Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria per a la Immigració

Presentación del tema: "Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria per a la Immigració"— Transcripción de la presentación:

1 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria per a la Immigració

2 o El fet immigratori és una realitat global i creixent a tota Europa. En són causes a destacar - la recerca de seguretat econòmica - lenvelliment de la població europea - el reagrupament familiar amb lestranger resident p La immigració extracomunitària a Espanya i a Catalunya és relativament recent: les experiències daltres països dacollida ens ha de permetre gestionar amb antelació suficient una política realista dimmigració que es fonamenti en la doctrina de la integració, atès que és la que més interacciona el respecte a la identitat de limmigrant amb el dret de la societat catalana de mantenir la cohesió i la identitat nacional. p Catalunya és el resultat dun procés permanent dintegració de persones vingudes daltres llocs. Labsorció del flux migratori que arriba al nostre país ha vingut acompanyada de cohesió social: preservar les senyes identitàries pròpies + integrar els ciutadans que hi viuen amb independència del seu origen.

3 des de lAdministració perquè, finalment, tots estem implicats en el procés dacollida i integració. de limmigrant p Crear una societat dacollida implica una doble adaptació de la societat que acull i suposa un treball amb la participació activa de la societat civil

4 p Els primers programes i actuacions administratives de la Generalitat dedicades a la immigració estrangera apareixen al voltant de 1986, bàsicament en els àmbits de sanitat i ensenyament p Des de mitjans de 1999, el debat sobre la qüestió migratòria incideix plenament en lopinió pública. En aquest context, saprova la nova legislació destrangeria mitjançant la LO 4/2000, de 11-01, modificada per la LO 8/2000, de 22-12. Aquesta normativa entra en vigor el 23 de gener de 2001 i està pendent de desenvolupament reglamentari. p Lany 1992 es crea, per acord del Govern de la Generalitat, la Comissió Interdepartamental per al seguiment i coordinació dactuacions en matèria dimmigració. Dacord amb les funcions i tasques desplegades per lesmentada Comissió, el Govern aprova el 28 de setembre de 1993 el seu primer Pla Interdepartamental dImmigració 1993-2000 en virtut del qual es crea, per Decret 275/1993, de 28-09, la Comissió Interdepartamental dImmigració i el seu Consell Assessor.

5 p El Parlament català aprova, en sessió plenària de 21 de febrer de 2000, la Moció 60/IV sobre política dimmigració estrangera que insta al Govern de la Generalitat a elaborar i aprovar el Pla Interdepartamental dImmigració pel període 2001-2004. p Igualment, i per tal de fer efectives les previsions del Decret abans esmentat, el Decret 293/2000, de 31-08, crea la Secretaria per a la Immigració adscrita al Departament de la Presidència, amb la finalitat de coordinar i donar suport al conjunt dactuacions del Govern en matèria dimmigració. p Pel Decret 125/2001, de 15-05, de la Comissió Interdepartamental dImmigració i del seu Consell Assessor, es perfila i racionalitza la composició, funcionament i funcions atribuïdes als diferents òrgans interdepartamentals que actuen en làmbit de la immigració. p El projecte de Pla Interdepartamental dImmigració 2001-2004, que ara es presenta, conté les actuacions sobre política global i coordinada en matèria dintegració de la població immigrada a Catalunya que cal fer, des de la Generalitat, durant aquest període.

6 Marc jurídic destrangeria Aproximació a la immigració estrangera a Catalunya: Demografia i economia partint del repartiment competencial entre lEstat / les comunitats autònomes / els ens locals, es descriuen els principals continguts del règim legal a lEstat espanyol encapçalat per la LO 4/2000, de 11-01 modificada per la LO 8/2000, de 22-12. Així mateix, sesmenten els aspectes generals de política migratòria a la Unió Europea, alhora que es comparen els marcs legals dimmigració dalguns dels Estats membres. 1 2 amb el doble propòsit de: Mostrar algunes tendències estadístiques de la presència estrangera a Catalunya, tot analitzant els problemes conceptuals i metodològics dels mesuraments Reforçar la consciència que el fet migratori a Catalunya és un reflex aproximat del mateix fenomen en les seves escales successivament superiors: Estat, Unió Europea, OCDE i finalment, el món.

