Cicle Curs Trimestre Unitats didàctiques Setmana Jornada Sessió

La normativa relacionada amb el temps Referida als centres Calendari escolar Limitacions i condicions dels horaris dels centres Referida al professorat Horaris dels professors en centres públics Convenis en centres privats Referida als alumnes Horaris en les diferents etapes Referida al curriculum Ensenyaments mínims Distribució per àrees en CCAA Distribució en CCAA amb llengua pròpia

El temps dels alumnes TEMPS AL CENTRE EDUCATIU Temps de classe Temps d’explicacions i d’organització dels continguts Temps d’activitats dins la classe Temps d’estudi Temps d’activitats complementàries Temps de descans TEMPS FÒRA DEL CENTRE RELACIONAT AMB TASQUES ACADÈMIQUES Temps per a treballs complementaris Temps de formació general

L’utilització del temps del professorat TASQUES Temps al centre Temps afegit a l’habitual Vinculades directament al procés educatiu de l’alumnat Docència, tutoria, preparació de l’aula, participació en activitats complementàries Coordinació i planificació curricular Programació, coordinació amb equips docents... Formació i desenrotllament professional, disseny, elaboració i experimentació de materials curriculars Assistència a cursos i seminaris, elaboració i selecció de materials Relacions amb l’entorn escolar Relacions amb les famílies i l’entorn immediat Participació i gestió Tasques com a membres d’òrgans unipersonals, col·legiats...)

L’horari escolar Distribució racional del temps dedicat a les activitats instructives i formatives de les institucions docents TRETS CARACTERÍSTICS És un pla estructurat, ordenat, seqüenciat. Reflecteix les diferents matèries del programa escolar i la seva ubicació. Es refereix a una quantitat concreta de temps. El començament i la fi de les sessions de treball queden ben delimitades. Les unitats cronològiques relacionals són la setmana, el dies, l'hora i les seues fraccions. Es preveuen espais per a recuperar la fatiga intel·lectual que provoca l'exercici acadèmic. Indica el nivell educatiu, el grup de persones al que afecta i el curs escolar al qual correspon

Tipologia dels horaris SEGONS L’ACTIVITAT EXECUTADA BLOC Tots els grups reben la mateixa matèria a la mateixa hora MOSAIC Cada grup rep distinta matèria a cada hora (Distribució dels especialistes) COMBINAT (Per a grups heterogenis. Es divideix el grup en subgrups segons nivell instructiu per a rebre la mateixa matèria) MODULAR La unitat de distribució de sessions és el mòdul (10,15,20,30 minuts). S’empra en models organitzatius d’ensenyament personalitzat (programació en equip) SEGONS LA PERMANÈNCIA DE L’ACTIVITAT SESSIÓ ÚNICA Tot el temps es concentra en un període de matí, vesprada o nit. Interrupcions sols en els descansos o pauses establerts DOBLE El treball acadèmic s’interromp després de la sessió del matí i es reprèn després del dinar SESSIÓ COMBINADA Consisteix a tenir sessió continuada alguns dies de la setmana i sessió doble els restants.

Factors y variables que condicionen l’horari EDAT I CARACTERÍSTIQUES PSICOEVOLUTIVES DELS ALUMNES Els nens xicotets necessiten períodes grans (De 1 a 1,5 hores per àmbit, àrea o matèria) amb canvis freqüents en el ritme de treball i pas constant d'una activitat a una altra SITUACIÓ DE LES MATÈRIES EN LA JORNADA Cal considerar la corba de treball i l’índex ponogènic (fatiga de cada disciplina) No és recomanable col·locar-los massa aviat, ni dilatar-los tant que els alumnes arriben a ells esgotats (1 pausa de 20-25’ ó 2 pauses de 15-20’) SITUACIÓ DELS DESCANSOS I LA SEUA DURADA Els mestres han de gestionar bé el temps: preparant la tasca, evitant els temps morts, estructurant les sessions… APROFITAMENT DEL TEMPS

Corba de treball (Kraepelin) (Estadis del rendiment escolar) Màxim rendiment Aparició fatiga Descens total Adaptació Disminució

Índex ponogènic (Índex de fatiga de les matèries) Matèries amb índex de fatigabilitat superior E. Física, Matemàtiques, Llengua materna i Llengua estrangera Matèries amb índex de fatigabilitat mitjà Història, Geografia, Ciències Naturals i Religió Matèries amb índex de fatigabilitat inferior Cant, Dibuix, Manualitats

http://www.adossis.es/kronowin.htm

BIBLIOGRAFÍA BOLÍVAR, A. (2000) Los centros escolares como organizaciones que aprenden. Promesas y realidades. Madrid: La Muralla. CANTÓN MAYO, I. (1996) La organización Escolar. Práctica y fundamentos. Barcelona: Oikos-Tau. GARCÍA REQUENA, F. (1997) Organización escolar y gestión de centros educativos. Málaga: Aljibe. RAMO TRAVER, Z. y RODRIGUEZ CARREÑO, M. (1997) Guía de la organización de los colegios de Primaria y de las Escuelas Infantiles. Madrid: Escuela Española.