7 a través dels programes a desenvolupar pels diferents Departaments de la Generalitat, i prèvia la descripció dels objectius i principis tant generals com de metodologia. Actuacions previstes en el Pla Interdepartamental 4 Reptes que planteja la immigració a Catalunya en funció duna triple necessitat: Definir una via catalana dintegració Aconseguir una participació activa de la Generalitat en les polítiques migratòries dins el marc competencial que defineixen la Constitució i lEstatut dAutonomia Assegurar un finançament específic de les polítiques dintegració i cohesió social en làmbit de la immigració. 3

8 Elaboració: Secretaria per a la Immigració, Generalitat de Catalunya. Font: Ministerio de Interior.

9 * El 23,66% dels estrangers residents a Espanya, viuen a Catalunya, i representen el 4,93% sobre el total de la població catalana * La població catalana representa el 15,47% de la població estatal * El 27,63% dels estrangers extracomunitaris residents a Espanya, viuen a Catalunya

10

11

12

13

14 Elaboració: Secretaria per a la Immigració. Font: Departament de Benestar Social

15 Elaboració: Secretaria per a la Immigració. Font: Departament de Cultura

16 Elaboració: Secretaria per a la Immigració. Font: Departament dEnsenyament.

17 Elaboració: Secretaria per a la Immigració. Font: Departament de Justícia.

18 una VIA CATALANA DINTEGRACIÓ: Apostar per un model dintegració que aconsegueixi el màxim equilibri entre el respecte a la diversitat i la consciència de pertànyer a una sola comunitat. Assegurar una convivència basada en uns valors democràtics, una llengua i una cultura pròpies. Fer possible des de la Generalitat, i en el marc de les seves competències, aspectes bàsics dajuda i integració del nouvingut com la sanitat, lensenyament, els serveis socials o lhabitatge.

19 La necessitat duna PARTICIPACIÓ ACTIVA de la Generalitat en polítiques migratòries orientades a la integració social com ara la gestió de fluxos migratoris, les polítiques de cooperació per al desenvolupament, la lluita contra la immigració irregular o les polítiques socials. Possibilitats: Formular propostes al Govern de lEstat sobre les necessitats anuals de mà dobra (art. 42 LO 4/2000, de 11-01, en redacció donada per la LO 8/2000, de 22-12). Participació en el Consejo Superior de Política de Inmigración que ha destablir els criteris de la política global dintegració social i laboral dels immigrants (art. 68 LO 4/2000, de 11-01, en redacció donada per LO 8/2000, de 22-12). Possibilitat de constituir subcomissions en el si de Comissions Bilaterals de Cooperació entre lEstat i la Generalitat per analitzar qüestions sobre treball i residència destrangers (disp. addicional 2 na LO 4/2000, de 11-01 introduïda per LO 8/2000, de 22-12).

20 La necessitat dun FINANÇAMENT ESPECÍFIC de les polítiques dintegració i cohesió social: Adaptació dels recursos disponibles en base al principi constitucional dautosuficiència financera de les administracions autonòmiques i locals i en virtut de les seves competències sectorials en la matèria. Necessitat dun finançament complementari de nova creació amb fons de lEstat i destinat a les comunitats autònomes en funció del nombre dimmigrants acollits.

21 Cooperació al DESENVOLUPAMENT dels països més pobres, amb especial preferència pels estats dorigen don provenen els col·lectius dimmigrants que arriben a Catalunya: Ajuts econòmics Sensibilització i conscienciació de la societat catalana Diàleg intercultural

22 El nou Pla Interdepartamental dImmigració 2001-2004 és una eina que pretén recollir i articular el conjunt dactuacions que es promouen en làmbit competencial de la Generalitat, dacord amb la política global dintegració adoptada pel Govern. El Pla està integrat per un conjunt de programes i mesures concretes a aplicar durant el període de la seva vigència, i té per finalitat coordinar les actuacions que venen realitzant els diferents Departaments de la Generalitat en matèria dimmigració.

23 Promoure una política global dintegració dels immigrants estrangers establerts a Catalunya, en el marc general dun procés de construcció i manteniment de la cohesió social. 1 2 3 Establir i dur a terme un seguit de programes de recursos i serveis coherents i coordinats, de suport al ple desenvolupament personal i social dels immigrants estrangers. Potenciar la participació dels immigrants estrangers en la societat catalana, comptant amb la seva aportació a la identitat i al patrinomi col·lectius.

24 Promoure la informació i sensibilització sobre la realitat de la immigració estrangera a Catalunya, a la població en general, i als professionals dels diferents àmbits que tracten amb aquesta població, per tal que disposin deines dintervenció i de recursos adients. 4 5 6 Lluitar contra lexclusió social, política i econòmica com a element bàsic per la convivència i la cohesió social. Promoure la igualtat doportunitats de totes les persones que viuen a Catalunya per poder exercir els drets de ciutadania. 7 Promoure la reflexió i el debat nacional per a que, a través del consens, saconsegueixi un pacte global sobre immigració

25 Fonamental en el disseny de la titularitat i lexercici dels drets fonamentals i deures dels no nacionals. Ladhesió de lEstat espanyol a Tractats internacionals i el reconeixement a la CE imposen una aproximació simètrica nacional-estranger. La LO 4/2000, reformada per la LO 8/2000, destaca la preocupació en reconèixer als estrangers la màxima cota de drets i llibertats i estableix un criteri general dentendre que els no nacionals exerciten els drets reconeguts a la llei en condicions digualtat amb els espanyols (art.3.1). Tot i aquesta equiparació sexigeix sovint lacompliment de determinats requisits administratius (estada o permanència regular). a) Principi dequiparació en drets i deures b) Principi de normalització o universalitat dels serveis Implica que lactuació administrativa ha dassegurar a limmigrant, en condicions digualtat amb la població autòctona, les prestacions socials necessàries. Cal evitar estructures paral·leles que provoquin la segregació de lestranger: latenció a limmigrant es farà en el marc dinstitucions, serveis i programes ja existents. Aquesta normalització ve matisada per lanomenat dret a la diferència que té en compte determinades particularitats del col·lectiu dimmigrants, amb programes departamentals específics.

26 Leficàcia i desenvolupament del Pla depèn no només de lactuació de la pròpia Administració, sinó també de la participació dentitats vinculades amb els estrangers i de la societat civil en general. c) Principi de col·laboració i participació social e) Principi dintegració Criteri principal que es configura com a origen i fi de la política migratòria en benefici de lestranger i de la població dacollida. Formulat genèricament a la CE (art. 103.1) implica, en major o menor grau, lAdministració central, les CCAA i els ens locals. Tot i la competència exclusiva de lEstat en política migratòria (art. 149.1 CE), és innegable la concurrència de competències assumides pels Estatuts dAutonomia (execució de la legislació laboral, assistència social, sanitat, ensenyament...) així com per lAdministració Local pel que fa a la prestació dels serveis bàsics en base a criteris de proximitat immediata a limmigrant. d) Principi de cooperació i coordinació dels poders públics

27 A banda dels principis generals que fonamentin el Pla també són necessaris uns principis operatius que orientin el disseny i la realització de les propostes i que donin coherència i unitat al Pla: 1) Prevenció Donar respostes a necessitats actuals i establir els mecanismes que permetin tenir un coneixement més acurat de la realitat per poder establir les qüestions a tractar a mig i llarg termini. Així mateix, les actuacions a curt termini han dincidir sobre els factors generadors de conflictes i trencament social. 2) Transversalitat Atès que en el fet de la immigració shi relacionen tots els aspectes de la pesona (salut, ensenyament, serveis socials, habitatge, …), el Pla implica totes les àrees de gestió departamentals relacionades. Els diferents Departaments comparteixen informació, objectius, recursos i models dintervenció que permeten assolir la unitat en lacció política del govern de la Generalitat.

28 3) Coordinació El Pla coordina el conjunt dactuacions dels diferents departaments a fi destablir una planificació ordenada i raonable dels recursos existents. 4) Cooperació interadministrativa La cooperació sarticula amb la Unió Europea, el govern Central, les administracions del països emissors, els Consells Comarcals i els Ajuntaments. 5) Corresponsabilitat amb els agents socials i econòmics Els reptes de la immigració demanen la responsabilitat del conjunt de la població de Catalunya, de lAdministració Pública, de les entitats i associacions, i dels agents socials. Cal promoure i afavorir la participació de la població immigrada estrangera en tots els àmbits de la vida social, política i econòmica del país.

29 è Codesenvolupament è Col·laboració institucional è Escola è Esport i lleure è Formació dadults è Formació de professionals è Gènere è Coneixement del fet migratori El Pla Interdepartamental dImmigració incorpora un total de 133 programes dactuació dels diferents departaments que es classifiquen, en funció de làmbit sectorial prioritari dacció, en 15 matèries o eixos temàtics: è Habitatge è Incorporació al mercat laboral è Llengua i identitat catalanes è Menors desamparats è Participació ciutadana è Salut i qualitat de vida è Sensibilització

30

31

32

33

34

35

36

37

38 Atès que el Pla interdepartamental es configura com un document adaptable a la realitat dinàmica de la immigració, safegeixen 2 programes de nova creació a aquestes 133 actuacions: 1.5 Formació dAgents de Desenvolupament. 15.20 Foment de lactivitat de les entitats i professionals relacionats amb la immigració.